IN FERNEM LAND

LICEU: TOSCA (1/3): SERAFIN-FERRERO-HENDRICKS


Tosca, acte 3er Producció de Paco Azorin, fotyografia de © A Bofill

Tosca, acte 3er Producció de Paco Azorin, fotyografia de © A Bofill

Em costa començar aquest apunt ja que vaig sortir del Liceu molt decebut i preocupat. Mentre baixava l’escala encara podia escoltar els aplaudiments i els bravos que es va endur quasi en exclusiva la senyora Serafin, pocs havien optat com jo per marxar mentre els cantants rebien els aplaudiments i tots els que ho fèiem o així m’ho semblava en a mi, amb la cara pagàvem.

Una Tosca s’ha de fonamentar en tres grans cantants, però també en una direcció d’orquestra i una producció, doncs bé, en la segona representació d’aquesta nova producció que es va estrenar abans d’ahir i que jo vaig veure ahir diumenge per la tarda en un Liceu pràcticament ple, no ho vaig saber trobar, és més, estic convençut que no és complia cap dels tres  requisits.

Comencem per Paolo Carignani que s’endú el dubtós privilegi de  retornar a la mediocritat a l’orquestra del Liceu i que jo ja creia desterrada després dels tres primers títols i els concerts simfònics que he assistit fins ara.

El so global va ser vulgar, el so individual d’alguns solistes no va ser gens distingit, el volum sempre exagerat i  sense matisos, sense cap recreació en els múltiples detalls orquestrals que Puccini posa a l’abast del director musical. Paolo Carignani s’estima més  fer rajar el so pel broc gros encara que això suposi menjar-se als cantants, sobretot si algun no té la potència suficient per batallar contra un mur quasi inabastable.

Se suposa que un director musical ha de ser capaç d’adaptar-se als cantants, és més, hauria de ser una exigència, sobretot si té tres repartiments diferents, amb cantants d’emissions i característiques vocals ben diferents. Potser els del primer cast són capaços de sobrepassar les seves batzegades, però els que tenia ahir a disposició, no, i estic segur que ell no varia gens el criteri, amb això ja ho he dit tot, però si el que ens diu, encara que sigui cridant, fos magnífic, atribuiria la mediocritat a la poca adequació vocal de les veus escollides, però  no només és això.

Quan es programen 15 representacions de Tosca, o qualsevol òpera, s’han de fer forçosament amb repartiments diferents i aquí rau un dels primers problemes d’aquesta Tosca.  Mentre que en les altres òperes programades fins ara, el segon repartiment tenia categoria, en aquest cas el dubtes ja sorgien del primer cast i el segon ni tan sols l’igualava, quedava d’antuvi per sota.

Avui parlo del segon dels tres repartiments previstos, però amb un canvi, ja que Jorge de León, el Cavaradossi que tenia que cantar diumenge, va cantar el rol en la funció de l’estrena de dissabte, ja que el Sr. Riccardo Massi de moment no cantarà (té previst fer-ho el 17,20 i 23 de març) i per tant el Liceu va decidir fer un  transvasament, una solució que a La Sonnambula li va anar molt bé, ja que tenia a la Sra Massis com substituta, però que lamentablement i segurament seguint criteris econòmics i tenint l’aforament quasi garantit, no es van escarrassar gaire en aquest imprevist i ens van assignar al  Sr. José Ferrero, un cantant que jo crec que no té el nivell per cantar un Cavaradossi al Liceu, però com que ell no va ser el pitjor de la representació m’estimo més no ser gaire cruel.

Martina Serafin és una notable soprano austríaca que en el Liceu ens va fer unes magnífiques Lisa a la Dama de Piques i Mariscala al Rosenkavalier. Ara torna amb Tosca i tot hi fer-ho bé, per a mi és una Tosca quasi irrellevant. Per què?, no ho sé, si bé cal dir que va anar evolucionen en la seva implicació, fent un tercer acte bo, però Tosca ja ha d’agafar-te des de abans que fins i tot entri en escena, amb els “Mario, Mario, Mario” del primer acte. Bona veu, intenció i bon fraseig, però no n’hi ha prou, mancava intensitat dramàtica i si bé és veritat que una mica més de benevolència de part del mestre Carignani que continuava dirigint com si tingués a dalt de l’escenari el torrent vocal de Radvanovsky, no li hagués anat gens malament. Serafin té una bona veu de lírica spinto, però no una veu de volum excepcional. Tot i que Azorín situa la majoria de vegades els cantants en un pla molt proper al prosceni, la veu no sortia amb la suficient llibertat, o ella no estava prou còmode i contenta  amb tot la que l’envoltava, i no m’estranya. En el primer acte va estar en una discreta correcció, en el segon una mica més intensa, però amb un “Vissi d’arte” sense gaire sentiment. En canvi en el tercer semblava que decidís, després de l’ovació rebuda en acabar la seva ària en l’acte anterior, que ella podia ser la triomfadora i va sortir molt més decidida, clavant un Do en la famosa “Io quella lama gli piantai nel cor” que feia presagiar un acabament més que digne en el valent “Triomfal” amb el tenor. Les seves frases finals van ser gaire bé espectaculars i va aconseguir fer un triomf d’una representació globalment mediocre. El Liceu li hauria d’agrair tota la vida aquest esforç, però per a mi no va ser suficient. En el tercer acte Tosca no pot alçar el vol, és massa tard.

En el panorama dels tenors operístics hi ha pocs Cavaradossi de traca i mocador, però millors que els presentats en el casts inicials, sí. Sabíem per tant, que tant amb Massí, com amb De León o Kim, i ara Ferrero, ens oferien quelcom més que dubtes, i encara que Cavaradossi canti poc, el que canta és essencial, l’error per tant era inicial.

Ferrero va començar nerviós, ho entenc, i amb evidents mostres de inseguretat, ja que potser ni tan sols havia assajat amb l’orquestra. Hi van haver significatius i perdonables desavinences amb el fossat, però tots ho haguéssim perdonat si en el fraseig de “Recondita armonia” hagéssim trobat alguna espurna d’elegància, de musicalitat, d’esperança si més no, de possible millora, però el silenci glacial en acabar denotava que el desencís era gran. Ferrero té una veu i un registre de tenor de veritat, però manca molt estudi, molt més treball i molt més rodatge abans d’aterrar en una Tosca liceista, això ho penso i així ho he de dir. Abans de cantar al Liceu (Ferrero ja havia cantat un Turiddu en els torns populars), hauria de fer-ho en teatres i temporades d’un altre nivell, ja que les platees al Liceu costen 220€, i per tant crec que el nivell havia de ser notablement superior. Això és així de simple, i encara que us sembli cruel no ho és, és una qüestió de qualitat/preu. A quins teatres es paguen 220€ per una platea?, i en aquests teatres, quins tenors canten Cavaradossi? Cap dels Cavaradossi anunciats mereixen que algú es gasti aquesta quantitat i això el Liceu ho ha de saber, i si fa 15 representacions les ha de garantir amb tenors a l’alçada, i si no han de fer aquests les platees no han de passar de  60€.

Ferrero va anar fent alts i baixos, desafinades alternades amb veu tremola i aguts més o menys ferms, però el que no té Ferrero i no sé si tindrà, és distinció, elegància, musicalitat  i la passió que Cavaradossi ha de transmetre en les seves intervencions. No n’hi ha prou en col·locar un agut a un Vitoria! sense vehemència, cal donar el to i l’accent per fer que “E lucevan le stelle” sigui quelcom més  que l’ària mil i una vegada escoltada en les millors veus i versions. Com a mínim ho ha de intentar, però ahir semblava que la feina era acabar l’ària sense accidents, i això el Liceu no s’ho pot permetre i el públic no s’ho mereix.

És clar que el pitjor ve ara, ja que el Scarpia del baríton (he dit baríton?) Scott Hendricks no és digne, que no sé si és el mateix que dir indigne, però en qualsevol cas va ser un Scarpia galdós. Hendricks que en havia cantat bé aquell inoblidable Krol Roger, va fer un mini Scarpia, un Scarpia de joguina, ja que la veu no té presència, cap presència davant de l’orquestra pucciniana i molt menys en mans de Carignani. No té registre greu, la veu és pàl·lida i cap sonoritat dramàtica, és poc consistent per imposar a les frases el verí i la intenció requerida. Un Scarpia pot optar, encara que en a mi no m’agradi, per no cantar i dir, com feia Carrolli imitant a Gobbi, és una opció davant de la impossibilitat de lligar les frases, per exemple, però un Scarpia mai pot quedar fos, ni inexistent, la veu ha de fer por i imposar respecte i autoritat. Amb Hendricks no va ser només en el final del Te Deum, on molts barítons amb facultats queden tapats, va ser una constant en tota la seva actuació. Ell es va esforçar en fer-ho teatralment bé, i és veritat que va treballar molt la part com actor, però ja li donarem el telefon de Xavier Albertí per tal de que el tingui present per la temporada del TNC, al Liceu no i com Scarpia, menys.  Quan va sortir a saludar al final, no es va notar cap reacció diferent per part del públic, de la donada a tots els altres rols secundaris, i es tractava de Scarpia. En realitat s’hagués hagut de protestar.

No parlaré gaire de la desagradable emissió de Alessandro Guerzoni com a Cesare Angelotti. Qualsevol baix del cor estic segur que o hagués fet amb més dignitat.

Bé el Sagristà de Valeriano Lanchas, també com actor.

Inexplicable que José Manuel Zapata, el que en altre temps semblava que tenia que ser un gran cantant rossinià, canti Spoletta. Quelcom que hauria de fer pensar molt al propi tenor i amb el que ha fet amb la seva veu i carrera, és clar que a aquestes alçades no sé si té gaire solució. El seu Spoletta va ser més aviat discret i no sé si vocalment massa caricaturitzat, o és que la veu ara ja és així?. Trist en qualsevol cas.

Jordi Casanovas va passar la prova del Sciarrone i no sé si el carceller que varem veure ahir era Dimitar Darlev o Pierpaolo Palloni, ja que ni la fulla de mà (després en parlaré), ni el web del teatre ho especifica. Bé doncs, el que fos ho va fer correcta i ja em perdonarà que no pugui ser més concret.

Elena Copons es va fer càrrec del rol del pastor i ho va cantar bé.

El Cor va forçar una mica per impressionar en el Te Deum o és que Carignani els hi va demanar? no ho sé, però em va semblar que en la cantata del segon acte hi va haver de tot una mica i no tot bo.

Bé el Cor Infantil d’Amics de la Unió de Granollers

Arribats a aquest punt la producció per bona que fos, poc podia fer per satisfer-me.

Jo penso que quan un teatre decideix fer una nova producció, aquesta en coproducció amb el Teatro de la Maestranza de Sevilla, és que vol dir alguna cosa nova sobre l’òpera escollida, ja que per dir el mateix que hem vist sempre, millor llogar-ne una de les mil i una que hi deuen  haver i n fer despeses innecessàries. Aquesta em sembla en a mi, que és una de les finalitats, entre moltes altres, que te un director artístic. En les noves produccions és on s’ha de veure la importància i el tremp del teatre en un projecte de creació artística, encarregat a un equip o a un director que ha de prestigiar amb la seva obra, el nom del teatre que li fa l’encàrrec.

Paco Azorín m’era conegut per ser l’escenògraf de Lluís pasqual, entre altres directors i jo crec que la “seva” Tosca ha quedat en això, en una escenografia única de solució més hàbil que bella, i no gaire cosa més.

Pràcticament tot era convencional, si bé Azorín ha volgut que es notés que tenia idees, idees que no fan més bona la història, ni la canvien, ni tan sols aporten res nou, però tenen la finalitat de fer-nos veure que el Sr. Azorín ha passat per allà.

Ja vaig comentar en l’apunt preparatori, que Puccini havia deixat tota l’acció molt acotada, però si el director d’escena decideix deixar-nos sense el ritual posterior a la mort de Scarpia, tan ben descrit per l’orquestra, ens ha de proposar quelcom prou interessant per omplir  el llarg andante orquestral. Azorín se n’inventa un altre amb poca gràcia i amb una innovació ridícula per part de Tosca quan s’acomiada de tots els torturats que encara romanen a la cambra de tortures i que queden a la vista en un moment concret de la tortura a Cavaradossi. És una solució inútil que vol deixar constància que Azorín ha fet alguna cosa. És clar que no és fins al final del tercer acte, mentre Tosca i Cavaradossi canten el duo, quan ens deixa la perla de la producció, el punt d’incògnit que ens ha de fer pensar en allò que ens vol dir i el que significa, qui sap si el missatge final. Tosca es treu el vestit imperi i es queda amb una combinació anys 40/50 del segle XX i es vesteix amb un vestit de la mateixa època (faldilla can-can), mentre li posa a Cavaradossi una camissa de màniga curta adient per anar a prendre el sol  la platja, i així és com s’acaba l’òpera, amb un salt de 150 anys, de la Roma de 1800 a la Roma de la dolce vita, i fins i tot els soldats que afusellen a Cavaradosi s’han transformat amb tristos i grisos Carabinieri. No té cap solta ni volta, a no ser que Azorín ens vulgui fer ballar la padrina, mentre es fot un tip de riure a les nostra esquena. Altre missatge jo no li sé veure.

Azorín no sap que fer amb Tosca i a part d’un decorat, que potser amb un disseny de llums més original, creatiu i atmosfèric lluiria més, es queda amb una convencionalisme escènic alarmant. El disseny de llums de Pascal Mérat és avorrit per fosc i pla. El vestuari de Isidre Prunés tampoc és gaire impactant i queda difós en la permanent penombra en uns clors poc agraïts.

Ja hem vist moltes coses i algunes excel·lents, per tal d’acabar veient com amb els últims compassos del impressionant Te Deum plouen pètals rosats del sostre , en un recurs d’espectacularitat provinciana, que potser és el que acaba sent aquesta producció, provinciana, com el cast i la direcció.

Aquest és el nivell que ens esperarà en el futur Liceu? Creuen que anuncien Tosca ja ho tenen tot garantit?, creuen realment que amb unes tarifes d’escàndol ens poden oferir un espectacle de ínfima qualitat? Si aquest és el pla artístic del futur ja m’han vist prou.

Finalment:

Hem estrenat nou format del full de sala, que ha passat de ser un únic full, a tenir-ne dos, a dos tintes i amb una fulla promocional del proper títol, ja amb descomptes. No cal ser un expert per veure que el nou full és més car, ja que el paper és més bo i amb fotografies a color de la producció (bellíssima per cert) de la propera òpera que ja anuncien amb descomptes del 15%. Lamentable!.

La ciutat invisible de Kitege és un espectacle que el teatre hauria de saber vendre. Des de fa setmanes i mesos en els mitjan de comunicació haurien de fer esment, s’haurien de organitzar conferències i actes informatius de caràcter promocional i gratuïts, per tal de crear interès en tota la comunitat musical, ja que és el títol més interessant de tota la temporada i un esdeveniment de primera magnitud, també de caire internacional. El Liceu en canvi tira la tovallola i ofereix per desesperació de qui hagi comprat entrades al preu original, descomptes a hores d’ara del 15% i aneu a saber fins on arribaran el dia mateix de les representacions

Doncs bé, el contingut informatiu dels programes de sala d’abans d’ahir i ahir anunciaven que cantava el Sr. Massí i Jorge de León, mentre que ens assabentàvem del canvi, tant el dia de l’estrena com ahir, per la megafonia  segons abans d’iniciar-se l’espectacle. Jo no sé que s’estalvien, però la imatge no és bona i el missatge que es després, tampoc. Insisteixo que hi ha qui ha pagat 220€.

La megafonia també va aprofitar el comunicat del canvi de tenors, per fer esment de la mort de Gerald Mortier, però sense demanar cap minut de silenci.

Em queden dues Tosca i gaires ganes no en tinc, potser deixant passar els dies…

Liceu, ves en compte, pots prendre mal

70 comments

    • Yves Paraire

      Doncs jo, estaba a l’estrena, y estic bastant d’accord amb el que es diu per aquí… per postres es veu que va haver-hi algún problema amb els carabinieris y els fusells no van disparar… aixi que, a sobre ,el pobre de león s’ens va tindre que morrir d’un cop d’aire o potser d’algun gall venint del fossat… y particularment d’algun tombó… que dolents els condemnats.. per sort no he tingut que pagar 220 euros ….

      M'agrada

  1. Totalmente de acuerdo contigo, Joaquím.

    Lo visto ayer, creo que es de lo más penoso que he visto, supongo que exagero,pues tratándose de mi Tosca del alma, soy aún más…. intransigente.

    No voy, ni puedo añadir (pues no sabría…) algo más a tus apreciaciones……algo sí, los esbirros con el penoso Scarpia a la cabeza, parecían salidos del Carnaval de Sitges….perdón por Sitges…..

    A mi partenaire, le iba comentando,… como tú muy bien dices…. el precio de la entrada , (con descuento de abono)… y es para hacer punto y raya…… en eso estamos…. me temo……

    Me voy poco a poco despidiendo del Liceu… entre alguna que otra lágrima…..

    Besos a todos/as

    M'agrada

    • Jo no vull dir res més del que he dit. No m’agradara que després et quedessis sense, però ni tu, ni jo, ni el Liceu es poden creure que s’esgotin, malgrat que penso fer una campanya per mobilitzar a mig món, i no cal que et digui que el Liceu no hi té res a veure i Rimski molt.

      M'agrada

  2. Raúl

    Comencem bé… Per sort només tinc entrada pel primer cast. Per cert, la platea val 163€, lo que valen 220 són les 13 llotges centrals d’amfiteatre.
    Quina ràbia lo de Kiteje, jo ja havia comprat l’entrada i no precissament barata, en fi, que hi farem.
    Espero que la crònica que ens puguis fer del primer cast pugui ser molt diferent a la d’avui, encara que lo de l’escenografia no té solució.

    M'agrada

      • Raúl

        No he volgut dir en cap cas que siguin barates, són caríssimes i amb aquest cast, un robatori, però les llotges centrals d’amfiteatre, que són les que valen 220 són encara més robatori, ja que almenys a la platea no tens les làmpades a davant i a aquestes llotges moltes localitats sí que tenen una ditxosa làmpada al davant. que pot tapar-te un bon tros d’escenari (ho se per la web, no perquè jo hi vagi).
        Espero que no t’hagis pres el meu comentari sobre els preus malament perquè no l’he fet pas amb ànim impertinent ni molt menys, i estic completament d’acord amb que amb un cast així la platea no hauria de passar de 60 €. La realitat però és que les localitats de platea estan gairebé esgotades a totes les funcions. Amb el primer cast encara s’entén, però amb els altres dos… I sobretot planyo als pobres abonats que els ha tocat el segon cast a l’abonament, ja que han pagat lo mateix que els que els ha tocat el primer i la qualitat suposo que serà molt diferent.

        P: si vols invertir bé els diners, enlloc de repetir aquest cast a la platea, el pots repetir a la primera fila del prosceni de segon pis, on la visibilitat és molt pobra i l’acustica no deu ser massa bona i també van a 163 o a la segona fila d’una llotja lateral d’amfiteatre, al mateix preu i també amb greus deficiències. xDDDDD Amb aquesta politica de preus és gairebé impossible omplir el teatre.

        M'agrada

      • Era pura ironia Raúl i doble sentit.
        Aquests preus només es justifiquen, cm en el cas de Cendrillon o Sonnambula per uns repartiments envejables a tot el món i amb aquestes Toscas, ni la del primer cast….
        Potser caldrà començar a estalviar i fer viatges de cap de setmana a ciutats que amb tres dies ofereixin més qualitat i a preus més econòmics, Berlín per exemple.

        M'agrada

      • Raúl

        Joaquim, no sé si has vist la crítica que fa Maricel Chavarria a La Vanguardia sobre Tosca. Si la de La Sonnambula era insulsa, aquesta diu veritables barbaritats, entre elles atorga a Verdi la composició de Norma, diu que la direcció de Carignani fou exquisita i elogia l’escenografia. No sé si encara hi deu haver algú que es basi en aquestes crítiques a l’hora de decidir si comprar o no entrades, però crec que demanar crítiques una mica més serioses (encara que no estiguin al nivell de les teves) és quelcom elemental. Aquesta senyora realment és experta en òpera?

        M'agrada

      • Bé, la Maricel Chavarria no fa crítica, aquesta la fa Roger Alier, ella fa més aviat crònica social, però de tant en tan en deixa anar una de l’alçada d’un campanar, com aquesta que esmentes. Ella és la cap de cultura de La Vanguardia, per tant es permet aquestes coses i si el director, que és qui és, li permet…
        Jo ja fa temps que la tinc clixada i per a mi té molt poca credibilitat, també operística, és clar.

        M'agrada

  3. Gloria Aparicio

    Vaja, i jo contant els dies que em falten per arribar al 22 i encara que com vaig apuntar fa uns dies no em volía fer gaires il-lusions….. tampòc contaba amb tant desencís, tinc un altre repartiment però en vista del que dius potser serà sorpresa……..bé, sempre es millor estar preparada per “lo pitjor” es una manera d’amortir la patacada.

    M'agrada

    • Creus amb els miracles?. El 22 és el tercer repartiment, jo hi vaig el 19, per tant el 20 tindràs l’apunt d’aquest repartiment. No n’espero gairebé res, a veure si així acabo sortint mínimament satisfet.
      Ho sento Glòria, de veritat.

      M'agrada

  4. La cosa no pintaba bien desde el principio. Como suele ser habitual, en este tipo de títulos nos venden la función con un cantante bueno y un reparto mediocre tirando a malo y claro, al final la cosa no funciona. Es el timo de la estampita y caemos como bobos una y otra vez.
    Yo tengo el martes el primer reparto. Me compré la entrada suelta porque en el abono me entraba el segundo, con la Serafin, pero visto lo que cuentas, me ahorraré el paseo el día que me toque este segundo reparto. Prefiero perder una entrada que salir cabreada del teatro.
    Este año estoy repartiendo mi escaso presupuesto musical entre clásica y ópera y es innegable que la primera me está trayendo bastantes más alegrías que la segunda, por la calidad de las interpretaciones que tenemos la suerte de poder disfrutar en el Palau y el Auditori. Con todo el dolor de mi corazón, el año que viene la balanza se inclinará de forma casi definitiva por la música clásica. Bye bye Liceu…

    M'agrada

  5. Concep

    Les veus de dissabte eren unes altres i ja en parlarem quan l’hagis vist, però la representació teatral és la mateixa i la direcció d’orquestra també, i ja en això estem plenament d’acord.
    Això més que una Tosca és una gerra d’aigua freda i espero que només sigui això, a una temporada que marcava la diferència.

    M'agrada

    • Estic convençut que en les properes òperes tornarà el nivell que va iniciar la temporada operística, bunyol verdià a part. El que em preocupa és que el model d’aquesta Tosca s’assembla molt a tota la temporada vinent.

      M'agrada

  6. alex

    Con tanto cambio y reajuste de cantantes, cada vez me siento más satisfecho de mi decisión de haber pasado al turno popular donde ya sabes lo que te espera ( son 3 o 4 títulos solamente), te ahorras bastante dinero incluso con buenas localidades y luego, compro entradas adicionales para todo lo que me apetece del resto de la temporada
    Sobre las TOSCA y fuera de Radvanosky y Serafin , quizás también algo de De León, Massi y Maestri, cantantes y cast menos que discretos e insuficientes para un teatro y los caros precios del Liceu
    Mañana martes, me estreno con el primer cast para continuar la semana que viene con los restantes

    M'agrada

      • Los técnicos de sonido hacen maravillas y las retransmisiones son siempre más agudas que las voces al natural. Yo he comentado lo que he visto y oído y todos los que asistimos al ensayo, estuvimos de acuerdo, incluso le protestaron, cosa con la que no estoy de acuerdo, pues no era una función oficial . Este señor estuvo mal, muy mal y su voz es más mate que la de Patricia Ciofi , pero esta señora es una gran artista y este muchacho no. O sea que sí, existe el Audioshop.

        M'agrada

      • Ya te enterarás si fue por enfermedad. de eso estoy seguro. Pero por enfermedad -que no se le notó en ningún momento- el color de la voz no varía y el brillo tampoco, su voz nunca sonó ronca sino mate. Patricia Ciofi tenía la voz mate en el ensayo -y estaba enferma- y mate en las funciones oficiales, pero en alguna de éstas cantó mucho mejor (nuestra función por ejemplo), no en todas, pero ese mate de la voz de la Ciofi es una característica suya permanente que no procede de si estaba o no indispuesta.

        M'agrada

    • També va succeir a Sonnambula i no va ser el desastre d’aquesta Tosca. Aquesta Tosca estava mal programada des d’un bon inici, amb uns repartiments dolents, fonamentats en les tres senyores, i una ja gastada abans de començar, però contractada quan encara estava en un bon estat vocal que n feia preveure aquest ocàs prematur.

      M'agrada

  7. Mi gozo en un pozo. Aún siendo Martina Serafin una buena cantante con una hermosa voz su Tosca no pasa de correcta. El resto para el gato, como suele decir un amigo liceísta.

    Carignani ha mejorado mucho desde el ensayo. Aquellas insufribles lentitudes han pasado a un ritmo más lógico, pero su dirección musical no es ni mucho menos aceptable.

    La escena muy aparatosa pero claustrofóbica. El Sr. Azorín me tendría que explicar lo de los cuadros de la sacristía que pasan de Madonas a desnudos laicos…, aparte de las chorradas del cambio de vestuario del tercer acto y el irrisorio saludo de Tosca a los torturados uno a uno antes de ir en busca de Cavaradossi, ambas cosas señaladas ya por Joaquim. Amén de la esquinita para “la povera cena interrotta” de Scarpia y el minipupitre -o lo que sea- para escribir del susodicho “malo”, sin una mala silla donde poder acomodarse, por lo que tiene que escribir de pie…Son tantas las bobadas que tengo que seguir: con el escondite de Angelotti detrás del cuadro de su hermana, cubierto por una lona, el “imprescindible” prólogo sin música -al que se apuntan todos los “genios” de la escena que se precien- con acción casi invisible por culpa de una nefasta iluminación o la falta de candelabros y cruz para el Scarpia muerto y que Martina Serafin compensó ayer con su cruz colgante, cosa que no hizo Radvanovsky en el ensayo. Enfín no pararía. Mediocridad constante y falta de ingenio. El único atisbo de “creación” es comenzar el tercer acto con Spoletta y otro esbirro descubriendo el cuerpo sin vida de Scarpia. Muy poco para una obra tan bien escrita y musicada.

    Con decir que el segundo acto -que yo tengo en un altar- me fue tan olvidable como cierta ópera de Donizetti que prefiero no recordar ya está todo dicho. No sentí ningún tipo de emoción ni interés. Esto, señores, es muy grave y no para mí, para el Liceu.

    Pese a ello el público braveó bastante y nadie protestó nada. Se ha perdido totalmente el sentido de la orientación. El público paga y piensa que braveando y aplaudiendo compensa el gasto u otra cosa peor que no tiene ni idea.

    M'agrada

    • Estan buscant un públic no entès, que ompli atrets per la popularitat del títol i això vol dir moltes coses i quasi cap, tret de la plena ocupació, de bona.
      Aplaudir tan bon punt comencen a veure que el teló s’abaixa és la prova evident de que la música interessa poquíssim.

      M'agrada

  8. Pués me lo poneis bonito….
    Lo de los aplausos nunca lo he entendido, hay aplausos y “aplausos”…,yo pienso que en principio ( siempre que no sea un fiasco) hay que aplaudir, en su medida , por respeto al trabajo de tantísima gente que interviene en cualquier espectáculo de importante magnitut ,la ópera sin duda lo es pero , no entiendo esa manera de jalear exagerada que parece no tener fin cuando ha sido una actuación simplemente “mediocre” y que conste que yo misma en ocasiones he salido de una sala con las manos rojas y el corazón bombeando de una manera anormal …….supongo que el sábado 22 me perderé esa mágia, que pena…

    M'agrada

  9. timamót

    El que expliqueu d’ahir no em sorprèn en absolut.
    Del dia de l’estrena se salva la Sondra Radvanovsky, malgrat el particular timbre de veu que té. Va estar bé. També se salva Ambrogio Maestri i el seu Scarpia, per veu, musicalitat i presència escènica. Dos sobre tres.

    A nosaltres ens va tocar Jorge de Leon i vaig trobar que té un potent instrument però li falta molt per dominar-lo i cantar amb gust. En mans d’un bon mestre de cant, podria fer-ho molt millor. Això si, va ser bravejat per un públic que sembla que només aprecia el “chorro de voz”.
    També coincideixo amb tu que l’orquestra tocava a un volum exageradament fort i amb pocs matisos. Si això afegim la col·locació al davant dels cantants feia que tot plegat resultés cridaner i atabalador, en comptes d’impressionant o emocionant. També pot ser que els virus m’hagin deixat els timpans delicats, però quasi em molestava.
    De la posta en escena no em vull allargar. Una obra com aquesta tan bona teatralment, amb una unitat de temps i uns espais tan concrets no necessita gaires invents artístics i alguns dels introduïts eren francament absurds. El canvi de segle és per dir-nos que la crueltat del poder polític és manté al llarg del temps?. No cal, ja ens ho sabem molt bé. Tampoc entenc la reducció brutal de l’espai escènic en el segon acte, de manera que el palazzo Farnese sembla els darreres de les estructures de la Gae Aulenti al MNAC i impedint que detalls, per mi, tan significatius com que Scarpia vagi sopant indiferent als gemecs dels torturats o el que diu el llibret de Tosca posant-li els canelobres i la creu. Per últim, la carta que Cavaradosi ha de començar a escriure íntimament E lucevan le stelle … fa que el cantant s’enfili a la taula per cantar l’ària i Leon ho va fer de forma estentoria…

    M'agrada

    • Una producció dolenta pot passar desapercebuda amb cantants bons, però quan la mediocritat s’apodera de l’escenari, et fixes amb coses que amb un cantant bo et passarien per alt. En alguna cosa t’has de distreure durant el segon acte, mentre tens una nul·litat de Scarpia 😥
      No tenia cap ganes de Maestri, la veritat, però després d’escoltar a Hendrincks el desitjo amb fruïció libidinosa 😆

      M'agrada

  10. Regí

    Ho sent molt per tots vosaltres. “Tosca” és una de la meues òperes favorites. Una obra que no té desperdici, que manté l’atenció constantment, que emociona… clar està, si es fa ben fet. Una pena anar-se’n decebut quan esperes passar un bona estona.

    Escena de les de “Konzept” que desfan l’obra. El llibret té unes indicacions escèniques que s’han de respectar perquè la trama tinga sentit. No es por posar Don Quijote en un 600, com va fer Orson Welles.

    “Tosca” és un títol que atrau, que ompli les butaques. Em tem que el que haveu contat és el que ens espere pertot arreu. A València, ja va dir Fabra que volia que la gent poguera anar a Les Arts en vaquers. Tot in simptoma del que ens espera. Banalització i polulisme barat. Per si us aprofita de consol, ací encara estem pitjor i no s’espera res de bo. L’òpera no hauria d’estar en mans de polítics analfabets, que és el nostre cas.

    M'agrada

  11. Giacomo

    Estoy perdido, tengo un entrada para mañana para OIR que no ver a la Radvanosky. Tenía anotado que cantaba el 6,8,11,14,17,20 y 23.¿ha cantado ya? en que reparto está ahora? es que soy de provincias y me temo que estoy absolutamente perdido. Compré una entrada sin visión a propósito y además no he estado nunca solo, perdido alli arriba, solo quería oir a Sandra,ahora: ya no sé ni la voy a oir y tengo que hacer 800 km….. Leyendo lo que habeis escrito, casi prefiero no ver nada…me conformo con oir Gracias.

    M'agrada

  12. ems

    Joaquín, que triste me ha dejado tus comentarios, he pensado que Tosca podía y debía ser un buen inicio para la temporada del Liceu, que pena!!!! ahora que mi salud ha mejorado, me había propuesto volar 12 horas, para estar en ese teatro, que tanto quiero…. pero piensas que hay algo bueno que no deba perder?

    M'agrada

    • La temporada despues del fraude de los conciertos Verdi, se inauguró con una espléndida Agrippina, siguió con una fastuosa Cendrillo, con dos repartos de ensueño, y prosiguió con una grandiosa Sonnabula. Nos creíamos afortunados y dichosos, con Tosca nos hemos pegado un tortazo, pero espero que remontemos con La ciudad invisible de Kitege y Die Walküre.
      Si vienes serás bien recibido y ante todo nos alegra tu mejora, por nada del mundo quisiera que una Tosca desgraciada y sin ambición, te privara de un viaje a Barcelona para ver una buena representación de ópera.
      Si vienes a finales de abril podrías ver La leyenda de la ciudad invisible de Kitege y el recital de Angela Gheorghiu y Saimir Pirgu en el Liceu. Ese mismo fin de semana coincide en el Auditori el director Jakub Hrusa i la violinista Janine Jansen, para interpretar el concierto de violín de Prokofiev y la patética de Tchaikovsky (25,26 y 27 de abril). Piensa que esa semana es la de Sant Jordi (23 de abril) una fiesta cultural excepcional en Catalunya.
      En el Palau el 28 de abril Pablo Heras Casado dirige la Orquestra Barroca de Freiburg y al Orfeó Català con obras de Schumann y Brahms.
      Si te animas, ya sabes 😉

      M'agrada

  13. En las representaciones de Tosca del sábado y del domingo, fuimos de mal a peor, siendo la de ayer domingo una verdadera tomadura de pelo. Incapaz de escuchar el fraseo de las voces, lo más que alcanzaba escuchar desde mi butaca eran unas notas que apenas sobresalían de los vientos, metales o cuerdas … que emitían unas notas imprecisas. pero ¡¡¡que trompas más patéticas!!! ¡¡¡que horror Dios!!! … y eso que el Espíritu Santo presidiendo la escena.
    Y es que es todo malo, como una maldición: voces de teatrillo de provincias, director de “chim pum chim pum”, escenografía iconoclasta que transforma las vírgenes en unos cuerpos lujuriosos, vestuario mediocre y de mal gusto… esta Tosca nace como una maldición…la irreverencia en según que ambientes debe ser un mérito para garantizar la contratación, sino no que entiende su uso reiterado y artificioso venga a cuento o no
    ¿Y se supone que con la proliferación de Toscas que hay en el mercado el Liceu tiene que conseguir alquilarla en otros teatros para amortizar su producción?.
    La función del sábado, sino ver si que al menos se dejó escuchar, ya que aunque empezó de una manera fría, a partir del segundo acto la interpretación mejoró de manera sobresaliente e incluso fue capaz de sobresalir con distinción del fortísimo que impone el director al foso… o es que tocan sin matices como quien está estudiando la lección.

    M'agrada

    • Tosca ya se preveía como un fracaso, espero una remontada que nos vuelva al nivel de las tres primeras, cre con Kitege y Die Walküre se logrará, pese a algún “escolanet”.
      Me preocupa la próxima tempoarda…

      M'agrada

  14. Kàtia

    Doncs,mira que bé,amb el que m’agrada la Tosca.Si surto descontenta m’enfadarè com una mona.Em toca el 18,veurem què passa.El meu fill s’assegura el 11 per la Radvanosky i segons com torni també s’apuntarà al seu abonament.Més val que no llegeixi els comentaria sino caurà de memòria

    M'agrada

  15. bocachete

    Sap greu. No em toca aquest repartiment: tinc els altres dos, però en fi… M’ha sabut especialment greu això del Zapata: en llegir-ho, hi he pensat i aquell home tenia una veu molt interessant i un futur prometedor. La veritat, ni me’n recordava, però ara en llegir-te… Què li ha passat? Tan malament està? No sembla que hagi fet excessos ni males tries de papers. És llàstima.

    M'agrada

    • N és que estigui malament, tampoc és que sigui una cosa inblidable, però és que està cantant Spoleta, un senyor que si s’hagués aplicat una mica cantaria en els millors teatres, rols rossinians.
      AL 2009 el varem veure a Pesaro cantant rols solistes i ja varem apreciar una manca de progressió i una certa deixadesa, no només estilística, una mica alarmant, sobretot perquè a Pesaro no et pots permetre passar de tot. Ja no hi ha tornat i la seva carrera està com està.
      Jo crec que hi ha cantants que no són capaços de seguir amb el rigor, l’estudi i la disciplina que representa ser un cantant d’elite i s’estimen més deixar-ho córrer i dedicar-se a rols menys compromesos. No deixa de ser decebedor, ja que Zapata tenia una veu amb moltes possibilitats. Però tal i cm el vaig veure en una terrassa esmorzant, vaig entendre que no tenia gaire cura de la seva veu i la seva salut en general….

      M'agrada

    • jordi

      He escuchado la ópera por la radio esta noche mientras iba en el tren camino a Barcelona, tenía muchas ganas de escuchar en directo a la Radvanosky , y me ha convencido. Habré escuchado decenas de veces la Tosca de Price y Callas ( mis favoritas) y Sondra ha estado magnífica,me ha gustado mucho. Mientras la escuchaba en el tren me decía: vaya, tendría que haber ido al teatro¡¡¡…. Es de esas veces que me hubiese gustado estar en el teatro para escuchar a esta soprano en directo. Pues la radio está muy bien claro, a mi me ha ido genial, pero no hay nada como el directo, y encima con una soprano con esta voz. En fin, aún quedan varias funciones , así que no me voy a quedar sin escucharla en directo, a ver si me produce la misma sensación.:-)

      M'agrada

      • jordi

        Tornava a Barcelona per motius professionals ,en el tren de les 20:25 aprox. i vaig recordar que retransmitien l’òpera , així que vaig conectar el meu móvil i vaig sentir bona part de l’òpera , exactament fins el vissi d’arte, inclòs, després dels aplaudiments del vissi d’arte , i ja està. ja no vaig sentir més, perquè quan vaig sortir al carrer ja m’estaven esperant, osigui que fins al vissi d’arte 🙂 però bé, ho repeteixo, va agradar-me moltíssim, la Radvanosvky, osigui, vull dir, quan la escoltava pensava és d’aquelles veus que fan gaudir en directe, doncs imagino que té una veu d’aquelles que omplen ben bé el teatre i fan gaudir a l’espectador. saps, vaig pensar, sentir aquesta soprano és com sentir a la Tebaldi, a mi em donava aquesta sensació. bé, és una apreciació molt personal.:-)

        No com altres sopranos….que no diré, que jo mateix em deia: però està cantant? no l’escolto…¡¡¡ jejeje. bé, això m’ha passat un parell de cops, i curiosament amb noms coneguts….jejeje, però bé, m’ho reservo¡¡ 😉
        en canvi amb Radvanosvky NO passa això, si per ràdio vaig quedar encantat, imagina’t en directe. wow¡¡¡ espero anar demà o a les seves dues darreres funcions, però no ho sé encara si podré anar al Liceu, ja veurem¡¡ depén del temps lliure, feina, etc.

        Em preguntes si un altre repartiment?
        bé, aniria encantat a qualsevol repartiment, ja que Tosca és de les meves preferides, i quan t’agrada un títol tant, doncs encara que sigui medriocre en alguns aspectos( altres cantants del repartiment, escenografía, etc.) doncs el gaudeixes igualment, més o menys….al menys jo.
        Recordo el trovatore de Cedolins, que ella va estar bé…en alguns moments.altres no tant….osigui que bé hi aniria, perque no? també a la Serafin, doncs sembla que agrada i ha tingut éxit, osigui que crec que quedaría satisfet,
        Sincerament, no faig un viatge fins la ramblas per tornar a meitat de funció,com ja he fet en alguns títols, no molts, però sí uns tres o quatres, que vaig sortir durant l’entreacte, mai ho he fet en plena representació…jejejeje, no ho faria mai. bé una vegada ho vaig fer a Torí, ja que el tren de nit cap a París, sortia a les 23h, i jo havia de sorti cap a l’estació, si no, lògicament m’hagués quedat,, durant aquests anys, que en realitat no és res, tenint en compte el munt de vegades que hi he anat, però és que a vegades era insoportable ” l’art” del cantant….osigui que preferia tornar a casa o a l’hotel.
        Jo tinc que tenir una garantía que passaré una bona estona, suposso que és per això que cada vegada hi vaig menys al teatre….., sino…prefereixo quedar-me a casa i evitar el desplaçament.
        Ara, per la Radvanosky el faria, lògicament,i per la Serafin i Cedolins, doncs també. 🙂

        M'agrada

    • Hola Oriol, benvingut a IFL.
      Gràcies per deixar l’enllaç que potser va permetre que algú que no ho sabés, el permetés seguir la transmissió que ja teniu disponible prement la fotografia de la producció a la columna de la dreta, a dalt de tot.
      Torna quan vulguis

      M'agrada

  16. Manu

    Aquesta Tosca, si no vaig errat la va programar l’enyorat Joan Matabosch… Les coses com son.
    Ja estava pensada per guanyar diners, per tant de la part escènica poc calia esperar. El Carignani és un bon mecànic, poc més. I els cantants, son els que són…

    M'agrada

    • Efectivament Manu, és una Tosca de l’època Matabosch, i qui sap si imposada i retallada en el pressupost i en els repartiments. No oblidis que quan Matabosch ja no podia fer de Matabosch i havia de sotmetre’s a designis generals, es va buscar la vida, i mira’l ara, més content que un gínjol

      M'agrada

  17. Marta B

    Jo sóc de les que va acabar bravejant a la Serafin, aixó si, vaig esperar que el director baixés la batuta. La veritat és que em va fer disfrutar molt en l’últim acte. Ara bé, la resta molt d’acord amb el que dius. Quan el Sr. Ferrero va obrir la boca vaig pensar que estaria molt bé poder-lo sentir al teatre Fortuny on quan fan òpera la platea costa 45 euros, però crec que encara no hauria de cantar al Liceu. Scott Hendricks no em va agradar gens i la direcció de Carignani la vaig trobar bastant barroera, sobretot en els forte.
    La posada en escena, ni fred ni calor i, sincerament, “más de lo mismo” amb el canvi d’època del vestuari del tercer acre.

    M'agrada

    • La teoria d’en Fede, sempre tant tocant de peus a terra és que Tosca no pot pujar a dalt de la taulada d’aquell Castel Sant’Angelo amb un vestit Imperi, i per tant res millor, ara que tot està justificat, permès i acceptat, que a darrera hora canviar d’època i tots tan contents.
      Azorín potser es fa un tip de riure veient les elucubracions que fan alguns per justificar una “fotesa” com aquesta, com si fos el famós monòlit de pedra negra del 2001 de Kubrick 😆

      M'agrada

  18. Raúl

    Avui a la web del Liceu ja no hi apareix Massi, i per tant al primer cast sempre actuarà de León, em sembla que no és mala notícia del tot. Pels dies 19 i 22, de Cavaradossi farà Andrea Carè, que no sé qui és.

    M'agrada

  19. Kàtia

    L’he escoltat per Catalunya Música.La Recondita em va fer patir,després es va espabilar una mica oi??A mí m’ho sembla.Vissi d’arte em va agradar molt,el Lucevan “com si com ça”.Per ràdio s’escoltava bé l’orquestra.Scarpia feia patxoca.El meu fill va tornar content.A veure qué passa el 25..

    M'agrada

    • En De León, com diu un amic, pal gato, ho sento però crec que el Liceu hauria d’aspirar a cantants millors. La veu podria ser bona, però ja mostra un desgast impropi d’un noi de la seva edat, amb oscil·lacions i vibrats que enlletgeixen molt el cant, un cant gents distingit i ple de coses a millorar, que no millorarà mai, doncs té més feina de la que voldria i potser fins i tot creu que ho fa bé, si el contracten tant.

      M'agrada

  20. Cristina

    Ahir , funció de Sant Josep, aquest no els va beneir gaire. Jo que soc sols aficionada l’unic que aprecio amb claretat es que l’orquesta NO va respectar un ja de per si mateixos “justets” cantants.
    El millor el Sagristà, el pitjor el pobre Scarpia que feia més pena que po al quedar completamenteclipsat pel volum de la musica. L’escenografia em va agradar tot i que el vestit de Tosca del 2on acte acabava de posar nervoiosos a tots plegats amb el soroll metàlic en contacte amb el terra…serà que no hi han opcions!

    M'agrada

    • Hola Cristina, haguessis pogut posar aquest comentari a l’apunt d’avui, ja que hauràs vist que j també hi vaig ser.
      Jo sóc més generós, ja que justet no em sembla idoni per Carè, ni tampoc per Cedolins, malgrat que va fer masses trampes per sortir-se’n airosa.
      No ens quedarà un gran record d’aquestes representacions, en global, tret de Radvanovsky que encara no he vist i si escoltat per ràdio.

      M'agrada

      • Cristina

        Gràcies Joaquim,
        habitualment no responc a comentaris, pero el 19 vaig quedar tan furiosa amb l’orquesta i Scarpia…que em vaig motivar a escriure aquest apunt de la meva experiència.
        Quan la opera no transmet l’emoció que mereix l’obra, no sols per la deficiència del cantant sino pel que considero un agravi de l’orquesta, una falta de bona direcció i de treball en equip, vaig quedar més enfadada que desabuda.
        Estic d’acord amb el teu comentari del dia.
        Salutacions.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: