IN FERNEM LAND

ÒPERA AL CINEMA: CARMEN A LA BASTILLE


Nikolai Schukoff (Don José) i Anna Caterina Antonacci (Carmen) a l'Òpera de Paris, producció de Yves Beaunesne

Nikolai Schukoff (Don José) i Anna Caterina Antonacci (Carmen) a l’Òpera de Paris, producció de Yves Beaunesne. Acte 2on

Ahir vam tornar al cinemes Girona per anar a l’òpera. Vam canviar Milà per Paris, ja que a La Bastille ahir feien la tercera representació de les deu previstes de la nova producció de l’òpera Carmen.

El cinema no era ple del tot però diríem que hi havia una bona entrada i en tot cas estic segur que molt més ple que si haguessin fet una pel·lícula d’estrena.

El so, sense tirar coets, era millor que el del dia de l’inauguració de la Scala (Lohengrin), i molt millor del que ens tenen acostumats els de l’Icària, al menys el volum era molt més suportable, no hi havia aquell transfons tan molest i les veus i l’orquestra mostraven un equilibri bastant natural, aproximat a com se sent al teatre. He dit aproximat.

El repartiment era interessant, sobretot per la Micaela de la soprano emergent Genia Kühmeier i pel Don José del tenor austríac Nikolai Schukoff, ja que la Carmen d’Anna Caterina Antonacci és prou coneguda i l’Escamillo de Ludovic Tézier prou previsible.

Com sol passar en les estrenes de les noves produccions dirigia l’orquestra el director musical de l’Òpera de Paris, el jove Philippe Jordan.

No és de les vegades que m’ha agradat més aquest director que m’acostuma a agradar sempre. Ni l’orquestra ha tingut un dia especialment feliç, ni les coses han anat gaire quadrades entre fossat i escenari, però principalment el problema més gran és que jo no he trobat que del fossat en sortís passió i això a la Carmen és prou greu.

Antonacci és una Carmen de referencia i ha deixat suficients mostres del seu art en les versions magnífiques en DVD, una amb Gardiner i l’altre a la ROH, acompanyada de Kaufmann amb qui fan una parella explosiva.

La veu de la cantant italiana és totalment indefinida i ella ha jugat durant tota la seva carrera amb aquesta ambigüitat vocal que tan bé s’adequa a Carmen, però o bé ahir no era el seu dia, o els millors anys de la seva veu ja s’han acabat. La veu ni sonava ni corria, el centre era mat, sense cap brillantor i el greu parlat o inaudible. La zona aguda que mai ha sigut el seu fort es mantenia però en aquest rol cal omplir de sensualitat vocal quasi tots els moments, i ella l’oferia escènica, però no pas vocal. En els moments més dramàtics del tercer i el quart acte va estar senzillament absent,  no sempre per culpa seva, però és que la veu no hi era, i semblava que tampoc tenia ganes de ser-hi. Decebedora, i això que estava maquíssima amb una perruca rosa que pretenia emmirallar-la a Marilyn i que jo tota l’estona veia a Catherine Deneuve, ja em direu!, ambdues s’assemblaven com un ou a una castanya.

El Don José de Nikolai Schukoff apunta maneres, que es diu, però és queda curt de volada lírica en els primers actes, i de dramatisme en els dos darrers. va intentar fer coses boniques, com apianar o més ben dit afalsetar el final de “la fleur” i va sortir-li prou bé, però la línia no és del tot homogènia, i al costat de moments ben exposats, en té d’altres senzillament llegits, més preocupat per intentar exemplar la veu per semblar el que no és, i això suposa passar per algun moment compromès en el pas de la veu, o quedar curt d’alè en les frases més enceses del final del segon acte. Creia que s’estavellaria en el tercer i quart acte, però no, els va resoldre vocalment amb dignitat i escènicament com el que és, un estaquirot.  Queda lluny de ser un Don José per recordar.

Genia Kühmeier (Micaela), Edwin Crossley-Mercer (Le Dancaïre), Nikolai Schukoff (Don José), Philippe Faure (Lillas Pastia), Louise Callinan (Mercedes) i Anna Caterina Antonacci  (Carmen) a la nova producció d'Yves Beaunesne per la ONP 2012

Genia Kühmeier (Micaela), Edwin Crossley-Mercer (Le Dancaïre), Nikolai Schukoff (Don José), Philippe Faure (Lillas Pastia), Louise Callinan (Mercedes) i Anna Caterina Antonacci (Carmen) a la nova producció d’Yves Beaunesne per la ONP 2012. Acte 3er.

La triomfadora de la nit va ser la soprano salzburguesa Genia Kühmeier. És una veu lírica de consistència i amplada, bonica i amb timbre, però sobretot el que m’ha agradat més és l’expressivitat del seu cant. Canta amb emoció i donant sentiment sincer a un personatge que tots sabem que és el paradigma de la carrincloneria operística. va estar magnífica en el duo amb Don José al primer acte i es va deixar anar en l’ària del tercer, que en finalitzar va obtenir l’ovació més sincera i espontània de les escoltades.

El baríton Ludovic Tézier, com tot baríton, queda curt de greus per cantar l’Escamillo. No ho va fer tan malament com per rebre les protestes d’un petit grup en acabar “el Toreador”, però no és ni de lluny el millor que hem sentit d’aquest excel·lent baríton.

La resta de l’extens repartiment correctes sense matar: la Frasquita d’Olivia Doray, irritant com el Remendado de François Piolino i millor el Dancairo de Edwin Crossley-Mercer i la Mercedes de Louise Callinan.

Bé el Morales d’Alexandre Duhamel i justet el Zuñiga de François Lis

Carmen a l'ONP ACte 1er, producció d'Yves Beaunesne

Carmen a l’ONP Acte 1er, producció d’Yves Beaunesne

La nova producció de Yves Beaunesne era inicialment un altre dels punts de interès d’aquesta Carmen, però ben aviat m’he anat refredant. El director s’ha inspirat, segons ha confessat ell mateix en una entrevista durant l’únic entreacte, amb l’estètica Almodovar, tot i que ell ha dit els personatges del director manxec, però jo crec que l’exercici s’ha quedat en elements purament estètics de caracterització en segons quins vestuaris i perruques, mentre que en altres no ha pogut defugir la temptació d’espiar la producció de Calixto Bieito, però sense inspirar-se en el punt fort del director espanyol, com és el treball d’actors. Bieito mai acabaria l’òpera amb un duet tan desastrós, també a nivell teatral, com ho fa Beaunesne.

Certament té algun moment reeixit a l’inici del segon acte amb la Chanson Bohème. Però no passa de pura decoració, amb un travestorro inclós que recorda la fauna almodovariana, barrejats amb el cutrelux de Bieito i les quincalles. Les caracteritzacions més discreta són les de Don José (perdedor empedreït que bruteja, i la de Micaela, l’eterna caputxeta blava fins i tot en aquesta producció que pretén ser moderna i en la qual Beaunesne no ha sabut trobar cap referent en el món d’Almodovar ni s’ha atrevit a copiar la Micaela de Bieito. En canvi per Escamillo ens el presenta com si fos Torrente, amb pantalons de pota d’elefant, solapes de la jaqueta enormes, colls de camisa espitregada ben grans i oberts, i amb cadenes d’or i creus al voltant del coll. Com que Tezier està inflat com una pilota, l’impacte inicial va ser important, ja que el vestit era de color clar i se’l veia enorme. AL tercer acte va igual però blau marí, per tant més discret i pel quart acte m’el vesteix de torero, or i negre, molt encotillat però no poden dissimular un perímetre molt allunyat de les cinturetes dels matadors. Torrente no hagués quedat més patètic.

La caracterització de Carmen és una provocació. Ningú es pot imaginar una Carmen rossa, però Beaunesne si, rossa platí i la veritat és que a Antonacci (Deneuve) li queda magnífic. La cantant italiana conserva una figura que fa goig i el vestuari que llueix és prou sexy i provocador per portar a tota la parròquia masculina de bòlit, altre cosa és si per treballar a la fàbrica o anar d’excursió contrabandística nocturna, aquells tacons són prou com còmodes. També mentre ella va sense mànigues en Dancaire porta fins i tot gavardina, però ves, són incongruències d’una producció que sense fer mal vol ser moderna i provocativa.

Hi ha moments teatralment molt mal resolts, com la lluita de Don José i Escamillo al tercer acte i sobretot tota l’escena final, amb Don José i Carmen aturats quan ella hauria d’intentar fugir “Où vas-tu?” i en canvi ell la té agafada i està immòbil. El vestit de núvia, se suposa que de la mare de Don José com a mortalla per a Carmen és una “gosadia” psicològica?. I encara no sé per què el moll de descarrega desapareix en els instants finals, obrint-se un gran forat a l’escenari, mentre l’escena s’enfosqueix. Per un moment vaig pensar que Don José es llençaria al buit (com si fos Tosca) després d’ofegar a Carmen amb el vestit brutejat del casori matern.

El lamentable acte 4at de Carmen a l'ONP producció d'Yves Beaunesne

El lamentable acte 4at de Carmen a l’ONP producció d’Yves Beaunesne

L’escenografia sempre és la mateixa, un vell moll de descàrrega d’una nau industrial en runes. El disseny de llums és bo i en alguns moment molt bo, però l’impactant presència d’una única escenografia acaba avorrint.

La solució pel quart acte amb la desfilada d’una troupe de teatre urbà i alternatiu, que de ben segur “okupen” la nau industrial abandonada, és del tot ridícula, sobretot quan surten les figures gegantines. I pensar que Bieito ho resol tot amb una corda i un moviment fascinant del cor (antològic moment per a no oblidar mai)

Aquesta Carmen encara era un espectacle encarregat per la direcció de l’època “decorativa” de messieur Nicolas Joel, esperem que amb el fitxatge de Stéphane Lissner que marxa de la Scala per dirigir l’Òpera de Paris, torni a donar relleu creatiu després d’aquest parèntesi tan galdós.     

CARMEN
Música de Georges Bizet(1838-1875)
Llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy

Philippe Jordan Direction musicale
Yves BeaunesneMise en scène
Damien Caille-Perret Décors
Jean-Daniel Vuillermoz Costumes
Joël Hourbeigt Lumières
Jean Gaudin Chorégraphie
Marion Bernède Dramaturgie
Patrick Marie Aubert Chef du Choeur

Nikolai Schukoff Don José
Ludovic Tézier Escamillo
Edwin Crossley-Mercer Le Dancaïre
François Piolino Le Remendado
François Lis Zuñiga
Alexandre Duhamel Morales
Anna Caterina Antonacci Carmen
Genia Kühmeier Micaela
Olivia Doray Frasquita
Louise Callinan Mercedes
Philippe Faure Lillas Pastia
Frédéric Cuif Un Guide

Orchestre et choeur de l’Opéra national de Paris
Maîtrise des Hauts-de-Seine / Choeur d’Enfants de l’Opéra national de Paris

Demà ens espera un nen prodigi a Sabadell,

23 comments

  1. Alex

    Como ya anticipé hace unos dias con breves comentarios de la función presenciada in situ el pasado dia 7, poco tengo que añadir a los comentarios de Joaquim que en líneas generales, coinciden con lo que pude presenciar en teatro .
    Una CARMEN donde vocalmente lo mejor o la mejor es la Micaela como asi fue, supone una cierta decepciòn . Como ya anticipè, bastante decepcionante Antonacci ( claramente desgastada vocalmente frente a sus anteriores Carmen con JK en la ROH hace 5 años y frente a su muy notable Rachel ), con incluso cierta escasez de volumen a ratos, correcto sin màs Schuckoff que acabó desfiatado en el ultimo acto ( ojo! Cantò indispuesto ), magnífica la Kuhmeier y si estuvo francamente bien con buena linea y convincente Tezier.
    Me pareció entonces Jordan con tiempos a rato erráticos, excesivamente lentos en determinados solos y eso si, magnificos los coros.

    La reggia, a ratos absurda ( ese bailoteo discotequero acompañando la chanson bohème, el travesti que no venia a cuento y la escena final con D. Jose , su maleta y el estrangulamiento de Carmen con el vestido supuesto de novia, no venian a cuento ), inferior a la fuerza dramatica que le dio Bieito a la vista en el Liceu.

    M'agrada

    • El bailoteo discotequero y el travestorro haciendo un poco de Rosy de Palma, fueron las cosas que más me gustaron de la penosa escena de esta Carmen de quiero y no puedo, todo lo demás para olvidar.
      Vocal o musicalmente ya me he despachado a gusto.
      Supongo que el viaje parisino tuvo otros alicientes 😉

      M'agrada

  2. Acabada la primera parte de la retransmisión, me las prometía muy felices porque estaba muy satisfecho del rendimiento de Anna Caterina Antonacci, pero en los actos III y IV me ha decepcionado totalmente, ni en la escena de las cartas ni en el duo final consigue el dramatismo requerido, careciendo de graves y de intensidad en el centro y el agudo. Una pena, pero los años pasan…, cumplirá 52 en abril y lleva 26 de carrera…

    Yo creo que debería abandonar el rol de Carmen, pues nunca volverá a estar a la altura de su estupenda creación en la Opera Comique de hace tres años. Lejos quedan también sus grandes interpretaciones como mezzo-soprano de los roles Colbran de Rossini (Elisabetta, Semiramide, Elena, Ermione, Zelmira,…) y su debut operístico como Rosina en 1986.

    Que en “Carmen” triunfe por encima de todos la intérprete de Micaela es un mal síntoma. Me ha gustado mucho Genia Kúhmeier en el primer acto, pero en su aria del tercero la he encontrado algo chillona, quizás sea una apreciación mía que nadie comparta. Shukoff me ha gustado a ratos, pero escénicamente me ha parecido monolítico, no sé si porque así se lo han marcado o es que él no da más de “oui”. Tézier no me ha gustado, lo siento. Y Philippe Jordan tampoco ha acabado de convencerme. Por cierto calificar a “Carmen” (en la entrevista al joven director) como una “opereta” (sic) a lo Offenbach me ha parecido muy fuerte y comentar que es una ópera absolutamente francesa y nada española una “boutade chauviniste”, ya que la partitura de Bizet tiene tomados “prestados” como mínimo tres números importantes de autor español: la habanera= “El arreglito”, de Sebastián Yradier, la seguidilla= canción popular española y el preludio del 4º acto -conocido como “Aragonaise”-= “Sevilla” del compositor-baritenor-director sevillano Manuel García -padre de Maria Malibran,…

    La escena no me ha parecido mal, pero a estas alturas nada original.

    Se ha interpretado la versión como “opera comique”, con diálogos y melodramas, pero no completa, faltan los “couplets” de Morales y el diálogo se ha reducido bastante respecto a la versión original.

    Lamentable tanto vocal como escénicamente el duo final, sin garra y sin “chicha ni limoná” como dirían Don Hilarión y Don Sebastián.

    M'agrada

    • Jo crec que dir que ha d’oblidar Carmen és molt fort, més aviat penso que hi havia un motiu de desmotivació, que òbviament desconec, que va fer que fins i tot en el duo final allò fos directament de jutjat de guàrdia.
      Esperem que Antonacci encara ens pugui donar nits d’intensitat operística, d’aquella manera que ella sap fer.

      M'agrada

  3. Lluís

    Moltes gràcies Joaquim per la puntual crítica. Són apunts com aquest, o el de dissabte passat sobre el Lohengrin, els que em fan obrir a diari IFL des de fa prop d’un any, quan vaig descobrir el bloc a la xarxa. Pels que vivim lluny de Barcelona, viure i escoltar música, ni que sigui al cinema, és un fet gairebé extraordinari. I el transport públic, escàs durant el dia i inexistent per la nit, no ajuda gens, a venir a l’Auditori o al Liceu. Per això, el teu bloc pren més valor per a mí com a magnífica finestra a l’actualitat musical, oberta per a les notícies i també per a l’aprenentatge, que a més facilita escoltar i veure, amb actitud crítica, la música que ens agrada. Gràcies, repeteixo, i llarga vida a IFL!

    M'agrada

  4. simone

    Gràcies Joaquim y Fede por vuestros apuntes. ¡Qué bien que siempre haya alguien, además, con tanto conocimiento de causa, que nos pueda contar como fue a los que no pudimos asistir! Buen viernes!!!! 🙂

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Anna Cataterina Antonacci, en directe, ja em va deixar fred, molt fred, com a Dulcinée a la preciosa òpera Don Quichotte de Massanet, i avui m’ha deixat glaçat. El Don José de Nikolai Schukoff ha estat voluntariós però amb això no n’hi ha prou. Ludovic Tézier sencillament no l’he reconegut i lo millor, tambè per a mi i amb diferencia, l’actuació de Genia Kühmeier fent una molt bona Micaela. Musicalment una Carmen molt del “monton” servida al públic parisenc, entre les que hi havia una bona colla que va voler mostrar ostensiblement que el seu constipat era global.

    Pel que fa a l’escena, insistir tots els actes en el mateix “corral” doncs cansa una mica, però moltes escenes de conjunt em van agradar força. Altre cosa ha estat les escenes més dramàtiques, que de dramatisme no en tenien gens ni mica. De riure la baralla entre Don José i Escamillo al tercer acte. Pel que fa al moment cabdal, l’última escena, no va ser ni punyent, ni emocionant, ni colpidora, ni res de res, i que això fos aixi hi van col.laborar tant els dos protagonistes com una solució escènica veritablement molt estranya i anticlimàtica. Aquest Yves Beaunesne necesita unes bones master class d’Almodóvar per un cantó, i de Bieto per un altre, i aleshores veurem si ha après (o no) les lliçons. I amb molta més pena que gloria va acabar Carmen, no sense haver tingut moments encertats, tots ells ben aïllats però.

    Tot i lo descrit vaig sortir bastant satisfet. I a aquest fet hi va contribuir el cine des d’on vaig veure la retransmisió: El Màgic de Badalona. Superba visió i comoditat, i una més que acceptable qualitat de so. Agraeixo als seus responsables i tècnics l’interés que van mostrar per a que aixi fós. Hi penso tonar en totes les òperes en directe programades, sempre que la feina m’ho permeti.

    M'agrada

    • Que els directors d’escena es preocupin més de l’embolcall que de l’essència és un altre dels gravíssims problemes que té l’òpera del segle XXI. A Carmen sembla obligat fer un treball minuciós amb els actors, oi? i en canvi se li en va anar la pinça amb aquell quart acte, des de un bon inici d’espantosa vergonya aliena.
      Embolcalls buits que a part de la incredulitat que produeixen quan els veus, oblides ràpidament del nostre saturat cervell.

      M'agrada

    • No hi ha de que, és un plaer portar l’experiència viscuda a un lloc on sé que els hi agradarà saber-ho a uns quants amics, tot i que potser no ho comparteixin, alhora que dono oportunitat a que tots hi digueu la vostra.

      M'agrada

    • Doncs no hi ha gaires voltes a donar, jo ho tinc clar, de fet és un personatge sobrer, inventat per fer més moralista una obra que originalment no comptava amb aquesta toia. Això si, Bizet li va donar dos belles melodies per ensucrar una òpera que no necessita cap dolçor afegida, precisament per la seva cruesa revestida.

      M'agrada

  6. dandini

    Una Carmen amb una producció que no acaba d’agradar ni de fer enrabiar a ningú.El joc de llums es bonic.La història es pot seguir sense dificultat pero no hi ha res veritablement colpidor.
    L’Anna Caterina Antonacci ja va ser discutida de forma unànime per la crítica especialitzada per la seva inadeqüació vocal a rel de la seva Carmen al Covent Garden(2006) al cantó de Jonas Kaufmann. Sis anys més tard no hi ha hagut massa evolució desde el punt de vista interpretatiu i persisteix aquella manía de deletrejar las síl·labes de forma obsessiva per amagar l’inexistència de registre greu que acaba per desactivar l’intenció i el dramatisme del personatge. M’ha deixat fred com el Josep Olivé i a sobre rebotat. Si voleu gaudir d’una Carmen excel·lent avui en día podeu optar per Elina Garanca , Christine Rice, Anita Rachvelishvili , Nadia Krasteva , etc.
    Nikolai Schukoff té una veu molt particular que quan puja en mezzo-forte adquireix un color ben lleig .Aquest problema no succeiex a l’agut en forte.El seu fiato es bastant irregular i de vegades al ascendir té tendencia a comencar les frases calant.Tanmateix en conjunt una prestació correcta i prou.
    La millor intervenció de la nit va ser Genia Kühmeier que va está pletórica pero que segons el meu parer no va assolir aquella preciosa dolçor que li sap donar Anne Catherine Gillet ( amb la meitat de facultats).
    Ludovic Tézier va está força be pero va patir com gairebe tothom en el rol d’Obelix-Escamillo.
    Els tempos escollits per Phillippe Jordan van ser en algun moment sorprenents.Malgrat algun petit desajust entre el fossat i l’Orquestra la prestació en conjunt em va semblar molt satisfactòria.

    M'agrada

    • La crítica especialitzada ja pot dir missa, a mi la Carmen del Covent Garden o la de Paris (Opera Comique 2009) em semblen esplèndides, molt més que les que ens puguin oferir Anita Rachvelishvili , Nadia Krasteva. La personalitat d’Antonacci, cantant que mai t’ha interessat gaire, és abassegadora, aquesta qualitat és imprescindible per creïble aquest rol més enllà de la perfecta adequació vocal.

      M'agrada

  7. dandini

    Per treuren-s el mal sabor us proposo una Carmen més passional que sap entendre la dualitat seducció-dominació a la perfecció.Al seu costat la “galáctica” Antonacci sembla un acudit.

    M'agrada

  8. Quin greu una Carmen po reeixida. Qui és per tu el millor Escamillor d’aquests temps? T’ho dic perquè jo em creia que era en tezier ja que la seva cèlebre ària-sempre de tan mal cantar-a mi em sembla que ell la fa molt bé.
    Salut!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: