IN FERNEM LAND

IL TROVATORE A AMSTERDAM (Pretti-Agresta-Alaimo-Lamanda-Palazzi;Andretta)


El Concert-Gebouw d'Amsterdam

El Concert-Gebouw d’Amsterdam

Avui, per començar una nova setmana us deixo un Trovatore que es va interpretar en versió de concert al Concert-gebouw d’Amsterdam, dissabte passat dia 14 de setembre.

Interessant versió que comptava amb Maria Agresta com a Leonora, la soprano que sabeu que m’agrada tant i que de tot el repartiment era la més reconeguda, quelcom que no vol dir que en la resta de cantants no trobeu sorpreses, espero que  agradables,  que us garanteixin una bona escoltada.

A part de la soprano italiana, que continua cantant una Leonora di tutto rispetto, en el repartiment trobem al tenor Piero Pretti com a Manrico, que si bé no té aquella veu ferma de tonalitats bronzines que m’agradaria, intenta oferir amb una veu lírica i clara, una versió allunyada de trompetejant heroïcitat, intentant i aconseguint en mols moments, un fraseig elegant que l’apropa més a Bergonzi que no pas a Del Monaco, per que us feu una idea de per on van els trets, i sempre mantenint les enormes distàncies que separen a Pretti del tenor  parmesà. Té alguns problemes amb l’afinació, però he trobat que el seu fraseig és notable i distingit, i que també és valent i generós, quelcom que és més aviat essencial pel Manrico. Amb totes les reserves del món i esperant poder escoltar més coses i sobretot comprovar com és la veu escoltada al natural, és de les sorpreses més interessants que he escoltat en els darrers temps, sobretot perquè té una línia de cant distingida, cultiva l’ús de les mitges veus, l’emissió és homogènia, el color unitari, no força mai la veu i el registre és prou ampli per assolir les notes altes i greus sense forçaments ni canvis de color extranys. A la Scala cantarà al 2014 l’Edgardo de Lucia i en repertori porta també el Riccardo de Un ballo in maschera, el Rodolfo de Luisa Miller i el Ismaele de Nabucco.

Aquí el teniu en allò que voleu escoltar tots, “Ah, si ben mio…Di quella pira” amb les dues estrofes

Nicola Alaimo és el Conte di Luna. El baríton italià (cast italià en tots els rols tret del Ruiz) també té una especial cura en cantar de manera elegant, lligant frases i sense caure en detalls de mal gust o de caire verista, com fan tants col·legues i compatriotes. Té alguns problemes en l’emissió de les notes més agudes, ja que fins ara cantava de manera errònia rols de baix cantant, i ara definitivament situat en la corda de baríton encara li manca polir una mica la zona més aguda, però controla bé el cant legato i la respiració. Obté un èxit notable després de la sempre complicada i bellíssima ·Il valen dil suo soriso”

La mezzosoprano Reanta Lamanda compleix com a Azucena, però a la seva gitana li manca tremp dramàtic, dimensió vocal. Les notes hi són però sense gaire impacte, però en qualsevol cas s’agreix que se l’entengui i que doni el just sentit al que canta.

Us deixo escoltar-la a “Condotta ell’era in ceppi”

I he deixat pel final a Maria Agresta que ja va demostrar a Les Arts que aquest era un rol ideal per a ella, i continua fent gala d’estil, gust, control, domini i capacitats tècniques i expressives, en un rol que no és precisament fàcil. Hauré  de repetir allò que ja he dit en altres ocasions que ha visitat IFL; és la soprano de repertori italià que actualment m’interessa més.

Així va cantar dissabte passat la seva gran escena del quart acte

Mirco Palazzi arrodoneix el quintet amb quelcom més que solvència i professionalitat.

La direcció també interessant de Giancarlo Andretta, que deixa cantar i no sembla mai especialment interessant en ser ell el protagonista, però que en canvi imposa criteri i estil, acaba per oferir-nos una festa verdiana d’una gravació de la que en principi no n’hagués donat cinc cèntims, tret de la senyora Agresta.

No cal dir que tot ell és més aprofitable que no pas les representacions muniqueses del juliol, tan mediàtiques com decebedores.

Giuseppe Verdi
IL TROVATORE

Piero Pretti, tenor (Manrico)
Maria Agresta, soprano (Leonora)
Nicola Alaimo, baríton (Conte di Luna)
Renata Lamanda, mezzosoprano (Azucena)
Mirco Palazzi, baix (Ferrando)
Annalisa Stroppa, mezzosoprano (Ines)
Erik Slik, tenor (Ruiz)

Radio Filharmonisch Orkest en Groot Omroepkoor, vocale solisten o.l.v.

Giancarlo Andretta

Concertgebouw Amsterdam 14.09.2013

ENLLAÇOS mp3

Demà si res no falla tenim festa grossa, Les Troyens amb Roberto Alagna i Beatriz Uria Monzon.

Bona setmana!!!

24 comments

  1. Una pregunta: quan dius “a la seva gitana li manca tremp dramàtic, dimensió vocal. Les notes hi són però sense gaire impacte” és el mateix que jo diria com “no m´ha acabat d´agradar però no sé per què”, oi? Ho dic per allò d´anar aprenent, que no arribarem a lo d´Elio ahir, però ja tocaria.

    M'agrada

    • És pot dir de moltes maneres, a vegades posant més adjectius i fent-ho més hiperbòlic tan sols aconsegueixo ser ridícul. Ara, estic segur que tu no ho fas curt i sintètic per mandra, ja que quan hi poses interès, excel·leixes. :-)però això és molt de tant en tant 👿

      M'agrada

    • No sé quin deu ser el motiu. DE fet RapidShare han organitzat un embolic considerable amb el nou format que encara estan modificant, de fet cada dia tinc sorpreses. Avui he escrit un correu de queixa, correu que no m’han contestat. Podria ser que jo fes alguna cosa malament, però he enllaçat amb la URL que em proporcionen ells. Seguiré investigant.
      Paciència i perdona, tu i els que com tu, no ha pogut baixar els arxius.

      M'agrada

  2. “Il trovatore” es una ópera que no me gusta, pero es innegable que contiene páginas que hacen vibrar al “personal”; aquí Joaquim ha propuesto algunas de ellas, incluída la más esperada: la dichosa cabaletta “Di quella pira” que va precedida de una hermosa aria como es “Ah, sì, ben mio”. Piero Pretti es un tenor algo ligero para el rol de Manrico pero canta magníficamente y no tiene ningún problema al atacar el agudo “no escrito” de la “pira” con aplomo y vocalizando todas las palabras del texto, al contrario de la mayoría de los tenores que cantan esta cabaletta. Le noto unas notas ligeramente nasales, pero repito canta magníficamente y su voz es hermosa.

    Nicola Alaimo siempre ha sido un barítono para mí y aquí ya se manifiesta públicamente como tal. Canta muy bien su aria y cabaletta.

    No me ha gustado Renata Lamanda. Su voz carece de rotundidad acontraltada como demanda el rol de Azucena. Sus agudos, además, son algo chillados y sus graves no son lo que deben ser.

    Maria Agresta canta muy bien, su dicción es perfecta, pero le falta grosor a la voz y debe trabajar más el registro grave, pues lo tiene bastante sordo. Su voz es algo ligera para el rol, pero apiana bien y no se precipita. Algún agudo no lo corona perfectamente. Pese a todo forma buena pareja con Pretti, aceptando sus voces como las más adecuadas en estos momentos para esta ópera tan sumamente popular ya que no disponenos de los registros lírico-spinto que tan bien se acomodan a esta música verdiana.

    M'agrada

  3. Per a mi Il Trovatore mostra el millor de Verdi, la seva capacitat i geni de gran melodista que sap adequar cada aria, cada duo o concertant de la manera més adequada.
    No m’he pogut baixar l’arxiu però no hi fa res.
    De totes formes, gràcies Joaquim.

    M'agrada

  4. Isolda

    Preciosa òpera d’un genial compositor. La lectura que n’ha fet el mestre Foster, l’he trobat brillant, sense perdre la sensibiliat emocional que provoca quan escoltes la música de Berlioz. Uria-Monzon com bé dius,és mes Didon que Cassandre però m’ha agradat i molt. Roberto Alagna malgrat les irregularitats està força bé, m’encanta la seva veu és tan bonica..!!. El gran descobriment -que no és la sopa d’all- ha esta l’Anna de Clémentine Margaine, Fantàstica.
    En general una bona representació

    M'agrada

  5. Jan

    Sento discrepar… No m’ha agradat ningú.
    El Manrico necessita una veu amb més cos, Piero pretti (que no coneixia) fraseja bé i és italià però desafina molt, bé a mí m’ha molestat força la seva “afinació” a l’Ah sì ben mio. I a la pira sols fa un gerós agut al final. Tot i això la veu és bonica, però no em sembla un tenor excepcional, al menys fent de Manrico.
    Maria Agresta sempre m’agrada molt, però… a aquí no massa… és massa lleugera pel rol, no té gens de greus, la veig una leonora poca cosa, no em convenç.
    Nicola Alaimo pateix molt a dalt, no sé, no em fa el pes tampoc, tot i això em sembla el més superior de tots, i molt superior a molts barítons de l’actualitat.
    La mezzo no m’ha agradat gens. Si ja us vau carregar la de Munnich…

    Jo que penso que il trovatore és una òpera FANTÀSTICA, sempre intento buscar els 4 cantants que podrien fer front als “protas”, jo crec els tenim, seguríssim, i no són els que van cantar a Amsterdam, per a mí molt millor el de Munnich, sense agradar-me massa.
    Jo quan vaig veure el que deies del tnor vaig dir: per fi un bon tenor! però els àudios no m’han convençut gens… 😦 M’ha fet pensar en el millor Aronica, i en Meli.

    El meu Trovatore ideal de l’actualitat és:
    Leronora: Sondra Radvanovsky / Angela Meade (a l’espera de Netrebko)
    Manrico: Bryan Hymel / Gregory Kunde (a l’espera de veure a kaufmann, que en el cd està fantàstic, amb un director verdià de veritat)
    Luna: Juan Jesús Rodríguez / Leo Nucci
    Azucena: Dolora Zajick / Ekaterina Semenchuk
    Dir: Muti / Pappano

    M'agrada

    • Doncs tens tot el dret a discrepar, jo ho sento, ja que per a mi va ser una sorpresa escoltar un Manrico tan ben cantat i tan italià, amb una veu lluminosa, un registre homogeni, amb greus suficients, centra i agut. Em cal escoltar-lo en un teatre (això és bàsic)
      Pel que fa a Agresta crec que és millor que les que esmentes, potser totes elles amb més veu, però ni amb la meitat de la italianitat i el fraseig que llueix Agresta.
      Possiblement el fet d’esperar ben poca cosa d’aquest Trovatore ha fet que el valori i gaudeixi molt més que el de Munich, del que n’esperava tant.

      M'agrada

      • Jan

        Penso que potser a Pretti un paper que li aniria molt bé és el Riccardo d’un ballo. Jo 1er vaig llegir tot el teu comentari i després em vaig posar a escoltar i clar, doncs potser jo d’entrada n’esperava més, però bé, ja t’asseguro que si arribo a estar allà segurament m’hagués agradat molt més.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: