Seguim en el festival més prestigiós de França, el de Aix-en-Provence, per assistir a una festassa händeliana d’aquelles que fan les delícies dels amants de la música del barroc, amb una de les òperes autènticament grans del extens opus creatiu de Georg Friedrich Händel.
La proposta reuneix a un elenc de cantants de primeríssim nivell sota les direccions de Andrea Marcon al capdavant de la Freiburger Barockorcheste i les English Voices, i el sempre sorprenent i perquè no dir-ho, desconcertant, Richard Jones en la part escènica.
És un banquet d’exquisides perles servit per un equip de cantants extraordinaris, començant per Sarah Connolly com a Ariodante i sobretot Patricia Petibon om a Ginevra, sí bé el malèfic Polinesso de la contralt italiana Sonia Prina no es rendeix davant de les seves companyes oferint una actuació sorprenent, també a l’hora de vestir el personatge d’un aparent pastor calvinista, corrupte i libidinós, seguint fil per randa les indicacions de Richard Jones, que situa l’acció en una família escocesa d’estrictes conviccions, lluny de l’opulència barroca del cavaller medieval narrat per Ariosto
Els muntatge escènics de Richard Jones, com succeeix en la majoria dels casos dels directors actuals, porten, sigui quina sigui la trama o l’època que es situa originalment l’acció, unes senyes d’identitat que només alçar-se el teló se’n reconeix l’autoria. És curiós que reconeguem a Jones per aquella obsessió dels papers pintats de les parets dels interiors de les seves escenografies, abans que identifiquen l’obra que estem veient.
Jones és un brillant manipulador que prescindeix absolutament de l’òpera de Händel per fer la seva òpera, amb la música de Händel, quelcom que en a mi em sembla discutible, ara bé, la seva història funciona, si és lícit o no ja m’ho direu vosaltres, el que si us garanteix aquesta important producció és un alt nivell musical. Atenció al jove tenor alemany David Portillo, esclatant Lurcanio. Discreta Sandrine Piau (Dalinda), mentre que el baix Luca Tittolo desequilibra l’excel·lència vocal de la proposta, amb una veu oscil·lant.
No cal dir que el ballet desapareix de l’escena, no del fossat orquestral, ja que Marcon no va cedir a possibles talls de la partitura i aleshores Jones s’inventa unes escenes amb uns titelles que representes la parella protagonista, que són poc estimulants, redundants i d’un esperit naïf sorprenent en el context de la història que se’ns està narrant.
Segur que la gaudireu
Georg Friedrich Haendel
ARIODANTE
Sarah Connolly (Ariodante)
Patricia Petibon (Ginevra)
Sandrine Piau (Dalinda)
Sonia Prina (Polinesso)
David Portillo (Lurcanio)
Luca Tittoto (Il Re di Scorzia)
Christopher Diffey (Odoardo)
Freiburger Barockorchester
English Voices
Direcció musical: Andrea Marcon
Direcció d’escena: Richard Jones
Escenografia i vestuari: Ultz
Disseny de llums: Mimi Jordan Sherin
Coreografia: Lucy Burge
Aix-en-Provence,
Théâtre de l’Archevêché 12 de juliol de 2014
ENLLAÇ VÍDEO (3 arxius independents, un per cada acte)
https://mega.co.nz/#F!Nc8EmTbC!CLMsGZUDYFbIpN1B3VCM2A
Demà possiblement continuem a Aix,però si no podés ser, feríem un parèntesi per anar fins al Covent Garden, ens espera Maria Stuarda.
IN FERNEM LAND 
Ahir hi va haver una magnífica interpretació de Carmina Burana al Palau, d’aquelles que realment creen afició, amb el Cor Jove de l’Orfeó i Esteve Nabona al podi, Com és que no n’has fet cap esment? Al maig el mateix cor va cantar un meravellós Te Deum de Charpentier amb Raphael Pichon dirigint. No sempre cal anar a buscar festivals a l’estranger. Salut!
PS Per cert preu, de platea, de 15 a 25€
M'agradaM'agrada
Hola Ramon:
No hi vaig anar, per tant no en puc parlar. Si et fixes bé, veuràs com en el blog parlo de molts concerts locals, però en aquest cas no vaig poder anar al Palau per raons que ara no venen el cas. En qualsevol cas hauries d’entendre que jo no puc estar a tot arreu i que el que faig al blog és comentar allò que puc veure personalment, així com allò que sé que interessa a molts dels visitants, de l’activitat internacional, sempre i quan disposi dels deguts suport audiovisuals que em permetin emetre la corresponent opinió, i si aquests formats de suport els puc compartir amb tots vosaltres, millor que millor.
Celebro que el Cor Jove, al que admiro molt, acabés la temporada amb un èxit esclatant, s’ho mereixen, és sota el meu punt de vista, el cor estel·lar de la casa.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
Subscric tot el que dius. Simplement volia informar a tiro passat, d’un concert de qualitat i popular per a diferenciar-lo del que fan a l’altre cantó de la Rambla.
Salut!
M'agradaM'agrada
N’hi ha molts de concerts de qualitat als que no puc arribar per un motiu o un altre, no puc estar a tot arreu o no m’ho puc permetre. Jo tinc molt prsents tots els cantons de la Rambla, espero que un futur pugui abraçar més ofertes.
Gràcies per comentar-ho.
M'agradaM'agrada
Em fa més il·lusió aquesta que Il Turco.
Gràcies per tenir-nos al dia
M'agradaM'agrada
Si t’agrada Händel la gaudiràs molt.
M'agradaM'agrada
Joaquim;potser possible que es vegi però no que no tingui so? És el meu cas.
M'agradaM'agrada
És possible, però això passa perquè el reproductor de vídeo del teu PC deu tenir alguna incompatibilitat amb el format d’aquest arxiu.
prova de fer el següent:
Posa’t amb el ratolí a sobre d’un arxiu, prem el botó de la dreta i es desplegarà un menú, tria l’opció obrir amb, i aleshores allà hauries de provar totes les opcions que tinguis disponibles de reproductor, si en tens vàries, alguna t’hauria de permetre veure i escoltar. Ja m’ho diràs.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquest Ariodante. És una òpera merevellosa. Encara recordo la sorprenent posada en escena del Liceu de fa uns anys. Per cert, no deus tenir el vídeo d’aquelles representacions? Em faria molta gràcia tenir-lo.
En aquest Ariodante d’Aix m’encanta la parella protagonista. La posada en escena, de moment, la trobo bastant fidel a la història, malgrat l’inevitable canvi d’època (només he vist el 1r acte).
Salutacions!
M'agradaM'agrada
No tinc aquell festival de titelles liceistes. Era original però molt monòton. Aquesta producció és molt més interessant malgrat que el llenguatge barroc, reiteratiu i “da capo” i la contemporaneïtat de l’acció costen de encaixar.
M'agradaM'agrada
Vist el segon acte, impressionant scherza infida de la Connolly! També la Petibon, pero jo la trobo un pèl sobreactuada i no marriba tant…
M'agradaM'agrada
Un pèl? Ets discret 😆 però vocalment està molt entregada. Connolly és l’austeritat i el rigor. Sonia Prina per poc que et descuidis t’oblides que és una senyora, oi?
M'agradaM'agrada
Per mi, el Polinesso ideal és Ewa Podles 🙂
Mira què he trobat a youtube…
Realment és tot molt estàtic, però en el seu moment em va sorprendre molt. Quan tornarem a tenir una òpera barroca en condicions? Ara ens hem d’acontentar amb retalls en la veu de l’acabada Dessay, això si ve… 🙂
Salutacions!
M'agradaM'agrada
La Podles certament canta un Polinesso quasi insuperable.
Recordava que el 33 (quins temps aquells!!!!) l’havia gravat, però no la tinc o potser en una cinta de vídeo que ja ni miro mai i les tinc apilades i avorrides.
Al Liceu trigarem a tornar a veure òpera barroca i amb una companyia d’aquesta qualitat discogràfica, encara més.Ara començarem a enyorar tot allò que fa uns anys creiem normal.
M'agradaM'agrada
Joaquim, benvolgut, moltes gràcies per deixar-nos gaudir d’aquests enregistraments. Vàrem tenir la sort de assistir en directe i ara veure de nou aquesta magnífica obra amb aquesta qualitat de so i imatge, poden fixar-nos en els primers plans, no te preu. L’obra ens va agradar molt. La possada en escena és una mica xocant però personalment la vaig trobar dramatúrgicament molt encertada. I dels cantants em quedarà per al record una meravellosa Petibon i aquesta Prina que, com tú ja has adelantat, te n’oblides que és una dona.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Sou privilegiats d’haver gaudit del directe i ara poder reviure-ho tantes vegades vulgueu a casa vostra.
Estic content que el viatge hagi estat profitós i plaent.
Abraçada de retorn
M'agradaM'agrada
¿Cómo se me ha pasado ESTO a mí? ¡Ay!
¡Gracias, Joaquim! ¡A disfrutarlo, infernems!
M'agradaM'agrada
Bueno a veces la repesca ofrece satisfacciones, como parece que es el caso.
M'agradaM'agrada