IN FERNEM LAND

GLYNDEBOURNE 2013: ARIADNE AUF NAXOS (vídeo)


Kate Lindsey, el compositor  al final del pròleg d'Ariadne auf Naxos al Festival de Glyndebourne 2013. Producció de Khatarina Thoma

Kate Lindsey, el compositor al final del pròleg d’Ariadne auf Naxos al Festival de Glyndebourne 2013. Producció de Khatarina Thoma

Ja tenim l’estiu a tocar i el primer senyal d’aquesta època especialment estimulant en l’activitat musical i operística acostuma a venir de la mà del exquisit Festival de Glyndebourne que any rere any congrega a al més lluït de la societat anglesa  amb unes propostes de qualitat garantida.

Aquest any l’inaugurem amb una de les joies del catàleg straussià, Ariadne auf Naxos, sota la direcció musical de Vladimir Jurowski i Katharina Thoma dirigint la part escènica, que de ben segur no agradarà a molts, ja que la senyora Thoma ha traslladat l’acció (original, oi?) del Palau Rococó a una casa senyorívola, potser al mateix comtat de Sussex, on es troba Glyndebourne?, durant la segona Guerra Mundial. Fins aquí res d’especial, ja que no canvia gairebé res, ara bé, al final del primer acte quan el castell de focs ha de donar pas a la representació de l’òpera, la Sra Thoma canvia el focs d’artifici per un bombardeig de l’aviació alemanya, que destruirà la casa i desballestarà a tos els protagonistes, que durant el que hauria de ser l’òpera els situarà en una hospital de campanya, on han de ser guarits de les ferides físiques i psíquiques. Les tres nimfes esdevenen infermeres, i és clar a partir d’aquesta transgressió ja us podeu imaginar que trobareu de tot i força,  Zerbinetta serà una Pin-up i Bacchus un aviador ferit que porten a l’hospital improvisat, mentre que el compositor famèlic i neuròtic, sense res a cantar durant l’òpera ho veurà convalescent i deambulant per l’escena.

Tot força incongruent, difícil de quadrar en la història i brillantment escenificat. Ja és ben curiós que la directora alemanya ambienti la historia durant aquest període, que ho faci escenificant un atac alemany a la Anglaterra profunda i que els protagonistes tan british ells, hagin de cantar en alemany.

Vocalment està bé, sense gaires excepcionalitats i a la sempre excel·lent Isokoski li hauré de retreure la manca de transcendència tràgica i èpica d’una Ariadne sense glamur i amb una veu mancada de densitat, així com a Laura Claycomb la seva anodina correcció, sense més, a la gran ària de Zerbinetta. Interessants el Bacchus líric i esforçat (normal) del tenor Sergey Skorokhodov, amb un final no gaire lluït i el compositor de la notable Kate Lindsey.

Jurowski extrau lluminositat de la London Philharmonic, jugant amb notable encert entre la intensa música de cambra i el Strauss més grandiloqüent i de cartró pedra del gran duo final.

Un espectacle a i per discutir, sempre i quan baixeu els dos enllaços que us proposo i que no caldrà que ajunteu, un per a cada acte.

Què vagi de gust, la temporada d’estiu, com la dels grans magatzems, comença abans d’hora a IFL. Benvinguts a la voràgine festivalera de cada any.

 Laura Claycomb la Zerlinetta Pin-Up a l'Ariadne auf Naxos del Festival de Glyndebourne 2013. Producció de Khtarina Thoma

Laura Claycomb la Zerlinetta Pin-Up a l’Ariadne auf Naxos del Festival de Glyndebourne 2013. Producció de Khtarina Thoma

Richard Strauss
ARIADNE AUF NAXOS

Director musical Vladimir Jurowski
London Philharmonic Orchestra
Director d’escena Katharina Thoma
Escenografia Julia Müer
Vestuari Irina Bartels
Disseny de llums Olaf Winter
Ajudant de direcció Lucy Burge

Mestre de música Thomas Allen
Ariadne Soile Isokoski
Composer Kate Lindsey
Zerbinetta Laura Claycomb
Harlequin Dmitri Vargin
Scaramuccio James Kryshak
Truffaldino Torben Jürgens
Brighella Andrew Stenson
Bacchus Sergey Skorokhodov
Dancing Master Wolfgang Ablinger-Sperrhacke
Naiad Ana Maria Labin
Dryad Adriana Di Paola
Echo Gabriela Istoc
The Major-Domo William Relton
Lackey Frederick Long
Wigmaker Michael Wallace
Officer Stuart Jackson

ENLLAÇOS VÍDEO:

http://rapidshare.com/files/1933918399/AriadneGlynd13_Acte1.mp4

http://rapidshare.com/files/2136858315/AriadneGlynd13_Acte2.mp4

Us deixo el youtube promocional del propi festival

 

12 comments

    • Josep Olivé

      Bé, més “genialitats” damunt d’una obra que no les necessita donat que ella, per si mateixa, sí que és una autèntica genialitat. Lo greu del cas és que el que aconsegueixen aquets il.luminats és destruir part (o tota) de les ideas brillantíssimes que l’obra conté, una veritable troballa musical i dramatúrgica, música i teatre en estat pur. A d’altres contrades (recentment a l’òpera de Stuttgart vaig ser testimoni de com el pròleg passava a ser epíleg. Vaig arribar a pensar que havia arribat salat…però no. Ahir un grandíssim Wozzek al Real amb Simon Keenlyside i Najda Michael. Buf! Com la de Strauss, una altra òpera impressionant aquesta de Berg!

      M'agrada

  1. Quan et trobis davant Sant Pere i, per veure si et deixa passar o no, et pregunti coses bones que has fet a la vida, no t´oblidis de dir-li que el Xavier C. va aprendre gràcies a tu què és una Pin-up. No és cosa per a que se´t obrin les portes de bat a bat, però arreplegant dues-centes o tres-centes bones accions d´aquestes…

    M'agrada

    • No sé si a Sant Pere li fan gràcia les Pin-Up, però si tinc problemes per haver parlat malament de l’elisir, o dir que Rosenkavalier és un monument gai, o que Claudio Monteverdi és una plasta, entre altres provocacions raonades, potser si que utilitzaré el comodí de la pin-up 😉 Gràcies

      M'agrada

  2. simone

    Com no tinc referents d’altres produccions aquesta no em sembla tan doelnta escoltant la presentacio i argumentacio que li fan al video de promocio. La musica, com diu Josep Olive, genial. He deixat l’ordinador a casa baixant el acte primer. A veure que tal la produccio veient la completa. De la musica no tinc cap dubte. Gracies per la proposta Joaquim. una abraçada.

    M'agrada

    • És una versió que vol ser discutible, i això és el pitjor, pretén provocar i a aquestes alçades això em fa mandre, sobretot perquè no acaba dient res nou.
      Vocalment, una correcta correcció.

      M'agrada

  3. Es una ópera sumamente atractiva y original, de lo mejor de Richard Strauss. Es una verdadera pena que muchos escenógrafos y directores de escena se crean más creadores que los propios autores y lleguen a deteriorar obras maestras con sus “genialidades”. Lo que ha comentado Josep Olivé ya es el colmo! Qué sentido tiene poner el prólogo, con todos los problemas que suponen para el “compositor” y los “actores cantantes”, como epílogo? Enfín, como no saben crear, tienen que destrozar.

    De esta producción no puedo opinar porque aún no la he visto. Confío en la profesionalidad de los cantantes. La escena parece más propia de un musical que de una ópera, lo cual no es ni bueno ni malo, depende del resultado global.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: