Matthias Goerne a Vilabertran 17 d’agost de 2012. Foto El Periódico

Els que em seguiu sabeu que el recital de lied que el baríton alemany Matthias Goerne, acompanyat per el pianista Alexander Schmalcz, va celebrar aquest 17 d’agost passat a l’església de Santa Maria de Vilabertran, dins el marc de la Schubertíada que des de fa 20 anys es celebra a la localitat empordanesa, és una de les fites musicals de l’any, per no dir una de les fites musicals de la meva vida, que encara que sembli exagerat, possiblement sigui cert.

Avui tenim l’oportunitat de reviure aquella memorable vetllada gràcies al mateix “angelet banyut” que l’altre dia ja ens va regalar el concert de Jonas Kaufmann a Peralada. Cal dir que la magnífica gravació té totes les virtuts, però també els inconvenients d’una gravació casolana, és a dir, al costat de les subtileses poètiques d’un cant sincer, intens i únic, hi trobareu sorollets ambientals que l’embolcall atmosfèric del moment van dissimular, segurament abstrets per l’emoció produïda pel que escoltàvem, però que la gravació malgrat alguna neteja beneficiosa que ens estalvia enutjoses evidències de la presència humana, no pot dissimular del tot.

Aquí teniu l’exclusiu liederabend que el baríton alemany ens va oferir, alternant lieds de Mahler i Schumann, en un viatge que ens va dur per l’amor, la guerra i la mort, i que difícilment podrem oblidar tots aquells que en aquell màgic i xafogós divendres del mes d’agost, ens varem donar cita a la canònica de Vilabertran.

Sóc conscient que per a tots aquells que no ho vàreu viure en directe, aquesta gravació tan sols serà una aproximació i fins i tot per aquells que hi vàrem ser, serà una pàl·lida recreació de l’emoció viscuda, però no en tinc cap dubte que tant els uns com els altres sabreu apreciar en la interpretació dels 18 lieds l’incommensurable art d’un dels cantants més fascinants dels nostres dies.

I com a mostra aquí teniu l’esgarrifós Urlicht de Des Knaben Wunderhorn de Gustav Mahler, tal i com ens va fer estremir en la càlida i penetrant interpretació de Goerne i Schmalcz.

Urlicht
O Röschen rot,
Der Mensch liegt in größter Not,
Der Mensch liegt in größter Pein,
Je lieber möcht’ ich im Himmel sein.
Da kam ich auf einem breiten Weg,
Da kam ein Engelein und wollt’ mich abweisen.
Ach nein, ich ließ mich nicht abweisen!
Ich bin von Gott und will wieder zu Gott,
Der liebe Gott wird mir ein Lichtchen geben,
Wird leuchten mir bis [in]1 das ewig selig’ Leben!

Llum primigènia
Oh petita rosa vermella,
L’ésser humà es troba en la més gran fretura,
L’ésser humà es troba en el més gran dolor,
Tothora m’agradaria estar al Cel.
Allí, arribaria a un ample camí,
En el que un àngel apareixia i em volia tirar enrere.
Oh no! No permeto pas que se’m rebutgi!
Jo sóc de Déu i vull retornar a Ell,
El bon Déu em donarà una llumeta,
Que il·luminarà el meu camí vers la gloriosa vida eterna.

Traducció: Salvador Pila

Doncs bé a aquest mateix altíssim nivell trobareu la resta, si premeu AQUÍ.

Si voleu tornar a llegir el que vaig dir d’aquest catàrtic recital:

• VILABERTRAN 2012: MATTHIAS GOERNE I ALEXANDER SCHMALCZ 

Bon cap de setmana!