IN FERNEM LAND

LA BRÜNNHILDE DE CATHERINE FOSTER


Catherine Foster (Brünnhilde) i Christopher Ventris (Siegmund)n a Die Walküre a la DNO, producció de Pierre Audi

Catherine Foster (Brünnhilde) i Christopher Ventris (Siegmund)n a Die Walküre a la DNO, producció de Pierre Audi

No cal dir que la Tetralogia que s’acaba d’iniciar al Liceu amb Das Rheingold tindrà continuat l’ant vinent amb la primera jornada, Die Walküre, de la qual se’n faran 9 representacions, 6 amb un primer repartiment encapçalat per la gran Irene Theorin, Anja Kampe, el Siegmund més escolanet que hom mai es pugui arribar a imaginar de Klaus Florian Vogt, Albert Dohmen, Eric Halfvarson i Mihoko Fujimura, en el que sobre el paper és un repartiment de molt prestigi; i un segon cast amb la meva admirada Sieglinde de Eva Maria Westbroek, el seu sempre perillós marit Frank van Allen, Greer Grimsley (?), Katerina Karneus, l’immens Ante Jerkunica i la Brünnhilde Catherine Foster, ni més ni menys que la Brünnhilde oficial de la nova Tetralogia de Bayreuth 2013.

Qui és Catherine Foster?. Aquesta soprano anglesa nascuda a Notthingam  va començar el seus estudis de cant l’any 1995 després d’estudiar infermeria i llevadora. Va guanyar el prestigiós premi Eva Turner que li va proporcionar l’accés al Royal Northern College of Music durant els anys 1997/8, on va cridar l’atenció de Peter Moores.

L’any 1998debuta com a “Reina de la nit” a Opera Northern Ireland, l’any segúent a la Welsh National Opera i a la ENO l’any 2000.

L’any 2001 va entrar a formar part de la companyia del Teatre Nacional de Weimar, on hi va romandre fins l’any 2011, i on la seva carrera va experimentar un procés vocal important. va començar coma Mimi a La Bohème, per passar al repertori més spinto amb les Elisabeth tant de Verdi com de Wagner, les Leonora de Verdi i Beethoven, Senta, Elettra a Idomeneo, Tosca, Abigaille, Turandot,. Elektra de Strauss, Isolde i finalment Brünnhilde, que va fer a Weimar i posteriorment a Hamburg.

En dotze anys una evolució espectacular, que en un teatre sense gaires riscos, li ha permès que la veu es consolidés i agafés el bagatge necessari per fer front als grans rols en els grans teatres i amb els grans directors. Res de nou, ans al contrari, és la forma clàssica i tradicional, l’única forma de intentar fer una carrera de veritat, amb els anys de sacrifici i aprenentatge, que potser donaran el fruit esperat amb la consolidació. Un procés radicalment diferent al de moltes de les figures emergents que en un tres i no res ho intenten cantar tot, sense acabar de cantar res.

Per fi Bayreuth ha decidit canviar el fons d’armari i fer entrar cantants nous que intentin donar un cert prestigi, i en el rol de Brünnhilde era imprescindible buscar la cantant que segurament amb un catxet molt inferior a les altres Brünnhilde de l’actualitat, vulgui passar tres mesos tancada al turó verd, intentant fer el gran salt que un triomf allà i en la nova tetralogia, li suposaria en la seva carrera.

Ara està cantant la Brünnhilde de Die Walküre a Amsterdam i de la funció del dia 20 us vull posar uns fragments per adonar-vos del potencial vocal de la senyora Foster, que sembla, si més no, garantir que no patirem gens.

Escolteu com entra a saludar al seu pare a l’inici de l’acte segon. Wotan és el baríton Thomas Johannes Mayer i dirigeix la Nederlands Philharmonisch Orkest, Hartmut Haenchen.

Què tal? Interessant, oi?

Ara vull que escolteu la quarta escena del segon acte, l’anunci de la mort a Siegmund: “Siegmund! Sieh auf mich!” (Siegmund miram!), acompanyada per Christopher Ventris.

Caldrà escoltar aquesta veu en directa, ja que hi ha veus, sobretot aquestes tan punyents, que prenen la seva veritable dimensió quan es poden expandir per la sala, i també caldrà comprovar l’expressivitat, potser el punt feble d’aquesta soprano, que tècnicament ens garanteix unes emocions, que m’agradaria que en mans d’un director que tingui coses a dir, com Petrenko a Bayreuth, o Thielemann en un futur, de ben segur, li sabran treure tot el suc expressiu i ens la deixaran a punt per gaudir-la a Barcelona i Sevilla on també cantarà Brünnhilde.

Aquí us deixo el darrer fragment, la gran escena del comiat de Wotan, llàstima que aquest no sigui vocalment contundent i segur, la veu és notòriament insuficient en la zona greu i les oscil·lacions en forçar-la esdevinguin molestes.

Richard Wagner
DIE WALKÜRE

Siegmund: Christopher Ventris
Hunding: Günther Groissböck
Sieglinde: Catherine Naglestad
Wotan: Thomas Johannes Mayer
Fricka: Doris Soffel
Brünnhilde: Catherine Foster
Gerhilde: Marion Ammann
Ortlinde: Martina Prins
Helmwige: Elaine McKrill
Waltraute: Lien Haegeman
Siegrune: Wilke te Brummelstroete
Schwertleite: Julia Faylenbogen
Rossweisse: Cécile van de Sant
Grimgerde: Helena Rasker

Nederlands Philharmonisch Orkest
Hartmut Haenchen

Us deixo els enllaços de tota la representació, que compten amb la potent Sieglinde de Catherine Naglestad, el Hunding del sempre ben valorat Günther Groissböck i la Fricka gastada de Doris Soffel. La direcció?, bé, gràcies.

ENLLAÇOS mp3:

http://rapidshare.com/files/3248304906/DW_Amsterdam_200413_A1.mp3

http://rapidshare.com/files/3779772395/DW_Amsterdam_200413_A2.mp3

http://rapidshare.com/files/1593728344/DW_Amsterdam_200413_A3.mp3

Què tal un vídeo promocional de la DNO amb la Sra. Foster de protagonista?, doncs aquí el teniu:

Ja us anticipo que la setmana serà molt wagneriana, serà la influència de Sant Jordi i el drac?.

Bona Diada!

29 comments

      • Vale… Torno a començar 😕 :

        Amb el bons casts que han fitxat i donat per descomptat que Carsen tampoc treballarà gratis, no acabo d´entendre del tot com pot ser que els preus per Die Walküre siguin comparativament més baixos que altres òperes, com per exemple Tosca. La zona sense visió, nou euros i mig (front els dotze de Tosca); la zona-4, costa 75 euros (per 98 a Tosca); la platea 125 (i no 163); etc. Algú m´ajuda a treure l´entrellat?

        M'agrada

        • La meva teoria:
          La ciutat wagneriana de Barcelona, incapaç d’omplir el teatre amb el Bayreuther Festspiele, juga segur. Si Butterfly esgota localitats, Tosca a preus màxims, i Walküre més barateta no fos cas que… malgrat tenit 2 cast 2, de primeríssim teatre, no ompli. Tristíssima realitat que posa les coses al seu lloc i hauria de començar a fer caure les etiquetes que ens hem col·locat per donar-nos pistu.

          M'agrada

  1. SANTI

    N’havia sentit parlar però mai l’havia escoltat fins ara i trobo que fa molt de goig, és una veu ferma, que amb la Westbroek poden fer una competència seriosa a Theorin i Kampe.
    També m’ha agradat Ventris però gens el Wotan.

    M'agrada

  2. tristany

    Fantàstica notícia que “aparegui” una Brünnhilde amb garanties. Molt important, com ja vas deixar prou clar en el teu fabulós apunt sobre les veus wagnerianes, el que dius dels anys de galera. M’ho escoltaré amb summa atenció. Bona diada a tothom.

    M'agrada

    • Si, és quelcom essencial i en aquest repertori encara més. Impossible creure que una noia que en prou feines ha començat ja canti Brünnhilde, cal un aprenentatge per consolidar la veu, sobretot la solidesa i fermesa d’emissió, però també la resistència.
      Personalment crec que Theorin és millor, potser no tan segura en els aguts, però la intensitat dramàtica és molt millor, però no et negaré que una sortida amb aquesta esclatant insolència feia molt tempos que no l’escoltava.

      M'agrada

  3. rosetapiccina

    M’acabes de convèncer. Si el 2014 segueixo viva, faré una cosa que fins fa poc em semblava molt friki: anar a veure els 2 repartiments de die Walküre. Hauré de donar moltes explicacions a casa.

    A més, soc l’única persona al món a la qual el Sigfried escolanet li sembla interessant i agradable.

    M'agrada

    • jan

      jajajaja Ai el marit i els fills… jajajaja 😉 faràs mooolt bé d’anar als 2 repartiments, el 1er, perque la Theorin és fantàstica, kampe, más de lo mismo, i la resta notables. I el 2n doncs amb aquesta dona que el Joaquim ens presenta avui, i amb la sieglinde de la Westbroek… bua! Una passada!!!! És segurament el que em fa més ilusió de la pròxima temporada junt amb el recital del Kaufmann i el concert de la Netrebko (como no? jeje) i el recital de Nina Stemme, que ha rebut junt amb el Kaufmann el premi a millor cantant del 2013! 🙂

      M'agrada

      • rosetapiccina

        Te las promets molt felices, espera que no et cancel·lin com la Garantza 😉 Ho dic per l’enveja, perquè jo no hi aniré a cap recital, ho he decidit. Prioritzo òperes.

        La Foster que ens ha deixat el Joaquim també m’ha agradat força.

        M'agrada

        • jan

          El kaufmann, la Netrebko i la Gheorghiu t’esperen eh! 🙂 No t’ho pots perdre, com a mínim la Netrebko… recorda que et va emocionar molt! jeje

          M'agrada

  4. simone

    Fantástic! Gràcies per la noticia i la setmana i la teva petita dolentia, jejeje! i parlant de Siegrfrids, ja saps que “l’altre” Siegfrid ha sigut nominat cantant del any, oi? jnijnijni…. ja estic molt emocionada pel divendres que veurem L’or, a veure si aguantem les 2 hores i 3/4 seguides…
    bona diada i visca el drac amb sang de roses! 😉

    M'agrada

  5. Montse

    Bona la nova Brünnilhde de la Foster, però el que m’ha deixat clavada a l’ordinador ha estat escoltar a la Caballé cantant l’Adriana Lecouvreur, en especial l’ària Poveri fiori a 2:02:40. Se m’ha posat la pell de gallina. INSUPERABLE! ESCOLTEU-LA TOTS, SISPLAU.
    La temporada passada del Liceu va ser l’òpera que més em va agradar. Gràcies, Joaquim, la Caballé es mereix que ens l’escoltem de nou.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: