Li convenia a l’Orquestra del Liceu sortir de l’acústica seca de Teatre per deixar-se anar i tornar a mostrar, després d’uns bicentenaris verdians orquestralment millorables (ho deixo així per no ferir més sensibilitats i susceptibilitats) i malgrat les precarietats, les seves possibilitats actuals amb un director seriós i un treball a consciència, i d’aquesta manera poder oferir un concert amb cara i ulls, sense avergonyir-se de res, sense complexos de cap mena. El concert d’ahir, emmarcat dins la temporada simfònica de l’OBC, va ser digne i honest, va evidenciar que s’està fent una feina i també que queda molt camí per recórrer, però l’evidència que hi ha un seriós intent de millora ningú el pot negar.
El concert tenia un leitmotiv, els nocturns, Va començar de manera brillant amb l’efectista “Nocturn per a un capvespre blau”, una obra de Antoni Parera Fons, que juga amb els contrasts, ja sigui amb la brillantor esclatant d’una orquestra crepuscular o la poètica atmosfera de la foscor incipient, plena d’evocacions misterioses i tensions dramàtiques, ben dibuixades per una sorprenent Orquestra del Gran Teatre del Liceu que donava la grata sensació que desinhibidament volia reivindicar la seva vàlua després del maltracta rebut amb un ERO vergonyant i uns directors improvisats que no estaven a l’alçada del que ella, el teatre i el públic mereixem. El mestre Pons va saber extraure el millor en una peça inaugural que pronosticava un bon concert.
La primera part va concloure amb els meravellosos Nocturns de Claude Debussy i per a mi va ser aquí on l’orquestra i Josep Pons, acompanyats per el Cor femení del Gran Teatre del Liceu, van oferir-nos el millor de la nit. Falta molt, ja ho sé, però caram! quin control i quin equilibri i quina cura per mantenir el preciosisme sonor que requereix Debussy. Especial menció per a tota la família de les fustes a qui el compositor francès sempre els demana tant, i ells van saber estar a l’alçada. També la corda va lluir cohesió i un so, sobretot els violins, molt treballat. Potser hi ha una manca de gruix en la corda greu, tot i que violoncels i contrabaixos se’ls veia molt implicats, però suposo que davant la impossibilitat de cobrir places, s’ha de passar amb el que hi ha.
La intervenció del cor va ser notable, amb un so gens estrident i ben cohesionat, sense els habituals problemes d’emissió que ens tenen acostumats els cors amateurs, molt voluntariosos, que cobreixen les temporades simfòniques. Les veus del Cor del Liceu tenen la professionalitat i la preparació tècnica . Magnifiques, ahir si, les senyores amb la insinuant i embolcallant participació en el darrer moviment, no debades eren sirenes.
Temps vindran, així ho desitjo, que el mestre Pons podrà treure més detall, més luxe sonor i més preciosisme tímbric, té un disc gravat amb l’Orquesta Nacional de España sota el segell Deutsche Gramophon i amb un programa Debussy preciós. Per ara amb la del Liceu no pot fer tant, però tan de bo tot el que l’orquestra ens ofereixi aquesta temporada tingui com a mínim aquest nivell, aquest treball del color, el timbre i el so.
A la segona part ens esperava un altre famós nocturn, el “Somni d’una nit d’estiu” de Felix Mendelssohn, tot i que amb la desagradable sorpresa de deixar-nos sense el nocturn i la dansa del pallasso (aquesta anunciada). Aquí vaig tenir moments ambivalents, ja que mentre vaig gaudir de bons moments a l’obertura i en el Scherzo, sobretot dels magnífics i subtils violins, també vaig percebre desajusts d’algun metall greu i algun moment no del tot equilibrat de plans sonors.
El mestre Pons va fer una versió molt personal, i això m’agrada sempre, encara que jo no acabés d’estar del tot d’acord amb alguns resultats, vaig agrair que la celebèrrima marxa nupcial intentés ser ben diferent a les versions adotzenades del fragment més famós de l’obra.
No crec que sempre s’assolís el so rotund i compacte que necessita el romanticisme de Mendelssohn, en tot cas i malgrat moments molt bons, orquestralment va ser l’obra que menys em va satisfer del concert.
Molt més que correctes les intervencions vocals de la incisiva soprano Raquel Lucena i la càlida mezzo Marta Polo, dos membres del Cor del Gran Teatre del Liceu, ahir esdevingudes amb tots els honors, solistes. No van tenir cap problema d’emissió i ambdues veus van confraternitzar molt bé entre elles i amb el cor que les acompanyava, si bé l’acústica que afavoria a la sonoritat de l’orquestra, a l’Auditori és ben conegut que perjudica a les veus i a la mínima comprensió del text.
Al final del concert, un bon èxit per a tothom i no seria just sinó digués que ben merescut, tot i que el poc públic congregat a l’Auditori estava format per amics, coneguts, saludats i invitats, molts invitats.
Si, cal parlar una mica de la realitat, ja que alguna cosa no s’està fent bé.
Que el Cor i l’Orquestra del Liceu necessiten concerts com aquest celebrat ahir, és innegable. No hi ha manera més sana i natural per millorar el nivell que aquesta. Un treball a fons d’un repertori simfònic amb el mentre titular, que és precisament el que té l’encàrrec de millorar els cossos estables, és el que fan totes les orquestres dels teatres d’òpera, per tant fins aquí bé.
Que els concerts s’encaixin més o menys amb calçador en les temporades del Palau i l’Auditori, quan es fan a Barcelona, es discutible, no pas per el resultat artístic, però si per l’econòmic. Ahir érem quatre gats i dels quatre, tres érem invitats.
Cal ser conscients que fins girar la truita, que la giraran, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu té mala premsa entre el públic i el públic barceloní que actualment “dóna l’esquena” a la seva orquestra tradicional, l’OBC en els concerts de cap de setmana, no es mobilitzarà un dimarts per la nit, i si ha de compatir amb el Quartet Casals que tocaven a la sala del costat el tercer concert dedicat als quartets de Schubert, serà, com va ser, difícil que fins i tot regalant les entrades, la sala Pau Casals presenti una entrada digna. Qui programa i com programa, s’ho ha de fer mirar.
Tan costa fer-ho diferent, per no dir millor?
Aquesta no es la millor formula i tot hi ser necessària i imprescindible l’actuació fora del teatre de l’Orquestra i el Cor, aquesta formula no funciona. No va funcionar l’any passat i s’insisteix sense canviar res.
Quin és el cost de tot plegat? Em sembla que tots estem d’acord que els pocs recursos que tenim s’han de gestionar amb precisió i cura, oi?
No hi ha altre camí per la millora que aquests concerts, millora que després es veurà reflectida en el fossar del teatre amb altres directors que trobaran una orquestra més dúctil, preparada i motivada, però els concerts s’han de programar bé, s’han de vendre millor, han d’anar dirigits a un públic majoritàriament diferent al de les temporades simfòniques tradicionals, al menys a Barcelona, ja que avui per avui l’orquestra del Liceu no pot compatir ni amb l’OBC (si està dirigida per bons professionals) i no cal dir que amb les grans orquestres que ens visiten en els diferents cicles simfònics de caire internacional, per tant s’ha de buscar un nou públic, que no cal que siguin escoles o públic marginal, no, ho poden ser, però hi ha molta gent que es queda amb ganes d’anar a concert per manca de recursos i en canvi podria gaudir d’un cicle nou, exigent i compromès, no cal dir-ho, però orientat a col·lectius que per diferents motius no tenen l’ocasió d’anar als concerts simfònics tradicionals. No parlo de fer concerts gratuïts, però a preus assequibles sí, i sempre es guanyarà més que regalant a tort i a dret entrades a última hora, això surt extraordinàriament car.
És clar que tot plegat està supeditat als nous aires que han entrat al Liceu i encara no s’han pronunciat. Manca el director artístic que és el que hauria de intervenir en els temes que ens ocupen, és clar que si prèviament no hi ha un projecte de teatre és absurd parlar de tot això, i ara que hi penso, aquest projecte de desenvolupament de l’orquestra i el cor formava part del fitxatge del mestre Pons. Com encaixarà tot plegat en el nou model o projecte? Caldrà esbrinar-ho i torbar-li ben aviat un encaix, seria lamentable que tot és perdés en un stand-by a l’espera de temps millors, i aquest país ja no ens podem permetre més stand-by’s, si els temps millors no ens els fem nosaltres, ningú ens ho farà, i encara que sembli una altra cosa, ara només parlo de música.
IN FERNEM LAND 
Potser vaig ser dels pocs en comprar una entrada?, em fa tot l’efecte que així va ser.
Tens raó quan deixes entreveure que l’orquestra sona millor quan toca fora del Liceu, però tot i així han de treballar a fons i han de obtenir un so més poderós a la corda, com bé apuntes. Una altre cosa és la estridència del metall ens alguns moments o si vols la manca de matís.
Fer un concert de caràcter simfònic té riscos i el més positiu és que són valents. Es nota una millora quan davant tenen un director.
No sé si a Josep Pons li donaran el marge que necessita, sóc pessimista.
M'agradaM'agrada
Em sembla que si, vas ser del pocs que vas comprar una entrada i això és molt greu, encara que sembla que ningú se’n fa responsable.
Desconec que passarà amb el mestre Pons i el seu projecte, suposo que el Sr Guasch deu estar afilant les eines…
M'agradaM'agrada
Tens tota la raó quan diu que “Qui programa i com programa, s’ho ha de fer mirar.”.
Ja vaig estar al magnífic concert del Quartet Casals. La sala de cambra estava totalment plena; es van exhaurir les localitats.
Si haguessin estat compatibles els dos concerts, segurament hi hauria anat als dos.
M'agradaM'agrada
I no és que no hi hagi públic per tots dois esdeveniments, és clar que n’hi ha. El problema és els concerts de l’orquestra del Liceu, avui per avui, no interessen a aquest públic i potser públic interessat no ho pot pagar, aleshores, potser que facin la quadratura del cercle, no et sembla?
M'agradaM'agrada
A mi, el que m´ha fet molta gràcia és això del “desajusts d’algun metall greu”. Es veu clarament que ara mateix no vols fer gaire sang, però m´ha fet pensar que el dia que tinguis pressa i que, en comptes d´estar una estona pensant com dir-ho amb suavitat, decideixis dir-ho ras i curt, aquell dia acabaràs dient nom i cognom y cada palo que aguante su vela… 😕
M'agradaM'agrada
Jo també vaig optar pels Casals. Penso que o bé us vau equivocar de sala 😀 que no quedaven ja localitats o que ja havíeu escoltat el programa a l.estiu. Com bé diu Trepit, de no haver hagut d.optar, potser jo també hauria fet doblet. Uns preus assequibles que et garanteixin cobrir una part important de l’aforament amb independència de les invitacions. Espero que no se’ns digui després que la manca de públic fa que mantenir dues orquestres és insostenible I que s’ haurien de fusionar. Jo el que sí fusionaria seria els càrregs de programadors de dates dels diversos equipaments musicals de la ciutat.
M'agradaM'agrada
Sense els Casals, quants haguéssiu anat a la sala Pau Casals?, 10, 20, 30?, el problema no és aquest.
El problema de les orquestres barcelonines tot just s’intueix, veurem si tots hi posen seny.
M'agradaM'agrada
Jo als concerts del liceu al palau llevat alguna coincidència d’agenda hi aniré a tots per 2on any consecutiu. I també em tornaré a perdre els de la secció de vent perquè en ser al petit palau surten molt cars. És cert però que no sóc representatiu. 99% d’acord amb el que dius: De pensar que hi ha públic per a tots dos, que no és el cas I de tenir un auditori on els Casals em venen a tocar “la mort I la donzella”en torn d’abonament jo no programo a la sala 1 l’orquestra del liceu fora d’abonament. No jugant-m’hi jo els calers vull dir. A més, però això ja ho has dit tu, no poso aquest concert al mateix preu que el del Boris amb els de Toulouse (per dir alguna cosa).
M'agradaM'agrada
Són precisament aquestes coses que esmentes les que fan que el públic, que no és precisament babau, doni l’esquena a moltes de les propostes, algunes són més interessants del que la resposta final pugui semblar.
Són decididament ineptes
M'agradaM'agrada
Doncs jo que hi vaig ser, no penso que el Joaquim hagi sgut suau. Va ssr un concert molt honest. Jo no havia escoltat mai l’orquestra del Liceu al nivell d’ahir. Suposo que l’acústica de l’Auditori hi fa molt. Però s’ha de reconéier que ahir van estar a un bon nivell.
M'agradaM'agrada
El d’ahir no va ser el millor concert o actuació de l’orquestra del Liceu, però és obvi que si poguessin seguir amb el treball continuat i rigorós del projecte Pons, estic segur que els resultats no trigarien a ser perceptibles des de el fossar en totes les òperes.
M'agradaM'agrada
No, no vull fer gens de sang, senzillament perquè en un concert com el d’ahir no té cap sentit, en canvi en els dos primers dedicats a Verdi, em vaig quedar molt curt. La diferència és notòria i només veient com tocaven els musics ahir és fàcil adonar-se’n que la motivació és molt diferent. oi el treball fet també, i és clar, els resultats.
M'agradaM'agrada
Apreciats amics,
en primer lloc un gran aplaudiment pel Mestre Pons. No pot ser d’una altre forma. El concert d’ahir va ser “rodó”.
En segon lloc un gran aplaudiment per l’orquestra del Liceu i el seu Cor, així com tot l’equip Musical del Gran Teatre.
Estan tots fent una gran feina amb els medis que tenen. Crec que els hi hem d’agrair.
Desprès felicitar-vos a tots vosaltres per aquest blog, i principalment quan us centreu amb allò que sabeu i que teniu coneixement: òpera i música. Deixeu-me però discrepar de moltes afirmacions que feu i que crec que és degut a un gran desconeixement del que opineu en determinats moments sobre temes que no són d’òpera i de música.
Cal dir que estic convençut que el Liceu farà un gran esforç en reconduir la situació. Ho crec molt sincerament si bé tinc coneixement que no serà fàcil.
Molts dels comentaris que feu, i que us agradaria veure canviar d’avui per demà, us haig de dir que no podrà ser segons el que m’han explicat. El Liceu programa pràcticament a 2-3 anys vista. Això significa que a dia d’avui la programació del 2013-2014 està totalment tancada. El 2014-2015 en un 80 % i el 2015-2016 en un 50-60 %. També la 2017-2018 ja te coses contractades. Tot tancat per l’actual Director Artístic del Liceu, Joan Matabosch. Això vol dir que el nou Director Artístic haurà de gestionar la situació ja establerta, i per tant la seva aportació tardarà en veure’s materialitzada d’una manera clara, però estic segur que la seva aportació serà necessària i vital per fer un Liceu sostenible i per tant salvaguardant l’esperit del Liceu.
Això també afecta a la programació dels concerts simfònics. No obstant tinc coneixement que s’està treballant per poder fer tot el possible dins les possibilitats de canviar coses amb les línies que precisament vosaltres indiqueu.
I finalment, estic convençut, i us ho puc de amb molt de coneixement, que el nou Director General, que tots critiqueu sense conèixer res d’ell, i sense conèixer la situació econòmica real del Gran Teatre, recolza el projecte musical del Mestre Pons. Estic convençut que ambdós trobaran la solució idònia amb els medis que tenen.
Res més….
Salut
M'agradaM'agrada
Benvingut a IFL Roger i moltes gràcies per comentar i obrir-nos una mica l’objectiu.
Segurament no disposem de tota la informació per saber exactament la situació real del Liceu, i potser millor no saber-ho, ara bé, si que molts disposem de informació prou fidedigna per opinar, fins i tot d’aquells temes que sobrepassen els àmbits estrictament musicals o artístics. Molts, potser la majoria dels comentaristes, som abonats i alguns des de fa molts anys, altres són espectadors habituals i tots hem patit en els darrers anys les conseqüències d’una gestió nefasta. Enumerar totes les decisions que s’han pres i aquelles que no es van prendre, i les conseqüències posteriors de tot plegat, les econòmiques, les artístiques, les socials i les que van afectar greument el prestigi, seria reiteratiu i tampoc ens portaria en lloc.
És normal que sent nosaltres una part important del teatre, per bé que externa, opinem, fins i tot no sent perfectament coneixedors del que passa a dins de la casa, o si ho som, no coneixent la totalitat del problema, crec que és bo que ens expressem i també és bo que el teatre ens llegeixi i escolti, després ja farà el que cregui més oportú.
Jo acostumava a fer una carta oberta als nous directors, fossin generals o musicals, quan s’incorporaven al teatre, aquest cop no ho he fet, i tampoc m’he pronunciat sobre el Sr. Guasch, a l’espera de que un cop acabat el seu període de immersió, ens ofereixi les línies generals del que ha de ser el seu pla estratègic. La seva incorporació res té a veure amb les altres, i per tant és lògic que deixem que és pronuncií. Pensa que fins ara hi ha hagut un hermetisme perniciós. Estic segur que quan arribi el moment en parlarem i tant de bo sigui en positiu i acabem dient alleugerits, un ja era hora!, per què no el van fitxar fa cinc anys!
Fins ara ni jo ni ningú de manera explícita, hem criticat al Sr. Guasch, no el coneixem i tampoc sabem que proposarà, sobretot perquè entenem que el seu perfil és molt econòmic i que si ell i el seu equip són capaços de generar un projecte engrescador, viable i prestigiós, per tant de convèncer a un director artístic de prestigi en l’àmbit operístic que ajudi a engrandir la história del Liceu, tots ens en felicitarem.
Sóc de l’opinió, precisament per el que ens dius, que ara per ara fitxar el director artístic no és la urgència màxima del teatre, tot i que en treballar amb terminis tan amplis tampoc ens podem adormir gaire, ja que tan aviat entri ha de començar a dissenyar a partir de on en Joan Matabosch hagués començat a treballar justament ara i de ben segur, en els pocs buits que li haurà deixat, més algun projecte que ja sabem que no es farà tot i estar pràcticament tancat, ja podrà deixar alguna empremta de les seves capacitats.
Si tal com dius, el Sr. Guasch i el mestre Pons arribaran a un acord per continuar endavant el projecte de millora del cor i l’orquestra, és una de les millors notícies que ens podies donar.
Ahir em va dir una persona del teatre que tan aviat tingués l’oportunitat de presentar-me’l ho faria, mentrestant si el coneixes i vols dir-li que desitgen que faci molta feina i ben feta, i que tots, si veiem que les coses es projecten bé, s’expliquen millor i sobretot es fan com s’han dit i els resultats són els que esperem de tot el nou equip, a IFL i el més important, en tots els liceistes, tindrà el suport i el reconeixement més absolut.
Jo, no cal que et digui, que estic a la seva disposició.
Torna quan vulguis o puguis, això és a partir d’ara, també casa teva.
M'agradaM'agrada
En Roger sembla ser qui és o estic al·lucinant?
M'agradaM'agrada
Tu sabràs que vols dir…
M'agradaM'agrada
Apreciat Joaquim,
gràcies per la vostra resposta.
Perdoneu que torni a aquesta hora. Però és quan puc.
Personalment crec potser no em vaig expressar bé.
Quan un llegeix una frase com la que es va escriure en aquest apartat del dia 6 (agafant aquesta com un exemple):
“Desconec que passarà amb el mestre Pons i el seu projecte, suposo que el Sr Guasch deu estar afilant les eines…”
un pot entendre que es fa un comentari potser sense tota la informació i donant a entendre que el binomi Guasch i Pons és incompatible, però pel que arriba del Liceu sembla que no. Tot el contrari tot i que sembla ser l’entorn no ajuda.
Però en cap cas volia crear un malentès, sinó tan sols felicitar la feina que està fent el Mestre Pons i els cossos musicals i cors del Liceu.
Jo el que volia dir amb això és que és important que donem missatges en to positiu que dient el mateix que amb una visió negativa, pot ajudar a sortir del atzucac emocional en el que el Liceu es pot trobar.
Tanmateix, vull corregir que crec que és important tenir Director Artístic quan abans millor, però sense presses. Encara que les programacions estiguin tancades, ja que així l’elegit podrà tenir temps per treballar amb la Direcció General per buscar solucions de sostenibilitat econòmica. Això sí, suposo que sempre i quan es pugui incorporar tan aviat sigui possible en funció dels seus compromisos. Estic segur que coincidim en aquest punt també. Com igual coincidiríem amb la visió sobre el Director del Cor que també és important.
Bé, vaig tancant. La persona que des de dins el Liceu m’ha pogut facilitar aquestes petites informacions, però no més que aquestes ja que sembla que el Sr. Guasch és molt discret segons m’han dit, també em va dir ahir que es troba en el punt d’estudi i elaboració del que li va encarregar el Patronat del Teatre i ja implementant les bases del canvi. Diuen també que és una persona oberta, que escolta i que de ben segur escoltarà a tothom. Segurament, amb això que diuen d’ell, el teu contacte no trobarà cap problema per presentar-te’l. Ja ens explicaràs l’experiència.
Bé… paro aquí i em vaig a posar a llegir el post d’avui que promet interessant.
Bona nit.
M'agradaM'agrada
Hola de nou Roger:
Ves en compte que això d’IFL crea una certa addicció 😉
Bé, ara que ens escolta gaire gent, crec que el Sr. Guasch una mica si que haurà d’esmolar les eines, li caldrà per fer coses amb precisió màxima, per això caldrà que estiguin ben esmolades, per fer els talls ben precisos i sense sang, però ho haurà de fer. Ara bé, jo no crec que hagi de ser precisament l’orquestra i el cor, que ja han sofert el que han sofert i són el col·lectiu minoritari en la massa global dels treballadors del Gran Teatre del Liceu (quina paradoxa, oi?, els que hagin de patir una vegada més una amputació, ans al contrari.
Per cert tenim un nomenament nou, que espero que no amplií la nòmina, potser si ho expliquen bé ho entendrem, però tal i com ho ha anunciat la premsa, no substitueix a ningú, o si?
Si el Sr, Guasch té com a objectiu el projecte del nou Liceu, jo personalment li recomano un nou Liceu, pot preservar les coses bones que té, que en té moltes, però que aprofiti en la mesura que pugi, per canviar models obsolets, models de treball intern ancorats en unes rutines obsoletes, cal optimitzant recursos i sobretot guanyar en productivitat de departaments adormits, això ell de ben segur ho sap fer molt bé. Però també caldria que com a mínim estudií la possibilitat de canviar vells conceptes, com els abonaments, les pròpies temporades, com s’ha de distribuir el ventall entre òperes, dansa i concerts. Jo crec que aquí cal fer molta feina, possiblement és un tema tabú, però no crec que s’arronsi per això, si realment en aquest àmbit es poden fer millores i per tant no crec que el continuisme del model actual, un model que ja no em sembla vàlid, sigui un objectiu encertat. Ara té una oportunitat d’or.
Si tu saps de cert que el Sr. Guasch vol que el director artístic s’incorpori ja, em satisfà, això donarà tranquil·litat a molta gent i convé programar bé i amb temps, estem d’acord, però que la presa i la manca de definició de quin Liceu volem pel futur, no faci que alguns candidats de prestigi operístic que puguin estar interessant en unir el seu CV amb el Liceu i Barcelona es tirin enrere. Segur que n’hi ha molts en el mercat internacional, fins i tot disposats a no guanyar d’entrada sumes astronòmiques, ja que el Liceu malgrat tot el que ha passat, continua tenint un nom en majúscules i incorporar-se com a Director Artistic d’aquesta institució i en una ciutat tan atractiva com Barcelona, de ben segur deu ser molt temptador. NO haurien de desaprofitar l’ocasió i sobretot mirar i apostar per l’esdevenidor.
Estic segur que quan arribi a encaixar la mà amb el Sr Guasch trobaré a una persona que sap i vol escoltar. No ets la primera persona que m’ho diu i jo no el penso atabalar gaire…de moment 😉
Bona nit Roger, aquesta, com vaig dir no fa gaire, és la meva hora predilecta.
Ah! i si un dia coincidim pel Liceu, també m’agradaria saludar-te.
M'agradaM'agrada
Bon dia, Joaquim:
La teva darrera resposta (“Per cert tenim un nomenament nou, que espero que no amplií la nòmina, potser si ho expliquen bé ho entendrem, però tal i com ho ha anunciat la premsa, no substitueix a ningú, o si?”) m’ha cridat la curiositat. Quin és aquest nou nomenament? Parles de la premsa. On puc llegir res d’aquest tema? Gràcies!
M'agradaM'agrada
Hola N.Porpora:
“El fins ara responsable de Comunicació de la Cambra de Comerç de Barcelona, exdirector general del Grup BPMO i exdelegat d’Europa Press Catalunya, Joan Corbera, serà el nou cap del citat departament, que englobarà els serveis de premsa, relacions institucionals, relacions públiques, protocol, publicitat, web, xarxes socials i el projecte social.”
La font:
http://www.europapress.cat/cultura/noticia-liceu-potencia-les-arees-comercials-comunicacio-amb-nou-pla-estrategic-20131106132946.html
M'agradaM'agrada
Dubte aclarit, Joaquim! Moltes gràcies 😉
M'agradaM'agrada
DE res, a disposar
M'agradaM'agrada