IN FERNEM LAND

WOZZECK A VIENA (Keenlyside-Schwanewilms-Lehmann-Welser-Möst)


Simon Keenlyside i Anne Schwanewilms a Wozzeck, producció de Adolf Dresen per a l'Òpera de Viena

Simon Keenlyside i Anne Schwanewilms a Wozzeck, producció de Adolf Dresen per a l’Òpera de Viena. ) Foto: Wiener Staatsoper / Michael Pöhn

Avui anem a la Staatsoper de Viena, tenim una cita amb Wozzeck d’Alban Berg.

Comprenc que molts arrufareu el nas o passareu de llarg, un àudio de Wozzeck necessita una predisposició inicial, unes ganes d’investigar i capbussar-se de ple en una de les òperes cabdals del segle XX  que molts no esteu predisposats a fer.

Jo mateix abans de decidir que aquesta seria l’òpera que us proposaria avui, vaig tantejar altres opcions, però al final vaig pensar, per què no?, és una representació que acaba de tenir lloc a l’òpera de Viena, amb un repartiment encapçalat per Simon Keenlyside, un baríton que té molts seguidors/es i per la sempre esplèndida Anne Schwanewilms, dirigits per Franz Welser-Möst al front de l’Orquestra de l’Òpera de Viena.

Keenlyside és un Wozzeck molt líric, que canta molt, acostumats a barítons que fan us i abús del parlando, potser això fa que per l’oïdor el rol sigui més assequible, tot i que sense la vessant escènica, imprescindible, ens manca quelcom primordial en la valoració global d’una òpera com aquesta. Per exemple escoltant a la penetrant Marie d’Anne Schwanewilms em venen ganes de veure la seva actuació escènica, si escoltada ja m’ha agradat, a l’escena deu ser impressionant.

Us proposo escoltar  el colpidor tercer acte, amb l’escena de Marie, l’assassinat, l’escena de la taverna, l’interludi i el trasbals de l’escena final amb els nens. Són 22 minuts d’una intensitat musical i dramàtica sensacional, on podreu gaudir de Schwanewilms i Keenlyside en la seva màxima extremitud vocal i expressiva, i també la direcció, per a mi, esplèndida del discutidíssim Franz Welser-Möst, director de la casa.

[àudios eliminats per imperatiu de la Staatsoper de Viena]

Simon Keenlyside i Norbert Ernst en la producció de  Wozzeck a Viena 2013

Simon Keenlyside i Norbert Ernst en la producció de Wozzeck a Viena 2013. Foto: Wiener Staatsoper / Michael Pöhn

I aquí la teniu:

WOZZECK
Alban Berg

Simon Keenlyside, Wozzeck
Gary Lehman, Tambourmajor
Herwig Pecoraro, Hauptmann
Wolfgang Bankl, Doktor
Anne Schwanewilms, Marie
Norbert Ernst, Andres
Marcus Pelz, Handwerksbursch
Clemens Unterreiner, Handwerksbursch
Peter Jelosits, Narr
Monika Bohinec, Margret

Dircetor musical: Franz Welser-Möst

Wiener Staatsoper, 24 de març de 2013

ENLLAÇ (format rar per descomprimir, mp3 actes individualitzats)

enllaç eliminat per imperatiu de la Staatsoper de Viena

Avui no és un apunt amable, però si que és una òpera d’obligat coneixement i un clàssic (es va estrenar el 14 de desembre de 1925) que no hauria d’espantar a ningú, tot i que tampoc ningú està obligat a res.

Si voleu saber més coses sobre Wozzeck:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Wozzeck

27 comments

  1. Josep Olivé

    M’agrada aquesta òpera, m’agrada Anne Schwanewilms, i més encara en obres com aquesta i les de Strauss, i trobo que, a falta de poder visionar l’òpera, a Keenlyside li deu anar bé el paper de Wozzek (és un presentiment, és clar). El tercer acte que he escoltat sona molt bé. Tota una troballa tenir junts a Schwanewilms, Keenlyside i Welser-Möst en una obra tant i tant intensa.

    M'agrada

    • Vocalment Keelyside és pura música, sorprèn escoltar un Wozzeck tan “belcantista”, suposo que a l’escena encara deu commoure més, ella és una soprano magnífica que al Liceu no va acabar d’agradar (Krol Roger) en un moment vocal conflictiu que sembla que hagi superat, o és que potser aquell rol no li anava. Estava prevista a l’avortada Die Frau ohne Schatten d’aquesta temporada.
      Wozzeck és un cim i com tots els cims necessita el seu esforç, però quan hi arribes, l’esforç es veu recompensat.

      M'agrada

  2. No entenc la resistència de molta gent amb Wozzeck. És cert que hi ha moments atonals o una mica difícils (com la primera escena), però moltíssims fragments de l’òpera són totalment “convencionals”, com la cançó de Marie al fill, la música de la taverna, el cor a “bocca chiusa”, o el mahlerià interludi en re menor. A banda que dramàticament és difícilment superable.

    M'agrada

  3. Rosa

    Des de que estudiava Història de l’Art conec”Wozzeck” gràcies a les classes de “Música del segle XX” d’Oriol Martorell.
    És una òpera difícil. Però des de llavors m’ha colpit. No la he vist mai. No vaig poder veure-la quan es va representar al Liceu fa set anys.
    Agraeixo que ens en portis un acte d’aquesta versió que vaig escoltar per ràdio.
    Com a “segidora de Simon Keenlyside” t’ho agraeixo encara més.

    M'agrada

    • Jo no la vaig escoltar i ahir quan preparava l’apunt em va cridar molt l’atenció com Keenlyside fa front a una partitura que hem escoltat sovint, més parlada que cantada. Tan ell com ella em van agradar moltíssim i per això vaig decidir canviar l’apunt previst, aparentment més fàcil però a l’hora d ela veritat, poc satisfactori, i això que era un Verdi, però ja se sap que les veus verdianes…Pobre bicentenari!

      M'agrada

  4. SANTI

    He escoltat el tercer acte que ens has deixat i m’ha impressionat.
    No és l’òpera de la meva vida, potser la prefereixo a Lulu, també és veritat que aquest fragment de la Marie és molt líric i tot l’acte és molt teatral.
    T’agraeixo que siguis tan eclèctic en els continguts.

    M'agrada

    • Amb aquest apunt sabia que no tindria l’acceptació d’altres dies, i què? Cal parlar de tot el repertori i malgrat tot hi han hagut comentaris i forces visites. Objectiu acomplert i qui sap si he fet escoltar per primera vegada Wozzeck a més d’un/a, i qui sap si els hi haurà agradat. Ja seria el súmmum

      M'agrada

  5. Lluís

    Conec i aprecio aquesta òpera gràcies a una vella gravació en vinil, dirigida per Pierre Boulez, que vaig escoltar repetidament quan preparàvem amb uns amics la versió teatral del colpidor texte de Büchner, traduit per Carme Serrallonga, deu fer ara uns trenta anys. Llavors ens fou de gran ajuda per a marcar tempos i ritmes en el texte, ja que Berg respecta fil per randa l’original teatral. La recordo dura, concisa, magnífica, però llavors els meus interessos no anaven gaire per la música sino pel teatre.
    Passats els anys i evolucionats els interessos, em fa molta il·lusió poder escoltar la versió que ens proposes, amb temps i calma, potser el proper cap de setmana.

    M'agrada

  6. simone

    Només coneixia l’obra de teatre de Büchner, que com ja ha dit Lluís és molt intensa. La versió en òpera és encara més dramàtica i suposo que un dels aspectes que la fan de difícil digestió és que a estones està molt a prop del teatre parlat i sense entendre l’idioma es perden molts matisos d’entonació que Berg li dóna al text amb la seva música. Magnífica proposta Joaquim! Gràcies!

    M'agrada

      • simone

        tens raó, peró es l’unica avantatge. 😉
        Vosaltres, els que tant sabeu de musica i opera, com tu i en Fede i d’altres que comenten, ja porteu l’oïda molt afinada i ensenyada i sou capaços d’escoltar i descernir mil i un detalls que a mi se m’en escapen. Apart d’aixo, parlant d’oïda, sap que penso? Que la música a partir de Strauss i Berg a molta gent no li “agrada” per que te l’oïda acostumada a la musica cláscia anterior i aquest tipus de musica els hi sembla “extrany” i “lo extrany” sempre troba resistencia per ser acceptat. Ho veig amb els nens que si de ben petits els fas escoltar diferents tipus de musica no tenen cap problema per qu’els hi agradi (o encanti) tant aquest tipus de música, com el jazz, Wagner, Verdi, Queen o Michael Jackson (i per supost els infumables “hits” de temporada que no esmentare en aquest blog) 🙂

        M'agrada

      • D’acord amb la música post-Berg, però Wozzeck és un compendi de tota la tradició germànica, des de Bach fins a Schönberg passant per Beethoven, Weber, Wagner i Mahler. És molt més “estranya” la música de Janacek que no la de Berg.

        M'agrada

      • Hi ha moltes maneres d’apropar-se a l’òpera, una i la més comuna deu ser mitjançant la música, altres per l’aspecte teatral i també, tot i que el text en la majoria dels casos és irrellevant, per no dir infecte. Al Wozzeck és possible que els aspectes teatrals tinguin una gran influència, també el llibret de gran importància i el respecte absolut d’aquest a l’obra original. Entendre tot el que els està passant a aquella colla de desgraciats és molt important per colpir a l’oïdor/espectador, i tu això ho tens guanyat d’entrada.
        La gent associa música a melodia, i la música són moltes coses més.
        Seria el mateix cas en la pintura o escultura figurativa, acceptada per la totalitat de la població, davant d’altres opcions més trencadores i avantguardistes, és el mateix.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: