Estic content, molt, aquesta tria us ha motivat i hem aconseguit 174 vots, és a dir, des de que varem començar a fer les tries en el mes de setembre de l’any passat , aquesta ha estat la més votada i a molta distància de la “Chanson triste”, que fins ara havia estat l’edició més participada.
Els 174 vots s’han repartit de la següent manera:
Com que en l’anunciat ja desvetllo la cantant més triada, només us diré que des del primer dia l’opció 1 va ser la més votada, si bé en els darrers dies s’han escurçat les distancies, primer amb la versió 3 que es va mantenir impertèrrita en el segon lloc, fins que la versió 5 i després la 7 l’han acabat desbancant a un quart lloc.
Aquí teniu a la grandíssima i grandiosa Jessye Norman dirigida per Kurt Masur al capdavant de la Gewandhausorchester Leipzig, en una gravació de l’any 1982.
Les versions masculines, tot i comptar amb versions ben notables i noms amb molta tirada no han pogut competir mai amb les senyores, tot i que l’excel·lent versió número 8, dirigida per el mateix Richard Strauss, ha estat de les masculines, la més triada.
La tria ordenada per votacions és per tant:
- MORGEN 1 – 29 TRIES 17%
- MORGEN 5 – 27 TRIES 16%
- MORGEN 7 – 26 TRIES 15%
- MORGEN 3 – 23 TRIES 13%
- MORGEN 8 – 18 TRIES 10%
- MORGEN 10 – 13 TRIES 7%
- MORGEN 9 – 11 TRIES 6%
- MORGEN 4 – 10 TRIES 6%
- MORGEN 6 – 9 TRIES 5 %
- MORGEN 2 – 8 TRIES 5%
I qui són els 9 cantants que ens manquen? Doncs per l’ordre de l’apunt inicial són:
- Jessye Norman
- Peter Anders Berliner Rundfunk-Symphonie-Orchester Artur Rother (1943)
- Renée Fleming Prague Symphony Orchestra – Christian Benda
- Richard Tauber (gravació acústica de l’any 1922)
- Diana Damrau Münchner Philharmoniker – Christian Thielemann
- Plácido Domingo New York Studio Orchestra – Jonathan Tunnick i Itzhak Perlman
- Elisabeth Schwarkopf London Symphony Orchestra – George Szell (1969)
- Julius Patzak Orchester des Bayerischen Rundfunks – Richard Strauss (1944)
- Anna Netrebko BBC Symphony Orchestra – Jirí Belohlávek – Joshua Bell (2007)
- Jonas Kaufmann Helmut Deutsch (no li cal ni orquestra, ni violí)
Si premeu a sobre de cada nom tornareu a escoltar les versions proposades en l’apunt inicial.
Moltes gràcies per haver participat, per fer-ho tan apassionant i emocionant i ara només m’agradaria que cadascú digués, si vol, dir la seva tria i el perquè aquells i no els altres.
Veritablement Richard Strauss ho va posar molt fàcil per tal de que els cantants ho facin tan bé, el lied és una joia.
Aquest mes de juliol també hi haurà tria de lieds, a l’agost no i el setembre queda massa lluny i moltes coses per pensar i triar a altres nivells.
Apunt relacionat:
IN FERNEM LAND 
Bon dia!
Vet aquí la meva opció i els motius que la determinen.
La 5, Diana Damrau: fascinant com entre a les paraules, les inicia des de la part mes íntima i en fa créixer i decréixer el volum d’una manera amplia, a vegades potser n’abusa una mica d’aquesta tècnica. Molt sensual, és la que més petons m’ha fet mentre ens enlairàvem. Clara guanyadora en la segona part del lied, delicadesa màxima en les dues darreres frases, especialment en el minut 3 i 3 segons, aquí he viscut entre els seus llavis tan confortable…tan a punt desfer-me de plaer….
La 3, Renée Fleming: és la narradora, la de l’amor amb una llàgrima continguda. Potser la més perfecte de totes.
La 1, Jessye Norman: vaig dir en l’altre apunt que aquesta cançó tenia l’encanteri d’elevar-te com si fossis una criatura deliciosament escollida, doncs en aquesta versió no, aquí la que s’eleva és ella, l’he vist erigida en el aire, rotunda, deessa, protagonista absoluta del poder que emana de la seva veu.
Quina de les tres m’ha agradat més? Cada una d’elles te les seves memorables virtuts, a la 5 potser l’hi podria fer algun petit retret, però m’estimo tan el seu “ i ens mirarem, muts, als ulls, fins que ens
cobreixi el món silenciós de la felicitat…”
Joaquim i infernems varis, cada dia estic més content d’haver-vos conegut.
…hehe i d’haver-vos guanyat a la tria!
Fins aviat.
M'agradaM'agrada
T’agraeixo les explicacions.
la tria que has fet és molt previsible, i tu tens un perfil gens previsible, però renoi el teu comiat ho salva tot. Gràcies!
Ah! i això no és un concurs, preparat que el mes d’agost si que n’hi haurà un, i aleshores si que serà una competició amb totes les conseqüències 😉
M'agradaM'agrada
Vaja, la pròxima vegada faré que decideixi el meu jo eclèctic, no se però ben be qui es aquest homenot.
Podria, fent gala d’una perspicàcia que va de tort, deduir que per aconseguir guanyar, insinues que he practicat una mena de baixesa populista votant allò que imaginava que triaria la majoria…se’m va passar per el cap si, sempre hi ha espai per el pitjor de l’especie dins meu.
He estat a punt de publicar aquí un repàs on explico el perquè del meu no votar a les altres versions. Però això te com a mínim dos inconvenients, un: posarà més en evidencia la meva preocupant i vulgar previsibilitat, i dos: algú es podria ofendre, per allò que no agrada gens que et critiquin el que a tu t’agrada.
Cal dir per foragitar l’àcida confrontació, que aquest petit i precipitat anàlisis és fet usant l’exageració, la conya marinera i la meva evident manca d’experiència.
Si tu l’hi dones pas, l’entro.
I referent a l’enigmàtic concurs que comentes al final…tinc la sospita de que vorejarem un penya-segat ple de tenebres. I que tindrem que ser hàbils o forts o intel·ligents o tot plegat per aquesta vegada guanyar un bon i definitiu gruix de llum. El meu entusiasme està garantit.
M'agradaM'agrada
Tot plegat deu ser una sobredosi de “morgens”
El concurs és una mica tot això, potser sí
M'agradaM'agrada
¡Enhorabuena por el número de votos!
Se veía venir la victoria de Norman, impecable y tan expresivamente canta este lied, casi insuperable; la versión de Frau Legge está impecable. Yo voté a Tauber (que me hacía soñar) y a Damrau, pues tímbricamente me aportó una belleza vocal a la canción.
Justa vencedora. Nada mejor para mí, un día como hoy ¡Buen día, infernems!
“Y mañana brillará de nuevo el sol,/y por el sendero que recorreremos/la felicidad de nuevo nos envolverá/en el seno de esta tierra embriagada de sol… “
M'agradaM'agrada
Gracias a ti por participar y por dar un voto a Tauber, tan olvidado como fabuloso.
Beso
M'agradaM'agrada
Jo he vot el 7, 3, 10 per triar-ne alguna. N’hi-ha d’excel.lents. Ara fins el mes vinent.
M'agradaM'agrada
Déu n’hi do els triats, però certament en podies triar uns altres tres i segur que no erraves.
Gràcies per participar.
M'agradaM'agrada
Mis votos, por orden de aparición en escena, -como se suele decir en términos teatrales-, fueron para la 3, la 5 y la 9, es decir Fleming, Damrau y Netrebko. La cuarta posición iba para Norman que canta un “Morgen” espléndido, pero esta canción me gusta entonada de un modo más suave. No reconocí a ninguno/a de los/as intérpretes, pero Pio me hizo saber que la 1 era Jessye Norman, cuando ya había hecho mi elección, aunque tampoco la hubiera votado entre las tres escogidas; si la canción objeto de selección hubiera sido “Les chemins de l’amour” no hubiera existido ningún género de duda: Jessye Norman la primera.
Felicidades pues a la extraordinaria soprano/mezzo Jessye Norman que tantas horas de placer nos ha proporcionado a lo largo de su carrera y nos seguirá proporcionando a traves de sus innumerables grabaciones.
M'agradaM'agrada
Sabia que el dia que poses a Norman arrasaria, i arrasar no, però guanya sí, sense discussió possible.
M'agradaM'agrada
Ha sido para mi la “tria” más bella que has hecho hasta la fecha. No sólo por el lied que es una maravilla, también por las versiones, todas ellas a un muy alto nivel de ensoñación sensorial.
Estaba equivocado y creía que conocía más voces de las que realmente conozco, pero cuatro las acerté.
Yo escogí por este orden:
La cinco, Diana Damrau, por la sencillez y claridad de la versión, a las antípodas de la ganadora, que aún gustándome, creo que es excesivamente amanerada.
La siete, Elisabeth Schwarkopf, por ser la más genuina y aristocrática, sin melaza, aunque sofisticada.
La ocho, Julius Patzak, que por supuesto no reconocí, pero que se adapta como un guante al intimismo que las voces masculinas parecen rehusar. En ese sentido Kaufmann está espléndido también, pero me parece más monótono en la expresión. Me ha hecho especial ilusión que el director fuese el propio Strauss, algo que le añade sin saberlo previamente, una dosis histórica adicional muy emotiva.
Fleming estuvo hasta el último momento en mis finalistas, pero su modelo, la Schwarkopf, para mi es mejor.
Lo dicho, un autentico placer.
Espero ya la edición de julio.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la detallada resposta i també per triar Patzak que mpha sorprès que hagi obtingut tants adeptes. Acostuma a passar que quan poso versions que denoten el pas del temps, siguin sistemàticament obviades, quelcom que em costa entendre.Fins i tot m’ha semblat rar que Schwarkopf hagi obtingut tants vots.
M'agradaM'agrada
No fui descaminado. Voté a J. Norman en primer lugar, mi predilecta como casi siempre en el mundo del lied a la par que la Schwarkopf, salvando las diferencias vocales que son evidentes, a R. Fleming en segundo, también excelsa, con esa voz tan cremosa y a Diana Damrau en tercero, a quien no reconocí, y que en La traviata con Demuro y Le Texier no me convenció del todo
R. Strauss da para mucho; es una gozada de compositor.
Hasta la próxima convocatoria…
¡Buen verano a todo el mundo!
M'agradaM'agrada
Gracias por participar amic. No tenia dudas al respecto de tu elección por tu admirada Norman, las acompañantes de podio son también de traca.
Te confesaré que para mi era obligatorio meter entre los tres seleccionados una voz masculina ya que de las cinco versiones, en algunas hay un verdadero esfuerzo por acercarse a la sutil decadencia de esta maravilla.
M'agradaM'agrada
M’alegre de coincidir amb la majoria. Jo no sé què tindrà Jessye Norman que és insuperable en aquest repertori. A mi m’arriba a l’anima i el cor. Em crida l’atenció la mala puntuació del tenor de moda, el darrer.
M'agradaM'agrada
La veu és tan sumptuosa i tan carnosa que fascina, però no n’hi hauria prou si al darrere no hi hagués una cantant tan distingida i una artista tan excepcional. la suma de tot plegat fa LA NORMAN
M'agradaM'agrada
Jo vaig votar a Jessye Norman, Elisabeth Schwarkopf i como no a Anna Netrebko jejejeje
M'agradaM'agrada
Ja és prou que sacrifiques en JK :evil:, està esplèndid
M'agradaM'agrada
Norman Damrau Fleming ma nel mio parere la prima è irraggiungibile come in molto altro Strass i vier letze l’idea, Ariadne. ..
M'agradaM'agrada
Maledetto correttore automatico
M'agradaM'agrada
jajajajajajaja, maledetto, sia maledetto (come alla fine del primo atto del Simon Boccanegra)
M'agradaM'agrada
Tinc l’oïda millor afinada.La meva tria 1 – 5 – 10. Jessye Normal em va impactar a la primera nota,Diana Damrau espléndida i no vaig dubtar gens en escollir Kaufmann,el reconeixer desseguida i canta tan i tan bé que no hi havia altre opció.M’he divertit molt,Joaquim,moltissimes gràcies i AVANTI!!!
M'agradaM'agrada
Ets un gourmet d’exquisideses, no hi ha dubte.
Me n’alegro que t’hagis divertit
M'agradaM'agrada
La meva tria va ser 5 – 7 -9 per aquest ordre.
M'agradaM'agrada
Una tria ben dispar, són tres maneres ben diferents de fer art, molt ben fet, és clar.
Gràcies per participar
M'agradaM'agrada
Grans cantants per un gran lied.
Jo també vaig votar la 7, la 5 i la 8, per aquest ordre.
Però em va agradar moltíssim, Tauber, Fleming, Norman, Kaufmann, Domingo, Netrebko, Anders, i és que aquesta vegada tots podien ser els primers.
M'agradaM'agrada
Potser amb tres ordinadors diferents haguessis pogut votar totes les possibilitats o quasi.
Gràcies Santi
M'agradaM'agrada