Jonathan Nott c Paul Yates
Tornem a la Tetralogia i aquesta vegada des de la recent proposta que ha revolucionat el prestigiós Festival de Lucerna amb l’Orquestra de Bamberg i el seu director titular, Jonathan Nott, que han signat una Tetralogia que hauria de fer meditar a les il·lustres besnetíssimes Wagner.
Ara encara resultarà que qualsevol de les Tetralogies que s’han programat en aquest any del bicentenari hauran estat superiors a la del Turó Verd, que tret d’algun que altre cantant, i del seu director, que no debades es va anar desinflant a mida que la cosa no acabava de funcionar, ha resultat d’una mediocritat vocal, i d’una poca soltada escènica, segons la immensa majoria de cròniques llegides, que per força necessita d’una seriosa reflexió.
Si als PROMS ja es va demostrar que una Tetralogía en versió de concert podia resultar extremadament dramàtica, teatral i convincent, ara a Lucerna ha tornat a succeir i Jonathan Nott, com podreu escoltar ja en el pròleg, signa una versió magnífica, tensa i enèrgica que des de el preludi inicial, fins l’esclatant entrada dels Déus al Walhalla, no decau mai, ans al contrari és d’una creixent intensitat que fa preveure unes tres jornades restants esclatants. La seva direcció és molt controlada, però no per això deixa de ser enèrgica i sap treure de la magnífica orquestra de Bamberg un so sumptuós, ric molt càlid.
Els cantants, és clar que el Rheingold mai té el compromís que denoten les tres jornades restants, mostren un equilibri i una complicitat admirables, mai diries en escoltar l’àudio que era una versió de concert.
Noble, autoritari i dominador del rol és el Wotan d’Albert Dohmen, que com bé sabem al Liceu, ja no està en el seu millor moment vocal, però continua sent un Wotan amb personalitat. Extraordinària la Fricka de Elisabeth Kulman amb molta classe, senyorívola i de veu vellutada, caldrà esperar-la amb esperançada impaciència en la seva intervenció a Die Walküre.
Interessant l’elecció d’Adrian Eröd, un baríton de timbre tan clar i atenorat, que jo sempre havia dubtat de la seva “baritonalitat” i ara ves per on fa front al rol de Loge, i així s’apunta sortosament a la meva tesis de descartar els tenors de vocalitat insignificant i intenció caricaturesca per aquest rol cabdal. No és un tenor heroic, però la veu té tota una altre presència i la dramatúrgia esdevé d’una noblesa molt més adient.
Magnífic l’Alberic de Johannes Martin Kränzle, sobretot per l’expressivitat d’un cant dramàticament molt incisiu. També excel·lents els dos gegants, clarament diferenciats entre la rotunditat del Fassolt de Christoph Stephinger i els matisos del Fafner més dúctil de Mikhail Petrenk, menys baix però més musical.
Menys rellevant em va semblar de moment, el Mime de Peter Galliard i el Froh de Thomas Blondelle, Mentre que el Donner de Thomas Laske llueix en el seu gran moment a cop de mall.
Bé la Freia de Meagan Miller, que no sé si serà una bona Sieglinde i correcta la Erda de Christa Mayer que en cap supera les dues escoltades al Liceu, Podles i Weismann. Excel·lents, per finalitzar, les filles del Rhin, especialment la poderosa veu de Ulrike Helzel com a Wellgunde, una cantant de la que en sentirem a parlar més.
Un Rheingold no é sun Rheingold sense una baixada al Nibelheim com cal i sense una entrada al Walhalla a l’alçada, aquí us deixo els dos fragments.
En primer lloc la baixada al Nibelheim
I per finalitzar us deixo un llarg fragment, des de l’entrada d’Erda fins al final, i així us podeu fer una bona idea de gran part dels cantants i sobretot del director i orquestra.
Richard Wagner
DAS RHEINGOLD
Wotan: Albert Dohmen
Fricka: Elisabeth Kulman
Loge: Adrian Eröd
Alberich: Johannes Martin Kränzle
Woglinde: Martina Welschenbach
Wellgunde: Ulrike Helzel
Flosshilde: Viktoria Vizin
Donner: Thomas Laske
Froh: Thomas Blondelle
Freia: Meagan Miller
Erda: Christa Mayer
Mime: Peter Galliard
Fafner: Mikhail Petrenko
Fasolt: Christoph Stephinger
Bamberger Symphoniker
Direcció musical: Jonathan Nott
Lucerna, KKL, 30 d’agost de 2013
ENLLAÇ mp3
En propers apunts, la resta d’aquesta Tetralogia que promet emocions.
Què vagi de gust
IN FERNEM LAND 
Doncs m´has tingut una estona mirant d´esbrinar qui és Paul Yates 😕
M'agradaM'agrada
si home si, el fill del germà de la dona de l’adroguer de la cantonada.
M'agradaM'agrada
Ah!!!
M'agradaM'agrada
¡Caramba! no dejas pasar una, vamos a tener todos los acontecimientos wagnerianos del año gracias a ti.
Supongo que ya estás al tanto de quién canta Siegmund. Esperando la valquiria voy a disfrutar del prólogo.
M'agradaM'agrada
Klaus Florian Vogt. He llegit una crònica que el deixa com el millor de tots. Pero fins que no ho escolti… la crònica diu que els seus walse son tendres…. doncs…. no m’agrada.
M'agradaM'agrada
Estarà molt ben cantat, això no ho dubtis. Veurem si un Siegmund metrosexual funciona, no vull dir res fins escoltar-ho, que ja saps que després em diuen que tinc prejudicis.
M'agradaM'agrada
Sí, és clar, estic ansiós per escoltar aquesta Walküre i el seu Siegmund angelical.
M'agradaM'agrada
Un altre bon Rheingold, l’he escoltat, m’ha agradat i l’he guardat per un altre moment.
Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Esperem que la resta continuí amb la mateixa qualitat i que les veus estiguin a l’alçada. La direcció garanteix un nivell excel·lent.
M'agradaM'agrada
Moltissimes gràcies. L’escoltaré amb molta atenció
:
M'agradaM'agrada
Jo crec que t’agradarà molt
M'agradaM'agrada
Ui, que bé, Dohmen de Wotan. Quina noblesa! He de reconèixer que encara estic traumatitzat pel seu Enric VIII. I han passat més de vint anys.
M'agradaM'agrada
No te’n fotis tant, la majoria de cantants wagnerians o de l’àrea germànica quan s’han posat a cantar òpera italiaba i belcantisme, l’han ben pifiat, i no vull fer una llista d’honorables “cantades”.
Dohmen ha estat un Wotan consistent i fins i tot magnífic, i ja no et dic res si el compares amb el d’aquest any a Bayreuth.
M'agradaM'agrada
És cert que en cap de les seves actuacions posteriors ha arribat a l’esperpent de la Bolena. Però al meu parer és un cantant d’una mediocritat aclaparadora, i només la penúria de l’actual generació de cantants wagnerians possibilita que sigui Wotan en grans teatres. La comparativa amb Bayreuth no serveix per lloar-lo: tots sabem que el que ofereix Bayreuth té un grau d’interès que frega el zero absolut. Ja no és cosa de comparar-lo amb Hotters i Londons (només la idea ja sembla humor negre). És que està a anys llum d’un Wotan tan discret com Struckmann!
M'agradaM'agrada
Bé, no estic gaire d’acord amb les qualificacions que administres a Dohmen i a Struckmann, però com que aquesta vida tot s’ha de despatxar i els gustos són molt personals, no tinc gaire cosa a afegir. Dohmen potser no és un cantant genial, com potser tants directors anomenats Kapellmeister de manera un tant despectiva, però és un cantant noble, que possiblement amb el temps, i quan ja no canti, se’l valorarà millor, n’estic convençut. Cantar al costat de molts cantants molt més mediocres que a ell, no l’ha afavorit gaire. Qui aguanta una Walküre amb Watson de Brünnhilde?
M'agradaM'agrada
gràcies per aquesta gravació. M’agraden molt els dos talls que has deixat i estic descarregant l’arxiu. Em sembla una versió molt interessant dirigida amb un tempo fluït (si no m’equivoco). Coincideixo amb tu en que molt millor que la del ‘turó verd’.
M'agradaM'agrada
És un Ring que promet i per millorar el de Bayreuth no calia gaire 😦
M'agradaM'agrada
Un Loge certament curiós. Es fa estrany que precisament tregui potència en els greus, però ja n’estava fart de tenors blanquets sense una mínima espurna divina.
M'agradaM'agrada
Despista una mica, però el timbre d’Eröd tampoc és que sigui gaire baritonal, és d’aquells que anomenem tenors curts i si tingués unes altres característiques fins i tot podríem dir que és tracta de un baritenor, que sempre és millor que un tenoret d’opereta.
M'agradaM'agrada