IN FERNEM LAND

ANTONIO PAPPANO DIRIGEIX DER RING DES NIBELUNGEN A LA ROH (II)


Bryn Terfel, Wanderer al Siegfried de la ROH Covent Garde. Foto Clive Barda

Avui us porto la segona entrega i última de les òperes que ens faltaven del tercer cicle de Der Ring des Nibelungen que la setmana passada va tenir lloc a la Royal Opera House, Covent Garden de Londres, amb Siegfried i Götterdämmerung.

Qui esperés (jo entre ells) que Stefan Vinke esdevingués el Siegfried dels nostres somnis ja li anuncio que no, que no ho és, que no és cap desastre, però ell tampoc podrà agafar la torxa del relleu d’aquells tenors llegendaris que amb la desaparició de Wolfgnag Windgassen sembla que com els grans dinosaures  han desaparegut de la capa de la terra.

El gran actiu d’aquesta edició complerta del Ring és sense cap mena de dubte Antonio Pappano, que ofereix una versió vibrant de la Tetralogia i que tot i algunes pifies, obté una resposta magnífica de l’orquestra. Una Tetralogia ha de tenir un bon director i al ROH el té, ho ha demostrat amb escreix i no tan sols amb aquest Ring, però una edició sencera del Ring és tot un repte i ell el supera de manera enèrgica i vibrant, amb dinàmiques àgils i un so contundent.

És una veritable llàstima que un Ring a la ROH no compti amb un equip de cantants més brillant. Dels rols principals tan sols Bryn Terfel té la dignitat d’un cast de primera categoria, ja que la resta és mantenen entre la deficiència, i la correcta discreció.

Certament en rols importants però més puntuals com era el cas de Sieglinde, torna a espurnejar la brillantor vocal, però en aquestes dues darreres jornades no tenim una Westboek on agafar-nos, i si en el Siegfried continua sent Terfel qui amb e seu Wanderer ens recorda que estem assistint a una representació del primer teatre d’òpera anglès, a Götterdämmerung ha de ser el veteraníssim John Tomlison amb un Hagen gastat tot i que estones imponent, qui doni el toc de gran solidesa a un repartiment més propi d’un teatre de segona.

Susan Bullock per molt que la crítica anglesa l’hagi volgut salvar de la immolació obligada pel guió i la insensatesa de fer front a la Brünnhilda quan ella com a molt pot aspirar a ser Gerhilde o Ortlinde en una producció de primer nivell. El Covent Garden hauria d’aspirar a Stemme, Theorin o Dalayman, que tot i passar per greus inconvenients en les darreres Brünnhilde que ha cantat, té un cos vocal i un temperament wagnerià que no he trobat per enlloc a la soprano anglesa.

Stefan Winke és un tenor monolític, que com acostuma a passar amb aquestes columnes sonores, colpeja i no sempre amb encert, els timpans dels oients. En molts moments la seva veu resulta adient, però ràpidament et preguntes el motiu per el qual ningú l’ha ensenyat a cantar utilitzant el valuós material que té a disposició. D’acord que Siegfried en la segona jornada és un inconscient tot sovint odiós, però ho ha de ser per la seva insensata mala educació rebuda, no pas per la poca formació canora.

Mihoko Fujimura és una cantant interessant amb una veu poc apropiada, també per a fer la cabdal escena de Waltraute, però té instint i noblesa en el cant, no serà mai la Meier, però al menys es fa escoltar.

També Tomlinson, però la veu és una ombra d’aquell sensacional Hagen que va gravar amb Haitink fa 25 anys, tot i que la malèfica interpretació roman intacta. És un altre cantant de raça, malauradament gastat.

El Mime de Siegel és sibil·li, com correspon, mentre que la Erda de Maria Radner més aristocràtica que tel·lúrica.

Hi ha veus interessants, però quan els pilars de l’edifici vocal trontollen t’has de refugiar en les excel·lències, que no són poques, de Papanno i els seus nois i noies.

Bryn Terfel (Wanderer) a Siegfried a la ROH producció de Keith Warner. Fotografia de Clive Barda/ROH

Escoltem del Siegfried l’inici del tercer acte amb l’escena de Wanderer i Erda, son Bryn Terfel i Maria Radner.

Richard Wagner
SIEGFRIED

Mime…..Gerhard Siegel (Tenor)
Siegfried…..Stefan Vinke (Tenor)
Wanderer (Wotan)….. Bryn Terfel (Baix-Baríton)
Alberich…..Wolfgang Koch (Baritone)
Fafner…..Eric Halfvarson (Baix)
Woodbird…..Sophie Bevan (Soprano)
Erda…..Maria Radner (Contralto)
Brünnhilde…..Susan Bullock (Soprano)
The Orchestra of The Royal Opera House
Conductor, Antonio Pappano

Royal Opera House, Covent Garden
21 d’octubre de 2012

ENLLAÇOS mp3

https://rapidshare.com/files/1048270238/01%20SiegfriedROH2012Acte1.mp3

https://rapidshare.com/files/3974347704/01%20SiegfriedROH2012Acte2.mp3

https://rapidshare.com/files/780227787/01%20SiegfriedROH2012Acte3.mp3

Escena final de Götterdämmerung a la producció de Keith Warner per a la ROH Covent Garden. Fotografia Clive Barda.

De Götterdämmerung us proposo escoltar el final del pròleg, sense Brünnhilde i Siegfried (casualitats perverses) i el viatge per el Rin, aquí mana Antonio Pappano.

Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG

First Norn…..Maria Radner (Contralto)
Second Norn…..Karen Cargill (Mezzo-Soprano)
Third Norn…..Elisabeth Meister (Soprano)
Brünnhilde…..Susan Bullock (Soprano)
Siegfried…..Stefan Vinke (Tenor)
Gunther…..Peter Coleman-Wright (Baritone)
Hagen…..John Tomlinson (Bass)
Gutrune…..Rachel Willis-Sorensen (Soprano)
Waltraute…..Mihoko Fujimura (Mezzo-Soprano)
Alberich…..Wolfgang Koch (Baritone)
Woglinde…..Nadine Livingston (Soprano)
Wellgunde…..Kai Ruutel (Mezzo-Soprano)
Flosshilde…..Harriet Williams (Mezzo-Soprano)

Royal Opera House Orchestra Royal Opera House Chorus
Conductor, Antonio Pappano

Royal Opera House, Covent Garden
24 d’octubre de 2012

ENLLAÇOS mp3:

https://rapidshare.com/files/2163012067/01%20GotterdammerungROH2012Acte1.mp3

https://rapidshare.com/files/3043930564/01%20GotterdammerungROH2012Acte2.mp3

https://rapidshare.com/files/3210477844/01%20GotterdammerungROH2012Acte3.mp3

Si voleu recuperar l’apunt complementari:

Demà tornarem a Wagner, tornarem a la Tetralogia i tornarem a Siegfried, però serà a La Scala de Milà i servit per Barenboim.

10 comments

    • Hi ha alguns directors que és un goig veure’ls dirigir, però molts són destrempants, segurament Pappano no tingui ni un gest distingit ni una fisonomia autoritàriament fascinant, com Muti, per exemple, però tot això deixa de tenir la seva importància quan s’escolta el que s’eleva des de el fossat.
      Pràcticament m’agrada sempre.

      M'agrada

  1. JaumeM

    Vaja, em sap greu que amb els cuatre anys que han passat desde que el varem veure Vinke no hagi madurat. Ara me’l baixo, pero crec que haure de posar un poc de Windgassen per consolarme.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: