IN FERNEM LAND

LES TROYENS A MARSELLA (Alagna, Uria Monzón, Courjal, Barrard, Margaine; Foster)


Béatrice Uria Monzón i Roberto Alagna a l'Òpera de Marsella, juliol de 2013 Les Troyens

Béatrice Uria Monzón i Roberto Alagna a l’Òpera de Marsella, juliol de 2013 Les Troyens

Els passats 12 i 15 de juliol i per concloure la temporada 2012/2103, L’opéra de Marseille va programar dos concerts amb Les Troyens d’Hector Berlioz.

La programació d’aquesta òpera suposa sempre un esdeveniment. L’extrema complexitat d’una partitura que depassa les 4 hores, l’extraordinària exigència de la part orquestral i coral, protagonista tant o més important que les pròpies veus, i un elenc de cantants de primera categoria, fan que malgrat ser una òpera bellíssima, jo no me n’amago que està entre les meves cinc primeres indiscutibles, veure-la programada en un teatre sigui una raresa, un esdeveniment de primer ordre, un goig i un orgull pels teatres que la programen..

A Marsella, que durant el 2013 celebren la capitalitat cultural europea, van afegir l’atractiu de comptar amb el debut en el rol de Enée, de la seva màxima “etoile” operística, el tenor Roberto Alagna, que finalment ha decidit incorporar aquest rol en la seva ja llarga trajectòria.

Per a mi Alagna no és que faci tard, però hagués hagut de incorporar-lo abans, és un rol ideal a la seva veu, i sobretot molt millor que altres rols que ha incorporat (Calaf) i vol incorporar en un futur (Otello), que sense aportar res de nou, a part de maldecaps, han restat possibilitats a aquest Enée. L’any vinent repetirà l’experiència a Berlín, alternant amb Kurt Streit, però ja en una versió escenificada, al costat de la Didon d’Elina Garanca, entre altres, en unes representacions molt interessants (Deutsche Oper) i que m’agradaria portar a IFL quan arribi el moment.

Avui us porto la primera de les dues funcions marselleses, en la segona, la del dia 15 i en la que un grup d’amics dels liceistes de quart i cinquè pis hi van assistir, i va haver una mica d’enrenou, ja que el divo va fer de divo encarant-se amb un espectador que li exigia ves a saber què, però en aquesta l’èxit és indiscutible, tot i que sent uns grans Troyens hi ha algunes coses millorables.

La concertació anava a càrrec del vell conegut i admirat director nord-americà Lawrence Foster, que fa brillar sobretot l’orquestra i no tant el cor de Marsella, com si fossin cossos estables d’un teatre de primera, que no és. Magnífic coneixedor de Berlioz i la música francesa, el mestre Foster proposa una versió ben contrastada entre els passatges èpics i aquells idíl·lics i poètics dels actes de Cartago, que és on m’ha agradat més. Sent una versió de concert van creure oportú practicar uns quants talls, sobretot els ballets, cosa que per a mi tractant-se de Les Troyens representa un atemptat imperdonable. De fet els tres darrers actes m’han agradat més que els dos primers, segurament perquè la mezzosoprano francesa Béatrice Uria-Monzon que va acceptar el tour de force de interpretar els dos rols, és Didon i en canvi no és Cassandre.

Una Didon sensacional, expressiva i noblement tràgica, cantada amb exquisida elegància, amb u control vocal molt més relaxat i central, que les tibantors que li provoca la tessitura de Cassandre, un personatge molt declamat i amb constants tensions tràgiques. En canvi la mateixa tragèdia en l’escena final de Didon, amb el seu comiat, esdevé sublim, amb una perfecta dicció i una majestàtica noblesa. Abans en el sensacional i colpidor duo amb Anna o en l’amorós, sensual i eteri duo amb Enée demostra que controla i domina la complexitat d’un personatge esgotador i que amb l’afegitó de la Cassandre fa que la presència de la mezzosoprano sigui pràcticament total durant les quasi quatre hores de música. Cal dir a més a més, que el dia 12 sembla ser que Uria-Monzón cantava “empastillada” degut a una afecció inoportuna, no s’acaba notant.

Aquí la teniu cantant “Je vais mourir…Adieu fière cité”

Alagna hauria de millorar aquest Enée, de fet estic segur que el millorarà, bé, si vol, ja que darrerament sembla que vagi una mica per lliure i faci coses que desmilloren unes prestacions que podrien ser magnífiques. Sent com era un tenor de cant italianitzant, però amb especial gust per les servituds de l’escola francesa, hagués hagut d’utilitzar la veu amb una mica més de delicadesa, al menys en moments més recollits o en aquells més sensuals com el duo del quart acte “Nuit d’ivresse et d’extase infine!”, ja que l’excés de força li resta alè i el seu curt legato deixa sempre sola  a Uria-Monzón. En la gran ària del cinquè acte està molt heroic i llençat, sembla ser que el dia 15 va canviar la tàctica, potser esgotat del viatge a Paris i la seva participació en les festes del 14 de juliol, però aquí teniu els seus “Inutiles regrets!”

Alagna és llençat i valent, la veu és lluminosa i el cant expansiu, ho té quasi tot per ser el millor, però com que en aquest món sembla ser que no és pot tenir tot, Déu ha repartit altres virtuts als seus col·legues i a ell li ha deixat una veu esplèndida, que sense estar ja en els millors i més esclatants moments, conserva un atractiu i una comunicativitat innegable. Mais malheureusement! l’intelligence manque

Extraordinària l’Anna de Clémentine Margaine, un descobriment!. Una mezzosoprano de veu fosca, amb greus, que de ben segur esdevindrà un referent en els grans rols per aquesta corda de manera immediata. La veu és preciosa i els greus són magnífics i acontraltats com correspon al rol. Canta amb un gust exquisit i la seva musicalitat és enlluernadora. Tot un descobriment que de ben segur ens farà de qui a no gaire, unes Daliles de somni.

Aquí us deixo en el preciós duo amb Didon  del tercer acte “Les chants joyeux”

Els que fa temps que seguiu IFL, sabeu que m’entusiasma l’ària que canta el personatge de Narbal al quart acte “De quels revers menaces-tu Carthage” i que ara us deixaré escoltar, ja que ens permetrà escoltar a Nicolas Courjal que m’ha agrada i que també es va fer càrrec dels rols de Priam i L’Ombre d’Hector, amb resultats més que satisfactoris. Al final s’incorpora el personatge d’Anna, per tant podrem tornar a apreciar les qualitats de Margaine.

Molt bé el baríton  Marc Barrard que canta Chorèbe i la seva ombra, i correcta Alexandre Duhamel cantant els rols de Panthée i Mercure. La resta bé però sense gaires notables. Georges William que tenia a càrrec les delicioses àries de Iopas i Hylas, no les acaba d’aprofitar. Un pecat ja que són dues perles.

Hector Berlioz (1803-1869)
LES TROYENS
Opera en 5 actes (1958)
Text i música del compositor segons l’obra de Virgili

Béatrice Uria-Monzon, mezzo-soprano (Didon / Cassandre)
Marie Kalinine, mezzo-soprano (Ascagne)
Clémentine Margaine, mezzo-soprano (Anna)
Anne Marguerite Werster, soprano (Hécube / Polyxène)
Roberto Alagna, tenor (Enée)
Marc Barrard, baríton (Chorèbe/L’Ombre de Chorèbe)
Alexandre Duhamel, baríton (Panthée / Mercure)
Nicolas Courjal, baix (Narbal / Priam /L’Ombre d’Hector)
Georges William, tenor (Iopas / Hylas)
Bernard Imbert, baríton (un chef grec / 1ère sentinelle)
Antoine Garcin (Le Prêtre de Pluton / 2ème sentinelle)
Wilfried Tissot (Helenus)

Choeur de l’Opéra de Marseille 
Orchestre de l’Opéra de Marseille 
Direcció: Lawrence Foster

Retransmissió del concert del dia 12 juliol de 2013
Opéra Municipal de Marseille.

ENLLAÇOS mp3

  1. Troyens_Marsella_120713_1.mp3
  2. Troyens_Marsella_120713_2.mp3
  3. Troyens_Marsella_120713_3.mp3
  4. Troyens_Marsella_120713_4.mp3
  5. Troyens_Marsella_120713_5.mp3

Uns Troyens més que notables que ja voldria jo al Liceu.  Joan Matabosch els tenia programats, amb la participació de Uria-Monzón, però tal i com s’està posant la cosa, jo m’ho trec del cap i així el disgust serà menor.

20 comments

  1. Alex

    Tambien me comentaron el ” show ” de Alagna en la segnda funciòn donde al parecer, mostrò alguna tirantez en los agudos. No es el primer numerito del bueno de Robertino, ya se lo presencié in situ hace unos años en Montpellier donde cantò indispuesto un Cyrano de Bergerac , no continuò en el 2° acto y tuvo que salir un cover.
    En fin , a ver que tal esos pròximos Troyens de Berlin que tengo previstos siempre y cuando no cancele Garanca y asimismo, el debut en en 2014/15 de Alagna como Eleazar (La Juive ) en Munich rol màs que difìcil y una ópera que es una de mis imprescindibls
    Gracies Joaquim!

    M'agrada

    • Alagna podría, con un poco de su parte, ser el indiscutible, pero repito, su intelecto (por eso es tenor 🙂 ) le priva de llevar una carrera más acorde con sus capacidades.
      Siempre he sido un ferviente admirador de su voz, pero sus tonterías de divo malcriado, como un Maradona u otras estrellas del fútbol sin demasiada formación, lo hacen muy vulnerable a las ridículas salidas de tono.
      El Enée del día 12 es remarcable, pero para mi no supera a Hymel, más variado en expresividad. Eso si, me gustaría que lo interpretara en el Liceu si es que finalmente llegamos a ver esta ópera en Barcelona. Es superior al previsto.
      En berlín la Didon de Garanca promete mucho, aunque la Cassandre de Komlosi no tanto

      M'agrada

  2. SANTI

    Si tens compte a RapidShare no hi ha problemes per baixar els arxius.
    Després m’ho escoltaré, però si hem de fer cas als fragments escoltats, sembla una bona versió

    M'agrada

  3. Buenos días, Joaquim. En cuanto he visto la palabra “troyens” me he acercado a tu blog. No he escuchado aún esta representación, que puede escucharse internet (France Musique) http://www.francemusique.fr/emission/soiree-lyrique/2013-2014/les-troyens-de-berlioz-dirige-par-lawrence-foster-avec-roberto-alagna-09-14-2013-00-00

    Te paso el enlace a dos críticas excelentes (en francés) de dos amigos que estuvieron allí. Como bien dices, con cosas mejorables, cosas buenas y una gran falta como fue el recortar la obra. http://www.hberlioz.com/others/reviewsf2013.htm#CWasselin-Troyens
    Un saludo, Enrique.

    M'agrada

  4. Isolda

    Joaquim he fet un comentari, m’ha donat com a rebut, però veig que ha estat una falsa alarma, Sàpigues que ho he escoltat i m’ha agradat.Per a mi és una de les millors òperes, per tant ha estat un plaer poder-la escoltar.
    Una vegafda més moltes gràcies

    M'agrada

  5. simone

    Ah, que dolent ets! l’inteligence qui manque… 😛 em sembla que te un altre tipus d’inteligencia. Apart d’aixo a mi personalment no m’agrada massa com emet les vocals, pero aixo es questio de gustos…
    El duo amb Didon realment precios. Moltes gràcies pels audios. Un altre opera a la llista de espera per veure-la en directe.

    M'agrada

  6. A mi m’agrada molt l’Alagna però el trobo frívol i, a vegades, em costa creure que estima o que pateix perque en ell em preval l’esperit de xulo simpàtic que té bona i bella veu.
    Per desgràcia només un cop he intentat escoltar Les Troyens i la meva oïda ha romàs insensible. Ha estat una òpera que no m’ha permès entrar a casa seva. Segurament l’hauré de treballar més. Suggereixes algunes directrius?. Seran ben rebudes i te les agraeïxo des d’ara.

    M'agrada

    • És difícil fer els deures amb Les Troyens. Berlioz és un compositor genial que no connecta amb tothom i aquest és el primer repte que has de superar.
      En quañlsevol cas si pots veure el DVD de la producció del Chatelet de Paris, amb Graham, Antonacci, Kunde, Tezier, Naouri, Pokupic, dirigida escénicament per Yannis Kokkos en una proposta elegant però una mica estàtica i la musical, d’un inspiradíssim Gardiner, crec que començaries a canviar d’opinió.

      M'agrada

    • Hola. Perdonad que me meta. Mi sugerencia es que pruebes unos bocados y, si no te disgusta, vuelve sobre ellos, entonces igual quieres ir conociéndola -no toda de un tirón. También sería conveniente conocer otro Berlioz menos exigente. Suerte. Un saludo.
      Ballet del acto IV:

      Final del acto II: Antonacci y coro:

      Caza real y tormenta (instr.):

      M'agrada

      • Uns fragments sensacionals, als que coneixent a Olympia jo afegiria “O blonde Cérès” que canta Iopas, he trobat aquesta versió de la ROH de l’any passat pel tenor Jimin Park, que no és la millor elecció, però els ninotets és belluguen.

        També et podria posar aquesta mateixa ària per un Alagna delicat,

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: