IN FERNEM LAND

TRIEU UNA CHANSON TRISTE (Duparc)


Chanson triste

Avui us proposo deixar-vos endur per la nostàlgia encisadora d’Henry Duparc i la seva embolcant Chanson Triste.

Us proposo triar entre 10 versions ben diferents, amb 5 senyores i 5 senyors, la majoria acompanyats a piano (6), però alguna amb una suau orquestració que no millora l’original, escrita a l’any 1868, quan Duparc tan sols tenia 20 anys, però ja va ser capaç de seduir amb aquesta sinuosa melodia a la llum de la lluna que acarona als amants  anhelant l’amor captiu.

Potser vosaltres tindreu alguna que altre versió predilecte, que una vegada tancada aquesta tria, estaré encantat que la compartiu amb tots nosaltres, però us prego que de moment ens limitem a triar entre aquestes.

CHANSON TRISTE
Henri Duparc (1848-1933)
Henri Cazalis – pseudònim Jean Lahor  (1840-1909)

Dans ton coeur dort un clair de lune,
Un doux clair de lune d’été,
Et pour fuir la vie importune,
Je me noierai dans ta clarté.

J’oublierai les douleurs passées,
Mon amour, quand tu berceras
Mon triste coeur et mes pensées
Dans le calme aimant de tes bras.

Tu prendras ma tête malade,
Oh! quelquefois, sur tes genoux,
Et lui diras une ballade
Qui semblera parler de nous;

Et dans tes yeux pleins de tristesse,
Dans tes yeux alors je boirai
Tant de baisers et de tendresses
Que peut-être je guérirai.

Durant un setmana tindreu la possibilitat de triar 3 versions, i un cop tancada l’enquesta, publicaré el nom de tots ells i el de la opció més valorada.

Aquest apunt és un suggeriment d’un bon amic i millor cantant, que espero que us agradi tant com en a mi preparar-lo i fer la tria d’aquestes 10 versions.

23 comments

  1. Mario Arkus

    Ciertamente, con una mélodie tan popular hay ausencias, pero creo que se han tomado 10 interpretaciones muy representativas. Quizá una sola de todas ellas es menos conocida (por ser de alguien que sólo se dedicó a este género), mientras que el resto creo que serán identificadas casi de inmediato. ¡Lo difícil es elegir sólo tres! ¡Pero qué buen momento nos has hecho pasar, Joaquim!

    M'agrada

  2. Olave

    ¡Qué grandes interpretaciones en general! Me decido por la soprano de Atlanta 10 que con su voz de ébano siempre me ha parecido una grandísima liederista, con un amplio abanico de matices en su voz, pero también me gustan mucho las versiones del bajo 6 y del tenor alemán 9 aunque, a veces, éste ofrece un caudal de voz demasiado grande para la intimidad que requiere esta bellísima canción.

    M'agrada

  3. Yo no identifico muchas de estas versiones. Preciosísimas casi todas. En estos casos el juez de cada versión es el momento, el estado de ánimo de cada uno. Posiblemente pasado mañana votaría alguno diferente. Hoy: 10, 6 y 3 (mon amour!!!!) Ah, y la orquestación está muy bien, hombre. Sabia, acertada y artística. Gracias.

    M'agrada

  4. blancaneus

    I ara al.lucino…….si sòc la Glòria.A. perque surt el que no ha de sortir….. m’estic tornan lela ? encara que ja imagino el que ha passat…. consecuencia de no dominar l’ anglès i picar massa ràpid…..

    M'agrada

  5. I ara va de debó… es una mica complicat escollir, doncs m’agraden més de tres……llavors, em deixaré portar per la interpretació que em sembla més fidel al desig del autor, ” Lenta, tendre , intima” encara que hagi de traicionar a altres veus estimades i potser encara millors…..: les 3-6-8- son les més íntimes , altres son més apasionades i perfectes musicalment però , en aquest cas jo ho sento així…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: