IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE SIEGFRIED A LA SCALA (Ryan, Bronder,Stensvold,Stemme;Barenboim-Cassiers


Siegfried, acte primer producció de Guy Cassiers. Foto (c) Monika Rittershaus, Staatsoper Berlin

L’actualitat i l’atzar han volgut fer coincidents els apunts d’ahir i avui, ja que tant a Londres com a Milà, han coincidit dos esdeveniments wagnerians importants.

Mentre que Londres finalitzarà el proper 2 de novembre les representacions d’aquests quatre cicles del Ring des Nibelungen, a la Scala de Milà i fins el 18 de novembre es representa la segona jornada de la Tetralogia abans de la tradicional inauguració de la temporada 2013, aquest any amb el Lohengrin que podrem veure als cinemes (7 de desembre) i abans que el teatre llombard ofereixi també tot el cicle de Ring sencer durant el mes de juny de 2013, en aquesta nova i fallida producció de Guy Cassiers, que Milà coprodueix amb la Staatsoper unter den Linden de Berlín.

A l’espera d’aquest cicle sencer, que al menys espero que podem escoltar en transmissió directa de la RAI, amb algun canvi de repartiment en el Siegfried respecta a aquestes representacions de la tardor (Theorin serà Brünnhilde), avui us porto aquest vídeo de la representació que es va emetre la setmana passada als cinemes i que no vaig poder veure. Algú creu que és una bona idea emetre en un dia laborable i a les 6 de la tarda una transmissió operística?. El gran encert i èxit de les transmissions del MET és que es fan a les tardes dels dissabtes, ja que els dies laborables a les 18:00 els que treballen no poden anar i els que no treballen, no ho poden pagar.

D’aquesta representació, vocalment més satisfactòria que la que us vaig deixar ahir provinent de la ROH, cal destacar la magnífica direcció de Daniel Barenboim i la càlida resposta de l’Orquestra de la Scala de Milà, amb pífies inevitables dels metalls i poc rellevants vista l’òptima i bella resposta del conjunt. El mestre Barenboim amb els anys penso que ha relaxat les dinàmiques, respecte a la Tetralogia a Bayreuth amb Kupfer, ara la versió és més reposada sense deixar en cap moment l’extraordinària tensió dramàtica que imprimeix brillantment en cadascun dels actes, sent un exponent majúscul el interludi orquestral de la pujada al cim on reposa Brünnhilde.

Lance Ryan té la veu natural per cantar Mime per l’emissió nasal, plena de sonoritats caricaturesques que l’aproximen tant al pervers nan com l’allunyen del heroic impertinent. La veu denota oscil·lacions que no ajuden gaire a la seva acceptació, però reconec que resisteix amb dignitat el repte no gens fàcil de cantar aquest extenuant rol. El dilema continua sent el mateix, acceptem el que ens donen davant la precarietat de veritables cantants de categoria, tremp, força i ben cantar. Ryan és una caricatura de heldentenor, però mentre aguanti fins al duet final ja ens conformem. Què trist!

El Mime, si Siegfried ja és caricaturesc, també emfatitza el caràcter ridícul de la seva retorçada i perversa psicologia. Peter Bronder ho serveix de manera exemplar com actor i cantant, però potser estaria bé que un dia algun tenor que faci front aquest rol ens sorprengui amb una interpretació més original, no tan caricaturesca i més contundent a nivell vocal, és clar que d’existir un tenor així, el farien cantar el rol titular.

Molt bé l’Alberich de Johannes Martin Kränzle i bé el Fafner d’Alexander Tsymbalyuk, però el Vianant del veteraníssim Terje Stensvold, és tan sols justificable com a substitut d’urgència del inicialment previst, Juha Uusitalo, aquest en constant i perillosa inestabilitat vocal. El senyor Stensvold no està en gaires condicions de salvar un imprevist.

Pel que fa a les senyores, Rinnat Moriah és una magnífica ocellet del bosc i l’egrègia Anna Larsson una Erda de solvència contrastada, però per sobre de tothom hem de situar la Brünnhilde de Nina Stemme en un estat de forma magnífic, amb el seu sumptuós i amplíssim registre al servei d’una veu dramàtica, de color i sonoritat bellíssims, fent més evident la precarietat i lletjor tímbrica de Ryan en l’exuberant duo final. Aquesta senyora és tota una debilitat.

La producció segueix la lletjor de les dues entregues anteriors. Algunes imatges boniques no poden millorar la sensació de foscor i martiri visual que suposa la continua utilització del vídeo, barrejada amb el impacte de tornar a treure unes coreografies que després de la ridícula i confusa utilització a Das Rheingold, ja creia desterrades de la ignomínia que suposa veure dansar una colla de ballarins al voltant de Siegfried, com si es tractés d’una posada en escena de l’ínclit José Luis Moreno.

Mentre aneu baixant els enllaços i abans que no el treguin, aquí teniu el Youtube amb l’òpera sencera, de la representació que us proposo, i així d’aquesta manera podeu contrastar si el que us he dit és erroni.

*

Richard Wagner
SIEGFRIED

Siegfried: Lance Ryan
Mime: Peter Bronder
Der Wanderer: Terje Stensvold
Alberich: Johannes Martin Kränzle
Fafner: Alexander Tsymbalyuk
Stimme des Waldvogels: Rinnat Moriah
Erda: Anna Larsson
Brünnhilde: Nina Stemme

Ballarins:Yuta Hamaguchi, Albert Garcia Sauri, Christophe Linéré, Uri Burger, Gabriel Galindez Cruz

Orchestra Teatro alla Scala di Milano

Director musical: Daniel Barenboim
Director d’escena: Guy Cassiers
Escenografia: Guy Cassiers i Enrico Bagnoli
Vestuari: Tim van Steenbergen
Disseny de llums: Enrico Bagnoli
Video: Arjen Klerkx i Kurt D’Haeseleer

Milà 23 d’octubre de 2012

ENLLAÇOS VÍDEO:

Acte 1er
https://rapidshare.com/files/1219916788/SIEGFRIEDSCALA1.rar.001
https://rapidshare.com/files/3445451898/SIEGFRIEDSCALA1.rar.002
https://rapidshare.com/files/1757595827/SIEGFRIEDSCALA1.rar.003
https://rapidshare.com/files/2497204268/SIEGFRIEDSCALA1.rar.004
https://rapidshare.com/files/3772589924/SIEGFRIEDSCALA1.rar.005
https://rapidshare.com/files/1939416973/SIEGFRIEDSCALA1.rar.006
https://rapidshare.com/files/4010732336/SIEGFRIEDSCALA1.rar.007
ACTE 2on
https://rapidshare.com/files/402181713/SIEGFRIEDSCALA2.rar.001
https://rapidshare.com/files/916725726/SIEGFRIEDSCALA2.rar.002
https://rapidshare.com/files/3809336401/SIEGFRIEDSCALA2.rar.003
https://rapidshare.com/files/17927775/SIEGFRIEDSCALA2.rar.004
https://rapidshare.com/files/1385111861/SIEGFRIEDSCALA2.rar.005
https://rapidshare.com/files/3245129772/SIEGFRIEDSCALA2.rar.006
ACTE3er
https://rapidshare.com/files/3898620830/SIEGFRIEDSACLA3.rar.001
https://rapidshare.com/files/3910267694/SIEGFRIEDSACLA3.rar.002
https://rapidshare.com/files/277014481/SIEGFRIEDSACLA3.rar.003
https://rapidshare.com/files/599294971/SIEGFRIEDSACLA3.rar.004
https://rapidshare.com/files/3537000390/SIEGFRIEDSACLA3.rar.005
https://rapidshare.com/files/852015085/SIEGFRIEDSACLA3.rar.006

Suggeriments per la baixada: El format de la baixada és vídeo (VT-S), això vol dir que cada acte està ubicat en una carpeta, les carpetes estan comprimides en format rar i després fragmentades per tal de facilitar la baixada, per tant el primer que s’ha de fer és unir els arxius per acte, utilitzant per exemple hjsplit. Quan tingueu el tres arxius units (un per acte), heu de descomprimir els arxius en format rar (heu de tenir instal·lat el compressor al vostre ordinador), que es convertiran en una carpeta on trobareu els arxius en format vídeo per visionar directament a l’ordinador o copiar en un disc. El vídeo és HD (alta qualitat) i per tant el podreu veure a l’ordinador i en un lector d’HD (blu-ray). Tingueu paciència, Siegfried és una òpera llarga i el format en HD en alta qualitat necessita molts arxius.

També us deixo els enllaços d’àudio provinents de la transmissió de la RAI RADIO3 del mateix dia 23 d’octubre.

ENLLAÇOS ÀUDIO mp3:
https://rapidshare.com/files/907338751/Siegfried_Scala_231012A1.mp3
https://rapidshare.com/files/1688158575/Siegfried_Scala_231012A2.mp3
https://rapidshare.com/files/1677905089/Siegfried_Scala_231012A3.mp3

Bona castanyada!

35 comments

  1. Pues hoy sí estamos totalmente de acuerdo. Yo fui uno de los 11 escasos asistentes en Valencia a este Siegfried en directo y, como puedes ver en la crónica que hice en mi blog, las apreciaciones son coincidentes con las tuyas. Stemme gloriosa; Ryan con sonidos tan feos como siempre y con la voz en camino de morir, pero sorprendentemente bien; Barenboim genial; muy bien el Alberich de Kranzle; y penoso y digno de geriátrico el Wanderer de Stensvold.
    Lo de los bailarines, merecedor de intervención por el Tribunal de La Haya…
    Un abrazo y gracias por los enlaces

    M'agrada

    • Xavier C.

      Onze persones?!?!? Si arribeu a jugar un partit de fútbol contra els de la sala del costat, no us dóna ni per fer els tres canvis… 😕 Segueixo sense veure clara la rendibilitat pels cinemes.

      M'agrada

      • Si no es fa com cal, si que serà ruïnós, però les emissions en dies festius, horaris raonables i preus adients a la realitat, no poden ser un impediment per fer un bon negoci en un format que apropa el gènere a molta més gent, de manera simultània i en rigorós directe. Les emissions en diferit no tenen el mateix atractiu, al menys per a mi.

        M'agrada

    • Bueno, el sorprendentemente bien de Ryan no lo comparto, que aguante de manera heroica hasta el final no es suficiente. Yo lo encuentro odioso.
      Stensvold salvó la representación con su presencia y profesionalidad, pero todos esperamos mucho más de Wotan/Wanderer.
      Gracias a ti por comentar

      M'agrada

  2. SANTI

    Ostres Joaquim, em pensava que seria l’àudio. Em tindràs forces dies enganxat a les baixades, però no m’ho penso perdre.
    Volia anar al cinema dimarts passat, però entre el preu i que tenia que inventar-me no sé què per sortir abans vaig deixar-ho estar.
    Ja he vist un trosset del youtube. Per cert, tu saps com s’ho fan o si s’ha de pagar per penjar un vídeo d’aquesta llargada?
    Reitero l’agraïment perpetuo

    M'agrada

    • Poc a poc Santi, ja has vist que he fet un dia de descans de descàrregues en l’apunt d’avui per tal de que ho podeu anar baixant sense estressar-vos.
      No en tinc ni idea de com podem penjar un vídeo tan llarg, potser algú ens podrà treure d’aquest entrellat.

      M'agrada

      • Es una pena que no entienda del todo el catalán ni la cultura catalana y espero no meterme donde no me llaman, que parece que no está el horno para bollos, acabo de aterrizar aquí y por lo que he leído o, mejor dicho, intentado leer de tu blog, te tengo que dar mi más sincera enhorabuena, me gusta encontrar otras opiniones sobre nuestra pasión común, intentaré seguirte a menudo.
        Ah, se me olvidaba responder a tu seguidor, Santi, el vídeo del post lo he subido yo, y YouTube te permite colgar tamaños grandes, éste era de más de 3 GB, si tienes más de 20000 reproducciones de tu canal, al menos eso me dijeron via email.
        Dicho esto, ayer mismo sufrí la censura de los derechos de autor y me eliminaron sin previo aviso 5 óperas completas, así que me toca trasladarme a vimeo a ver si hay más suerte.
        Espero haber respondido tu pregunta.
        Y gracias Joaquim otra vez por tu blog.

        Un saludo.

        M'agrada

      • Hola te doy la bienvenida en IFL.
        Muchas gracias por la contestación. Lamento esa censura que amenaza permanentemente los vídeos que subimos a nuestros canales y que algunas veces sí, otras no, son pasto de las iras de los Sres. Youtube, que Dios guarde muchos años.
        Yo creo que si vas siguiendo el blog pronto le encontrarás el truqillo al catalán y a lo catalán y ya verás que a pesar de lo que se empreñan en decir algun@s, no hay ningún problema.
        Vuelve y comenta cuantas veces quieras, aquí y en Catalunya siempre serás bien recibid@.

        M'agrada

  3. timamót

    Si a més jugava el Barça, no m’estranya que als Cinesa Diagonal fossim un terç de la sala. Per mi el més decepcionant va ser el Wanderer. Sense ser una experta, la direcció musical em va agradar força. Molt d’acord amb la teva valoració dels cantants.

    A mi em va molestar que la realització no donés més plans generals de l’escenari i fes molts primers plans i plans mig. Però, com es filma una òpera és una altra qüestió…

    M'agrada

    • Benvolguda Timamót, aquest és un dels inconvenients de les transmissions operístiques.
      Quan un director fa una pel•lícula et mostra i enquadra allò que vol, però dirigir un espectacle pensat per ser vist en un teatre, adultera, per molt bé que es pugui fer, la direcció escènica. Pot mostrar una part molt interessant o imprescindible, però de ben segur no podrà abraçar la totalitat de l’espectacle, a no ser que la càmara es posicionés de manera distant i fixa, frontal, davant l’escena. Seria absolutament insuportable.
      Tot i així hi ha directors (Brian Large, no cal dir-ho, però també altres), que han traslladat de manera genial un espectacle operístic teatral, en un format videogràfic. Aquesta retransmissió que ens ocupa no va ser així, però et diré que l’espectacle teatral és tan pobre i deixa’m dir, dolent, que no sé que es podria arribar a fer per millorar-ho. El duet final amb aquella pujada i baixada constant de la roca, a part de ser un exercici perillós que dificulta el cant, és d’una incompetència teatral difícilment filmable i suportable. Indigne Cassiers!

      M'agrada

  4. dandini

    Vaig ser al cinema Girona on per 12 euros es pot gaudir de l’opera en directe.Jo vaig arrivar al 2º acte i em va agradar molt la part orquestral amb un Daniel Barenboim especialment inspirat.De les veus cal destacar a Nina Stemme que és segons el meu criteri la millor Brunhilde de l’actualitat. La veu es suntuosa i brillant de l’agut al greu i ademés canta “de fábula”.No estic d’acord en que la veu de Lance Ryan sigui lletja.Jo crec que el seu principal problema és la forma de cantar i la seva principal virtud les facultats.Tanmateix si repassem el panorama podriem dir que és potser la millor opció.Terje Stensvold malgrat ser molt veterà no ho és tant de veu i no el trovo gens despreciable.El exigent públic de La Scala va ovacionar a tots tres pero amb diferència a la fabulosa Nina.

    M'agrada

    • 12 euros, benvolgut Dandini, per qui està a l’atur són bastants, molts diners.
      Puc admetre que la veu de Ryan no sigui lletja, com que Lola Gaos o Mick Jagger tenen sex-appeal, a l’hora dels gustos no hi ha discussió raonable possible, però que canta malament, que l’emissió és irregular i discutible, si que és contrastable i demostrable. El youtube és suficient testimoni. L’única i trista virtut és que arriba al final, aparentment sa i estalvi.

      M'agrada

  5. Elio

    Moltes gràcies pels enllaços Joaquim!
    Dissabte vaig assistir a la segona representació i coincideixo en general amb les vostres opinions. El millor va ser l’excel·lent direcció de Barenboim, molt més inspirat que en la Valquíria de fa dos anys. Llàstima que l’orquestra de la Scala no estigui a l’alçada de l’Staatskapelle de Berlín, segur que allà la seva versió sona encara millor. Esmentes les pífies dels metalls… dissabte no n’hi van haver, però la qualitat de l’orquestra no em sembla res de l’altre món. El so de la tuba, per exemple, és indigne del prestigi del teatre i el clarinet solista insisteix en tocar amb un vibrat incoherent i un so massa obert. No m’agrada aquesta orquestra, i tampoc donen una imatge gaire professional parlant tota l’estona entre ells. Aquest cop com a mínim ningú jugava amb l’iphone, com feia una de les arpistes a la Valquíria. No m’extranya que en Muti s’hi acabes barallant…

    Vocalment em va semblar una funció molt digna amb una esplèndida Stemme com a únic luxe del repartiment. Ryan em va agradar i com a mínim no fa patir. Stensvold potser ja no té edat per fer segons què, però la veu encara està en prou bones condicions, a mi em va agradar excepte a l’escena amb Erda, on li va faltar més caràcter. En canvi no em van agradar ni el Fafner de Tsymbalyuk ni l’Erda de Larsson. Per la Erda cal un timbre de veritable contralt i a més Larsson no li va saber conferir la solemnitat i transcendència que li cal al personatge. Destacable també Rinnat Moriah com a ocell del bosc, amb una veu molt bonica.

    La producció té moments visualment bonics, més que no pas les darreres entregues. Tanmateix els ballarins són del tot prescindibles, i la mim que fa d’ocell encara més, ja que pràcticament no es mou i acaba fent més aviat nosa. És una producció conceptualment buida, cosa que ja m’estaria bé si anés acompanyada d’una bona direcció d’actors, que no és el cas. Em pregunto quina feina ha fet Cassiers, ja que sembla que només hagin treballat les coreografies dels ballarins, i fins i tot aquestes em semblen molestes i sense sentit.
    És una llàstima que les produccions actuals de l’anell siguin tan poc interessants, ja que pel què vas dir el de la ROH tampoc se salva (encara que per les fotos fa més bona pinta). Per les crítiques que n’he llegit l’anell de Frankfurt sembla el més reeixit, amb una fórmula que quasi sempre funciona: escena senzilla i bona direcció d’actors. Malauradament la part musical no es tan atractiva com l’anell de Milà i Berlín.

    M'agrada

    • Gràcies per la crònica afortunat Elio.
      El problema dels directors escènics és que sembla que donin m importància a l’embolcall, quer al teatre. Tots busquen com sorprendre visualment i obliden la dramatúrgia i el treball amb els cantants,que en la majoria dels casos son espectadors del que passa al seu voltant.
      Lepage, Cassiers o La Fura, són exemples evidents d’aquesta efímera teatralitat que dintre d’uns anys haurem oblidat.
      Dels cantants lamento no estar gens d’acord amb Ryan, que com ja he dit trobo detestable. Vist és difícilment suportable, però tan sols escoltat és un insult. No sé com Stemme no li va fer la traveta quan era allà dalt lluitant amb l’equilibri… 🙂 Fes la prova, escolta el duet final, o la forja i ja m’ho sabràs dir.

      M'agrada

  6. Rosa

    Jo vaig anar al Girona. L’horari a les 6 de la tarda és dolent en un dia de cada dia. L’endemà vaig haver de recuperar les hores a la feina.
    La posada en escena dolenta. El tenor em va semblar menys que un escolanet. El darrer acte Nina Stemme, magnífica. Ella i la direcció de Barenboim el millor.

    M'agrada

  7. Franco

    Posso dire una cosa senza suscitare un vespaio? Io, Barenboim proprio non lo sopporto più. La brutta Carmen ed il pessimo Don Giovanni della Scala, e soprattutto una sovraesposizione che negli ultimi anni è diventata addirittura asfissiante (é dappertutto, come il prezzemolo), mi hanno fatto passare la voglia di ascoltarlo. La sua serietà e la sua preparazione sono ovviamente fuori discussione, ma come pianista mi ha di rado entusiasmato e come direttore, per quanto bravo, mi pare un po’ sopravvalutato (certo non si è mai distinto per una scelta particolarmente felice dei cantanti). Mi fa comunque piacere leggere che questa volta è apparso particolarmente ispirato. Però preferisco di gran lunga il Wagner di Thielemann e, perché no?, di Pappano.

    M'agrada

    • Ciao Franco, tu puoi dire quello che vuoi, mancherebbe altro!
      Siamo d’accordo che Carmen non è un gran lavoro di Barenboim. Nemmeno Don Giovanni, Mozart mi piace più latino, chiaro e trasparente.
      Per quanto riguarda al suo fantastico Wagner, Tristano e Isotta manco a dirlo, ed anche la sua visione della Tetralogia mi sembra un prodigio . Chiaramente il Wagner di Thielemann è straordinario, quasi referenziale, ma quello di Barenboim mi pare ancora valido è sempre straordinario.

      M'agrada

  8. Lluis Emili Bou

    Ja que hi sóm posats, els més assidus i experts podrieu valorar les condicions acústiques de les diferents sales on es fan òperes i concerts? Jo vaig trobar molt bones les del Cinesa Diagonal de Barcelona a la Sala “Gas Natural” (no totes les sales deuen ser igual).
    Apa Fernemlandaires emeteu sentències!

    M'agrada

  9. rosetapiccina

    Hola
    Dues preguntes.
    – Si el Lance Ryan em provoca rebuig insuperable. De cara al Siegfried de la propera temporada al Liceu. En conjunt, seria millor anar a l’altre repartiment?
    – Quina gravació seria recomanable per la preparació?

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: