Catherine Foster (Brünnhilde) i Christopher Ventris (Siegmund)n a Die Walküre a la DNO, producció de Pierre Audi
No cal dir que la Tetralogia que s’acaba d’iniciar al Liceu amb Das Rheingold tindrà continuat l’ant vinent amb la primera jornada, Die Walküre, de la qual se’n faran 9 representacions, 6 amb un primer repartiment encapçalat per la gran Irene Theorin, Anja Kampe, el Siegmund més escolanet que hom mai es pugui arribar a imaginar de Klaus Florian Vogt, Albert Dohmen, Eric Halfvarson i Mihoko Fujimura, en el que sobre el paper és un repartiment de molt prestigi; i un segon cast amb la meva admirada Sieglinde de Eva Maria Westbroek, el seu sempre perillós marit Frank van Allen, Greer Grimsley (?), Katerina Karneus, l’immens Ante Jerkunica i la Brünnhilde Catherine Foster, ni més ni menys que la Brünnhilde oficial de la nova Tetralogia de Bayreuth 2013.
Qui és Catherine Foster?. Aquesta soprano anglesa nascuda a Notthingam va començar el seus estudis de cant l’any 1995 després d’estudiar infermeria i llevadora. Va guanyar el prestigiós premi Eva Turner que li va proporcionar l’accés al Royal Northern College of Music durant els anys 1997/8, on va cridar l’atenció de Peter Moores.
L’any 1998debuta com a “Reina de la nit” a Opera Northern Ireland, l’any segúent a la Welsh National Opera i a la ENO l’any 2000.
L’any 2001 va entrar a formar part de la companyia del Teatre Nacional de Weimar, on hi va romandre fins l’any 2011, i on la seva carrera va experimentar un procés vocal important. va començar coma Mimi a La Bohème, per passar al repertori més spinto amb les Elisabeth tant de Verdi com de Wagner, les Leonora de Verdi i Beethoven, Senta, Elettra a Idomeneo, Tosca, Abigaille, Turandot,. Elektra de Strauss, Isolde i finalment Brünnhilde, que va fer a Weimar i posteriorment a Hamburg.
En dotze anys una evolució espectacular, que en un teatre sense gaires riscos, li ha permès que la veu es consolidés i agafés el bagatge necessari per fer front als grans rols en els grans teatres i amb els grans directors. Res de nou, ans al contrari, és la forma clàssica i tradicional, l’única forma de intentar fer una carrera de veritat, amb els anys de sacrifici i aprenentatge, que potser donaran el fruit esperat amb la consolidació. Un procés radicalment diferent al de moltes de les figures emergents que en un tres i no res ho intenten cantar tot, sense acabar de cantar res.
Per fi Bayreuth ha decidit canviar el fons d’armari i fer entrar cantants nous que intentin donar un cert prestigi, i en el rol de Brünnhilde era imprescindible buscar la cantant que segurament amb un catxet molt inferior a les altres Brünnhilde de l’actualitat, vulgui passar tres mesos tancada al turó verd, intentant fer el gran salt que un triomf allà i en la nova tetralogia, li suposaria en la seva carrera.
Ara està cantant la Brünnhilde de Die Walküre a Amsterdam i de la funció del dia 20 us vull posar uns fragments per adonar-vos del potencial vocal de la senyora Foster, que sembla, si més no, garantir que no patirem gens.
Escolteu com entra a saludar al seu pare a l’inici de l’acte segon. Wotan és el baríton Thomas Johannes Mayer i dirigeix la Nederlands Philharmonisch Orkest, Hartmut Haenchen.
Què tal? Interessant, oi?
Ara vull que escolteu la quarta escena del segon acte, l’anunci de la mort a Siegmund: “Siegmund! Sieh auf mich!” (Siegmund miram!), acompanyada per Christopher Ventris.
Caldrà escoltar aquesta veu en directa, ja que hi ha veus, sobretot aquestes tan punyents, que prenen la seva veritable dimensió quan es poden expandir per la sala, i també caldrà comprovar l’expressivitat, potser el punt feble d’aquesta soprano, que tècnicament ens garanteix unes emocions, que m’agradaria que en mans d’un director que tingui coses a dir, com Petrenko a Bayreuth, o Thielemann en un futur, de ben segur, li sabran treure tot el suc expressiu i ens la deixaran a punt per gaudir-la a Barcelona i Sevilla on també cantarà Brünnhilde.
Aquí us deixo el darrer fragment, la gran escena del comiat de Wotan, llàstima que aquest no sigui vocalment contundent i segur, la veu és notòriament insuficient en la zona greu i les oscil·lacions en forçar-la esdevinguin molestes.
Richard Wagner
DIE WALKÜRE
Siegmund: Christopher Ventris
Hunding: Günther Groissböck
Sieglinde: Catherine Naglestad
Wotan: Thomas Johannes Mayer
Fricka: Doris Soffel
Brünnhilde: Catherine Foster
Gerhilde: Marion Ammann
Ortlinde: Martina Prins
Helmwige: Elaine McKrill
Waltraute: Lien Haegeman
Siegrune: Wilke te Brummelstroete
Schwertleite: Julia Faylenbogen
Rossweisse: Cécile van de Sant
Grimgerde: Helena Rasker
Nederlands Philharmonisch Orkest
Hartmut Haenchen
Us deixo els enllaços de tota la representació, que compten amb la potent Sieglinde de Catherine Naglestad, el Hunding del sempre ben valorat Günther Groissböck i la Fricka gastada de Doris Soffel. La direcció?, bé, gràcies.
ENLLAÇOS mp3:
http://rapidshare.com/files/3248304906/DW_Amsterdam_200413_A1.mp3
http://rapidshare.com/files/3779772395/DW_Amsterdam_200413_A2.mp3
http://rapidshare.com/files/1593728344/DW_Amsterdam_200413_A3.mp3
Què tal un vídeo promocional de la DNO amb la Sra. Foster de protagonista?, doncs aquí el teniu:
Ja us anticipo que la setmana serà molt wagneriana, serà la influència de Sant Jordi i el drac?.
Bona Diada!
IN FERNEM LAND 
Molt bé.
E muito bem Chris Ventris.
M'agradaM'agrada
Si, és un bon Siegmund
M'agradaM'agrada
Pregun: el fet que es portin dos casts d´aquest nivell i els preus encara siguin assequibles com s´explica? Gràcies…
M'agradaM'agrada
Assequibles?, estàs segur que tothom pot pagar-ho? 👿
M'agradaM'agrada
Vale… Torno a començar 😕 :
Amb el bons casts que han fitxat i donat per descomptat que Carsen tampoc treballarà gratis, no acabo d´entendre del tot com pot ser que els preus per Die Walküre siguin comparativament més baixos que altres òperes, com per exemple Tosca. La zona sense visió, nou euros i mig (front els dotze de Tosca); la zona-4, costa 75 euros (per 98 a Tosca); la platea 125 (i no 163); etc. Algú m´ajuda a treure l´entrellat?
M'agradaM'agrada
La meva teoria:
La ciutat wagneriana de Barcelona, incapaç d’omplir el teatre amb el Bayreuther Festspiele, juga segur. Si Butterfly esgota localitats, Tosca a preus màxims, i Walküre més barateta no fos cas que… malgrat tenit 2 cast 2, de primeríssim teatre, no ompli. Tristíssima realitat que posa les coses al seu lloc i hauria de començar a fer caure les etiquetes que ens hem col·locat per donar-nos pistu.
M'agradaM'agrada
N’havia sentit parlar però mai l’havia escoltat fins ara i trobo que fa molt de goig, és una veu ferma, que amb la Westbroek poden fer una competència seriosa a Theorin i Kampe.
També m’ha agradat Ventris però gens el Wotan.
M'agradaM'agrada
La felicitat complerta és difícil i aquest Wotan no està a l’alçada, tampoc la Fricka de Soffel està gaire bé, més aviat ja li ha passat l’arròs, al menys escoltada
M'agradaM'agrada
Gràcies per avui i gràcies per la setmana wagneriana, Joaquim
Feliç sant Jordi.Un petó
M'agradaM'agrada
De res Rosa, encara queden alguns apunts que segueixen el leitmotiv ;), bona Diana per a tu també.
M'agradaM'agrada
Fantàstica notícia que “aparegui” una Brünnhilde amb garanties. Molt important, com ja vas deixar prou clar en el teu fabulós apunt sobre les veus wagnerianes, el que dius dels anys de galera. M’ho escoltaré amb summa atenció. Bona diada a tothom.
M'agradaM'agrada
Si, és quelcom essencial i en aquest repertori encara més. Impossible creure que una noia que en prou feines ha començat ja canti Brünnhilde, cal un aprenentatge per consolidar la veu, sobretot la solidesa i fermesa d’emissió, però també la resistència.
Personalment crec que Theorin és millor, potser no tan segura en els aguts, però la intensitat dramàtica és molt millor, però no et negaré que una sortida amb aquesta esclatant insolència feia molt tempos que no l’escoltava.
M'agradaM'agrada
M’acabes de convèncer. Si el 2014 segueixo viva, faré una cosa que fins fa poc em semblava molt friki: anar a veure els 2 repartiments de die Walküre. Hauré de donar moltes explicacions a casa.
A més, soc l’única persona al món a la qual el Sigfried escolanet li sembla interessant i agradable.
M'agradaM'agrada
jajajaja Ai el marit i els fills… jajajaja 😉 faràs mooolt bé d’anar als 2 repartiments, el 1er, perque la Theorin és fantàstica, kampe, más de lo mismo, i la resta notables. I el 2n doncs amb aquesta dona que el Joaquim ens presenta avui, i amb la sieglinde de la Westbroek… bua! Una passada!!!! És segurament el que em fa més ilusió de la pròxima temporada junt amb el recital del Kaufmann i el concert de la Netrebko (como no? jeje) i el recital de Nina Stemme, que ha rebut junt amb el Kaufmann el premi a millor cantant del 2013! 🙂
M'agradaM'agrada
Te las promets molt felices, espera que no et cancel·lin com la Garantza 😉 Ho dic per l’enveja, perquè jo no hi aniré a cap recital, ho he decidit. Prioritzo òperes.
La Foster que ens ha deixat el Joaquim també m’ha agradat força.
M'agradaM'agrada
El kaufmann, la Netrebko i la Gheorghiu t’esperen eh! 🙂 No t’ho pots perdre, com a mínim la Netrebko… recorda que et va emocionar molt! jeje
M'agradaM'agrada
AI mare, si no en tenia prou amb el calvari del SIEGMUND escolanet, ara ja li assignes el Siegfried, que també arribarà, com el Tristan, que ja és el paradigma del surrealisme.
M'agradaM'agrada
Fantástic! Gràcies per la noticia i la setmana i la teva petita dolentia, jejeje! i parlant de Siegrfrids, ja saps que “l’altre” Siegfrid ha sigut nominat cantant del any, oi? jnijnijni…. ja estic molt emocionada pel divendres que veurem L’or, a veure si aguantem les 2 hores i 3/4 seguides…
bona diada i visca el drac amb sang de roses! 😉
M'agradaM'agrada
SIEGMUND, please
M'agradaM'agrada
yes, perdó…. me he liat… doncs, pitjor encara… l’escolanet com a pare del Siegfried…
M'agradaM'agrada
el tenia atravessat perque no he encertat ni una, las lletres ballaven…quin lapsus de confondre el Siegmund amb el Siegfried… perqué será…. 👿
M'agradaM'agrada
Ohh, el Joaquim és implacable, no pot una equivocar-se. 🙂
Total, Siegmund, Siegfried, Sieglinde, tot sona igual.
M'agradaM'agrada
no, no, no! gens igual. cadascu el seu nom, si us plau… i la seva veu! 🙂
M'agradaM'agrada
No, no sonen igual i amb l’escolanet ni te cuento 😉
Ara que hi penso, una Sieglinde per Vogt…, no, tampoc 👿 li falten greus i cos, vocal, s’entén.
M'agradaM'agrada
Bona la nova Brünnilhde de la Foster, però el que m’ha deixat clavada a l’ordinador ha estat escoltar a la Caballé cantant l’Adriana Lecouvreur, en especial l’ària Poveri fiori a 2:02:40. Se m’ha posat la pell de gallina. INSUPERABLE! ESCOLTEU-LA TOTS, SISPLAU.
La temporada passada del Liceu va ser l’òpera que més em va agradar. Gràcies, Joaquim, la Caballé es mereix que ens l’escoltem de nou.
M'agradaM'agrada
És una versió magnífica
M'agradaM'agrada
He pensat que us ho poso més fàcil. Espero que funcioni l’enllaç
POVERI FIORI d’Adriana Lecouvreur- Caballé
M'agradaM'agrada
Per a mi la millor soprano de la història… tot i que la Callas, la Sutherland, la Nilsson, la Gencer, … també estan en bona posició en el ranquing jajaja però em quedo amb la CABALLÉ!
M'agradaM'agrada
Gràcies per posar-la
M'agradaM'agrada