Diana Damrau (Violetta) i Plácido Domingo (Giorgio Germont) a La Tarviata del MET, producció Willy Decker
Fa dies vaig escoltar de matinada la primera Traviata de Diana Damrau, va tenir lloc al MET i els Germonts eren Saimir Pirgu com a Alfredo i Plácido Domingo com a Giorgio. L’experiència va ser decebedora, no em va agradar gaire la soprano i sobretot, el suposat baríton em va fer llàstima.
Abans d’ahir, després de 4 representacions es va retransmetre per un altra emissora de ràdio i la cosa va anar millor, i aquesta és la representació que he decidit deixar-vos per inaugurar el mes d’abril.
Diana Damrau està experimentant una evolució vocal notable, interessant i prometedora, lluny dels experiments d’una altra líric-lleugera com Dessay, empresonada en una veu que no ha evolucionat mai, la de de la soprano alemanya s’eixampla, agafa cos i gruix, el que vol dir que encara no sent la vocalitat més idònia per Violetta, pot fer-ne front amb garanties i sense gaires riscos aparents. Si que he apreciat problemes amb el legato que fan que hagi de tallar sovint les àmplies frases verdianes, també l’amplitud del registre fa que en el primer acte, el que sembla que hauria de ser el menys problemàtic per a ella, la veu perdi homogeneïtat i color en la zona més greu li que queda una mica grotesca per tal de salvaguardar la puresa, força i brillantor dels aguts, que no sempre surten espectaculars, però és innegable que supera amb escreix el repte del primer acte.
Aquí teniu la compromesa escena final, l’acompanya Saimir Pirgu.
Un cop superat el primer acte, veritable maldecap per a totes les Violetes, queda molta òpera, també difícil, compromesa i plena de paranys dramàtics i d’evolució psicològica del personatge, l’expressivitat és essencial per reeixir i aquí Damrau es supera i fa un veritable tour de force expressiu, amb resultats magnífics.
Aquí teniu la lectura de la carta i l’ària del tercer acte amb notabilíssims resultats. No cal dir que a mida que vagi agafant confiança amb el rol la seva Violetta serà extraordinària.
Damrau té altres moments esplèndids, com en el concertant del final del segon acte, si bé per arribar a trasbalsar amb frases tan emblemàtiques com l’amami Alfredo encara li manca una mica de rodatge i sobretot una mica més de gruix en el centre. Serà una Violeta de llarg recorregut.
Saimir Pirgu és un tenor que jo crec que ha volgut abraçar un repertori més compromès per la seva vocalitat quasi lleugera, abans d’hora. Això ha fet que la veu mostri signis d’oscil·lació prematurs i que un rol com Alfredo Germont li vingui massa gran. L’afinació no acaba de ser justa i sobrepassa les notes agudes, per contra no té registre greu i el rol li exigeix forçar el centre d’una veu massa lleugera per aquests rols i orquestracions.
Jo crec que no està bé, però ja ho jutjareu vosaltres mateixos, aquí teniu l’ària que inicia el segon acte, amb la corresponent cabaletta.
Plácido Domingo, segueix amb afegint barítons a la seva miraculosa carrera, el que no vol dir que aquesta obsessió per aferrar-se a l’escenari aporti res de nou i sobretot res de bo. La veu continua ferma, de tenor sense aguts, i potser per això creu que enfosquint segons quines notes, serà un baríton. Però no, Domingo és un tenor i la veu malgrat trucs i enfosquiments denota que no és gaire capaç de cantar les frases sense tallar i respirar a tort i a dret, no te aguts ni tampoc greus, té un centre gloriós que encara aguanta moments, però cada vegada menys. Quan sento i llegeixo que té nous rols previstos de baríton per les properes temporades no me’n sé avenir . El seu Germont és més creïble, no tan sols per edat, té moltes taules escèniques i ens fa creure que escoltem coses que realment no escoltem, és llest, hàbil i musical, però les notes greus brillen per la seva absència, les apunta com a molt i li costa mantenir la regularitat.
L’escoltem primer en el gran duo amb Violetta, on podreu escoltar a l’esplèndida Damrau, pel meu gust millor Violetta que Gilda del Rigoletto.
Ara us deixo el “Di Provenza”, també amb la corresponent cabaletta. És innegable que el cas Domingo és com el d’Emilia Marty en el cas Makropoulos, un fenomen paranormal. Aquí no pot amagar ni que és un tenor, ni que sense l’ajut de la soprano, les frases li pesen una eternitat, ni que té una habilitat extraordinària per sortir-se’n de totes. Nézet-Séguin l’ajuda tot el que pot.
Diana Damrau (Violetta) al primer acte de La Traviata al MET, producció de Willy Decker.
LA TRAVIATA
Giuseppe Verdi–Francesco Maria Piave
Violetta…………….Diana Damrau
Alfredo……………..Saimir Pirgu
Germont……………..Plácido Domingo
Flora……………….Patricia Risley
Gastone……………..Scott Scully
Baron Douphol………..Jason Stearns
Marquis D’Obigny……..Kyle Pfortmiller
Dr. Grenvil………….James Courtney
Annina………………Maria Zifchak
Giuseppe…………….Juhwan Lee
Messenger……………Joseph Turi
Guest……………….Sam Meredith
Gentleman……………Paul Corona
Dircetor musical……………Yannick Nézet-Séguin
Metropolitan Opera House de Nova York, 30 de març de 2013
ENLLAÇOS mp3
http://rapidshare.com/files/2621422913/Traviata%20_MET_300313_1.mp3
http://rapidshare.com/files/3242811150/Traviata%20_MET_300313_2.mp3
Espero que els fragments deixats us hagin agradat i el document no deixa de ser històric, la primera Violetta de Damrau i un rol més de Domingo a la seva carrera, calia?, la resposta és a gust del consumidor.
IN FERNEM LAND 
OOOHHHH! Moltes gràcies
Tinc una especial debilitat per Diana Damrau i crec que la seva Violetta es ja extraordinària.Aquesta cantant sap combinar a la perfecció la puresa vocal amb el “desgarro” expressiu.El seu fraseig està ple de detalls interpretatius tant en la dicció,com en la forma d’utilitzar la respiració.
No em sembla que Saimir Pirgu tingui res de tenor lleuger.De fet crec que no té cap rol de lleuger en repertori.Més aviat em sembla un tenor líric al que els micros no acaben d’afavorir. El seu cant em resulta personal(no imita a ningú) i alhora atractiu.Crec que aquest Alfredo està a un nivell vocal similar al del seu exitós Rodolfo liceista.
El cas de Plácido Domingo és absolutament insólit a l’història de l’Opera.El més divertit que he llegit sobre ell és que el Met el preten per fer La Duchesse de Krakentorp a la temporada 2030-31.Be, deixant l’humor de banda puc dir que hi ha grans baritons cantant el Germont que em deixen bastant indiferent en el aspecte expressiu.Plácido té la virtut de no baixar mai la guàrdia en aquesta vessant i de cop i volta ens permet descobrir aspectes psicològics del personatgen que ignoràvem.La veu sona en el centre gloriosa i el seu fiato és més curt que fa 30 anys(of course),pero si al final la seva prestació m’emociona que faig ho borro i le retrec que “fulanito” tenía més greus….
Cada cop m’agrada mes Yannick Nézet-Séguin la seva lectura resulta molt vibrant.
M'agradaM'agrada
De Pirgu no penso dir res, ell solet es retrata.
Quan el vaig veure per primera vegada a Pesaro cantant Mozart i Rossini em va semblar la veu ideal d’un jove cantant, amb Verdi ja no penso el mateix. Certament em va sorprendre el seu Rodolfo, que res té a veure amb aquest Alfredo.
De l’idolatrat Domingo tampoc, tan sols es justifica si comencem amb allò de per l’edat que té, el miracle i allò de que molts barítons actuals ho fan molt pitjor….
Ara Dandini, no creus que et passes amb això dels aspectes psicològics nous?, ho trobo, sincerament i sense ànim d’ofendre, una butada ridícula. O les meves dots psicoanalítiques són nul·les (que de ben segur tampoc són un gran què) o t’has d’agafar amb aquestes coses tan subjectives i poc operístiques per defensar una actuació de difícil justificació musical i vocal.
Amb Damrau no tenim problemes i amb Nézet-Séguin potser tampoc si el papa Germont no el condicionés tant.
A te la Buona Pasqua!
M'agradaM'agrada
Complimenti per il sito e grazie per i collegamenti.
Solo Damrau, il resto è doloroso. Sono in ansia per la prossima Violetta alla Scala.
Auguri e Buona Pasqua
M'agradaM'agrada
Ciao Senesino, benvenuto a IFL.
Damrau ha una grande sfida con la Violetta alla Scala e specialmente nel caso della prima.
Le auguro fortuna e successo
Buona Pasqua anche a te
M'agradaM'agrada
esatto, il resto è doloroso
M'agradaM'agrada
😦
M'agradaM'agrada
Gracias por La Traviata. Es una lástima que los enlaces no funcionan (
M'agradaM'agrada
Hola Niuttka, bienvenida a IFL:
Si que funcionan, a partir de medianoche se liberará otra vez el tráfico ya que RapidShare lo restringe diariamente y debido al gran número de demandas se agota rápidamente.
Te aconsejo que lo intentes a medianoche, puntualmente, horario europeo.
Suerte! y gracias por seguirme.
M'agradaM'agrada
Pel que he sentit els fragments que has penjat, crec que no podies encertar més amb l’anàlisi. Tota la raó amb els punts forts i febles de la Damrau. Vinc al cotxe sentint en aquest rol a la Callas, que segur que és la teva Violeta preferida (no?).
Per cert, si és el mateix muntatge que van fer la Netrevko, el Villazón i el Hampson, crec que a Munich, amb el rellotge i demés, dir que m’encanta. Apropa més a l’esperit de La dame aux camelias, amb la idea de la propera mort omnipresent al cor de la protagonista, i la caracterització d’aquesta com prostituta de luxe més que com dona de vida alegre, a la qual la societat utilitza i substitueix per una altra quan caduca. Al pare se li adjudica la inhumanitat que realment li correspon al fer que negui l’abraçada que li demana la pobre dona. La coreografia, quan ella està dient-li amb paraules a l’Alfredo que ella no pot amar-lo, però amb la música i el moviment del seu cos està demostrant que està intensament enamorada; el joc del seu vestit vermell (i la funda florejada dels sofàs), del qual se’n desfà quan està trista i humiliada, etc, etc
Penso que és impossible no enamorar-se d’aquella Anna-Violeta.
M'agradaM'agrada
La Callas és una de les meves Traviata de referència, però això no és gaire original, és un referent clàssic d’on han sortit totes les interpretacions modernes no tan sols del rol sinó que m’atreviria a dir de l’òpera.
Damrau està magnífica i això que és la seva primera Violetta, per tant haurem d’esperar evolucions sempre en positiu d’aquest personatge tan difícil i complexa, sobretot vocalment.
Jo també sóc un gran defensor d’aquesta producció despullada i alhora tan plena de càrrega teatral, amb detalls esplèndids.
El vídeo de Salzburg és un altre referent per la historia, amb una Netrebko perfecta, i malgrat alguns retrets que ara no venen al cas.
Una altra grandiosa Violetta enregistrada és la Gheorghiu a la ROH, el seu esclat internacional, amb Solti dirigint.
M'agradaM'agrada
Acabada d´arribar del MET de Nova York, Joaquim, i em trobo aquest regalàs que com sempre no puc decarregar per “overbooking” a rapidshare. Ho intentaré a una hora més intempestiva a veure si hi ha sort.
Primer de tot donar-te les gràcies per l´àudio i com és la “meva” funció encara la disfrutaré més quan la torni a sentir de nou.
Haig d´escriure encara la eva crònica perquè ncara porto el canvi d´horari al cos, però només avnçar una cosa, jo vaig disfrutar moltíssim amb el Germont del Plácido Domingo, realment molt millor si comparem amb els videos que circulaven pel youtube del dia de l´estrena.
Van anunciar que cantava amb al.lèrgia. Al.lèrgia? Ni es va notar. Entrada amb autoritat a l´escenari i realment el vaig trobar molt bé de veu tenint en compte la seva edat. Feia temps que no el sentia tant bé.
Em va fe posar els pèls de punta tota l´estona.
Gràcies de nou Joaquim per l´audio… quines ganes de tornar-lo a sentir.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola brunilda, em vaig imaginar que et faria il·lusió. Vaig recordar quan em vas escriure, que aquesta mateixa era la que tu veuries i per tant l’emoció seria encara més gran.
Jo no puc compartir el teu entusiasme per Domingo i entenc que si viatges a NY per veure’l, l’emoció sigui enorme, però també que la teva impressió sobrepassi qualsevol anàlisi objectiu.
Me’n alegro que ho gaudissis tant.
Recorda que per obtenir els enllaços has de ser PUNTUAL, a mitjanit com la ventafocs, no triguis gaire més, ja que hi ha molta demanda d’arxius.
Gràcies per comentar les teves impressions de primera mà.
M'agradaM'agrada
Amb la boca petita, que Domingo és molt gran, escènicament segur que recrea un Germont impressionant, i no sóc digne de tacar amb la meves paraules el seu nom, però amb la mà al cor i tot i l´admiració que li tinc, en aquest tastet que ens has deixat no m´ha agradat gens. No sabeu com em sap de greu haver de dir-ho. 😦
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Coincideixo del tot amb en XAVIER C. m’agradat la D.Damrau però en P.Domingo quina llàstima! desde els seus inicis , d’aixó fa molts anys, quan no era encara un tenor tant reconegut i famós, jo ja tenía un grapat de discos ( vinilo) i casettes d’arias d’ópera i sarsuela d’ell, em vaig enamorar de la seva fluïda i musical gran veu, no estic acostumada a sentirlo “forçat “intentant buscar un color especialment en els greus i aguts , que no li correspón , en canvi el registre mig càlid i brillant per sort el conserva ….potser aixó fa que l’engresquin a fer aquets rols no gaire afortunats, Jo sempre pensaré que junt amb KOFMANN ( molt més jove i altres característiques ) ell i DOMINGO son veus a mida per la meva oïda, m’encantan..
Vull pensar que Domingo es un savi de la Mùsica i no s’apropará mai al ridícul abans de deixar els escenaris, no té necessitat….i encara que no es prodiga gaire per la nostre terra quan ho ha fet jo l’he disfrutat …… no m’agradaria gens si arrivés aquest dia , haver d’abandonar la sala esgarrifada de pena com he agut de fer amb una ilustre i reconeguda soprano del païs…..
Gràcies Joaquim, he disfrutat amb la Damrau, es una gran Violeta i com tu dius potser millorará encara no ? bravo.
M'agradaM'agrada
De res Glòria.
Domingo romandrà a l’escenari mentre el públic l’aplaudeixi com quan era extraordinari, ells no se’n adonen, els aplaudiments i els bravos creen addicció
M'agradaM'agrada
No puc esbrinar com t’ho fas, però et felicito.
Per els fragments escoltats i a l’espera de poder baixar l’òpera sencera, també m’ha agradat molt Damrau.
Domingo hauria de plegar i Pirgu en el fragment més lluit per a ell, no m’agrada.
Moltes gràcies per aquest regal.
M'agradaM'agrada
Cal estar a l’aguait i així que arriba una cosa d’actualitat i màxim interès, deixo l’apunt previst i en preparo un d’urgència, prèvia escoltada no prevista, és clar.
M'agradaM'agrada
Tambè a mi m’agrada moltíssim la producció de Salzburg, que queda imponent en el seu amplíssim escenari i en canvi al MET, al ser més estret, queda tot el parament blanc de fons mica encongit. Al menys és lo que visualment em sembla i ja vaig constatar fa un any en la retransmissió en directe de la Traviata de Dessay. Pero bé, en el MET hi és present la mateixa espectacularitat dramàtica i escènica. La festa a casa de Flora té, per citar un exemple, una solució plàstica i estètica genial.
Pel que a Traviatas obviament la de la Callas només en tinc referències gravades però han sortit en les entrades els noms de Netrebko (amb la mateixa producció) i Gheorghiu (amb la producció de la ROH que cita Jaoquim) i efectivament són casos esplendorosos de Violettas. Pel que fa a Diana Damrau m’agrada molt, una gran Violetta, sensacional de veu tota ella, però tambè he constatat, amb sorpresa, que per exemple en el “Sempre libera” la veu no li corra tal com amb ella hi estem acostumats, precisament en un fragment en el que s’hauria de trobar ben còmoda tècnicament parlant. Curiós. Però insisteixo, el nivell de la seva Violetta és altíssim. L’Alfredo de Saimur Pirgu ni fu ni fa. I caram com li oscil.la la veu!
El cas de Domingo és per donar de menjar a part, com vulgarment es diu. A mi em sembla clar que no hauría de cantar rols de baríton però en viu i en directe és ben veritat que guanya molt i li dona al personatge una pàtina de dignitat vocal, interpretativa i dramàtica que crec jo és lo que el salva. És que si no és aixi, com s’explica el seu èxit i insistencia en escenaris de primer ordre arreu del mon? I si l’altre dia parlavem del poder d’ubiqüitat de Barenboim, què n’hauriem de dir del de Domingo? Fa poc era Foscari, desprès va repetir amb Boccanegra, ara G.Germont i ben aviat Nabucco…tot això entre d’altres compromisos…No sé, Dandini cita un paper que efectivament li pot escaure pel 2030. Jo crec que abans ens haurà ofert un Sarastro discutible però ben segur aplaudit, donada l’impossibilitat física i biològica de fer de Reina de la Nit.
M'agradaM'agrada
Però tu no creus que desmereix la resta?.
Domingo és una figura de l’òpera mítica, però ja no pot oferir la dignitat que un gran cast requereix, per a valorar-lo cal comença a posar condicionaments i això en un cast de primera no té perdó.
Té previst fer el Luna del Trovatore, amb Netrebko i qui sap si Kaufmann o un altre tenor de nivell, tu creus que Domingo pot fer la rèpliques al mateix nivell, no condicionarà amb el tempo i les limitacions a la resta? Una cosa és un recital o un concert, l’altre és condicionar a la resta de joves cantants a unes limitacions evidents, encara que conservant un miraculós registre central, però l’òpera no és això, o no ho hauria de ser.
Quin cantant li posarà cap però?, cap, però…
M'agradaM'agrada
Creo que para ser el debut como Violetta, Damrau sobre todo a partir del 2° acto, ha estado sorprendentemente magnífica. Es lo màs o ùnico interesante de estas TRAVIATAs del Met, al menos para mi
Pirgu no es un novato como Alfredo, ya lo ha cantado como mínimo en Viena hace ya unos años ( con Mosuc y Daniel ) y con Gheorghiu en algùn otro teatro.
En cuanto a Domingo pues eso,hace de Domingo tenor ejerciendo de barítono y bastante màs corto de fiato .
M'agradaM'agrada
Cada ópera que añade está peor, lógico, pero el insiste, no lo entiendo.
M'agradaM'agrada
Pues para la ´temporada 2014/15, está en principio previsto la producción de NABUCCO que se vio en alla Scala nada más y nada menos que en el …nostre Liceu! ( con según tengo entendido, Domingo y Nucci alternando como Nabuccos!)
M'agradaM'agrada
Geriatric Productionts presents…
Me asusta pensar que se puedan hacer planes a esta edad y a más de un mes vista.
Los teatros creo que arriesgan demasiado
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim pels regals de Setmana Santa amb mona de Pasqua inclós.
He trobat a Diana Damrau esplèndida, amb una veu bonica, interpretant vocalment una Violeta de gran sensibilitat, malgrat notar-se-li la respiració per mi massa patent. Saimir Pirgu, el seu cant sempre està al límit, a punt de desafinar, no tant per manca de registre que el té, sinó per una técnica equivocada, no m’ha agradat.
Punt i a part és el cas Plácido Domingo. Crec que ha estat el públic qui li ha fet creure que pot cantar-ho tot, cantaria de soprano lleugera i tindria l’èxit assegurat. No hi ha perspectiva de “jubilació”, ell no ho vol, però part del públic tampoc, per tant, tenim Plácido per “omnia saecula saeculorum”.
Tanmateix és veritat que li resta encara recursos i pincellades d’aquell color de veu tan preciós, però poca cosa més, canta a cops de coll, i el cant central malgrat tenir la veu plena, no és de baríton és forçada, arribant a no poder dir “fava”. Lamento que els afeccionats joves, no coneguin en directe el gran tenor que nosaltres varem gaudir en els seus millors temps. Sincerament com a baríton no crec que passi a l’història, mentre que com a tenor, consta ja en les enciclopedies,com un dels ,millors tenors de la segona meitat del segle XX, amb una trajecctòria única en la història de l’òpera.
Voldria creure que la seva ambició no arrivarà tan lluny, com per deixar un record penós per aquestes i les futures generacions. Seria una pena!!
M'agradaM'agrada
No s’escolten. JO crec que si un dia sense cap adulador, es posa una gravació se’n adonarà, però mentre tingui un entorn que l’aplaudeix i braveja per allò que va ser i no per com canta ara, acabarà fent el ridícul, i malauradament d’aquests en tenim masses.
M'agradaM'agrada
He admirat molt a PlÁCIDO DOMINGO ,ara em sap greu faci aquestes coses.
M'agradaM'agrada
T’entenc demo.
A mi m’agrada molt que ens deixis comentaris.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Doncs la Damrau està super bé! sobretot passat el 1er acte…
L’únic que li trobo és que ha perdut aquella facilitat per fer els aguts, no se, la veu deu estar evolucionant… A veure que tal a la Sonnambula l’any vinent… 🙂
El Pirgu no se que li ha passat! A mi al Liceu em va agradar molt! I ara, un any després, doncs no se, sembla que sigui un vell! No ho acabo d’entendre… A ell també el veurem l’any vinent en un concert amb Angela Gheorghiu…
I Domingo, doncs a veure: és un cas extrany… ha estat un tenor impressionat, amb una carrera impressionant, i tot impressionant, però els anys passen per a tothom… ell encara pot cantar (sota el meu criteri) però poc té a veure amb el tenor d’anys enrere… la veu és més fosca (suposo que artifialment per semblar baríton) i sobretot el fiato! El home sembla que surti de córrer una marató! I els greus…
Però a veure, com a baríton un 4 justet, però com a intèrpret un 9! No és baríton, però li dona una intenció que és inigualable! Mira, és un dels meus cantants favorits, i tot i ser ara sols la sombra d’aquell gran tenor, no vull que es retiri, perque en DIRECTE encara emociona!
Gràcies pels arxius! 🙂
M'agradaM'agrada
Ets un mitòman, la teva edat ho justifica i veure’l, encara que sigui així, és normal que et faci il·lusió, però per a mi és molt diferent. Jo ja he desconnectat, com anteriorment he hagut de fer amb els cantants que més he estimat.
M'agradaM'agrada
Habiendo escuchado las tres funciones que se han retransmitido de esta Traviata, la del sábado ha resultado la mejor. El día del estreno Damrau parecía ajena a Violetta por completo. Era una aproximación un tanto “marciana” al personaje. Pero ha ido asimilándolo, y con el paso del tiempo, quién sabe.
De Domingo se anunció indisposición por culpa de la alergia. La verdad, los problemas que tuvo con Germont fueron los mismos que cuando se suponía que cantaba “sano”. Es mas, la cabaletta (esfuerzo que se podría haber ahorrado) le salió mejor que cualquiera de las otras dos noches. Falta de fiato, de graves (lógicamente) y hasta un cierto descuido del texto que, de ser conspiranoica, me harían sospechar que el anuncio era una maniobra para atraerse al público. Siempre lo digo: debió quedarse en Boccanegra. El resto me parece una simple cabezonería y un error. Pero el público le adora y él seguirá.
M'agradaM'agrada
Yo solamente escuché, como bien sabes 🙂 , la primera y ahora esta. Hay una notable diferencia en Damrau y también mejora, aunque menos, Domingo. Pirgu creo que empeora.
No puedo llegar a concebir como afrontará Nabucco
M'agradaM'agrada
Després d’escoltar “Di Provenza” i el posterior entusiasme del públic m’ha vingut a la memòria aquells vídeos dels darrers concerts de la Callas a Tokyo amb un públic aplaudint pel que havia estat la cantant, per la figura, més que no pas per la qualitat artística de la interpretació. Dubto que s’acceptés una interpretació com aquesta del Germont a un nom desconegut.
No tornaré a repetir el que ja has sintetitzat perfectament sobre el centre, els greus, etc. però després de 30 anys escoltant òpera em dec tornar sord perquè no detecto aquests aspectes psicològics inèdits que alguns han sentit (a part d’una veu cascada que si que s’ajustaria a un vell Germont). Si hi ha dubtes escolteu a Leonard Warren, Robert Merrill, Joan Pons i altres gloriosos barítons
M'agradaM'agrada
Home, no està com la Callas dels darrers anys, ni molt menys, però no està bé i el pitjor, no aporta res nou ni al personatge ni a la seva gloriosa carrera, és una lluita contra el temps, a la recerca del rècord absolut i sobretot absurd.
M'agradaM'agrada
No, no, evidentment. Em referia al públic: el seu entusiasme, crec que desbordat, per un resultat artístic pobre. Mitomania, vaja.
M'agradaM'agrada
Exacta!, entesos doncs.
M'agradaM'agrada
Por lo que he escuchado de esta “Traviata”, sólo Diana Danrau sale airosa. Su voz se ha ensanchado y ha perdido agudo, pero ha ganado grave. Será una excelente Violetta cuando trabaje más el personaje. Lamento esas respiraciones tan sonoras que lleva a cabo y que tanto me recuerdan a otra cantante aún en activo, deseo, no obstante, que sólo se le parezca en eso porque la supera en todo.
Saimur Pirgu está fatal, cala por encima de las notas -se sobrepasa- y esas oscilaciones son propias de un cantante de 60 años y no de los suyos. Es la sombra del que vimos en Pésaro y al que auguraba un futuro brillante. En “La bohême” del Liceu estuvo bien, aquí no.
Plácido Domingo sigue siendo musical y tenor -ahora más corto- pero nunca será barítono. Conoce muy bien el oficio y es atrevido, pero carece de graves y de agudos y canta “staccato” porque no puede ya cantar “legato”. Supongo que en escena gana porque es un actorazo, pero escuchado se le notan las trampas que muy bien apoya la dirección de Nèzet-Seguin, sólo discreta -creo que a este director se le está valorando más de lo que realmente vale-. Enfín para mí es el mejor tenor de cuantos tenemos referencia en vivo y en grabación y una “engañifa” de barítono. Su Germont no es lamentable como su horrible Rigoletto, pero cantado en una cuerda falsa. Ya está bien, Plácido, no emborrones una carrera tan fabulosa con un final que puede llegar a ser lamentable!
M'agradaM'agrada
Tinc l’esperança, amb temors també, que no arribarà a fer el ridícul d’altres, però em fa molta ràbia que no se n’adoni que ni està bé, ni aporta res a la seva carrera.
M'agradaM'agrada
Quan un gran cantant arriva a la zona de veterania hi ha un munt de factors que es posen en joc i determinen la resposta del públic.
El timbre vocal perd brillantor i es torna més mate i sec com és el cas d’Alfredo Kraus pero que gràcies al seu fraseig inmaculat i els aguts mantenía un grandíssim nivell.
Leonie Rysaneck mostrava una veu molt deteriorada a la seva Kostelnicka liceista pero la seva implicació dramàtica ensorrava al teatre dia sí dia també.
Plácido Domingo fa molt de temps que va perdre els aguts de tenor(de fet hi ha gent que sempre li va retreure que era curt d’aguts).El seu fiato s’ha anat escurçant i és bastant habitual de sentir-li la seva respiració”jadeante”.Pero ni els aguts ni el fiato van ser mai el fort d’En Plácido sino més aviat la musicalitat i l’enorme implicació emotiva que posava a tot alló que cantava.Mantenint un centre molt maco i gens oscil-lant “iron-man ” va optar per passar a la corda de baríton.En aquest moment els greus de bariton són escassos pero l’implicació afortunadament no ha envellit i deixar entreveure l’esperit combatiu i l’entusisame d’un artista de mentalitat jove i no pas sedentaria que vol viure del “cuento”.Aquest factor és el que utilitza de forma molt intel·ligent i que li reporta l’èxit del públic.El dia que doni la sensació que ja no sap el que diu i canta perderá el favor del públic.Mentre ho mantingui i conservi la part central de la veu sana seguirá assolin èxits.
El cas de Maria Callas als darrers concerts del Japó no está al mateix nivell.La veu no mantenia cap zona (greu,centre i agut)sana i la situació semblava més aviat una alarma d’emergència abans de l’enfonsament.En aquella situació cap teatre de primera linea li hagués proposat un rol protagonista a no ser que li haguessin desitjat molt de mal.
M'agradaM'agrada
Comparar Verdi i Janacek (en una òpera de caire verista), però encara més Giorgio Germont i el rol de Kostelnička Buryjovka no té cap lògica. Les escoles i maneres de fer front als rols res té a veure.
El el repertori operístic hi ha un rols que els cantants veterans s’han fet seus, alguns de manera equivocada, però Giorgio Germont no per ser el pare d’Alfredo es justifica per a cantants caducs, sigui MacNeil en els darrers rols del MET, o Domingo, que a més a més, ara no és ni tenor ni mai ha estat un baríton, i auqest rol és l’emblemàtic dels tenors verdians lírics.
Domingo juga amb el valuós prestigi i la munió de fans que com els tres monos, han decidit tapar-se la boca, els ulls, i sobretot les orelles.
M'agradaM'agrada
No m’agrada gens Di Provenza per Domingo.Es una llàstima perqué aquest home ha donat molta glòria a l’ôpera.No cal que canti si no pot però deu ser més fort qu’ell.Ara estic escoltant els aplaudiments,potser sí que en directe i si sap interpretar li surti bé,no ho sé.Fins i tot em sap greu criticar-lo,jo,que no hi entenc….
M'agradaM'agrada
Els aplaudiments del públic són d’immensa estima i grandiosa gratitud, ho vull creure així, però en el MET mai se sap, el grau d’aplaudiments sempre és més que en qualsevol altre teatre, són molt generosos, agraïts i possiblement menys exigents.
M'agradaM'agrada
Recuperando los posts atrasados:
Damrau está muy bien, sobretodo teniendo en cuenta que es su primera Violeta. Debería mejorar la respiración o disimular esas tomas de aire tan exageradas que afean el canto, parece en alguna ocasión que llegue de hacer una maratón.
Pirgu no tenia el día o eso quiero pensar.
Domingo diga lo que diga yo, poco va a influir en sus admiradores ya sordos, sus detractores a ultranza y a él mismo, que no se escucha y prefiere atender a los que le jalean haga lo que haga.
El Metropolitan siempre se ha caracterizado por el trato exquisito a sus divos, no iba a ser menos con Domingo, quizás el cantante que más veces habrá actuado en ese teatro.
Posiblemente haya mejores opciones para Germont, pero Domingo aún agota taquillaje y eso es prioritario para cualquier teatro, incluso más que la calidad.
Me pongo en la cola para bajar el resto o quizás dedique mis esfuerzos a material más interesante que aún está pendiente, al fin y al cabo Traviatas mejores tengo bastantes.
Gracias Joaquim
M'agradaM'agrada
La presa de so d’aquesta gravació sembla dels cinemes Icària, hi ha una presència excessiva de la veu per sobre de l’orquestra i el so ambient es fa molt present, això també fa que escoltem de manera molt present la respiració de tots els cantants, en aquesta representació coincidents tots ells (els principals) amb problemes de fiato i legato.
M'agradaM'agrada
Continuo en estat de col·lapsa, amb molts arxius per baixar i molts més per escoltar o veure.
Escoltant aquest àudios no estic gaire entusiasmat, Damrau ha de millorar el tema de la respiració fatigada per a ser una gran Violetta.
Pirgu perilla i Domingo ja ho heu dit la majoria, s’aboca al ridícul si continua amb aquesta obsessió baritonal.
M'agradaM'agrada
Suposo que al teatre aquest problema de la respiració es deu minimitzar.
M'agradaM'agrada
Després de llegir tots i cada un dels comentaris, em permetreu que aporti el meu granet de sorra, oi?
Jo estava en directe en aquesta Traviata de Nova York el dissabte passat i per tant tot el que pugui dir és basant-me en el directe i no en una gravació de la ràdio, que clar està que mai pot substituir al so en viu.
No he escoltat encara la gravació radiofònica (rapidshare està obstruït) però em puc imaginar que les impressions i el so que arriba per una banda o bé pe una altra no tindràn res a veure.
Per tant d´entrada crec que és força injust fer una valoració pel que s´ha sentit a través de les ones i matxacar-la, almenys per mí ho és desde la meva posició i ho serà en el moment en que la pugui sentir tal i com l´heu apreciat tots aquells que ja l´heu descarregat.
Abans que res, fer saber al Jan que estic d´acord amb una cosa que diu del Plácido Domingo, en directe encara emociona. I sí senyor, Jan tens tota la raó.
Va ser tant impressionant la seva sortida al segon acte (tot i anunciar una al.lèrgia) que almenys a mi em a deixar bocabada malgrat que patia per com sonaria la veu perquè potser esperaba trobar-me´l en pitjor estat vocal.
El recordo ara mateix cantant un trist “Júrame” en el que vaig pensar, “Plácido això s´ha acabat”.
L´expressió d´aquest “Júrame” va ser realment esfereïdora, però de la manera que el va cantar em fa afectar tant… el vaig veure tant gran (d´anys) que no vaig poder continuar. Plorant i plorant sense poder creure´m que la cosa ja no anava bé i que la seva carrera tenia ja els diez comptat. Vaig estar dies sense poder-lo escoltar fins que em va tornar a impressionar amb el seu “Tamerlano” al Liceu.
Que Domingo no és baríton, completament d´acord, no ho és ni ho serà mai perquè el seu color de veu i el seu centre és de tenor.
Germont es un paper que s´ha de saber expressar, perquè penso que notes compromeses no en té gaires (altes, em refereixo), i en aquest aspecte al Plácido no el guanya ningú, la seva expressió sempre ha estat al servei de la música i del cant.
Dius Joaquim que molts dels seus fans es tapen les orelles i els ulls i que el públic braveja allò que va ser i ara no és.
Jo sóc adimradora seva desde fa molts anys, encara el vaig poder escoltar la primera vegada a l´any 95 quan la veu estava en plenitud. Malauradament la resta de vegades ja m´he trobat un Plácido no en les seves millors nits de glòria, com en les gravacions grandioses que ens ha deixat desde teatres com el Covent Garden o del mateix MET, però Joaquim, tot i així permete´m que digui i deixa´m dir el GRAN que és.
Sóc la primera en sentir i notar les seves mancances, que la veu no és la que ha estat, sí, completament d´acord, però la seva veu encara té el poder i la força suficient com per tenir-me tot un segon acte amb la carn de gallina, esborronada davant d´aquell torrent de veu que encara m´arriba i em fa disfrutar.
I mentres això succeixi jo seguiré nutrint-me de la seva veu i del seu art i el seguiré disfrutant.
No és que tinguem cera a l´oïda o no volguem veure que està ja tocant el final de la seva carrera, perquè almenys jo això ho veig perfectament. Veig que cobreix notes i que el fiato li pesa massa. Us dono tota la raó, però una vegada més, en directe és realment emocionant i la veu arriba amb força, no es queda opaca.
Ja veus que les coses les reconec tal i com son però no puc evitar els sentiments que em provoca quan aquest gran cantant obre la boca. Això una no ho controla, surt i ja està.
“Cada loco con su tema, oi?”, doncs ja ens hem entès.
Una abraçada,
M'agradaM'agrada
Respecto profundament el teu comentari, però no el comparteixo en absolut, la meva manera d’entendre l’òpera va més enllà del cantant, un cantant mai pot ser el motiu de, ans el contrari ha d’estar al servei de, amb Plàcido com en tants d’altres li passa que és creu tan important, imprescindible i necessari, que encara ens a de demostrar més de tot el que ja ha demostrat, és tan absurd com injust.
Amb l’argument de l’emoció que produeix veure’l a dalt d’un escenari al públic que l’adora, si o si, és capaç de perpetuar-se, no tan sols en rols que no li van, com el Germont, si no en qualsevol faceta que a ell li vingui en gana.
Aquesta Traviata sense l’emoció que produeix un viatge a New York fet exprés per veure’l, benvolguda Brunilda, necessita de dos cantants en condicions, i per a mi i pel que em diu la ràdio, els Germont’s necessiten millorar. 🙂
Mai he entès les rendicions incondicionals als cantants, la gratitud per tot el que ens han donat si, però acceptar allò que no és acceptable, mai i l’emoció ha de venir per com es canta, no per qui ho canta.
M'agradaM'agrada
Tienes razón Brunilda que la ópera y los o las grandes de la ópera ( Domingo, mal que pese a algunos y algunas lo ha sido y lo sigue siendo ),se aprecian y se escuchan en el teatro fundamentalmente, no solo en los audios o videos.
M'agradaM'agrada
Aleshores seguint aquesta teoria, per favor que ningú em parli de tots els tòtems dels que tan sols tenim constància sonora i que mai hem vist sobre l’escenari.
No compro la idea.
Certament els cantants s’ha de veure a l’escenari, però aquest no pot ser l’excusa per tapar allò que tan sols escoltat no passa la prova del cotó.
M'agradaM'agrada
Doncs estem llavors amb el mateix cas que Natalie Dessay al 2013… Ens va cantar l’Antonia de manera justeta, però com interpretava e rol!!!!!!!! Em va arribar i molt! 🙂
M'agradaM'agrada
Res a veure Jan, Dessay pot haver perdut la brillantor en els sobreaguts d’anys enrere però la veu no es pot comparar amb Domingo, de veu limitada i línea fatigada.
Domingo canta en una tessitura poc definida un rol de baríton líric pur, i sota el meu parer no se’n surt, senzillament perquè per cantar cal quelcom més que emoció, imprescindible.
Fa anys quan Domingo estava en plena forma, cantava alguns rols en alguns dies amb veu justeta com dius tu, però ara són les facultats les que no garanteixen uns resultats musicals acceptables al nivell que fins fa poc tenia.
M'agradaM'agrada
Potser si…
M'agradaM'agrada
I jo Joaquim respecto igualment el teu i entenc que tinguem diversitats d´opinió, gràcies a Déu, sinó tu deixaries de ser el Joaquim i jo la brunilda.
Sincerament, i si em permetes que t´ho digui, llegeixo i em sap molt greu que així escriguis el següent:
“(…)amb Plàcido com en tants d’altres li passa que és creu tan important, imprescindible i necessari, que encara ens ha de demostrar més de tot el que ja ha demostrat, és tan absurd com injust.”
Realment creus això? Creus que ell es creu tot això? Ho sento, cadascú és molt lliure de pensar el que vulgui, però et repeteixo, crec que les coses no van per aquí.
Que es creu important? És que no ho és?
Ell és important, ho ha estat i ho serà tota la vida perquè de carreres com les del Plácido Domingo no n´hi ha, ni n´hi haurà MAI. Sincerament no crec que es cregui que sigui imprescindible en el món de l´òpera, i més escoltant les veus de tenor que estan sorgint, o que ja han sortit i estan en grans escenaris actualment (Alagna, Kaufmann…).
Creus que fa orelles sordes a aquestes veus i continua pensant “que malos son los demás, y yo soy el mejor”. No ho crec.
Que ens ha de demostrar quelcom? Si ja ho ha deixat tot demostrat. Però l´artista continua actiu perquè es veu amb cor encara de cantar.
Si això és així, com crec que és, aleshores quin mal hi ha? Pel fet de que no pugui cantar com només fa 10 anys enrere impedeix que el disfrutem? No. Penso que sempre s´ha de saber trobar el punt just, la banda positiva i acceptar allò que ara ens pot donar sense pensar en el que ja ens ha donat. És difícil, és inevitable, però ha ser així, sinó no el podries disfrutar.
A mi continua emocionant-me quan l´escolto i amb independència del viatge a NY, perquè ni el viatge ni el teatre poden condicionar-me a disfrutar més o menys de la seva veu. N´estic segura que l´hauria gaudit igual o més a la Faràndula, a Sabadell, que a NY. D´això no m´en queda cap dubte.
Jo no li agreixo tot el que ens ha donat, a veure si m´explico, clar que li agraeixo, però desafortunadament per edat no he pogut gaudir dels seus millors anys en directe en un gran escenari, he fet tard. Jo li agraeixo el que ens dona ara, el que em dona ara i el que em continua donant ara, perquè trec la banda positiva del seu cant, de la seva expressió i del seu timbre de veu que conserva i que encara enamora a l´oient.
Sento que no poguem coincidir en opinió, Joaquim, de veritat, així és la vida i no per això s´ha de treure la destral de guerra, faltaria més, és quelcom que no m´agrada perquè s´ha d´aprendre a respectar les opinions i vivències, i experiències dels altres. Al contrari, m´agrada llegir tots els punt de vista i totes les opinions que són per mi 100 per 100 respectables encara que no les comparteixi i especialment en aquest cas, no les pugui compartir.
Rendició incondicional a un cantant? Aquest cantant significa molt per mi i ha significat i significa molt a la meva vida.
Una abraçada, i gràcies per permetre compartir amb tots vosaltres aquesta Traviata.
M'agradaM'agrada
Que ens ha de demostrar quelcom? Si ja ho ha deixat tot demostrat. Però l´artista continua actiu perquè es veu amb cor encara de cantar<
Doncs no ens ha de demostrar res, ja ho ha fet tot, precisament per això crec que davant d’un repartiment de primera, on ell ja no està, en produccions i directors de primera, crec que hauria de deixar pas.
Damrau es mereix un altre Germont, com a mínim baríton.
La rendició no ho personalitzo, però quan un cantant significa tant que aquest significat sobrepassa els aspectes artístics, no podem parlar en el mateix nivell de discussió. Estic en claríssima inferioritat de condicions. No hi ha cap cantant en tota la meva vida que tingui un significat més enllà del vocal i artístic. Tot s’acaba quan cau el teló i em sento molt lliure.
M'agradaM'agrada
I creus que Damrau està artísticament parlant per sobre de Domingo? Ho sento,però una vegada més discrepo. I seguint per aquest raser i tal com bé apuntes hagués merescut un altre Germont tenor, al igual que el public, de ràdio o en viu, hagués agraït una altra Violeta i un altre Alfredo.
Soprano i tenor,per mi no tenen la categoria per fer una Traviata al MET, molt justos tots dos al meu parer.
La meva admiració per Domingo es purament artística, potser no em vaig saber expressar prou bé, demano disculpes. El seu art ha estat i és important a la meva vida ja que gràcies a la seva veu vaig descobrir l´òpera.
És evident, i et dono la raó que estem en diferents nivells operístics, ja que de ben segur tens un bagatge musical adquirit al llarg dels anys que jo no tinc. No obstant nopenso que estiguis en inferioritat de condicions, sinó que simplement ens ho mirem, evidentment, desde punts de vista completament diferents. Un més distant, desde la barrera i l´altre més proper, dins l´arena.
🙂
M'agradaM'agrada
I tant que ho crec, ara mateix no hi ha color, de fet ja he dit que els Germonts no estan a la seva alçada.
Mai m’he escoltat l’òpera des de la barrera, mai, però sempre ser quan cal fer un discret mutis, per exemple ara.
Petons Brunilda,
M'agradaM'agrada
El pròxim novembre té previst això… a veure que us sembla… (jejejeje)
M'agradaM'agrada
M’agraden més aquests, i escolta en deteniment els barítons si us plau
i ara aquest altre
o aquest altre
Ara, amb el cor a la ma, digues si Domingo pot fer de baríton, ni amb la veu ni amb la força, has escoltat com porta el director el duo de Domingo i Radvanovsky?
M'agradaM'agrada
Que si home que si! Ho he posat per dir que està com un llum! el Conde di Luna no l’ha de fer ni boig! Mira, la Traviata encara, però això ja és massa!
M'agradaM'agrada
Així ho veu tothom, potser algú ja no recorda que és un baríton 😉
M'agradaM'agrada
Jo penso que si haguessim vist aquesta Traviata al Met, podriem opinar, perquè estic segur que si haguessim estat allà ens hagués agradat, i de fet ara mirava un video, i ell vist + escoltat està força bé, i és que és un cantant que emociona! i és que és potser el cantant amb la carrera més impressionant de la història!
Ojalá puguis cantar molts anys més Placido!
M'agradaM'agrada
http://www.youtube.com/watch?v=puN7Z617vOo
M'agradaM'agrada
Com arriba la veu oi?
M'agradaM'agrada
Cantar si, i tant, però Boleros, ara li toca els boleros, tangos, ranxeres i tot allò que va gravar fa anys, ara és el moment, si us emociona, també us emocionarà amb aquestes cançons, però l’òpera que la deixi, si us plau, a no ser que els compositors li escriguin especialment per les seves capacitats actuals.
M'agradaM'agrada
Com vas dir: “La cena é pronta” jajajajajajaja Jo no trobo que sigui tan horrible… com diu el Fede, que faci concerts, i que agafi cançons i àries d’aquí i d’allà.
M'agradaM'agrada
Completament d´acord Jan. Jo també ho espero.
Sento Joaquim no veure-ho com tu…
M'agradaM'agrada
Jan y Brunilda, a lo largo de mis 59 años de Liceu y de mis más de 60 de amor por la ópera no he escuchado nunca ni en disco ni en directo un tenor que me haya agradado tanto como Plácido Domingo. A tí Jan ya te lo he comentado en persona y en este blog lo he repetido bastantes veces, yo prefiero las voces de contralto (las que más) y las de bajo, pero en Plácido Domingo he encontrado el cantante lírico masculino que más me ha satisfecho hasta el presente, pero lo que está haciendo ahora es un auténtico timo y el que me siento más timado soy yo que le tengo en un “altar” como tenor, pues no es barítono y nunca lo será, por más musical y gran actor que sea estafa al público. A este paso Isolda lo podrá cantar una soprano ligera y Wotan podrá interpretarlo Klaus Florian Vogt -que ya va de camino, pues está a punto de cantar Tristan y a ese paso…-
Los roles de barítono son para los barítonos y los de tenor para los tenores. Y no hay más discusión posible. Si Domingo como tenor ya no puede cantar porque ya no tiene los agudos, como barítono tampoco porque no tiene los graves ni el color baritonal, ni es barítono para nada. Es decir, en mi opinión debe dejar de cantar a una edad tan venerable como son sus 72 años declaracos y 76 sin declarar.
Sigo a Plácido Domingo desde su debut “oficia”l en el Liceu en diciembre de 1971 con “Manon Lescaut” -anteriormente en la temporada 1965/66 pocos se fijaron él en el programa de las tres óperas cortas mejicanas- y le he visto en todas sus interpretaciones desde entonces; dispongo de la mayoría de sus discos y DVDs y espero siempre nuevas grabaciones en este formato que aún no se hayan editado de su época de tenor. De su época de seudo-barítono no me interesa nada.
Una carrera inigualable e inigualada en la Historia de la Opera no se puede emborronar con su compulsivo amor por el aplauso. Le ha llegado el turno de retirarse y dejar que los barítonos canten los roles que él hipoteca con su voz de tenor -corto, no obstante- que es la que aún conserva. Otra cosa es que mantenga un precioso centro y la musicalidad de siempre. Por consiguiente tiene un campo ancho para satisfacer su necesidad de aplausos con conciertos en los que puede escoger aquellas arias o canciones que se ajusten a sus actuales posibilidades y no óperas completas, pues tampoco se mueve con la agilidad necesaria. Por lo que respecta a Germont padre se trata de un hombre de 44/45 años no un setentón, es decir que escénicamente ya no da tampoco el tipo para los roles de rival del juveníl tenor o del padre de un jovenzuelo.
Retirarse a tiempo es un auténtico don, como hicieron en plenitud de facultades Ileana Cotrubas y Pilar Lorengar, obligar a que el público te retire es patético.
Sigo siendo el más ferviente admirador y defensor del gran Plácido Domingo que fue, tenor fabuloso y actor magnífico. Deseo que sus veleidades actuales no enturbien el altísimo concepto en el que le tengo y el profundo respeto que siento por su incomparable carrera de tenor.
M'agradaM'agrada
“declaracos” quiere decir “declarados”, obviamente. Pido disculpas.
M'agradaM'agrada
76????????????????? Pues los debe declarar, porque entonces hace aun más grande el milagro! jejejeje! 😉
M'agradaM'agrada
Collbran,
Copartexo amb tu moltes apreciacions de les que fas, i tens raó en moltes de les coses que dius, però… sempre hi ha un però, ja que malgrat que el Plácido Domingo és ara mateix una sombra del que va ser, a mi continua fent-me emocionar.
Jo també el prefereixo com a tenor, evidentment, però tot i cantar de baríton, amb totes les trampes que pugui fer, repeteixo, em continua fent esborronar quan l´escolto.
M´ha agradat molt el teu acurat comentari. Jo personalment no em sento estafada, ja sé en quines condicions està la veu, però és el que et deia, em continua agradant i arribant.
Tot es qüestió de gustos.
Una abraçada,
M'agradaM'agrada
Haig de fer alguna puntualització.
Quan us referiu al Di Luna de Domingo suposo que penseu en les funcions de la BSO de Munich.Doncs be si és així podeu comprovar que aquest rol el cantara el baríton ucrainès Vitaliy Bilyy com figura en el programa anunciat fa unes quantes setmanes.
En segon lloc la versió del duo d’Il Trovatore amb Radvanovski no em sembla gens despreciable(sense ser l’interpret de referència).No té la rotunditat de Warren,Bastianini o Cappuccilli pero l’interpret està present en tot moment.Es fàcil de detectar si us fixeu en el fraseig i pareu un moment de repetir:no és bariton,no és baríton,no és bariton…….(en cas contrari és impossible detectar-ho).
Crec que quan anem a l’Opera s’ha de valorar un munt de característiques i no enquistan-se en el color vocal.Aquest era el principal motiu de rebuig de certs afeccionats a Rockwell Blake que era un cantant fabulós malgrat no tenir un color vocal com el de Pavarotti.
No crec que el públic aplaudeixi a Domingo només per nostalgia o per borregaria.El Sr Domingo és un tipo molt intel·ligent sap treure el màxim partit del seu centre sa i sense cap oscilació senil i la seva entrega interpretativa convenç al públic de que li está donant tot el que pot.Tot aixó provoca l’èxit al Met, Scala,Viena ,Londres,Berlin,i altres teatres on el públic está acustomat a sentir “lo milloret” del panorama.
Si no vaig errat els propers compromisos de Domingo abarquen aquests rols:
Nabucco
Pablo Neruda ( Il Postino )
Giacomo ( Giovanna d’Arco amb Netrebko a Salzburg)
Athanaël
M'agradaM'agrada
Por más que te empeñes si un cantante no es barítono NO LO ES. Y por lo que respecta a Plácido Domingo ya estás más que harto de saber mi adoración por su voz de tenor, para mí el mejor de todos los que he conocido, pero barítono ni hablar.
Rockwell Blake nunca cantó de barítono, sino siempre de tenor. Por lo tanto este ejemplo no sirve de comparación.
Y existe un peligro con eso de tergiversar las cuerdas y es que incluso puede inducir a otros cantantes a hacer lo mismo, cantar en una cuerda que no es la suya, con la consiguiente estafa de graves o agudos según en qué cuerda pretendan cantar. Y lo mismo es aplicable a las sopranos que quieran cantar -y cantan- roles de mezzo y contralto. Para eso existe una partitura que especifica las tesituras y los alcances de las notas, ya sean en la zona aguda, central o grave. Omitir esas notas es una estafa.
M'agradaM'agrada
Doncs llavors tampoc veig clars ni a Joyce DiDonato (que no és mezzo) ni a Ramon Vinay, que era baríton i feia de tenor, i posats a dir tampoc veig a un jove Leo Nucci… Però és que la diferència és que Domingo ara ja no és el d’abans, i això ens fa llàstima, perquè l’artista, actor i color de veu encara hi son!
M'agradaM'agrada
en contes de: perquè l’artista, actor, … és però l’aritsta, actor, … Perdó.
M'agradaM'agrada
Resposta, permetem, absolutament errada.
Joyce diDonato és una mezzo poer fer uns rols concrets, no Dalila, però si Cherubino, Dorabella, Rosina Octavian, Compositor, i tants altres
Vinay va fer la bona carrera com a tenor, quan va tornar a baríton, estava acabat i va ser bastant dolent tot el que ens va deixar en la seva corda original (!),
M'agradaM'agrada
No puc de deixar de dir que no sigui baríton, no ho és i per tant és impossible fer rols no aptes a la seva vocalitat, pot tenir un fraseig notable, però tampoc les condicions tècniques són les idònies, no pot seguir el tempo exigit per la partitura i sobretot no posseeix la tessitura per fer-ho, És tan senzill i rotund com això.
Ha fet santament de retirar el previst Trovatore de Munic, i també farà bé si oblida el Nabucco, molt més dramàtic i extenuant.
El Postino cap problema, el van escriure per a ell, quan no pugui fer ni això voldrà dir que ha de començar a pensar en Boris.
M'agradaM'agrada
No! El Conde di Luna el cantarà el pròxim novembre a la staatsoper berlín amb Anna Netrebko…
M'agradaM'agrada
Ho sento pero aneu errarts.En el duo d’Il Trovatore el Sr Domingo no omiteix cap nota,canta el que està escrit.El color de la veu és de tenor crec que amb aixó hi ha consens pero no podem confondre el color d’una veu amb la tonalitat són dues coses diferents.
Hi ha un exemple que ara em ve a la memòria i és el de La Gavotte de la Manon.Per lo vist la partitura acaba en un “Re”.Hi ha hagut grandíssimes interprets del rol(per exemple l’adorable Mirella Freni) que no l’han fet aquest famós”Re” :aixó es omitir una nota.
M'agradaM'agrada
Qui diu que omiteix notes?, s’ho arregla, que és diferent.
Però les notes greus no existeixen, no hi són, amb micro si, però sense?.
No té el registre, diguis el que diguis. No es tracta d’una nota, de fet com a tenor ell no les tenia i s’abaixava les partitures, com tants d’altres per poder fer el Hermann de Pikovaia Dama, i a mi això no em molesta tant com que canti el que no li pertoca, sobretot perquè no ho fa bé.
M'agradaM'agrada
Be anem per bon camí al menys admetem que no omiteix notes (algo hem guanyat).Jo sincerament crec que esteu un xic obsesionats amb aquest tema.De fet la tessitura de Giorgio Germont i Athanaël no és massa diferent a la de Siegmund.
Respecte al color vocal baritonal no veig una diferència massa significativa entre Leo Nucci,Mario Zanasi,Thomas Hampson o Plácido Domingo.
Els greus d’un grandíssim baríton verdià com Renato Bruson eran força discrets i aixó no hem va impedir mai de gaudir del seu estil perfecte.
Tornant al tema de Domingo diría que tothom amb un mínim d’un any de afecció a l’Opera sap distingir que la seva veu sona més a tenor que no pas a baríton.(No és una pregunta de nota).El que passa és que per a la majoria del públic aquest problema queda més que superat per la inteligència artística del Plácido.
La prova la teniu amb un teatre tant exigent com La Scala que ha escridassat i protestat de forma violenta a Tebaldi,Callas,Caballé,Werrett,Anderson,Cossotto,Freni,Scotto, Bergonzi,Alagna,Fleming,etc,etc. Perque no han protestat al Domingo baríton.La nova generació és sorda ? no sap distingir el color vocal d’un tenor o un baríton ? Jo crec que la resposta está clara i depen d’un analisi del conjunt de la seva prestació no simplement del color de la seva veu de tenor.Bona nit a tothom.
M'agradaM'agrada
Si, la nova generació és sorda, a la Scala si.
S’empassen cada cosa. Recordes el Fliegende Holländer que tant et va agradar….
Que es carreguessin al Domingo tenor i que bravegin el baríton és greu.
M'agradaM'agrada
Bé, després de tot el que ha derivat el tema havia pensat en no dir res més, al cap i a la fi, tot en aquesta vida és qüestió de gustos i d´opinions, i jo les respecto totes, malgrat no les comparteixi.
Però si que m´agradaria dir una cosa, si m´ho permeteu, i sense ànim d´ofendre a ningú perquè aquesta no és la meva intenció. A veure si em sabré explicar.
Dieu la majoria que ara el Domingo no us agrada perquè canta rols de baríton sense ser baríton.
Que no és baríton això crec que la majoria ho tenim assolit, donat que la seva veu continua sonant a tenor. Això és un punt indiscutible i hi estic completament d´acord, amb la diferència que jo sí que el disfruto perquè la veu m´agrada, sigui cantant de baríton o bé cantant tangos, ranxeres, o boleros, que també els ha cantat i per cert, molt bé.
Dieu per aquí que tampoc és tenor perquè ha perdut aguts (ara mateix no sé com ho exposeu), perdoneu-me si no vaig servir les paraules adeqüades, però crec que veniu a dir això.
De tenor, tampoc el disfruteu.
Doncs bé, l´únic que em queda per preguntar-vos és una cosa, si no el difruteu ni com a baríton ni com a tenor, i us sentiu estafats pel que ara ens dona quan puja dalt d´un escenari, em feu pensar amb el següent: si és així, i realment opineu això, per què us tortureu i l´escolteu?
Per què no emprar el temps en escoltar altres veus que realment siguin “barítons” o “tenors” i així dexeu de sentir-vos estafats? Potser així, no escoltant-lo no us fareu mala sang discutint si és o no és i si pot o no pot.
Repeteixo, no tinc l´ànim d´ofendre a ningú, i si ho fet, li demano disculpes per anticipat.
Salutacions,
M'agradaM'agrada
Una de les feines del bloc és contestar els comentaris, jo m’he proposat fer-ho, hi ha blogaires que no en contesten ni un, la feinada per a mi és enorme però la satisfacció també.
Entrant en matèria. Per a mi el problema de Plàcido, i ja ho he repetit vàries vegades, no és tant sols la tessitura inexistent de baríton, és l’estat vocal, però en això ja no en vull parlar amb tu, doncs no ens posarem mai d’acord. El fiato i el legato han disminuït molt, l’esgotament en el fraseig apareix en molts moments, tant en l’ària com en el duo. És normal, ha de reforçar el centre i això passa factura.
Els greus són febles i els aguts de baríton no sempre li surten bé, no vull fer un llistat de greuges.
Fa el ridícul?, no, però no aporta res de res a la seva carrera i per a mi no justifica veure’l sobre l’escenari. Com a tenor si que aportava, com a baríton es limita a acabar les obres i això ja és un triomf.
La resta del comentari no sé si contestar-lo, podria semblar fins i tot impertinent. Què consti que no és la meva pretensió, d’acord?
Parlo del que em sembla que és actualitat (hagués pogut dir del que em dóna la gana). Aquesta Traviata per a mi és noticia per ser la primera de Diana Damrau, una de les cantants actuals que m’interessa més, amb una projecció artística molt notable i amb un futur esplèndid per endavant, que Plácido Domingo l’acompanyi és un fet conjuntural, de la mateix amanera que ho és que el tenor que hem d’aguantar sigui Pirgu i no un altre a l’alçada d’aquesta Violetta.
En qualsevol cas l’actualitat mana i el blog acostuma a apropar a tots els amables visitants i comentaristes habituals o passavolants, tot allò que és noticia i jo dono la meva opinió, suposo que puc, oi?
A Plácido l’he gaudit molt des de el Calaf de l’any 1975 al Liceu i t’asseguro que li tinc una gran estima i un profund respecte, però no és Déu, per a mi no ho és, i per tant suposo que si dic que com a baríton és insuficient, no s’ha d’esberlar el gran tapís del temple, ni m’heu de castigar amb les plagues bíbliques. El que em feia gaudir com a tenor no té res a veure amb el que escolto com a baríton, quan dic res, és res, cap dels grans atributs vocals roman cantant rols de baríton.
A mi l’emoció de veure un dels grans cantants de la historia de l’òpera abans fins i tot que obri la boca, no em passa, senzillament la veu que li queda, no té ni la força, ni la projecció, ni la línia, ni l’emoció que tenia abans, i és que la veu en aquesta tessitura central ni brilla com brillava abans, ni les condicions físiques li permeten cantar les grans frases verdianes amb el legato i l’elegància necessària per apropar-se als barítons verdians.
De tenor el gaudíem, ara ja no canta de tenor, no pot, de baríton no el podem gaudir perquè no ho és i cantant parts de baríton sense ser-ho i amb les limitacions, que les té, malgrat el miracle vocal d’un senyor que a la seva edat encara conserva una veu notable, jo no el gaudeixo, d’aixó a la tortura que tu dius, hi ha un abisme tan gran que francament, penso que no m’has llegit el que he dit fins ara, senzillament quan has vist que li posava pegues, no t’ha interessat la meva argumentació.
M'agradaM'agrada
🙄 … Mourinhista!!!
[ “En este equipo no juega nadie por estatus, decreto o por su palmarés, sino por estado de forma” ]
M'agradaM'agrada
sono stanco, caro Xavier.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
Estàs molt equivocat si creus que no he llegit cada un i fins a l´últim dels teus comentaris i de la resta de gent que ha escrit.
No m´he dedicat a escriure només per contestar perquè li posaves pegues. Si t´ha donat aquesta sensació em sap greu. Som dues persones diferents i veiem diferents les coses.
Estàs molt equivocat quan dius que la teva argumentació no m´ha interessat, sí que m´ha intereressat però no la comparteixo ni la compartiré mai perquè els arguments que em dones malgrat que en alguns t´haig de donar la raó (jo tampoc sóc sorda i veig el seu estat vocal actual), no són per mi suficients ni tenen prou força en la meva persona com per impedir el gaudi de la seva veu.
Evidentment és el teu blog i pots dir el que vulguis, faltaria més, jo no he dit pas el contrari. Cada un a casa seva fa el que vol i diu el que vol, oi? Doncs això ha de funcionar igual.
És evident que mai ens posarem d´acord en aquest tema tu i jo. Mira, com et deia abans, et dono completament la raó, si senyor.
I també et dono la raó en el que jo també estic cansada ja del tema. Com vaig dir en un dels meus primers comentaris, “cada loco (evidentment, “loca” jo) con su tema”.
Una abraçada,
M'agradaM'agrada
Ja m’ho diuen que m’equivoco molt, intentaré millorar 😦
M'agradaM'agrada