SAINT DENIS 2013: L’ENFANCE DU CHRIST d’Hector Berlioz (Vídeo)


Saint Denis 2013: L'enfance du Christ d'Hector Berlioz, 31 de maig de 2013, Basílica de Saint-Denis, Paris

Saint Denis 2013: L’enfance du Christ d’Hector Berlioz, 31 de maig de 2013, Basílica de Saint-Denis, Paris

Ja us vaig dir ahir que l’època dels festivals ja s’ha inaugurat i un dels més matiners, juntament amb el de Glyndebourne,  és el de Saint-Denis, el festival no només de música sacra que té lloc a l’església del mateix nom i que en l’edició d’enguany té lloc entre el 29 de maig i el 28 de juny.

El prop-passat 31 de maig es va programar una de les obres que esdevindrà sense cap mena de dubte un dels esdeveniment de la propera temporada de l’OBC, “L’enfance du Christ” d’Hector Berlioz.

Berlioz va escriure aquest oratori basat en la fugida d’Egipte de la Sagrada Família, entre els anys 1853 i 1854. Ell mateix va escriure el text segons L’Evangeli de Sant Mateu.

Els orígens d’aquest oratori els haurem de buscar a una composició per a orgue “L’adieu des Bergers“ que Berlioz va escriure l’any 1850 per a Joseph-Louis Duc, amagant inicialment la seva autoria, aquesta peça instrumental va esdevenir una obra coral i posteriorment hi va afegir una ària per a tenor “Le repos de la Sainte famille“, que amb una obertura afegida més tard, van conformar “La fuite en Egypte”, editada l’any 1852. L’obra es va estrenar a Leipzig i l’èxit que va assolir va animar, esperonat per els seus amics, a que Berlioz ampliés l’oratori amb  “L‘arrivée à Sais“, en la que incorpora les parts per a la Verge maria i Sant Josep. No satisfet del tot, va creure el calia una primera part que anomenaria “Le Songe d’Herodes“.

Es va estrenar a la Salle Herz de Paris el 10 de desembre de 1854, obtenint el reconeixement del públic i quasi tota la crítica musical, un fet no gaire habitual, ja que Berlioz no era gaire comprés (jo crec que encara, malgrat els anys transcorreguts, no ho és ara) pel gran públic.

Berlioz, malgrat escriure l’obra per a les sales de concert, va acotar de manera detallada la disposició del coristes. A la primera part els homes del cor s’han de situar a un lateral de l’escenari, mentre que les sopranos i contralts han de cantar darrere, amagades de la vista del públic. S’incorporaran a l’escena, ocupant l’altre lateral, durant la segona part.

Distribució dels números musicals:

  • Primera part: Le songe d’Hérode
  1. Scene 1: Narrator: “Dans la créche”
  2. Marche nocturne
  3. Polydorus: “Qui vient”
  4. Marche nocturne
  5. Scene 2: Ària d’Herodes aria.
  6. Scene 3: Polydorus: “Seigneur”
  7. Scene 4: Herodes  i els endevins
  8. Dansa salvatge dels endevins
  9. Endevins: “La voix dit vrai”
  10. Herodes: “Eh bien”
  11. Scene 5: El Portal de Betlem
  12. Scene 6: Cor d’àngels: Joseph! Marie!”.
  • Segona part: La fuite en Egypte
  1. Obertura.
  2. L’adieu des bergers
  3. Le repos de la sainte famille
  • Tercera part: L’arrivée à Saïs
  1. Narrador: “Depuis trois jours”
  2. Scene 1: A l’interior de la ciutat de Sais.
  3. Scene 2: A la casa dels Ismaelites
  4. El Pare de família: “Grand Dieu!”
  5. El Pare de família: “Sur vos traits fatigués”
  6. El Pare de família: Pour bien finir cette soirée
  7. Trio per a dues flautes i arpa
  8. Pare de família: “Vous pleurez, jeune mère
  9. Scene 3: Epíleg. 
  10. Narrador i Cor: “O mon âme”

Hector Berlioz
L’ENFANCE DU CHRIST

Stéphanie d’Oustrac (Marie),
Stéphane Degout (Joseph),
François Lis (Hérode),
Jeremy Ovenden (un récitant – un centurion),
Nahuel di Pierro (Polydorus – un père de famille),
Choeur de Radio France
Orchestre National de France
Direcció musical: James Conlon

Paris, St. Denis 31 May 2013

ENLLAÇ vídeo

http://rapidshare.com/files/2448795747/EnfanceduChrist_St_Denis_2013.mp4

Més informació del Festival de Saint-Denis 2013:

http://www.festival-saint-denis.com/index.php

Un comentari

  2. colbran's avatar colbran

    Este oratorio lo escuché hace ya más de 40 años en una grabación con Victoria de los Angeles, pero no lo he vuelto a escuchar.Es más ya no dispongo de la grabación en vinilo ni en otro formato. Me gustó bastante y me agradará volverlo a escuchar.

    La música de Berlioz no deja nunca indiferente, pero a veces cuesta un poco introducirse en ella pues no es música fácil, a pesar de ser muy inspirada y magníficamente orquestada. De todas formas continúa siendo un compositor algo ignorado por el gran público a quien le cuesta ampliar repertorios, ya sean representados o concertados. Es más cómodo -por lo visto- escuchar y ver lo habitual y por esta razón muchas grandes obras están tan poco divulgadas.

    M'agrada

    Respon
  3. gloria aparicio's avatar gloria aparicio

    Aquest Oratori no el conèc, que bé Joaquim, m’ofereixes la oportunitat….. de Berlioz, m’agrada força el “Requiem” i la Simfonía de “Romeo i Julieta” i em volta pel cap que amb l’Orfeó hem interpretat alguna cantata seva però no ho tinc clar… aquesta memòria meva……gracies de nou ,ara ja em disposso a escoltar-la.

    M'agrada

    Respon
  4. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Si senyor, un dels concerts més esperats de la propera temporada de l’OBC! Efectivament, Berlioz roman encara figura poc coneguda, i és un dels músics més complets i interessants que han existit. Músic de gran bagatge cultural i intelectual, pedagog (celebradissim tratat d’harmonia), escriptor, critic musical, poeta, director d’orquestra, compositor… A contracorrent de la seva època, no va ser músic precoç ni va dominar cap instrument. Amb la seva Simfonia Fantàstica (1830) Berlioz es va adelantar més de mig segle amb els efectes de l’orquestració. La primera de Brahms és del 1876! És a dir, 46 anys les separen! La primera de Mahler és del 1889! Berlioz, des del punt de vista de l’instrumentació i orquestració salta per damunt de Schubert, Schumann, Mendelsohn, mira de reull a Brahms i conecta directament amb Mahler. I és incomprensible lo poc que s’interpreta “Harold in Italy”, una genial simfonia concertant, un exemple tambè preclar de músic visionari. I en el terreny operístic, si una obra conecta amb Wagner amb dimensió, qualitat musical, autoria del llibret i conjunt musical-dramatúrgic aquesta és “Les Troyenes”. Queda clar que m’agrada aquest músic, oi? Celebrat post, doncs!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Jo tic cinc obres de Berlioz de capçalera
      La Fantàstica
      Les Troyens
      La Dammation de Faust
      Benvenuto Cellini
      i aquest Harold a Itàlia que esmentes i que vaig descobrir en una gravació de fa uns quants anys dirigida per Colin Davis, de fet totes les versions que més m’agraden de l’obra de Berlioz estan dirigides per aquest genial director.
      Per acabar hi ha una obra “petita”, Lelio, per a tenor, que va gravar Carreras amb Davis, que també m’agrada molt.
      De fet el catàleg del compositor francès és gloriós.

      M'agrada

      Respon
  5. Isolda's avatar Isolda

    He escoltat el “regalàs” L’ENFANCE DU CHRIST, m’ha semblat fantàstic. És un oratori preciós, jo diria com tota l’obra de Berlioz, però tristement poc divulgada.Per mi ha estat una interpretació molt curosa per part del director James Colon, amb uns resultats admirables dels cantats solistes, cor i orquestra. Tot això interpretat dins un marc excepcional com és la Basílica de Saint-Denis – una autèntica joia de l’arqutectura gòtica de la primera meitat del s.XII – crec que d’haver-ho escoltat al cel, no hauria estat millor.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Me n’alegro que t’hagi agradat, l’obra és magnífica, com quasi tot Berlioz.
      No sé com es deu escoltar a Saint Denis, ja que l’acústica de les esglésies, sobretot les gòtiques no està pensada per aquest menesters i penso que la reverberació deu malmetre la detallista orquestració de l’obra, però potser aquelles veles al fons de l’altar permeten una correcció prou digna.

      M'agrada

      Respon
  6. Rosa's avatar Rosa

    Vaig escoltar-ho en directe per ràdio el dia 31 de maig. No ho coneixia i em va agradar moltíssim. Berlioz és un gran compositor, com molt bé dius Joaquim, poc conegut. Esperem el concert de la temporda vinent a l’Auditori.

    M'agrada

    Respon
  7. enriquedeburgos's avatar enriquedeburgos

    Buenas noches, Joaquim, Josep y todos. Me alegro mucho que dediques este post a L’enfance du Christ. Todas las aportaciones de este foro son pertinentes. Aún hoy, Berlioz sigue sin convencer a los franceses, no así a los británicos y alemanes. Nada ha cambiado, pues, desde 1850. Una constante en Berlioz es su sinceridad: “Lo bello en música para Berlioz” es lo mismo que “lo bello en la música de Berlioz”. Su compromiso con el arte le llevaba a minimizar las consecuencias de aceptación de la obra y así, componía según su credo estético, al que nunca traicionó (salvo alguna excepción sobre las que él mismo ironizaba). La clave para entender Berlioz es sencilla: Hay que conocerle lo mejor posible, y una buena forma para empezar es leer sus memorias. En cuanto tengo ocasión defiendo la idea de que desde el patio de butacas uno es capaz de adivinar si el director de cualquiera de sus obras ha leído este libro. Josep Olivé sabe bien que es un escritor magnífico. Tengo algunos amigos que han prometido enviar en unos días a la página hberlioz.com una reseña sobre la representación, así como la del Benvenuto Cellini del día 1.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Gracias Enrique, como siempre te agradezco el comentario, pero en este caso más aún, puesto que siento especial predilección por la música de Berlioz y me apena que no sea apreciada como se merece.
      No he leído las memorias, me apunto el consejo que prometo cumplir una vez haya terminado la lista de libros pendientes que tengo, algunos empezados.

      M'agrada

      Respon
  8. enriquedeburgos's avatar enriquedeburgos

    Olvidaba un “capricho”. Maravillosas obras de cabecera, Joaquim, incluido Lélio, sin duda ninguna. Propongo un pequeño capricho berlioziano, para quien no disponga de tiempo para una obra en gran formato: La Mort d’Ophelie. Por ejemplo (vídeo con la partitura).

    También está por von Otter y A.C. Antonacci en youtube.
    Saludos.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari