IN FERNEM LAND

LICEU: DON QUIXOT (American Ballet Theatre)


Sabeu que el ballet no m’agrada gaire (sóc magnànim!). També sabeu que el ballet clàssic encara m’agrada menys, però tot i així he anat al Liceu per veure una de les grans companyies de dansa del món.

Que el Liceu hagi portat l’American Ballet Theatre és tot un esdeveniment, tot i que jo tinc seriosos dubtes que el Don Quixot, més enllà del popular pas a deux del tercer acte, sigui una obra que mereixi ser ni tan sols esmentada.

La música de Ludwig Minkus és horrorosa, lamentable, dolenta, molt dolenta.

Mai una companyia d’aquesta categoria ens podrà fer Spartacus o Romeu i Julieta?, sobretot la primera, una obra que no he vist mai en directa i que reuneix juntament amb la part coreogràfica una música d’altíssima categoria, i si comptàvem amb Ivan Vasiliev, encara més.

La producció escènica d’aquest Don Quixot, deguda a Kevin McKenzie i Susan Jones és inútilment mega clàssica. La coreografia de Petipa i Gorski es pot preservar, però cal envoltar-la d’aquella escenografia i aquell vestuari? Cal de veritat?

Més enllà de saber si allò que veiem al fons era la Basilica del Pilar (amb la quantitat de jotes que nodreixen la partitura era probable), Santa Sofia d’Istanbul (poc probable en el Quixot cervantí) o el Palau Nacional de Montjuïc (més probable si tenim en compte que sembla ser que l’acció del primer acte passa a Barcelona!!!!), el decorat d’aquesta rampoina és oblidable. El vestuari tampoc ajuda gaire amb aquells toreros i seguidilles de postal turística dels 7o’s i així podria seguir i seguir, ja que no hi ha per on agafar-ho. Després del primer acte m’he sentit molt desconcertat, quasi “maltractat” estèticament parlant.

Res del que he vist a dalt de l’escenari, a part del ball, m’ha semblat digne. La dansa i el ballet clàssic sobretot, té una vessant estètica molt important, que ni l’escenografia ni el vestuari han respectat. ja no parlo del atrezzo, de les perruques i d’algunes accions escèniques directament ridícules. Suposo que per a tots aquells que sou amants de la dansa i el ballet em llençareu els cavalls per sobre, però jo que no tinc ni coneixements, ni especial sensibilitat amb tot el que envolta aquest món, mai m’he sentit atret, i molt poques vegades he sortit plenament satisfet d’un espectacle de dansa, tot i que reconec que ha passat, per tant en aquest Don Quixot intentava fixar-me en coses  secundaries que veia sobre l’escenari i he sentit vergonya aliena i un tedi enutjós.

No es tracta de si els ballarins solistes siguin bons (els que he vist jo) o boníssims Natalia Osipova i Ivan Vasiliev (que sembla que dissabte per la nit van entusiasmar), es tracta de que més enllà de vint minuts de dansa clàssica, tota la resta no m’interessa gens. Ho trobo fins i tot ridícul.

Sense atendre-hi res, Paloma Herrera (Quiteria) m’ha agradat moltíssim quan es quedava clavada a l’escenari amb una precisió i equilibri veritablement sorprenent. James Whiteside (Basilio) balla bé però no s’enlaira, no m’ha sorprès i segurament ballar com balla no deu ser precisament fàcil, però m’hagués agradat que el seu ball m’hagués fet fer un ooooooh d’admiració.

La resta tot de molta qualitat, però a mi m’ha semblat que mancava precisió en alguns números de conjunt, sobretot en el homes.

Escoltar l’orquestra en directe sempre és un privilegi, encara que sigui per interpretar una música tan dolenta  i una orquestració tan vulgar, que en mans de David LaMarche que no es precisament Valery Gergiev, sonava com sonava

Si voleu conèixer l’opinió d’un expert, entreu al blog de Julianen

51 comments

  1. Totalment d’acord amb el que dius. Per a mi, una música insuportable (barreja de “jotes”, aires russos i valsets de tercera), una escenografia per a cremar-la i uns ballarins, sensacionals els solistes, però força fluixets la resta. No hi entenc de dansa, i la clàssica m’agrada poc per no dir gens, però sempre veig el mateix (o a mi m’ho sembla). Hi vaig anar el divendres i em vaig avorrir com poques vegades ho havia fet al Liceu.

    M'agrada

    • Potser que un dia proposem ballets en versió de concert 😆 😆 :lol:, i així ens evitaríem atemptats estètics com aquest, és clar que la música de Minkus en versió de concert pot ser un tercer grau.
      Jo crec que avui hi deu haver més d’un que deu voler un nou Estat a Europa 😉

      M'agrada

  2. Joaquim, en moments com aquest d’ictus existencial et considero germà de l’ànima. No m’agrada el ballet clàssic, funcioni això com un descàrrec; però aquest “Don Quixot” m’ha semblat directament tòxic, amb una música vulgar, una pantomima de parvulari, una escenografia i un vestuari de companyia de províncies. Els mossos que saltironejaven, ai!, quedaven massa lluny.

    M'agrada

    • Ictus existencial, aquesta l’apunto.
      Espero que la toxicitat ja l’hagis expulsada. Em van comentar que després del primer acte vas marxar, t’entenc, després millora, però no creguis que molt, tot i que superar el primer acte és una tasca fàcil. Tot i així en el segon i sobretot al final et reservaven un altre píndola tòxica que no se pas si haguessis pogut superar, i al tercer, després del gran número, et deixaven un final de festa, letal.
      Fins i tot els mossos llunyans em va semblar bledes.
      Germà, recuperat!.

      M'agrada

  3. Josep R. Noy

    Molt d’acord Joaquim. Música super-banal, molt oblidable, molt. Posta en escena de “pastorets” i només aprofitable alguna dansa de molt merit dels solistes ballarins. Ens hem aborrit molt. No podia ser una altre música i una altre posta en escena?!! La qualitat del ballet americà crec que ho demanava a crits.

    M'agrada

    • Una bona companyia, aquesta és de les millors, hauria de venir amb un gran ballet. És com tenir a Juan Diego Flórez i Diana Damrau per cantar La marcha de Cadiz, no sé si m’explico, em penso que si. 🙂

      M'agrada

  4. Josep Olivé

    Com que de ballet ben poc sé, tan sols puc dir si m’ha agradat o no. I m’ha agradat molt. He disfrutat molt. La qualitat d’aquesta companyia crec que està fora de dubtes, i avui, al menys als ulls de tot el Liceu, ho han demostrat. La parella protagonista superba. Una producció clàssica, de ballet clàssic, amb escenografia que gairebé totes són calcades, i amb una música que sense ser de gran qualitat tampoc mereix els qualificatius que s’han escrit. L’opinió que em mereix “l’expert” me l’estalvio, donat que no m’agraden els provocadors. No es pot anar pel mon dient que el Quixot és una figura detestable quan és un dels personatges més entranyables de la literatura universal. Del Quixot es poden donar moltes opinions, positives, negatives, pot agradar, pot no agradar, però detestable? Au vinga!

    M'agrada

  5. JORDI

    Abans de tot cal dir que a mi si que m’agrada el ballet clàssic i en canvi em costa el contemporani (Ex: Cesc Gelabert).

    Dins del meu torn d’abonament del diumenge a la tarda he vist el Don Quixot i crec que com a “divertimento” no ha estat del tot malament.

    D’acord, la música no té cap gràcia, el tercer acte ho farien millor els del Cirque du Soleil, però per a mi el que ha estat pitjor és l’escenografia. En el primer i tercer acte posen de fons una imatge que sembla La Meca quan se suposa que l’acció té lloc a la Manxa. L’escena dels gitanos amb el molí que sembla fet de plomes evoca més una reserva índia que un campament gitano, com indica la música. I a això cal afegir els tòpics dels ballarins toreros.

    No puc dir que no m’hagi agradat del tot. Però pels diners que deu haver costat portar la companyia, tenim aquí l’Angel Corella que segur ens pot oferir millors i més barats espectacles de ballet i que hauria de ser la companyia resident al Liceu.

    M'agrada

  6. Ja va sent hora que es programi ballet contemporani, perquè tres cursos seguits castigats amb aquestes quicades, comença a avorrir: ni la música, ni l’escena, ni Petipa, sempre el mateix. Ahir ni tècnicament em va semblar res de l’altre món, els del Marinski els hi donaven 1000 voltes, sobre tot els homes, molt més saltadors. Elles també van tenir alguna relliscada, la recepció de la solista no era ajustada en molts moment per part del prota i algun eix als spins se li anava. Don Quixot, insofrible, les caigudes molt gracioses i el color del primer acte, el millor.
    Quines ganes de veure un Prokoviev o alguna modernitat dels ballets del Diaghilev. Vaaaa, Liceu! també s’omplirien de nenes, com ahir!

    M'agrada

    • Aquest any també tenim ballet contemporani, altre cosa és el que toca a l’abonament, però crec recordar que el Royal ballet era fora d’abonament.
      Per altre part Prokofiev és un clàssic com Minkus, però bo. El ballet contemporani és un altre cosa, no et sembla? Ara altre cosa són les coreografies, i Petipa ja cansa, ja que sigui el ballet que sigui, sempre és el mateix.

      M'agrada

  7. Juli carbó i montardit

    Veient els comentaris manifestats anteriorment dedueixo que a cap dels manifestants els hi agrada el ballet, al menys el més tradiconal. A mi tampoc em satisfà perquè veient tres o quatre moviments, la resta de l’espectacle em sembla repetitiu, ara però crec que els que sou excesivament operístics no podeu jutjar un art que en certa manera no té res a veure amb l’òpera. Estic segur que els amants del ballet no opinanan el mateix que vosaltres. El ballet volgueu reconeixe-ho, o no, també és un art universal, per tant succereixo que no critiqueu ni jutgeu un element que no és el vostre. Si no us agrada aques tipus d’espectacle el millor que podeu fer és no anar-hi.
    Per què no critiqueu les actacions de Rosario Flores i de tants altres cantants que també han ocupat aquest espai perístic ?. Tot i que això no té res a veure amb el tema actual, sí que serveix de comparació per a considerar la vostra oinió.
    Una altra cosa és la qualitat de la companyia que ofereix la representació, aquí sí que es pot opinar envers la seva projecció però de tot el demés deixeu-vo pels que realment hi entenen en aquest tipus d’espectacle.
    Dad al César lo que es del César, tot el demés és del poble.

    M'agrada

    • Treus deduccions errònies, benvolgut Juli i per altre part jo aquí parlo, i perdona la resposta ja que no voldria que sonés brusca, del que vull. Recorda que no sóc un crític professional, encara que t’encaparris en veurem com si ho fos.
      Parlo del ballet i no de la Rosario Flores, perquè el Liceu “m’obliga” al incorporar el ballet a l’abonament de l’òpera, per tant o em venc l’entrada, no sempre és fàcil, o hi vaig i si hi vaig i em ve de gust fer-ho en parlo, i quan en parlo ho faig des de la meva ignorància. T’agrada?, bé, no t’agrada? també,
      Aquí tothom hi diu la seva, i mai poso inconvenients, ni obligo a ningú però no m’agrada gaire donar explicacions del motiu per el qual parlo del que parlo. M’agradaria que així ho entenguessis i segurament si et prens les meves opinions com el que són, ho trobaràs tot més fàcil i entenedor. Al Cèsar no li hem de donar res 😉

      M'agrada

  8. Pili

    Sóc una assídua visitant d’aquest web, però mai havia comentat fins ara, en tenia prou llegint-vos i aprenent de tantes coses.
    Avui m’he decidit a fer-ho després d’assistir ahir per la tarda a la funció de Don Quixot al Liceu.
    Quan es va anunciar que aquesta temporada ens visitaria l’American Ballet vaig tenir una alegria molt gran, per fi veuria un dels meus somnis realitzats, pensava que si no anava a Nova York mai els veuria en directa, tipa com estava de veure els seus nombrosos DVD, entre ells el fabulós Don Quixot amb Mikhail Baryshnikov, potser per això la decepció ahir va ser gran, sobretot per tot allò que fa referència a la companyia de ball que vaig trobar amb poc rigor, una mica desmotivada, res a veure amb la precisió que esperava veure d’una de les tres companyies més importants del món, al costat de la del Teatre Mariinski i la del Royal Ballet.
    Potser estaven cansats, però se suposa que són molt professionals i estan habituats a un ritme intens durant la temporada i les gires.
    Els solistes si que em van agradar, però no eren del més gran nivell. La decepció va venir per el cos de ball, el homes com dius i també les dones en el somni de Don Quixot. Una de les coses bàsiques en la dansa clàssica és la perfecció mil•limètrica de els coreografies, sense això la dansa clàssica es desvirtua. D’aquesta companyia jo esperava la diferència.
    Jo no estic d’acord amb tu amb la valoració del Don Quixot, tan sols cal veure el DVD de la mateixa producció per adonar-te que és un ballet molt espectacular, la música és decorativa i no val gaire, però el més important en aquest cas és la coreografia i la perfecció tècnica de les figures obligades en aquestes coreografies tan estrictes. M’agrada molt la dansa clàssica i ahir hagués volgut sortir flotant, ho esperava amb candeletes.
    Felicitats per aquest web

    M'agrada

    • Hola Pili, benvinguda a IFL. Entenc que si t’agrada molt la dansa clàssica, siguin precisament aquestes coreografies de Petipa un estímul, però jo crec que si tot el les envolta fos una mica més modernet potser seria més fàcil de pair.
      Per a mi és tan “dur” de digerir si balla Baryshnikov com el d’ahir, ara bé quan toca ballar el pas a deux, aleshores si, però són quinze minuts meravellosos que porten dos hores tedioses al seu davant.
      Gràcies per comentar, torna quan et sembli bé i en tinguis ganes.

      M'agrada

  9. No he pogut ni acostar-me al teatre per poder xafardetjar una mica sobre aquest ballet però si que voldria fer un petit comentari.
    Estic d’acord amb tot el que dius,Joaquim.
    Supose que també hi haurà que adaptar les produccions a tots els públics.Indubtablement,jo prefereixo un Prokofieff o un Stravinsky o molts dels grans ballets al igual que molts de vosaltres però, i la resta de públic?…no sé quin estudi “social” es farà abans de fer les programacions però,coincideixo que amb aquest companyia de ballet hagués sigut millor altra producció.Lo espanyol ven millor fora que a casa…llevat que considerin Catalunya l’extranger….jijijijiji. Bo!,de seguida arriba el “Trencanous”…amb una música superexplotada però més motivadora.

    M'agrada

    • Hola crackania et dono la benvinguda a IFL.
      No crec que els americans tinguin, al menys fins ara, gaira noció del que significa una espanyolada a Catalunya.
      Ahir el Liceu estava ple d’estrangers, i és que poder assistir a una representació de l’American Ballet és un esdeveniment, facin el Don Quixot o el Llac dels cignes.
      Gràcies per comentar, m’agradaria que ho fessis tantes vegades vulguessis

      M'agrada

  10. Creo que después de dos Petipa seguidos, podemos pedir algo más moderno para la siguiente temporada. Me conformo con alguna de las coreografías de Keneth MacMillan (Romeo y Julieta o Manon), o alguno de los ballets de Diaghilev…

    El ballet clásico me gusta, pero si no se cuenta con una compañía fuera de serie y unos solistas del mismo nivel, puede resultar bastante aburrido. Las comparaciones son odiosas pero, coincido con Kalamar en que el ballet del Mariinsky le daba cien vueltas al American Ballet (también me pareció mejor ballet en su conjunto El corsario que Don Quijote). El American Ballet no me ha parecido gran cosa, especialmente ellos. (A lo mejor nos trajeron a los “becarios” del cuerpo de baile, quién sabe). Eso sí, los solistas del sábado por la noche eran SOBERBIOS (por desgracia, me los tuve que perder, pero habría repetido el ballet por ir a verlos).

    Y la escenografía es de juzgado de guardia… Kitsch se queda corto. Cuando salieron los gitanos con esos tops fucsia, la peluca mal puesta y la bandaroja estilo Rambo en el pelo, se escucharon risas entre el público (verídico), igual que cuando colgaron el pelele de Don Quijote del molino.

    ¡¡¡Y esas banderillas que llevaban los toreros, que más que banderillas parecían escobillas de water!!! ¡¡¡Y la navaja tamaño machete de carnicero!!! ¡¡¡Y esas bailarínas rubísimas, tan gitanas ellas, que parecían una Barbie vestida de sevillana, con esos trajes de faralaes color pastel!!! Mil y un detalles que me hicieron reír muchísimo… si no puedes con el enemigo, ríete de él.

    M'agrada

  11. bocachete

    Potser han considerat que, com que actuaven a Barcelona, què millor que portar-hi un ballet que s’ambienta en la mateixa ciutat. Encara que sembli increïble, com ja heu apuntat, segons l’argument original tota l’acció passa a Barcelona: “a una plaça de Barcelona”, a la fonda, al campament de gitanos proper i, el final, “a la plaça major de Barcelona”, que al segle XVII deuria ser l’actual Plaça de l’Àngel o el Passeig del Born. En fi, que deu ser el ballet clàssic més català possible.
    La música, realment, molt millorable. Deu ésser l’exemple paradigmàtic d'”espanyolada”, però vint anys abans que el Caprici espanyol, quinze que Espagne de Chabrier, i sis abans que Carmen. No és el primer, i beu directament de les obertures espanyoles de Glinka, que, aquest sí, deu ser el primer en obrir la veda de la música espanyolitzant a tot Europa.
    També hagués preferit un altre títol amb una música menys “de suport” i amb més substància, encara que fos un Délibes o un Txaikovskij repetit. O aquestes joies que esmenteu que sembla que mai no veurem, de Prokof’ev i companyia.
    Va haver-hi moments de gran delicadesa, moviments eteris i exactes, però va faltar-hi alguna cosa, realment. Era un més i prou, sense semblar extraordinari. L’escena i el vestuari, però, ja són els adequats a la música i la coreografia; jo, posats a fer aquesta obra, no sé… potser ja li queda bé, aquella mesquita que deu ser la nostra catedral, i els gitanos que semblaven els pirates del Carib.
    En fi… almenys el Trencanous té una música més variada i de qualitat.

    M'agrada

    • Yo creo que la partitura de este ballet posee una de las orquestaciones más pobres que he oído en mi vida. Las melodías son endebles y alguna fue tomada prestada de compositores españoles anteriores a Minkus. No obstante, si la compañía se rige por auténtica disciplina y posee figuras de altísima calidad puede soportarse. En la función de ayer esto yo no lo ví. Los bailarines solistas masculinos son muy discretos -a pesar de los vítores que profería parte del público-; las bailarinas solistas femeninas son algo mejores -no mucho-. El cuerpo de baile muy poco disciplinado. Para mi lo único destacable fue Paloma Herrera y sus sostenidos sobre una pierna (no conozco su término balletístico) clavados durante 2 o 3 segundos, sorprendentes (me recordaron a los de la eminente Rossella Hightower), pero ahí se acabó todo. Esta bailarina no tiene ni la seducción ni la gracia que Aurora Pons tuvo en su momento, en la interpretación del famoso paso a dos -lo único salvable, en mi opinión, de todo el ballet- ni sabe mover el abanico con el nervio y el sexy de la recordada bailarina catalana.

      Enfín me aburrí mucho. No soy un “die hard” del ballet, pero sé reconocer lo bueno. He tenido la suerte de poder gozar del increíble ballet del Marqués de Cuevas, del Harkness Ballet, del Royal Festival Ballet y de otras compañías mucho más completas y satisfactorias que esta compañía que viene precedida de tanto prestigio, prestigio que ayer yo no ví justificado en ningún momento.

      De la puesta en escena, del vestuario y del movimiento escénico de los actores no bailarines mejor no hablar. El gran personaje de Don Quijote no se merece esto.

      M'agrada

  12. JORDI

    De veritat, hi ha un director artístic al Liceu?. Ho pregunto perquè programar aquest espectacle fa que no ho sembli.

    Si n´hi ha, o l’han enredat o és que amb les retallades l’hi han ofert el “filial” de la companyia amb un espectacle de segona divisió.

    Com algú diu als comentaris, van ballar els “becaris”?.

    I sobre el tronat estereotip de toreros, gitanos, etc. recordo la magnífica Carmen de Bieito el 2010, que superava tots aquests tòpics.

    M'agrada

    • Hi tant que en tenim!, i la taquilla ho justificarà. A tu i en a mi no ens ha agradat, però feia molt temps que no veia les cues que vaig veure a les taquilles i l’aforament venut.
      Ara, si en lloc de la companyia original va venir la de gires de segona B, no ho sé, tot i que ho semblava.

      M'agrada

  13. CarolinaM

    Bona tarda! Acabo de arribar per casualitat i estic 100% d’acord amb el Jordi. El Llac del Àngel Corella va ser un espectacle a no oblidar mai i el seu cos de ball molt superior al del ABT (i aixó que per manca de presupost va tenir molt poc temps per aglutinar cignes). Una producció, la del ABT, pobre, horrorosa en molts aspectes (escenografia i vestuari) però salvada per la qualitat dels magnífics solistes (i no parlo d’Osipova i Vasiliev que tot i que fan focs d’artifici no tenen cap estil) artistes titulars del ABT, no convidats com la parella rusa, que de fet ja coneixiem quasi en la totalitat per haber ballat amb Àngel Corella, o bé amb la seva troupe de ballarins o bé ja amb la seva companyia. Paloma Herrera (la millor Kitri que va trepitjar el Liceu), Sarah Lane, un cupido, o “Amour”, exquisit, Stella Abrera, magnífica Mercedes i Reina de les Driadas, Xiomara Reyes, una altre Kitri d’antología……
    Sí, a mi sí m’agrada el ballet i no m’agraden aquestes, per mi baijenades, dels contemporanis catalans que van tant de moderns però que fora d’aqui no els coneix ningú, per molt que el Sr. Noguero comisioni ara una expo al centre d’art Santa Mònica on només es parla de Gelaberts, Picó’s, Margarits, etc… i a on no hi figura ningú del clàssic català que també existeixen i merexeirien molt més ser-hi.
    Dit això, m’encantaria que el Liceu ens portés, Crankos i McMillan’s, (Ballets de Munich i Stuttgart) però sobretot que adoptés la companyia de Corella com a companyia estable i en lloc de gastar-se una pasta i portar-nos aquest trencanous tant sumament kitsch del Ballet de Praga hagués contractat a Corella. Tots hi hauriem sortit guanyant!

    M'agrada

    • Benvinguda CarolinaM.
      Gràcies per comentar i per fer-ho de manera tan clara i contundent.
      M’agradaria que sempre que volguessis, ho tornessis a fer, tot i que jo no sóc gaire balletònem, quan hem toca a l’abonament n’acostumo a parlar, però estic encantat que els que veritablement en sabeu aporteu la vostra opinió experta.

      M'agrada

      • Moltes gràcies Joaquim, i, si us plau, perdoneu la meva vehemencia pero es que som tant provincians amb aixó de la dansa que m’esvero ràpidament. Us visitaré, i tant! però sou d’opèra i en aixó jo no hi entenc rès de rès, tot i que segur que si pogués anar-hi sovint n’esdevindria fan amb facilitat. Salutacions cordials a tots.

        M'agrada

        • Marta B

          Estic molt d’acord amb el que dius, Carolina. Tot i que aquest Don Quixot no el vaig anar a veure, em conec de memòria aquesta producció per haver-la vist moltes vegades en vídeo, on hi balla un Baryshnikov genial. Com que ja sabia com seria aquest Don Quixot, però sense en Baryshnikov i sense saber quins serien els solistes, em vaig estimar més no comprar les entrades.

          El que si que vaig veure va ser el Llac del Cignes del Corella l’any passat, francament va estar molt i molt bé, i això que part del cos de ball eren becaris.

          Així com en òpera crec que el Liceu fa una programació molt equilibrada, la programació de dansa sembla feta a propòsit per acabar avorrint aquest art. La programació de dansa de l’any passat encara estava bé, Marinsky, Corella i els Ballets de Montecarlo (que van caure del cartell per culpa de les retallades) però la d’aquesta temporada no és gaire estimulant. De tot el que han programat veuré el que em toca per abonament, el Ballet del Rin, però, sincerament, la resta no em crida massa l’atenció. Potser la producció del Trencanous de l’Òpera de Praga pot estar bé, però quan vaig llegir un resum del que proposaven em vaig abstindre de comprar entrades, i això que el Trencanous és un dels meus ballets preferits. Com tu també penso que si haguessín contractat en Corella se’n hauria sortit la mar de bé i a més a més probablement hauria resultat més econòmic.

          A mi també m’agradaria veure un Romeu i Julieta, de Cranko o MacMillan, pel Ballet de Stuttgart o pel Royal Ballet, o com diu en Joaquim, l’Spartacus ballat per la companyia del Bolshoi. I així tants i tants ballets com hi ha i que aquí no veiem.

          Saps quin seria per a mí el súmum del súmum? El programa que va fer a l’Auditori l’any passat l’orquestra del Marinski, dirigida per Gergiev, però al Liceu i amb la companyia de dansa del mateix teatre dalt de l’escenari: l’Ocell de Foc, Petruixka i la Consagració de la Primavera.

          M'agrada

        • Hola Marta!!! Jo també hi signo ara mateix amb el que dius! Qualsevol d’aquests ballets o programes que proposseu serien fantàstics! A veure què tindrem la propera temporada. Ja en portem algunes amb companyies de renom, Royal Ballet, Mariinsky, ABT… llástima que no hi hagi més ballets a la programació del Liceu i que no agafin el Barcelona Ballet com companyia estable… si no es produeix un miracle, em temo que desapereixerà… i aixó que sempre que Corella, sol o amb la seva companyia hi ha ballat, s’ha venut tot. Els operistics segurament recordareu la Dansa de les Hores de Corella i Giuliani de La Gioconda del 2005… buuufff… va ser per recordar-ho sempre!

          M'agrada

        • JORDI

          Jo ja m’hi he apuntat en un comentari anterior la idea de que la companyia Barcelona Ballet de l’Angel Corella sigui la companyia de ballet resident del Liceu. Hauria de ser LA NOSTRA MASIA.
          I com el Barça quan tinguem quatre duros ja portarem un “crack” (una companyia de primer nivell) per a completar la temporada.
          Em dona la sensació que estem llançant els diners.
          Per cert, algú sap qui ha pagat les despeses de l’ABT els dies de més que han estat a Barcelona per culpa de l’huracà a Nova York.

          M'agrada

        • I no podem presionar d’alguna manera, Jordi? Heu vist quantes cartes als diaris demanant-ho que la companyia del Corella fos la nostre companyia titular del Liceu? 5 ó 6 a La Vanguardia en pocs dies i fins i tot al Quèfem de divendres en un reportatge sobre el Liceu es comenta, però després entrevisten al Matabosch i no li pregunten!!
          Jo sí ho vaig fer, vaig preguntar al Liceu, a l’Ajuntament i a Cultura de la Generalitat però tothom escorre el bulto… I amb el que ha estat capaç d’aconsseguir amb quatre xavos el Corella, ben bé que es mereix recolçament!
          Jo també m’ho preguntava Jordi, imagino que el ABT deu tenir alguna mena d’assegurança i deuen haver estat ells mateixos qui s’han fet càrrec de les despeses. El que sí sé es que al Liceu diumenge anaven de bólit buscant-lis allotjament.

          M'agrada

        • Seria una bona opció, una opció intel·ligent i prestigiosa, però tan sols hi ha un problema, no hi ha un cèntim d’euro, recordeu que el Ministerio ha rebaixat l’aportació al Liceu en un 30%, cosa que fa inviable la continuació de l’activitat si no hi ha ningú que hi posi remei.

          M'agrada

        • A mi també m’encanta aquest debat i sobretot constatar que som molts els qui votariem perque el Barcelona Ballet fos la nostre companyia nacional de dansa. Una residència, alguna mena de colaboració, ajuts compartits entre Generalitat, Ajuntament i Diputació, sense oblidar el mecenatge que tindrien assegurat si hi hagués un compromís oficial al darrera, segur que malgrat la crisis, amb voluntat de fer-ho, es trobarien fòrmules.
          Pel que fa al Liceu, es gasten un dineral portant el ABT, l’Ailey i d’altres companyies de fora, no sé pas què resulta més car…

          M'agrada

        • Segurament hi havia moltíssima gent que esperava aquesta visita d’una de les tres o quatre companyies més importants del món com la fita més destacada de la temporada de dansa, altre cosa és que hagi acomplert les expectatives, com succeeix sovint amb els cantants d’òpera. Pensa que aquesta companyia es va contractar fa anys, no el mes passat i fa anys es feien unes temporades molt més espectaculars segons el pressupost que s’aprovava i que ara ens retallen cada dos per tres un cop aprovats. A partir d’ara potser arriba la gran oportunitat de la companyia d’Angel Corella amb seu a la ciutat i un nivell tant o més acceptable que alguna de les companyies que han vingut al Liceu en els darrers anys.
          Esperem que s’actuï, programi i contracti amb seny

          M'agrada

        • L’èxit d’aquelles representacions de la Giuocnda no van ser per la decebedora Gioconda de Deborah Voigt, ni per l’Enzo Grimaldo de Margison, ni per l’ordinària Fiorillo, ni … l’apoteosis va venir amb Angel Corella i també per l’episòdica cieca de la gran Ewa Podles.

          M'agrada

  14. Marta B

    Suposo que no programen més dansa perquè han de portar companyies de fora i això deu resultar molt car. Si hi hagués una companyia estable com hi ha en d’altres teatres d’òpera, la cosa seria diferent. Si t’hi fixes les temporades de dansa dels teatres d’òpera basicament les nodreixen les mateixes companyies dels teatres. A Paris el Ballet de l’Òpera, a Londres, el Royal Ballet, al MET, l’ABT, a l’Scala de Milà, el ballet de l’Scala, etc, etc…

    Tenir una companyia de dansa dins d’un teatre d’òpera no és una cosa que es faci d’un dia per l’altre, és bastant complexe. El Liceu havia tingut un cos de ball estable, però el van suprimir. De fet l’origen del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre va ser l’escola de dansa del Liceu. El director més important que va tenir va ser Joan Magriñá. L’Aurora Pons de la qual en parla en Colbran uns comentaris més amunt, era primera ballerina d’aquest cos de ball. Una gran ballerina del Liceu va ser Maria de Àvila, mestra entre d’altres de Víctor Ullate que a la vegada va ser mestre d’Àngel Corella. A tall de curiositat, la ballerina més important que ha tingut el Liceu va ser al segle XIX, i era la reusenca Roseta Mauri, del Liceu va passar a ballar a l’Scala de Milà, on la va descobrir Charles Gounod i se la va emportar a l’Òpera de Paris on va arribar a ser primera ballerina. A Roseta Mauri la van immortalitzar pintors tant importants com Degas o Manet. Quan va acabar la seva carrera als escenaris va esdevenir directora de l’escola de dansa de l’Òpera de Paris, una de les escoles de dansa més importants del món. En resum, el Liceu tenia una tradició en dansa, però no se per quina raó, aquesta tradició es va trencar.

    Tornar a començar és molt difícil i més ara amb els temps que corren. De moment que consolidin l’orquestra i el cor que és el que hi ha en aquests moments i tant de bo que el projecte que té el mestre Pons pel Liceu pugui acabar sent una realitat.

    Pel que fa a la companyia del Corella no se si seria molt car que fos companyia resident, com Sol Picó va ser companyia resident al TNC, potser seria una solució intermèdia. No ho sé, potser a la xarxa hi ha algú que en sap molt més i ens ho podria respondre.

    M'agrada

    • Genial el resum Marta!! i sempre s’entesten a dir que no hi ha tradició de clàssic aquí! Si la van matar! Teniem una temporada de ballet sensacional…
      Maria de Avila i la seva filla Lola van fer una tasca sensacional a Zaragoza i amb el Ballet de San Francisco a on per aixó hi ha hagut tants espanyols.
      Jo penso com tú, de moment que fessin una residència i que els hi garantissin la supervivència. Gràcies a Corella, a més de dos importants ballets de repertori fets amb molt d’estil i rigor, la Bayadère i el Llac, hem conegut a molt bons coreografs: Twyla Tarp, Robbins, Welch, i sobretot el aclamadíssim Wheeldon del que la companyia ens ha portat cinc ballets.. En aquests anys ha fet una gran tasca, serà una auténtica llàstima si acaba marxant :-(((

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: