La soprano Anna Gabler va ser la Eva dels Meistersingers de Glyndebourne que tant em van agradar, no precisament per a ella, ja que vaig trobar a faltar en el seu cant un caràcter més líric i eteri, que tan bé li va al rol.
De Anna Gabler, Gutrune i Ortlinde en repartiments wagnerians a teatres de nivell (Munic, Berlín, Bayreith) no en seguia la pista fins que m’he topat amb el Der Fliegende Holländer del Comunale de Bologna on el mes passat ella va cantar Senta, abans de fer front a Gutrune a Hamburg abans de tornar a ser Eva, aquest cop al Festival de Salzburg sota la direcció de Gatti i més tard Arabella a Tokyo sota la direcció de Bertrand de Billy.
M’ha cridat l’atenció la veu molt més densa i spinto, amb un bon i sorprenent registre greu, tot i que com també podreu apreciar a la balada té problemes de legato que després supera. El registre agut sembla segur, si bé no és molt generosa en perllongar les notes més enllà del estrictament escrit.
M’ha semblat una veu a seguir en aquest repertori més dens i en el seu conjunt la seva Senta l’he trobat més interessant que la d’Anja Kampe a la Scala el mateix més de març, en aquell Holandès bastant desgraciat.
A Bologna acompanyaven a Gabler, Mark S. Doss com a Holandès, Marcel Reijans com a Erik i el Daland de Mika Kares, en el rols principals, la direcció era de Stefan Anton Reck que al Liceu el coneixem en tasques belcantistes!!! (Lucrezia Borgia amb Gruberova-Bros).
Començarem per escoltar la balada de presentació
i ara el duo amb el notable Holandès de Mark S. Doss
Finalment l’escena final
El Teatro Comunale de Bologna llueix l’etiqueta del teatre wagnerià de Itàlia i en aquesta ocasió, sense tantes prestacions com la producció de la Scala, crec que amb més modèstia li ha guanyat la partida al teatre milanès.
Us deixo l’enllaç per si esteu interessats en baixar-vos l’òpera sencera , que té la següent fitxa artística:
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER
Richard Wagner
Der Holländer: Mark S. Doss
Daland: Mika Kares
Senta: Anna Gabler
Erik: Marcel Reijans
Der Steuermann: Gabriele Mangione
Mary: Monica Minarelli
Orchestra e Coro del Teatro Comunale di Bologna
M° del Coro: Lorenzo Fratini
Direttore: Stefan Anton Reck
Teatro Comunale di Bologna,13/3/2013
ENLLAÇ mp3
http://rapidshare.com/files/3704994698/Der_Fliegende_Holl%C3%A4nder_Bologna2013.mp3

Molt evolucionada respecte a Meistersinger,i millor.
La baixo, ell també m’ha convençut.
M'agradaM'agrada
A mi m’ha sorprès, com a Eva em vaig quedar una mica decebut però aquí i amb les prevencions de les gravacions sempre presents, m’ha interessat molt. El registre central i greu preveu una wagneriana de veritat, sòlida i consistent, tan de bo no m’erri.
M'agradaM'agrada
M’agrada molt aquesta Senta. Gràcies per els audios i el enllaç! Veig que tinc una feinada per “recuperar” de les dues setmanes que he estat fora, aiai! Ets infatigable, amic Joaquim! 🙂 Moltes gràcies, com sempre, per la teva dedicació.
M'agradaM'agrada
No hi ha presa i la gratitud és compartida, ja ho saps.
M'agradaM'agrada
A la balada li costa respirar, però m’agrada en el duo i també al final. És valenta i la veu sembla ferma.
El director passa per moments complicats al final, o m’ho ha semblat en a mi?
M'agradaM'agrada
No t’ho ha semblat, no, desconcerta una mica, i la seva feina és concertar, però les veus són notables.
M'agradaM'agrada
Sí que sembla que la noia té veu, i lo d´ell diria que arriba a veuarra, però no sabria dir el què (potser el que diu en Jordi), tot plegat no m´ha acabat d´engrescar. No me la baixo.
M'agradaM'agrada
Cap problema 😉
M'agradaM'agrada
Ya véis a mí no me parece tan voluminosa esta voz. Claro que una retransmisión de radio no permite calibrar esta peculiaridad vocal. Lo que sí me ha parecido es que tiene una voz carnosa que me recuerda la de Eva Maria Westbroek. Las pausas que marca el director en la balada no me gustan nada. Continuando con Anna Gabler, me han gustado su centro, sus graves y la expresión, pero no esa falta de fiato y esos ataques de respiración que parecen estar de moda (Damrau, etc…). Pero en conjunto es una voz muy a tener en cuenta.
En cuanto a Doss, mientras se mantiene en el centro y el grave -que no es ni mucho menos contundente- la voz es interesante, pero al ascender al agudo se le “atenora” un poco. Es terrible tener como referencia a George London porque nunca escucho a nadie que me guste tanto. En el dúo Gabler está estupenda y su voz es muy consistente y penetrante y supera con creces a Doss que queda un poco corto a su lado. Parece que Gabler no tiene problemas graves al ascender al agudo -alguna nota fija-, mientras que el “Hollánder” parece esconderse un poco por debajo de ella cuando cantan al unísono. Efectivamente el fiato de ella mejora mucho en este dúo.
El Erik de Marcel Reijans es muy flojo -a juzgar por lo poco que se le oye en la escena final- por no decir malo. En la escena final Doss no derrocha el vozarrón que uno espera y la voz le oscila bastante. En realidad -a juzgar por los tres fragmentos que nos proporciona Joaquim para escucha directa- lo únicamente destacable de esta retransmisión es la aportación de Anna Gabler porque la dirección musical de Stefan Anton Reck la encuentro nefasta.
M'agradaM'agrada
Per allò que he pogut llegir a Bologna el senyor Doss va impressionar 😉
M'agradaM'agrada
Una soprano interessant, no massa comunicativa( tot sona molt igual i sense masses matisos) i amb un vibrato en el registre superior que recorda una mica a Nina Stemme.La resta correcta i prou.Prefereixo Anja Kampe amb l’agut tocat…
M'agradaM'agrada
Era previsible 😉
M'agradaM'agrada