Roger Guasch entrevistat a Catalunya Informació per Eva Compta

Ahir l’emissora de ràdio Catalunya Informació va emetre una entrevista que Eva Compta va fer al Director General del Gran Teatre del Liceu, Roger Guasch.

El Sr. Guasch parla dels temes importants: del nomenament de Christina Scheppelmann, del projecte artístic, de l’equip directiu, de la captació de diners, de la captació de nou públic, del deute, del dèficit, de les negociacions amb els treballadors i de molts dels aspectes que ens neguitegen.

El Sr Guasch és un professional que ha demostrat la seva vàlua a totes les empreses i projectes que ha participat fins ara, ell mateix els anomena i ell mateix es ven molt bé, però no té el do de l’oratòria, se’l nota insegur, sobretot quan no parla del que domina bé i no està acostumat a fer entrevistes radiofòniques. En privat us puc garantir que la impressió és tota un altra, però tot i així crec que fins ara, cap altre dels directors generals que ha tingut el Teatre ha parlat amb la solvència professional i m’ha generat tanta seguretat en molts aspectes vitals per la gestió de qualsevol empresa, ja sigui de material sanitari, de dolços o d’assegurances mèdiques. Però també és cert que quasi cap altre director general m’ha fet patir tant quan toca els temes artístics. Jo crec que sent intel·ligent com és, hauria de controlar una mica més les seves declaracions quan parla del que és propi al Liceu. Les poques intervencions que fa el mostren massa inexpert en temes musicals i quan esmenta Porgy & Bess i la classifica d’òpera jazz (que algú m’ho expliqui!) i anomena Summertime, francament se li veu el llautó. Jo no crec que hagi de tenir com molts li reclamen, experiència artística, ell no, però ha de tenir una certa continència i passar elegantment de segons quins temes.

Es percep en les declaracions que l’obsessió del Sr Guasch és generar recursos que puguin treure el teatre de la situació crítica actual, en això el Sr Guasch em dóna molta confiança, si bé aquesta generació de recursos tenen uns riscos . Segurament al voltant del Liceu es crearan unes activitats espero que només secundàries, que generaran els recursos suficients per no tan sols cobrir allò que han deixat d’aportar i que segurament mai més tornaran a aportar les administracions, sinó d’incrementar els ingressos que ens haurien de permetre fer les temporades operístiques que tots desitgem, però no només això, també de garantir el projecte musical consolidant una orquestra i un cor que necessiten inversions urgents per fer recanvis i ampliar plantilles, però compte amb desvirtuar el que hauria de ser l’activitat de la institució..

Estic convençut que en aquest projecte general el Sr Guasch i el seu equip faran una tasca important, tant d’estalvi com d’eficiència, i les plantilles alhora de ser molt professionals també seran productives i altament qualificades.

De les declaracions fetes en el passat i també de que efectuades en aquesta entrevista, em continua fent pànic el futur projecte artístic.

El Sr Guasch diu les coses que volem sentir molts, però de la manera que les diu es desprenen coses que de moment i sense tenir més informació em fan témer que el Liceu esdevindrà un teatre on allò que es tindrà més en compte és el negoci rentable, i encara que negoci i cultura no han d’estar enemistats, em penso que el condicionant de negoci malmetrà projectes artístics imprescindibles per ser referents internacionals com diu ell que som i serem.

Durant l’entrevista no em queda massa clara l’autonomia de la Sra Christina Scheppelmann a l’hora de programar. Malgrat les insistents preguntes del nou projecte artístic, el Sr Guasch no ens en parla i potser fa bé, per tant esperem que sigui la mateixa Scheppelmann que un cop oficialment anomenada ens pugui treure l’entrellat. El que si diu el Sr Guasch és que en l’actualitat hi ha un programa artístic vigent i que seguirem amb aquest. M’agradaria saber a quin programa es refereix, qui l’ha fet i qui forma l’equip que diu que l’ha validat, de la mateixa manera que voldria saber quins són els eixos que el vertebren . Vosaltres el coneixeu aquest programa artístic?. Joan Matabosch havia presentat un programa artístic? O jo vaig molt despistat o el Sr Guasch en aquest aspecte ha parlat per parlar i no ha dit res. Tampoc m’ha quedat gaire clar si Scheppelmann tindrà plena autonomia, ja que el Sr Guasch no ha estat prou clar i més aviat em penso que ha estat molt hàbil, ja que a part de dir que la programació  estaria subjecta al pressupost i a la seva validació, quelcom que és obvi, hi ha moltes maneres de gestionar un pressupost i de programar i no sé si ell estarà disposat a acceptar-les totes i tampoc sabem quin és el tarannà artística de la nova directora, quelcom essencial i més aviat crec que el projecte que ha presentat Scheppelmann, del que encara no en sabem res, però ha estat decisiu per ser ella l’escollida, estarà més d’acord amb els eixos del Sr. Guasch que en un altre que pugui entrar-hi en conflicte..

Em sembla intuir que la “ingerència” del Sr. Guasch en aquesta programació i sempre atenent a criteris d’ocupació, viabilitat i rendibilitat econòmica de cada títol, serà total i absoluta.  de no ser així en l’entrevista tenia l’oportunitat de ser contundent en aquest sentit i jo crec, ja em direu si vaig errat, que no ho ha estat. M’agradaria equivocar-me i m’agradaria que la Sra. Scheppelmann pogués programar amb absoluta llibertat cenyint-se en el pressupost, amb el títols i cantants que ella cregui que poden fer del Liceu un teatre de rellevància internacional i referent del sud d’Europa. Ja valorarem quan les coneguem  si les seves programacions són interessants o no, i si s’assoleix aquest nivell encara que sigui en una estètica diferent a la que jo desitjaria em  sentiria prou satisfet, però com ja vaig dir quan es va anunciar el seu nomenament, em penso que és el perfil idoni per un projecte prèviament establert al despatx del Sr. Guasch i em temo que és un projecte destinat a ser més d’entreteniment cultural que no pas de creació musical.

Aquest centre de creació s’anomena de manera tangencial en aquesta entrevista, no es descarta atenent a les declaracions del Sr. Guasch, però m’ha semblat entendre que les noves creacions s’enfocaran a espais alternatius, com el Foyer, que sortosament recuperarà protagonisme, però que no deixa de provocar una certa inquietud pensar que les obres de nova creació o les recuperacions de segons quins repertoris quedin relegades a un espai residual, no tenint el protagonisme que mereixen a  la sala principal.

El Foyer és el que és i té les limitacions que té, no reuneix condicions idònies per a representar accions escèniques, encara que s’han fet coses, però pensar que una estrena d’una nova òpera haurà de ser en format de cambra i en relegada al Foyer em sembla preocupant i de poca volada. El Sr. Guasch no ho diu obertament, però es desprèn del que diu que els experiments  són per a públics minoritaris i per tant relegats a llocs alternatius.

Que hi hagi una obsessió per portar nou públic es imprescindible, però mai es diu nou públic operístic, fixeu-vos en aquest detall, cal portar nou públic significa més ingressos i si venen per la via del jazz, el flamenc o les convencions de qualsevol mena, tant és, nous públics per activitats diferents, és això Sr. Guasch?.

No cal dir que l’activitat dels grans teatres que ell anomena no contemplen tota aquesta activitat paral·lela com a font de ingressos, i no cal dir que les estrenes de nova  creació es fan a la sala principal, això sí, a uns preus molt competitius. El Covent Garden en presenta molt sovint i quan ho fa sempre és amb figures internacionals donen relleu a l’estrena, com va ser Eva Maria Westbroek  a Anna Nicole, l’òpera de Mark-Anthony Turnage. Aquesta és una política que també es practica a Munich, Paris o Brussel·les i totes elles  s’estrenen en la seva sala principal i en les seves temporades d’abonament.

El Sr Guasch sap que en totes les declaracions que faci l’escoltarem amb especial cura quan parli de l’activitat artística, precisament perquè les vegades que ho ha fet fins ara han creat una certa inquietud, amb aquesta nova entrevista i ja amb la nova direcció anunciada i pendent de nomenament oficial, continua passant.

Sembla clar que en el Liceu l’òpera serà una activitat més, potser la més important, però no l’única. Ja sabeu el que penso al respecte. per a mi l’única, però no exclusiva, que és diferent, activitat que ha de fer el Liceu és l’operística i tot el que l’envolta, sense oblidar la dansa, tot i que hi ha altres espais a Barcelona on actuen companyies de dansa clàssica i contemporània, però el Teatre del Liceu reuneix un  gran escenari, la infraestructura i l’orquestra que en molts casos les companyies necessiten. A la ROH, a la Scala, o a la ONP, l’activitat de dansa és molt important i dóna de ben segur ingressos. Cal com en tot programar bé i separar els abonaments, si l’oferta és de qualitat hi ha prou públic per respondre.

D’entrada sembla més fàcil buscar recursos per a l’òpera amb altres activitats musicals o d’altra mena, però a mig termini els recursos i el prestigi de l’entitat s’haurien de obtenir amb el que ens és propi. Potser llogant la sala per a tres concerts de Sílvia Pérez Cruz s’obtenen més recursos que fent concerts o liederabends de Waltraud Meier,  Gerald Finley o Werner Gura, n’estic convençut, però jo continuo pensant que no podem derivar l’activitat d’aquesta manera. Ja he dit moltes vegades que els recursos per a poder programar Die Soldaten o The Death of Klinghoffer, dues òperes prou interessants per a ser programades i protagonistes en els darrers dies de certa controvèrsia a IFL, o Les Huguenots i La donna del lago de repertoris pretèrits, s’han de fer moltes Carmen, Traviata o Bohème  amb suficients atractius en els repartiments per garantir l’assistència massiva que omplirà la caixa, en canvi farcir l’activitat de recitals d’altres gèneres, per poder fer calaix, mantenint al marge l’activitat operística, no fonamenta un projecte artístic ambiciós, important i internacional.Potser es coneixerà el nom Liceu o l’hauran visita de manera precipitada molts creueristes, però no pas com es coneix La Monnaie, la Scala, l’òpera estatal de Munich o la de Viena, tots ells teatres on emmirallar-nos.

El Liceu no crec que hagi de atraure turistes amb cartells de Celine Dion o Harry Connick jr, ni tan sols l’estructura i l’aforament de la sala penso que siguin les més idònies per aquest tipus d’esdeveniments. En canvi si vol cridar l’atenció dels “Touroperators”internacionals, com sembla que es pretén fer, que no tinguin cap dubte que programant per exemple Manon Lescaut amb Kaufmann i Netrebko ho tenen garantit. Ara cal que el Liceu sigui tan important com per atraure i convèncer a aquests grans cantants, entre altres que ja ens visitaven, a formar part dels seus repartiments, ja que si volen fer la mateixa òpera però amb Marco Berti i Maria Guleghina, per dir-ne dos, no seria el mateix.

Aquí us deixo l’entrevista que Catalunya Informació ja deixat a disposició al seu web.

El Sr. Gusach ja ha dit diverses vegades tot el que havia de dir, no em sembla malament, crec que es bo que no s’atrinxeri en el seu despatx i que busqui connectar amb els liceistes. En els aspectes de gestió tinc confiança absoluta, esperem que ara sigui la Sra Christina Scheppelmann la que ens tregui dels dubtes, que per a mi com per a molts de vosaltres són els que ens interessen, tot i sabent que sense els altres, no seran possibles.