IN FERNEM LAND

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SABADELL 2014: RÀDIO NOSTÀLGIA, ones d’un segle


Big Band del CEME, Auditori 3 de L'Espai Cultural de Sabadell, 30 de juny de 2014. Fotografia Joana Soler

Big Band del CEME, Auditori 3 de L’Espai Cultural de Sabadell, 30 de juny de 2014. Fotografia Joana Soler

Dilluns va tenir lloc a l’auditori3 de l’Espai Cultura  de Sabadell el segon concert del Festival Internacional de Música organitzat per Joventuts Musicals de la capital vallesana, que cada més de juliol omple de concerts de tota mena l’acollidor amfiteatre a l’aire lliure de l’Espai Cultura, si bé el primer es va celebrar el dijous 26 de juny al Teatre de la Faràndula de Sabadell, inaugurant el que s’anomena 30 nits, i va tenir om a protagonista a Big Mama  amb la Bing Band del Taller de Músics, però en coincidir amb la Missa Scala Aretina a la Catedral de Barcelona, no hi vaig poder assistir, mentre que el de dilluns, que tampoc ens van acollir en l’amfiteatre al aire lliure que tan plaent fa aquests concerts estiuencs, va tenir lloc a l’auditori del mateix recinte, el segon concert amb la Bing Band del CEME (Centre d’estudis musicals especialitzats) de Sabadell, oferint-nos un suggeridor programa anomenat Ràdio Nostàlgia: Ones d’un segle, que simulant un programa nocturn de qualsevol emissora de radiodifusió, oferia un ampli repàs de temes universals, amb l’actor Enric López fent de locutor, sota un guió de Víctor  Alonso Berbel i el muntatge de Núria Quero, vestint la idea original del director de la Bing Band, Miquel Àngel Maestro.

La Bing band del CEME ja us podeu imaginar que és una orquestra integrada per músics molt joves, la immensa majoria suposo que encara cursant estudis al centre, i per tant en fase d¡aprenentatge i consolidació. Tocant amb l’entusiasme de la joventut i esperonats per el seu director que suposo que per sobre dels arranjaments no gaire compromesos, però amb alguna intervenció solista  prou rellevant (saxo i trompeta) cerca quasi sempre amb molt d’encert de treballar el so de conjunt, més que les individualitats, en la majoria de casos, encara tendres, però no això no va condicionar un trebell de conjunt notable que va entusiasmar al nombrós públic congregat.

Com ja he dit el muntatge simulava amb encert, una emissió radiofònica, d’aquelles que tots hem escoltat alguna vegada durant la nit, en la que un locutor estableix el contacte amb els oients, intervencions que enllaçaven els diferents blocs que amb més om menys encert cronològic, s’iniciava al voltant dels anys 30 del segle XX, per acabar en teoria amb Lady Gaga. Tot un repte.

Mentre s’escoltava la banda sonora, interpretada lògicament en directe per la Big Band, al darrere de l’escenari es projectaven fragments de documentals i pel·lícules que servien per emmarcar la banda sonora en el context històric, una idea que trenca l’àmbit radiofònic pretès, però que si hagués estat més curosament acabada, era prou interessant.

Quin va ser el problema del format? Doncs que no era gens rigorós en l’ordre cronològic dels fets, i ben bé podia succeir que entre molts salts incomprensibles, que després d’anomenar l’elecció del President Obama, sortís el President Clinton, o errades més notables com parlar de Joan XXIII i veure a Pau VI. Coses fàcilment disculpables si hi haguessin posat una mica més de rigor i cura.

En la selecció musical era impossible fer encabir tot allò que el nostre particular imaginari associa a les melodies radiofòniques que han marcat la nostra vida, i aquí la selecció malgrat que tot allò interpretat per la Bing Bang eren grans hits de la música, cal dir que es centraven exclusivament en el món anglosaxó, mentre que les melodies de la radio dels anys 30,40,50,60 i fins i tot 70, molts de vosaltres sabeu que incloïa molta música, i em va semblar que era quasi d’obligada audició la serenata a la llum de la lluna emulant Glen Miller o les sintonies dels programes de Montserrat Fortuny o la senyora Francis. Potser una Bing Band condiciona, però si a partir dels anys 60 tot eren versions adaptades, tant fos per la música dels Beatles, com el Bee Gees, Stevie Wonder, o Queen, entre molts, ben bé haguessin pogut fer arranjaments de la música francesa o italiana, tan imprescindible en les dècades dels 50 i 60. I la nova cançó?

Digueu-me primmirat, però si es tractava de Ràdio Nostàlgia, no hi podia mancar un blog amb temes de la Piaf, Brel, Carosone, Mina, Modugno i per què no de tot allò que tan magistralment va saber plasmar al cinema Basilio Martín Patino en la imprescindible “Canciones para después de una guerra”.

I ja que m’he deixat anar, no hagués estat gens malament que en les imatges, en la ingent quantitat de imatges, algunes, ni que hagués estat residual, haguessin fet referència a Catalunya. Què sé jo!, coses tan importants com el discurs de Pau Casals a la ONU, la primera Diada del Onze de setembre o el retorn de Tarradellas, quelcom que donés una mica de “identitat local” a tant anglicisme.

És cert que hi havia referències a fets importants de l’Estat Espanyol, fins i tot el “PEEEEEEEEEEEEEEEDRO” de la Pé a Hollywood, però ja que la cosa tenia un caire de confidència nocturna a una emissora local, no hagués trobat gens desencertat fer referència al nostre entranyable Woodstock, amb les sis hores de Canet, després reconvertides amb el Canet Rock (aquest cap de setmana hi tornen), o el Rock català,

La fórmula, repeteixo que encertada, permet mil i una variacions i potser en properes edicions incorporaran més varietat musical. Estic segur que l’entusiasme de la tasca pedagògica duta a terme per aquesta formació del CEME, continuarà contagiant al públic que ahir va quasi omplir l’auditori.

És important donar oportunitats als grups joves, grups que hauran de nodrir en un futur, les formacions professionals, de ben segur que el nivell mostrat dilluns passat, ho faran possible en alguns dels integrants de la Big Band.

Quan surts d’un concert i veus en les cares del públic una rialla, és que l’objectiu es va assolir, Els felicito

Aprofitant l’ocasió i ja que ara no hi ha agenda de concerts en el blog, us faig esment dels propers concerts que organitzen els inquiets amics de Joventuts Musicals de Sabadell, tot esperant que algun de la variada oferta, pugui ser del vostre interès.

3/07/2014 a les 22:00

Cobla Mediterrània

Lloc Amfiteatre de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (Sabadell)
Conrad Saló vs. Ricard Viladesau

Cobla Mediterrània
Bernat Castillejo, director.

Aura del Tura – Conrad Saló
Aigua Xelida – Ricard Viladesau
Sol de Banyuls – Conrad Saló
A en Ramon Rosell – Ricard Viladesau
L’Albert i en Cesc – Conrad Saló
Port de Llançà – Ricard Viladesau
Benvolença a La Bisbal – Conrad Saló

Els Gegants de la Ciutat  -Ricard Viladesau
Solemnitat  -Conrad Saló
Cors gironins – Ricard Viladesau
Els aucells et canten – Conrad Saló
Girona 1808 – Ricard Viladesau
Mil·lenari – Conrad Saló

 

10/07/2014 a les 22:00

Thalassa

Lloc Amfiteatre de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (Sabadell)
Iberia (Thalassa)

Després del bon acolliment del seu primer treball “De la Mediterranea” amb el qual Thalassa ha guanyat diversos premis nacionals i ha realitzat concerts arreu de la península, el grup presenta el seu nou treball anomenat “Iberia”.

14/07/2014 a les 22:00

Lloc Amfiteatre de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (Sabadell)
L’esplendor de la música a les portes del 1714

Coral Belles Arts
Narrador: Joan Vives
Pianista: Dani Garcia
Director: Jordi Lluch
Les fontaines de Versailles (S133) –  Michel Richard de Lalande (1657-1726)
Arbres, jardins
Plaintes, regrets…
Stabat Mater –  Emmanuele d’Astorga (1680-1757)
Tota pulchra es –  Francesc Valls (1665-1747)
Te Deum d’Utrecht (HWV 278) –  Georg Friedrich Händel (1685-1759)
Day by day (doble cor)
And we worship thy name
Para el más glorioso triunfo – José de Torres Martínez Bravo (1665-1738)
Lo cant dels aucells – Melodia popular del S. XVIII
Il più bel nome –  Antonio Caldara (1670-1736)
Correte, amori…
Chi sente di Elisa..

El concert gira de ple al voltant dels fets que es commemoren i vol presentar, d’una banda, la música que es va poder sentir en els anys previs a la desfeta i, d’altra banda, la dels compositors que van estar en relació amb les capelles dels monarques dels països més influents en el conflicte.

17/07/2014 a les 22:00

Lloc Amfiteatre de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (Sabadell)
Música al teu gust

Orquestra de Terrassa 48
Quim Térmens, director-concertino
Alicia Pérez, actriu

Entrants
Simfonia en Sol M G.M.Monn (1717-1750)
Suite “La Lira” G.Ph.Telemann (1681-1767)
Simfonia núm.8 W.Herschel (1738-1822)

Primers
Simfonia op.3 núm.1 J.Ch.Bach (1735-1782)
Divertiment en Fa M KV138 W.A.Mozart (1756-1791)
Simfonia per a cordes núm.11 F.Mendelssohn (1809-1847)
1er moviment

Segons
Simfonia Simple B.Britten (1913-1976)
Suite en temps de Holdberg E.Grieg (1843-1907)

Postres
Danses Hongareses J.Brahms (1833-1897)
Suite Capriol P.Warlock (1894-1930)

En aquest concert el públic es trobarà a l’entrar un bon menú d’obres a escollir: com a entrant, com a primer, com a segon i com a postre final.

Un concert fresc, que interactiva amb el públic a manera d’una banda sonora del moment de cada persona.

24/07/2014 a les 22:00

Lloc Amfiteatre de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (Sabadell)
El tango de sempre

Orquestra d’acordions de Sabadell
Sandra Rehder, veu
Miquel Àngel Maestro, director

L’orquestra d’acordions de Sabadell, dirigida per Miquel Àngel Maestro, ens convida a amb una vetllada amb els tangos de sempre, aquells que ens porten records i ens han fet emocionar. Des de Gardel a Piazzolla. Aquest cop amb la col·laboració especial de la gran cantant de tangos Sandra Rehder.

Si voleu més informació, us deixo l’enllaç de Joventuts Musicals de Sabadell7

http://www.joventutsmusicals.cat/sabadell

 

4 comments

  1. Concep

    Sempre que parles de Sabadell i les activitats que fan penso que ho tinc ben a prop i que hi hauria d’anar, però per una cosa o altra mai ho acabo fent. Les 10 de la nit és massa tard per començar, després cal tornar a casa i si l’endemà no és festiu costa més..
    Gràcies per la informació

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: