IN FERNEM LAND

LA TURANDOT DE NINA STEMME


Nina Stemme com a Turandot a la L'Òpera Reial d'Estocolm Foto Carl Thorborg

Nina Stemme com a Turandot a la L’Òpera Reial d’Estocolm Foto Carl Thorborg

Era qüestió de temps, més tard o més d’hora la Turandot de Puccini havia d’acabar portant el nom de Nina Stemme, i després de la seva potent Minnie, ara li tocava el torn a l’imponent princesa xina. L’esdeveniment està tenint lloc durant el mes de febrer i març a l’Òpera Reial d’Estocolm i avui a IFL.

La representació en el seu conjunt és digne, amb un Calaf de poderosa veu fosca del tenor italià Riccardo Massi, tenor que ja ens va visitar en ocasió de La Gioconda de la Sra. Westbroek, la interessant Liù de la jove soprano russa Yana Kleyn i és clar, Nina Stemme que s’imposa a partir dels enigmes. Aquest és el seu debut i jo crec que el rol encara no el té del tot apamat, però és obvi que té tots els números per fer-ne una creació. La seva interpretació està a mig camí entre les poderoses versions de les grans sopranos wagnerianes i aquelles que volen atorgar a la cruel princesa una cert i misteriós lirisme (inici de “In questa regia”, súplica a l’Emperador Altoum)

Aquí us deixo el llarg fragment que va des de l’entrada de Turandot fins el final del segon acte, i d’aquesta manera també podeu escoltar al tenor Riccardo Massi en la cabdal escena dels enigmes, on puja a “ti voglio tutta ardente d’amor” a l’agut opcional.

Turandot a l'ÒPera Reial d'Estocolm, producció de Marco Arturo Marelli

Turandot a l’ÒPera Reial d’Estocolm, producció de Marco Arturo Marelli

TURANDOT
Giacomo Puccini

Turandot: Nina Stemme
Calàf: Riccardo Massi
Liù: Yana Kleyn
Altoum: Magnus Kyhle
Timur: Michael Schmidberger
Ping: Ola Eliasson
Pang: Daniel Ralphsson
Pong: Niklas Björling Rygert
Un mandarino: Anton Eriksson

Cor de la Reialm Òpera
Cor de nens de l’Escola de música Adolf Fredrik
Orquestra de l’ôpera Reial d’Estocolm

Director musical: Thomas Söndergaard
Director escènic: Marco Arturo Marelli

ENLLAÇOS (mp3)

http://rapidshare.com/files/3221891928/Turandot_Estocolm160213_A1.mp3

http://rapidshare.com/files/2372783126/Turandot_Estocolm160213_A2.mp3

http://rapidshare.com/files/3287931650/Turandot_Estocolm160213_A3.mp3

Demà viatjarem fins a Amsterdam, fan Die Frau ohne Schatten.

Un comentari

    • Josep

      Gran Nina Stemme. Doncs jo em pensava que les acostumades a Isoldes i Brünnhildes consideraven la Turandot com a un spa relaxant per la veu. En Jess Thomas deia que cantava Calafs com a terapia entre tristanys i siegfrieds.

      M'agrada

      Respon
  3. alex

    Gracias Joaquim, esta sí es una gran soprano en todo lo que hace, digna sucesora de su compatriota B.Nilsson y de la que espero disfrutar su Isolde por el puente de S.Joan en Viena

    M'agrada

    Respon
  6. SANTI

    És la millor veu actual per cantar aquest rol, però em fa por que tanta Brunnhilda i ara Turandot acabin afectant la veu. A la gravació ja no es percep aquella nitidesa de la Salomé al Liceu.
    La intensitat que dóna a la interpretació és molt bona, què bé! Ara quan l’hagi baixat escoltaré amb interès a la resta.
    Avui t’has deixat el dia de la gravació, si el saps ens el podries dir?, gràcies.

    M'agrada

    Respon
  7. Jan

    Vaig disfrutar moltíssim escoltant aquesta Turandot!!!! És l’òpera que em va fer entrar en aquest món, i mai quedo satisfet perque ara les representacions que es fan d’aquesta òpera són bastant deficients, però l’altre dia vaig disfrutar com fa temps que no disfruto amb aquesta òpera!
    La Stemme és per a mi la millor opció actual per Turandot, quasi perfecte tot i algun fallo. Brava!!!!
    El tenor Riccardo Massi em va sorprendre molt! És un tenor a tenir en compte, de l’actualitat és el millor tenor que fa el Calaf (veurem com ho farà l’alemany quan hi pensi…)
    La resta molt bé!
    I també vaig trobar molt bé l’orquestra i els cors! 🙂
    M’ho vaig passar mooooooolt bé!

    M'agrada

    Respon
  8. Josep Olivé

    Nina Stemme és sensacional, sensacional! Des de la seva meravellosa Rusalka del Liceu, faci el que faci, canti el que canti, no m’ha defraudat mai! Però que bona és!

    M'agrada

    Respon
  9. Joaquim

    Aquí hi hauria d’haver un comentari d’un tal heatherlocklear33 que com que utilitza adjectius poc apropiats i el seu e-mail és falç no publicaré.
    Fa tota la pinta de ser un troll i aquí hi ha discrepàncies, però mal rotllo NO.

    M'agrada

    Respon
  11. dandini

    M’agrada molt Turandot conté fragments de lo millor del catàleg puccinià i algún que s’em fa ben pesat ,per exemple els 3 enigmes.Em passo algo semblant amb els 3 interrogatoris de Ramfis a Radamés.No és pel número sino per que la repetició(anticlimax) em mata l’interès o per que realment l’inspiració del compositor va baixar en aquell moment.En el cas de Turandot és un moment on el públic ja está esperant si la veu de Turandot traspassará el coro i l’orquestra en el finale i si Calaf pujará o no amunt…
    M’agrada molt Nina Stemme i és possible que sigui la millor opció actual pero crec que les veus grans es jutjen molt millor al teatre.També voldria dir que m’agradaria sentir algún dia alguna veu tant o més poderosa que la de la Stemme que ademés tingués l’italianità de per exemple la Olivero o la Tebaldi.Sempre em dona la sensació que ens perdem algo del personatge …

    M'agrada

    Respon
    • Fernando S.T.

      Que yo sepa ni Olivero ni Tebaldi cantaron jamás Turandot, aunque un In questa regia de Tebaldi creo tener en un recital grabado en estudio.
      Las sopranos dramáticas italianas no acostumbraron a incluir ese rol en su repertorio, hablo en pasado puesto que hace muchos años que Italia no nos da ese tipo de voz entre sus féminas, a no ser Casolla, Morrocu o cantantes de segunda división, dejando que el “marrón” se lo comieran las wagnerianas, por algo será.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Els enigmes, si la Turandot és expressiva, són fantàstics, ara bé si no té ni idea del que diu és un pal, com succeeix en moltes escenes o àries de altres òperes.
      Stemme guanya molt al teatre.
      Jo no recordo cap cantant italiana dels darrers cinquanta anys que hagi estat una Turandot notable, però diguem que Marton o Caballé li donaven un lirisme molt interessant, lirisme que va ser àmpliament criticat en el seu dia.

      M'agrada

      Respon
  12. Fernando S.T.

    A pesar de algunos desajustes en las escenas concertantes y que a mi la Liu de la soprano rusa Yana Kleyn me parece poco apropiada, es una versión de Turandot con muchos ingredientes de la gran tradición vocal, con una soprano realmente dramática y un tenor de voz rotunda y poderosa, al menos es la sensación que da el audio.
    Massi, que no Messi (perdón por el chiste fáci) carece de cierto brillo de los grandes Calaf, pero su voz parece traspasar bien la orquesta, al contrario de lo que sucedía este verano con Alagna o lo que seguramente sucedería si Kaufmann quisiera cantarla en el teatro.
    Stemme es las gran soprano wagenriana del momento, comparable a los grandes nombres míticos que nos han dado los países nórdicos.
    Para buscat la italianidad que reclama Dandini hay que ir a la pretérita Gina Cigna o a Dimitrova, aunque intentos mucho más líricos pero poderosos como los de Caballé, no me parecen nada despreciables, aunque en su momento hubo quien se rasgo las vestiduras. La Turandot de San Francisco con Pavarotti es difícilmente superable en ese sentido y en muchos otros.

    M'agrada

    Respon
  13. dandini

    Fernando S.T. tú mateix ho has dit el personatge de Turandot és un marrón.Crec que ens hem acustomat a sentir-lo d’una certa manera pero insisteixo que donaría més de sí amb una altre tipus de vocalitat.Per entendrens un híbrid amb les facultats de Birgit Nilsson i l’italianitat de Daniela Dessi sería perfecta

    Crec que als anys 50 es cantava un Rossini i un Handel desde el punt de vista estilistic(idiomàtic) molt pobre.Una bona Arsace de Giulietta Simionato va ser contundenment superada per Marilyn Horne.Si ens fixem amb els tenors les diferencies encara són més notables.Per tant crec que és possible que surtin cantants que facin justicia a totes les facetes d’aquest rol.
    Habitualment no em convencen les “sopranos Wagnerianes” ficades en el repertori italià.Ho poden fer be o molt be pero gairebe sempre hi manca d’aquell nivell d’adequació que les convertiria en una referència.
    Hi han algunes excepcions.
    Per exemple Eva Marton feia un Verdi(així es canta Verdi li van dir a la seva Leonora)que sí que reunía per mí les qüalitats per fer un gran Verdi o un gran Puccini.Em sembla que a la Nilsson,Jones,Eaglen,Westbroek,Stemme,Behrens,Mattila,etc mai els hi han fet un comentari semblant….
    Un altre cantant que també gaudeix de la metamorfosi desitjada és Violeta Urmana pero els seus aguts són tant afinats com desagradables,una autèntica llástima.
    M’agrada força el Riccardo Massi malgrat que dieuen que el seu vibrato sona de vegades a tremolor.

    M'agrada

    Respon
    • Fernando S.T.

      No lo creo posible, la voz debe ser la de una dramática, tu querrás decir el estilo, pero la voz no. Simionato tenia la voz para Arsace, el estilo lo mejoró sin duda Horne.

      Las únicas sopranos capaces de de sobrevivir a Turadot deben ser dramáticas o líricas spinto muy resistentes, a las cuales el esfuerzo les pasará factura si frecuentan esa opera.

      Urmana no es para nada verdiana, la voz si, pero el estilo ha demostrado que no era el suyo, al menos cantando de soprano. En cuanto a Marton era una Leonora perfecta de la Forza, pero una pésima Leonora para Il Trovatore y una Aida justita, desconozco si cantó más Verdi en primeros teatros, quizás Otello, pero para mi hacer bien la Leonora de La Forza no le otorga el título de verdiana. En cuanto a Puccini era una gran Tosca y Turandot pero luego ya me dirás tú que piensas de su Mimi, Manon o Butterfly.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari