IN FERNEM LAND

RENÉE FLEMING AL PENTHOUSE DEL LINCOLN CENTER: Un tribut a la música nord-americana (vídeo)


Renée Fleming al Penthouse del Lincoln Center, 10 de maç de 2012

Renée Fleming al Penthouse del Lincoln Center a Nva York, 6 d’abril de 2012

Avui ens traslladem al Penthouse del Lincoln Center de Nova York, un petit teatre estil Foyer del Liceu, però de luxe i amb unes vistes espectaculars, on es celebren concerts i recitals de cambra en un entorn realment  especial, per assistir a un concert de la soprano Renée Fleming acompanyada per la Orpheus Chamber Orchestra i amb la intervenció com a invitat de Josh Groban i de la germana de la soprano, acompanyades d’una banda de soul, per oferir-nos un tribut a la música nord-americana i amb un apartat especial al teatre musical, del que durant aquest cap de setmana en faig una especial menció, arran del concert que ofereix l’OBC avui dissabte i demà diumenge.

El programa és el següent:

  • Knoxville: Summer of 1915 (Samuel Barber)
  • Broadway Love Songs by Rodgers & Hammerstein, Lerner & Lowe, Cole Porter and Stephen Sondheim
  • Song by John Kander – “A Letter from Sullivan Ballou”
  • Selections from 2010 Indie Rock Release “Dark Hope”:
    • Endlessly (Matthew Bellamy)
    • No One’s Gonna Love You (Barrett, Bridwell & Hapton)
    • Soul Meets Body (Death Cab for Cutie)
    • Hallelujah (Leonard Cohen)
    • In yor Eyes (Peter Gabriel)

Renee Fleming
Orpheus Chamber Orchestra
Josh Groban i Rachelle Fleming
Stanley H. Kaplan Penthouse

Lincoln Center de Nova York, 6 d’abril de 2012

Renée Fleming, amb la seva habitual dosi de sofisticació i distinció, versiona alguna de les obres en clau lleugerament jazzística i acaba el concert endinsant-se en el món del Pop, acompanyada de la seva germana Rachelle Fleming que l’acompanya fent les segones veus, configurant un programa eclèctic des de l’òpera a la música actual en una demostració, si voleu discutible de la versatilitat estilística i de les privilegiades condicions vocals, això si, en la secció no lírica ajudada per la megafonia que li permet fer de vocalista sense haver de impostar i fer allò que sempre critiquem als cantants d’òpera quan fan els quasi sempre impossibles crossovers. Si bé en la darrera part es justifica molt bé i la Fleming s’adequa com un guant, no hi estaria tan d’acord quan canta parts de musical destinat a veus líriques, si bé cal dir que quan els hi dóna un gir jazzístic queda plenament justificat.

Estic segur que tant en els fans de la soprano, com els que us agradi gaudir de la música sense cap mena de prejudici, el concert us interessarà i qui sap si fins i tot us agradarà

Us deixo el vídeo en un únic enllaç que us permetrà visionar-lo tan aviat l’hageu descarregat, però cal tenir en compte que és de quasi 1GB.

ENLLAÇ VÍDEO (1 arxiu)

http://rapidshare.com/share/0FAC696FABCA530719C5C8987B25EA44

Que tingueu un bon dissabte

18 comments

  2. ems

    Gracias Joaquín, adoro a la Fleming, no solo como cantante sino también como persona….. sus Strauss, perfectos y sus ganas de entregarse al publico……. no importa lo que haga, siempre tiene, magia de estirpe casi casi desaparecida…..

    M'agrada

    • Joaquim

      Yo tengo ambivalencias constantes con Fleming, me seduce y me empalaga a porcentajes similares, eso sí, cuando me gusta, sobretodo en Strauss, me gusta muchísimo. En otros repertorios la encuentro discutible y en otros directamente insoportable, ahora bien, ella como ninguna, sabe adaptarse a los diferentes géneros y tiene una profesionalidad extraordinaria.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: