IN FERNEM LAND

LES PÊCHEURS DE PERLES A AMSTERDAM (Castronovo-Massis-Lapointe-Plason)


El dia 8 de setembre d’enguany tenia lloc al Concertgebouw d’Amsterdam una versió en forma concertant de la preciosa òpera de Georges Bizet, Les pêcheurs de perles.

Carmen va ofuscar completament la resta de les òperes de Georges Bizet, i si bé és cert que l’obra mestra de l’òpera francesa roman a una distància més que considerable de totes les altres obres del seu compositor, menysprear-les o relegar-les al menyspreu, la indiferència o l’oblit és una injustícia.

De tant en tant és programa Les pêcheurs de perles i una mica menys La jolie fille de Perth, però qui coneix Le Doctuer Miracle, Don Procopio, Noé o Ivan IV?, molt pocs i si us dic La Gusla de l’émir, La maison du docteur o Marlbrough s’en va-t’en guerre, “ningú”. No cal dir que si un dia m’arriba alguna gravació de qualitat la portaria a IFL.

De moment m’ha semblat interessant portar altre cop Les pêcheurs de perles a IFL, una òpera que tothom coneix com a mínim per dos fragments, el duo entre Nadir i Zurga “Au fond du temple saint” i l’ària de Nadir “Je crois entendre encore”, ambdós bellíssims, però no únics en una partitura carregada de inspirades melodies, d’orquestracions sensuals, nocturnes i suggeridores d’un orientalitzant catàleg d’un exotisme turístic segons el la visió d’un segle XIX molt propens a l’exotisme musical. Sense cap mena de dubte les seves melodies colpeixen a l’oïdor, gràcies al tractament vocal, no sempre entès per sobretot aquells tenors i barítons que han maltractat el duo de forma insistent, malgrat passar per versions mítiques (si, si, parlo de Björling i Merrill, però tan sols d’ells). La vocalitat dels dos personatges i l’estil de la delicada música de Bizet estan ben lluny de la italianitat verista que la tradició ha imposat.

La versió holandesa està encapçalada per el nadir “oficial” del moment, el tenor nord-americà Charles Castronovo, i per la magnífic, deliciosa i exquisida soprano francesa Annick Massis, acompanyats per Jean-François Lapointe com a Zurga i el baix-baríton Nicolas Testé com a Nourabad. Un altre dels atractius és l’ajustada i finíssima direcció de Michel Plason, aquí absolutament encertat en l’estil, després del desastre comés a la Turandot d’aquest estiu a Orange.

Per a tots aquells que coneixeu l’argument, aquí us deixo una sinopsi

Acte 1
Una platja de Ceilan (Sri Lanka).
Els pescadors de perles acaben d’acampar a la platja i s’inicia la festa ritual que precedeix el període de pesca. Els pescadors canten i ballen per allunyar els esperits malvats i després escullen Zurga com a cap. Nadir, amic de joventut de Zurga, s’adhereix llavors al grup. Tots dos evoquen el record de Léïla, sacerdotessa de Candi, de la qual estaven enamorats. Amb l’objectiu de preservar l’amistat decideixen reiterar el vot que van fer per tal de renunciar a l’amor.
Arriba una piragua a la vora de la platja. A bord s’hi troben el sacerdot Nourabad i Léïla, la jove verge que amb el seu cant ha de protegir el lloc i els pescadors de les marees. Com a agraïment, Léïla rebrà la més bella de les perles. Davant de Zurga, reitera els seus vots de castedat i promet no treure’s mai el vel que la cobreix; el incompliment del jurament serà castigat amb la mort.
Léïla segueix la senda fins al temple, seguida de Nourabad i allà, mentre prega serà reconeguda per Nadir, que decideix trobar-se amb ella.
Acte 2
De nit, en les ruïnes d’un temple hindú. Léïla troba a Nourabad i li narra com fa temps va arriscar la vida per a salvar un estranger (Zurga). En prova de gratitud, l’estranger li va regalar un collar que encara conserva.
Una vegada sola, la sacerdotessa canta el seu amor per Nadir i com li agradaria tornar a trobar-se amb ell; és en aquest moment que nadir ve a reunir-se amb ella, però Nourabad els descobreix i els denuncia a Zurga i als pescadors. Cap pietat per als amants sacrílegs: Zurga, envaït per la gelosia, els condemna a mort.
Es declara una tempesta. Els pescadors, aterrits, estan persuadits que es tracta de la venjança de la mar ofesa.
Acte 3
Primer quadre: Zurga sent remordiment per el que acaba de fer. mentre Léïla apareix i li suplica que salvi a Nadir, oferint la seva vida a canvi. Aquesta actitud fa engelosir encara més a Zurga. Léïla preveient la fi confia el seu collar a un jove pescador, amb l’encàrrec que el doni a la seva mare i en aquell moment Zurga identifica immediatament el joiell que va donar a aquella que li va salvar la vida. Agraït, decideix llavors salvar la vida dels dos enamorats, facilitant-los la fuga (recurs dramàtic emprat a La Gioconda de Ponchielli-Boito, però allà és un rosari).
Segon quadre: Es prepara l’execució al peu de l’estàtua de Brama. S’intueixen flames al poble, provocades per Zurga que vol evitar així l’execució dels traïdors. El caos dispersa a la gent mentre Zurga trenca les cadenes dels condemnats. Ell romandrà en mig de l’escena contemplant la pèrdua de l’amic, el seu amor, i les propietats.

Per il·lustrar-vos una mica la versió que us podreu descarregar, primer us faré escoltar a Castronovo cantant la preciosa ària “A cette voix, quel trouble…Je crois entendre encore” del primer acte

I ara a Massis a l’ària “Me voila seule dans la nuit…Come autrefois”

I que millor que escoltar-los a tots dos cantant en el duo “De mon amie, fleur endormie”

LES PÊCHEURS DE PERLES
òpera en tres actes
Música de Georges Bizet
LLibret d’Eugène Cormon i Michael Carré

Leïla – Annick Massis
Nadir – Charles Castronovo
Zurga – Jean-François Lapointe
Nourabad – Nicolas Testé

Groot Omroepkoor
Radio Filharmonisch Orkest

Director musical: Michel Plasson

Concertgebouw, Amsterdam 8 de setembre de 2012

ENLLAÇOS (mp3)

https://rapidshare.com/files/1106527136/Pecheurs_Amsterdam_12_CD1.mp3

https://rapidshare.com/files/110086334/Pecheurs_Amsterdam_12_CD2.mp3

Espero que us agradi

21 comments

  1. Leonora

    ¿Qué le pasa a la foto de cabecera? Alegría para la vista,para much@s mientras se descarga. 🙂 De Ivan IV,tengo noticias vía Unelo,pero es cierto:“Carmen“ las eclipsó… ¡Gracias y un saludo,infernems!

    M'agrada

  2. Fernando S.T.

    A Massis la vi y casi no la oí hace años en el Liceu, no sé si el teatro era muy grande para ella o aquel día no se esforzó demasiado, rweconozco que canta divinamente. Él me ha sorprendido gratamente.
    La foto es un horror, parece una portada del disco del verano de Georgie Dann

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    M’agraden força tots dos, Massis i Castronovo, i fan bona parella. Ella no té molt de volum (per lo escoltat al Liceu amb la Lucia) però canta de meravella. Efectivament preciosa obra molt injustament oblidada. Bona oportunitat doncs per reviure-la en Març 2013 al Real: Florez, Ciofi, Kwiecien amb direcció de Daniel Oren (versión de concert, i millor, millor aquesta vegada que aixi sigui, que veure al Dieguito com a la foto seria espantós…per a mi, és clar…hahaha). Gràcies per l’argument, sempre va bé saber el que es cou. Fa anys que no l’escolto i ja no recordava res en absolut.

    M'agrada

  4. Pues con Anick Massis nos llevamos una sorpresa en La Bastille en “La juive” que protagonizaba Anna Caterina Antonacci, su volumen había aumentado notablemente, con respecto a su interpretación de “Lucia” en el Liceu, con lo que creo que algunos cantantes tienen la facultad de aumentar o disminuir el volumen de su voz según los roles que interpretan. Plácido Domingo cantó una “Tosca” en el Liceu (1983) con un mínimo de voz y una “Fanciulla” con un vozarrón notable al año siguiente y anteriormente en su debut oficial como divo con “Manon Lescaut” (1971) el volumen era más que notable.

    M'agrada

    • Alex

      Efectivamente y como dice Colbran, Massis mostró un volumen y una proyección vocal más que suficiente en una sala tan grande como Bastille , cantando una notable Eudoxie y en el gran duo con Rachel, tanto ella como Antonacci estuvieron fantásticas en aquella JUIVE.
      Respecto a la cita que hace Joaquim de la versión de PECHEURS con los gran Björling y Merrill, voces y cantantes tan superlativos como estos dos , hoy en día no existen ni creo vayan a existir

      Por cierto,el canadiense Lapointe fue un bastante deficiente Escamillo en las últimas CARMEN liceistas ( no recuerdo si cantó el Escamillo del 2° cast o del cast popular )

      M'agrada

  5. Me’n alegro que us agradi, encara que sembla que la fotografia (que presideix el web del tenor) no sigui gaire ben rebuda, o qui sap si tan sols s’han pronunciat els escandalitzats, tret de Leonor.
    Pel que fa al volum de massis no sé que dir-vos, però a mi em sembla molt rar que en una òpera belcantista, per tant amb una orquestra discreta, no la sentíssim gaire al Liceu, un teatre gran però molt més petit que La Bastille, on efectivament i malgrat que l’orquestra de La Juive és molt més densa, no vàrem tenir cap problema es sentir-ñla perfectament. Lamento treure altre cop el tema tan tractat de la possibilitat d’ajudes tècniques.
    Alex l’Escamillo de Lapointe, dolent, però a Amsterdam també li vàrem escoltar un notable Chorèbe a Les Troyens. No cal discutir l’excel·lència de Blörling i Merrill, Déu me’n guadi!, però cantant el duo dels pescadors de perles em semblen més aviat baladrers i fora d’estil i no per això deixaran de ser els grandiosos cantants que van ser,

    M'agrada

  6. dandini

    Caram que maca és aquesta música.A Barcelona no s’ha fet desde el 93 al Grec amb Bros i Giordani.M’ha agradat molt Annick Massis que ja em va agradar a la Lucia del Liceu (jo li vaig sentir tot) i l’Eudoxie de Paris.Tot i que ja té 53 anys la veu aguanta fresca i segueix conservant aquell so flotant en els pianíssims.El Charles Castronovo ha optat per fer els falsets(és a dir a la Vanzo)pero sense la darrera ascenció a l’agut,com tradicionalment es feia.A mí personalment m’agrada amb falsets perque crec que li dona un caracter surreal,molt bonic a la página.El Sr. Kraus ho feia amb veu de pit lo cual suposava una clara demostració de facultats que malauradament trencava una mica l’encis.El Jean-François Lapointe va estar correcte com Chorèbe pero va punxar en el Escamillo liceista.Completa el repartiment el Nicholas Testé (Sr Damrau),que també va cantar a Les Troyens d’Amsterdam.Deixo pel final la valoració de Castronovo que exhibeix una inestabilitat o oscil·lació vocal incipient a l’ària i uns ” divin ravissement “una mica forçats.Espero que sigui un problema passatger doncs com ja sabeu a mí es un cantant que m’agrada moltíssim.Us deixo un enllaç de la Opera de San Diego(2008) perque ho pogeu comprovar personalment.

    M'agrada

  7. bocachete

    Trobo que és una obra bellíssima, de les més boniques del repertori francès, i és llàstima que no es vegi gaire. En general, Bizet té obres molt boniques, però sempre a l’ombra de la Carmen o les suites de L’arlesiana. La seva simfonia és molt interessant i tampoc no se sent mai, o la resta de música de L’arlesiana que no forma part de les suites de concert. El Docteur Miracle la van fer fa uns anys en una de les funcions d’Òpera a la Universitat, al Pati de Lletres de la UB, i va ser una agradable sorpresa.

    Ara, realment, primera notícia de l’existència de La Gusla de l’émir, La maison du docteur i Marlbrough s’en va-t’en guerre: vaig a mirar si me n’informo. Hom que ja pensava que tenia aprovada la bizetologia i li surten continguts nous…

    M'agrada

    • bocachete, al llibre que jo he consultat (l’edició 2008 del Dizionario dell’Opera de Piero Gelli) mencionen, a part de Carmen:

      La maison du Docteur (1855, la seva primera òpera)
      Le Docteur Miracle (1856, opereta)
      Don Procopio (1857, opera buffa)
      La Guzla de l’émir (inacabada)
      Ivan IV (manca l’acte V)
      La Jolie fille de Perth (1866)
      Marlbrough s’en va-t-en guerre (opereta de la que ell va escriure el primer acte, però també hi van col·laborar Edouard Legouix, Émile Jonas i Leo Delibes)
      Noé (ópera iniciada per Halevy i on va reutilitzar música composta per a l’òpera Vasco de Gama)
      Djamileh (1872)
      Les pecherus de perles
      Sol-si-re–pif-pan (opereta signada amb el pseudònim de H.Vincent)

      M'agrada

    • En The concise Oxford dictionary of Music (edición 1980) he encontrado tambiés las óperas:

      “La coupe du Roi de Thulé” (1868)

      “Grisélidis” (1870/1)

      “Don Rodrigue” (1873)

      Parte de la partitura de “Grisélidis”se trasladó a “L’Arl’esienne” y a “La fleur que tu m’avais jetèe” de “Carmen”.

      En este diccionario no se indica si fueron o no estrenadas estas tres óperas, pero sí que posiblemente permanecieron inconclusas, razón por la cual es dudoso su estreno.

      Yo tengo una versión en DVD de “Noé” y debo decir que es algo indigesta. De “Ivan IV” tengo una selección bastante generosa con Janine Micheau y es una partitura muy brillante que contiene el famoso bolero “Ouvre ton coeur” que Bizet incluyó en “Carmen” para la protagonista, pero luego desestimó. En principio este pegadizo bolero pertenecía a la Sinfonía Coral “Vasco de Gama”.

      A mí también me gusta mucho “Les pêcheurs de perles” y existe una grabación muy interesante de EMI con Ileana Cotrubas y Alain Vanzo.

      M'agrada

  8. És que en Castronovo es mostra massa directament sexual i això no queda fi. Realment la Massis és “une belles femme”. Quant a l’òpera és preciosa, un festival de melodies inspirades amb menció especial pel meravellós i difícil “Je crois entendre encore…” que jo vaig descobrir fa molt anys interpretada per l’excel·lent Alfredo Kaus.
    Bona nit Joaquim i companyia.

    M'agrada

  9. Leonora

    Me encantan los contrastes, las discusiones constructivas. Aquí me maravilla Kraus y no obvio a ningún otro tenor, Mozart me libre. El tenor canario, bien en francés o en italiano, muestra (gracias a la técnica, a la exquisitez)una buena simbiosis entre lo carnal y el ensueño al revivir esa experiencia que el canto de Leila remueve en sus sentimientos y de ahí esos agudos timbrados que luego, maravillosamente, recoge en smorzature. Esa relación no fue platónica y le hace vibrar a su cuerpo y a su corazón. Y es el propio Kraus quien decía que él no sabía emplear el falsete, que no le salía y a otros colegas sí. Aparte, al mismo Kraus le escuché decir que era un método como otro cualquier, siempre en estilo y sin abusar de él.
    Y recuerdo que es un “pescador” de perlas de Ceilán(vaya, Sri Lanka), no me parece que vayan cubiertos de cuello a pies…Y por eso traigo aquí esta versión en italiano, donde se ve también al cantante ataviado como tal. Un saludo, infernems.

    PD: y gracias por la imagen, Joaquim. No siempre serán señoras guapas(que leo mucho los foros y los señores se desmelenan ante fotos sugerentes o explícitas de cantantes femeninas).

    M'agrada

  10. gloria aparicio

    Un luxe per a mí escoltar gran part d’aquesta Opera tan bonica des de casa, m’emocionat especialment amb el duo, només coneixía la famossísima ària “je crois entendre…” en quan pugui em faré amb l’Opera sensereta a ser possible aquesta mateixa versió que en Joaquim ha tingut la amabilitat d’enviar, m’han agradat força tots dos (també podría optar per J.D.Florez… ). demano disculpes a qui pugui ofendre però, respectant la tècnica , excel.lent veu i la important trayectòria d’en A.Kraus, molt personalment, escoltant-lo mai m’arribat a transmetre del tot , potser es culpa meva..
    Gràcies Joaquim.

    M'agrada

  11. gloria aparicio

    A! per cert, personalment la foto no em molesta gens, encara que em fa pensar més en “Simbat el Mariner” tot i aixó Joaquim em quedo amb la foto última d’en Jonas K. inigualable…….

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: