IN FERNEM LAND

23 DE GENER DE 1939


Aida, acte 2on escena 2ª al Metropolitan Opera House l'any 1940

Aida, acte 2on escena 2ª al Metropolitan Opera House l’any 1940

Tal dia com avui però de l’any 1939 en el Metropolitan Opera House de Nova York es representava:

AIDA {430}
Giuseppe Verdi-Antonio Ghislanzoni

Aida………………..Elisabeth Rethberg
Radamès……………..Beniamino Gigli
Amneris……………..Bruna Castagna
Amonasro…………….Carlo Tagliabue
Ramfis………………Nicola Moscona
King………………..Norman Cordon
Messenger……………Giordano Paltrinieri
Priestess……………Thelma Votipka
Dance……………….Maria Gambarelli

Conductor……………Ettore Panizza

Metropolitan Opera House
January 23, 1939

Un repartiment important encapçalat per la gran Elisabeth Rethberg i el mediàtic Beniamino Gigli.

Com és cantava Aida fa 75 anys?

Us deixaré uns Youtubes per tal de fer-nos una idea aproximada, però abans m’ha semblat molt interessant copiar de la web del MET (quina envejable web i quina base de dades més treballada, útil i d’imprescindible consulta) l’opinió del crític del New York Sun, Oscar Thompson, d’aquella representació, la darrera de la sèrie d’aquella temporada i que representava la reaparició després de 7 anys d’absència, del gran tenor italià a l’escenari del MET, cantant Radames, un rol que no feia gaire que havia incorporat al seu repertori i que segons Mr Thompson no era per a ell.

Review of Oscar Thompson in the New York Sun
Pandemonium among the standees behind the brass rail attended the return of Beniamino Gigli to the Metropolitan Opera last night after an absence of seven seasons. There was plenty of enthusiasm elsewhere in the audience chamber, but of a less hysterical kind. A poll of the Monday night subscribers might have yielded a considerable variety of opinion as to whether all this show of excitement was justified by the essential qualities of the performance. There might even have been a certain cynicism about the nature of the more violent handicapping and the accompanying shouts of ”bravo.” It is quite enough, however, to accept the testimony of the ears and record for the tenor a triumphant re-entry.

Mr. Gigli’s reappearance on the stage, where he had been a favorite for twelve years, from December, 1920, to the spring of 1932 was made as Radames in Verdi’s “Aida,” a role he had never sung at the Metropolitan and a fairly recent addition to his repertory. His chief companions in last night’s cast were Elisabeth Rethberg, Bruna Castagna, Carlo Tagliabue, Nicolo Moscona and Norman Cordon, all familiar in the parts entrusted to them. The tenor prodigal aside, this was a standardized rather than a brilliant cast. Ettore Panizza conducted and shared with the singers the bows before the curtain. The tenor sang with much fervor and there was evident on the part of his associates a desire to match him in the spirit of the representation. But once the hammer-and-tongs intensity of the performance is conceded-the ensembles in particular having more than their everyday dramatic impact -there are to be faced a multitude of issues having to do with the vocal artistry of this performance.

It must be said frankly that Mr. Gigli’s is not a Radames voice. It remains the voice for “Una Furtiva Lagrima” rather than for “Celeste Aida.” The singer began last night’s performance by pumping and pounding out the notes of that air and he pumped and pounded through much of the evening thereafter. There were some seductive phrases in the Nile scene and again in the duet with Amneris in the last act. But it was only occasionally that his hard-driven heroics permitted the true and treasured quality of the voice to be heard. Mr. Gigli’s is basically an exceptionally good production. Yet his singing was characterized by almost every vice of style that can be charged against an artist-he scooped, he sobbed, he aspirated syllables and resorted to the glottis stroke in his attacks. He treated sundry legato phrases as if they were successions of small explosions and in his effort to enlarge his limited top notes he sang them so “open” that they resembled shouts.

Voice of Lyric Beauty.

Yet in spite of the punishment to which the voice was subjected, much of its beauty remained. There are few such voices, the reason for conserving the lyric charm of this one.

Both Mme. Rethberg and Mme. Castagna had difficulties with the pitch. The usually dependable contralto clearly was out of her vocal stride. Still, at considerably less than her best, she contributed a liberal share of the opera’s best singing. Of the soprano, it can be said that she recalled other days and other Aidas at moments in the Nile scene and again in the final duet in the tomb. The Amonasro of Mr. Tagliabue recalled nothing in particular, but in the Gilbertian sense did it very well.

Some of the costuming suggested that Verdi’s collaborators had been up to their old trick of mixing the babies. Aida at her first entrance could have passed for Azucena in any opera house in the world.

L’opinió és molt interessant i fins i tot divertida, no difereix gaire del que ens passa i diem avui amb altres cantants It must be said frankly that Mr. Gigli’s is not a Radames voice. It remains the voice for “Una Furtiva Lagrima” rather than for “Celeste Aida.. Potser algú dirà que tant de bo tinguéssim un Radames com Gigli, i jo m’apunto al desig, sobretot si l’hem de comparar amb el darrer vist, escoltat i patit al Liceu.

Aquí us deixo els Youtubes:

A Mr Thompson Rethberg tampoc li va agradar gaire, però segurament per altres mtius, ja que és difícil trobar a algú que digui que aquella veu sumptuosa no fos pas verdiana. Deixem-ho amb allò de que no va tenir una bona nit.  Aquí teniu la imponent veu de Rethberg cantant uns quants anys abans el “O patria mia”, amb alguna que altre fixació però amb una evident exhibició d’estil i expressivitat, un gran fraseig.

Podem escoltar ara a Gigli en el seu desvergonyit “Celeste Aida” tal i com el va gravar dos anys abans de la representació novaiorquesa, a Londres, dirigia l’orquestra Walter Goehr. En una gravació, ara i abans és el que diem sempre, però a dalt de l’escenari…

Gigli tenia una veu molt sonora, solar, tota llum, el legato, al menys en aquesta gravació és més aviat precari, talla massa les frases per respirar, però caram quina manera de cantar, sempre amb la tendència al plor i ailas! amb un agut molt treballat i discutible. De ben segur hi hauria espectadors que el discutiria, però no cal parlar del mite Gigli, oi? o si?

Pel que fa a Bruna Castagna, l’Amneris d’aquella representació, cantava de  manera intensa però canviava sovint d ecolor,  l’escoltarem a l’escena del judici del quart acte, i apreciarem en tot el seu recitat dramàtic, unes influències veristes, per a mi prescindibles. La representació és del mateix MET però de 1940 i el Ramfis aquella temporada va ser Ezio Pinza. Sorprenent els ralentandos de la Castagna… (frase que dóna peu a la eixerida i desenfrenada vena còmica de Xavier C  😆  ). El só sembla de principis del segle XVIII, hi ha un moment que sembla que anem asseguts en un tren en marxa…

Amonasro va ser el gran baríton Carlo Tagliabue que escoltarem en unes posteriors representacions de l’Aida del mateix 39 però en una altre sèrie,  també amb Gigli, però amb una altra Aida, la memorable Zinka Milanov. Pel fa al so, continuem al segle XVIII. Gigli està molt intens i ella, en mig de la tempesta acústica mostra una veu molt jove, lamentablement no hi ha un fragment d’Aida més llarg a Tagliabue d’aquella representació. L’Amneris continua sent Bruna Castagna que era l’Amneris oficial del MET en aquells anys.

És molt curiós escoltar els aplaudiments finals comentats per el locutor de la ràdio i ja m’ho sabreu dir, si és que escolteu tot el youtube, si quan surt Milanov a saludar hi ha algú que la protesta (potser algun familiar, amic o tifosi de la Retbergh?o no és a Milanov?)

I dels importants ens queda el Ramfis de Nicola Moscona que escoltarem també al MET, però l’any 1946 acompanyant a la gran Blanche Thebom. Com podeu veure els cantants al MET pràcticament eren una companyia amb algunes variacions, però que s’anaven repetint temporada rere temporada.

La curiositat de la gravació la trobem en la sacerdotessa de Thelma Votipka, una mezzosoprano molt activa en el MET i que l’any 1950, onze anys més tard encara feia aquest rol, ara sí, amb una companyia absolutament renovada a l’ AIDA de 1950. L’any 1944 Votipka cantava Adalgisa al costat de Milanov, sempre al MET.

CastagnaBruna.Amnerisdebut

Com que el 23 de gener de 1939 era un dilluns, no hi va haver matinée al MET i per tant l’horari del l’inici de la funció va ser la nit. És una llàstima, ja que si hagués estat una matinée d’aquelles que comencen a la una del migdia hagués coincidit amb l’hora de naixement de Colbran que quan els primers violins del MET iniciaven els misteriós preludi, ell de ben segur ja havia fet algun plor amb aguts inclosos.

No hi ha hagut manera de trobar una coincidència d’aquell dia i any amb una representació rossiniana, que hagués estat la combinació perfecta, però al menys al Met feien òpera que per aquelles dates el Liceu estava tancat i barrat, ja que Barcelona es trobava en els moments més trists i tràgics a molts pocs dies de l’entrada de l’exercit rebel per la Diagonal.

Serveixi doncs aquest testimoni novaiorquès per felicitar el 75è aniversari del gran Colbran, l’imprescindible, alhora que agrair-li les impagables contribucions per fer IFL més valuós.

Gràcies Fede i ja em perdonaràs, però com que no tens FB…. 😉 i molts dels que aquí t’aprecien n tenen ni el teu e-mail, ni el teu mòbil, és l’única manera per la qual tanta gent que t’estima i t’aprecia t’ho facin saber en un dia tan assenyalat.

 

 

 

 

 

49 comments

  1. Caráy los últimos párrafos me han hecho salir los colores. Cuando me haya rehecho de la sorpresa comentaré este espléndido post.

    Sí, es una pena que no fuera en sábado mi nacimiento y no coincidiera con una matinée rossiniana (nací ese día a las 7 de la tarde, hora de España), pero ya me agrada que en ese día cantaran juntas la Rethberg y la Castagna, aunque según dice el cronista norteamericano desafinaron un poco…

    Muchas gracias, Joaquim., estoy a punto de derramar una lagrimita.

    Cómo pasan los años y qué corta es la vida!!! Pero hay que vivirla con intensidad y no desaprovechar ni un segundo.

    Salud para todos y Amor mucho Amor.

    M'agrada

  2. Glòria

    Que passis un molt feliç aniversari i que per molts anys continuem gaudint dels teus coneixements i de les teves explicacions i sobretot, de la teva amistat!. Petonets!

    M'agrada

  3. He anat a la web del MET i he mirat què van fer el dia del meu aniversari. Tannhäuser (bé que sigui Wagner, malament que sigui el que menys m’agrada) dirigit per James Levine, amb producció d’Otto Schenk i el següent repartiment: Richard Cassilly, Teresa Zylis-Gara, Bernd Weikl, la malaguanyada Tatiana Troyanos, Kathleen Battle com a pastor i el debut a la casa del gran Kurt Moll com a Landgraf Hermann.

    M'agrada

  4. Avui no tocaven ralentandos de la Castagna, que ho tenia jo molt ben anotat a la meva agenda que tocava aniversari. Per cert: aquell mateix dia va morir (o van matar) Camilla Castagnola amb la seva parella, un futbolista austríac a qui deien el Mozart del futbol. Si arribes a tirar una mica d´aquí i d´allà, encara ens plantaves un concurs 🙂
    Per molts anys, Fede!!!

    M'agrada

  5. Fernando S.T.

    !Per molts anys Colbran¡

    Una tarjeta de felicitación muy original, nada raro tratándose de un post en IFL.
    Mi cumpleaños no coincide con temporada de ópera del hemisferio norte, tendré que investigar en el Teatro Colón o ahora que caigo, en la Arena di Verona.

    M'agrada

  6. bocachete

    Molt ben trobat: aquest home sempre ens sorprèn. Per molts, molts anys, amb bona salut i millor oïda! Felicitats! Al 39, pocs Rossini deuria haver-hi en repertori, però algun d’ells, com ara el Barbiere, s’està fent d’allò més exòtic i rar a casa nostra; a veure si abans d’arribar als 80 del Colbran podem tornar-lo a veure.

    M'agrada

  7. Un regal magnífic, merescut i ple d’emotivitat. Els que tenim la sort de conèixer el Fede sabem, de la seva grandiosa memòria i sapiència musical però també de la seva sincera i generosa amistat. Que per molts anys poguem segui-ne gaudint. Moltes felicitats Fede i fins aviat.

    M'agrada

  8. Maribel i Victor

    75 petons Fede i moltes felicitats, es fantàstic arribar als teus anys i estar tan be com tu estàs.
    Gracies Joaquim per compartir amb tots nosaltres aquesta felicitació tan especial

    M'agrada

  9. Concep

    En començar a llegir l’apunt he pensat que avui no tenies res d’actual, que ja és força rar que això succeeixi, i ens volies fer entrar en el sempre polèmic món dels cantants en el seu temps i els crítics amb el que canten, però després he fet un somriure d’orella a orella en veure que l’interessant preàmbul era l’excusa per felicitar a Colban.
    Brillant solució escènica,no trobeu?
    Per molt anys Colbran

    M'agrada

  10. Eduardo

    Estimado Colbran, espero que hayas disfrutado de tu cumpleaños, y mas aun con el regalo que Joaquín, (generoso como siempre), lo ha compartido, poco importa los años, eso es no significativo, tus aportes y comentarios son vitales, en este blog, un gran saludo, desde Montevideo, Uruguay…

    M'agrada

  11. Muchas gracias a todos por vuestras muestras de amistad. Todo cuanto me habéis deseado os lo deseo yo también a vosotros. Estoy agradecido y muy emocionado. Y que el amor por la Música nos siga uniendo; esto va para dirigido muy especialmente a todos aquellos/as que físicamente os encontráis lejos de mi alcance habitual.

    M'agrada

  12. alex

    Aunque algo tarde, FELICIDADES COLBRAN ( FEDE)!!!

    Sería o no adecuada la voz de Gigli como Radamés, pero tenores como él ( y como el resto del famoso cast), hace años y años que no existen, ni creo existirán.
    Gigli tampoco me convence del todo como gran Radamés ( particularmente y en este rol, prefiero por este orden a Del Monaco, Bergonzi, Pertile, Tucker, Merli, Corelli, Björling y hasta al joven Domingo )

    M'agrada

  13. Jordi

    Ahir no vaig passar per ifl i encara que no ens coneguem personalment, per molts anys Colbran, tots els que venim a petar aquí en un moment o altre del dia, sou una mica com aquells veïns que atures per l’escala per parlar de més coses que no pas el temps.

    M'agrada

  14. Gloria Aparicio

    Moooooltes Felicitats ! quin luxe de felicitació del estimat Joaquim,, i penso que está molt bé que quan es va iniciar la funció al MET tu ja estiguessis “presentable” per la ocassió….vull dir, rentadet, pentinadet amb el corresponent “kiki” obligat que ens feien en aquells temps ( sempre que hi hagués cabells, es clar…) ja sabia que tu i jo erem nascuts el mateix any ( ho vem comentar un dia ) i m’engresca doncs trobo que estem força eixerits tenint en compte que la primera Música que vem escoltar en el ventre de les nostres mares van ser els impactes de les bombes i altres…..per sort això no va influir per , més tard, coneixer i aprendre a distinguir i estimar la bona Música, que per molts anys Fede així sigui…….
    Ei ! consti que jo sòc una miquetona més jove…..
    Una forta abraçada.

    M'agrada

  15. Josep Olivé

    Ops! En veure el titol del post vaig pensar en llegir-lo complet el cap de setmana i ara me’n adono de que hi havia un originalissim leif-motiv… Arribo tart doncs, però arribo: Felicitats Fede, moltes felicitats, i moltes gràcies per compartir el teu cabal torrencial de coneixements amb tots nosaltres!

    M'agrada

  16. Agradezco a los que se han añadido a felicitar mi cumpleaños – después de mi agradecimiento previo-, por el hecho de dedicar unas líneas de afecto a mi persona que yo os devuelto con igual intensidad.
    Aquí un amigo.

    M'agrada

  17. Kàtia

    Ara entenc el lirisme que envolta Colbran,no podia neixer en un millor dia.Moltes felicitats,Frederic,i t’he de dir que el dia que et vaig veure per primera vegada no hauria dit que tens aquesta edat i que consti que no et faif la pilota.
    Una abraçada…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: