IN FERNEM LAND

SALZBURG 2014: FIERRABRAS (Metzmacher-Stein) vídeo


Es ben estrany que Schubert, genial creador d’imponents lied o cicles de lied, no tingués la sort o no fos capaç de trobar un llibret operístic a l’alçada del que ell podia aportar per deixar-nos obres tan perdurables com els seus cicles de cançons.

Schubert va escriure 15 òperes, cap de les quals ha tingut gaire sort. Feirrabras va ser escrita entre els mesos de maig i octubre de 1823 amb un llibret de Josef Kupelwieser. L’òpera estava previst que s’estrenés a Viena, però Kupelwieser que era secretari del Teatre de la Cort de Porta Carinzia de Viena, on s’havia d’estrenar, va dimitir del càrrec alhora que l’empresari Barbaja es va desdir del compromís de programar-la, degut a la escassa repercussió que va tenir l’estrena de Euryanthe de Weber. L’òpera es va fer anys més tard a Viena en forma de concert (1858)  i no es va representar, tot i que reduïda i adaptada per Felix Mottl, fins la celebració del centenari del naixement de Schubert, l’any 1897.

No va ser fina finals del segle XX que es va començar a programar, primer a Perugia (19780), a Anchen (1980), Augsburg (1982) i finalment el 5 de maig de 1988 a Viena, en el Theater an der Wien dirigida per Claudio Abbado es va oferir la versió representada, original i íntegra d’aquesta obra, per tant és considera aquesta data com la veritable estrena de la partitura. Posteriorment l’Òpera de Zuric a l’any 2007 va fer una nova producció amb Welser-Most i Claus Guth.

La trama es desenvolupa a la França Carolíngia i s’inspira en el text del segle XII La Chanson de Fierrabras, el relat Eginhard und Emma i La puente  de Montible de Calderón (1630). El resultat és un batibull cavalleresc d’escàs interès dramàtic, amb versos no gaires lluïts i situacions enrevessades que entorpeixen l’acció escènica.

Schubert no acaba per emprar una solució netament alemanya i utilitza la tradició italiana i el Singspiel, amb diàlegs parlats, recitatius parlat amb música (melodramen) i recitatius cantats, àries de tradició i estructura italianitzant i lieds i balades sense un cant pròpiament farcit de floritures, més aviat lineal i amb profusió d’escenes corals i concertants, mentre que el tractament orquestral es caracteritza per una densitat orquestral no exempta d’acompanyaments solistes, principalment de les fustes de caire elegíac, i un cert orientalisme en el tractament de la música destinada als moros.

La producció de Viena amb la direcció musical de Claudio Abbado i escènica de Ruth Berghaus va esdevenir una fita musical importantíssima, de la qual per sort hi ha un enregistrament discogràfic magnífic, gravat en el mateix teatre i degudament manipulat en el estudi, per fer desaparèixer una soprano que no va estar a l’alçada i per contra fer cantar a una soprano que no havia participat en la producció però aleshores d’emergent i imparable projecció i obligada aparició en tots els discs, Cheryl Studer (Florinda), al costat d’una jove Karita Mattila (Emma), Thomas Hampson (Roland) i el en aquell temps prometedor Josef Protschka com a Fierrabras, entre altres il·lustres cantants. Us recomano l’àlbum de la DG.

El Festival de Salzburg del 2014 ha volgut homenatjar a Claudio Abbado amb aquesta nova producció que res té a veure amb la de Berghaus i que no sé si li hagués agradat.

Qualsevol que hagi vist les produccions de Bayreuth o les produccions de Don Giovanni o Il Trovatore a Salzburg, entre moltes altres que es poden veure ara mateix per mig món, quan vegin aquesta proposta de Peter Stein per el Fierrabras de Schubert es fregaran el ulls pensant que no pot ser possible.

No sé si Peter Stein no ha trobat altra manera d’escenificar una òpera tan teatralment dolenta com aquesta, o s’ha estimat més, com fan molts dels seus col·legues, per anar a la recerca de la provocació, si bé aquesta és radicalment inversa a la que s’acostuma  a veure sobre els escenaris actualment, ja que Stein fonamenta la producció en llegir literalment la història original, envoltant-la d’un talons pintats  molt bells, que simulen gravats de l’època i vestint als personatges amb uns dissenys en blanc, negre i platejats extrets dels gravats romàntics de l’època medieval.

Estèticament la proposta és a estones bella, amb un treball gestual molt estilitzat que deixa total llibertat  per fruir de la música, sense necessitat de trencar-nos el cap cercant el significat del que veiem i la correspondència amb el que ens diu el llibret, tot és literal, potser massa, però si està ben fet com és el cas i la part musical i vocal funciona, “l’experiment” no molesta, però Stein, gran home de teatre anys enrere, ha anat perdent el nord i abans que caure en espectacles tan desconcertants com el seu Don Carlo també a Salzburg, sembla que hagi optat per la revolucionaria solució de esdevenir ultra conservador.

Que el festival triés a Ingo Metzmacher, un director més habitual en els repertoris contemporanis que no pas en l’òpera romàntica alemanya, no deixa de ser una altra sorpresa, sobretot si tenim en compte que inicialment estava previst Harnoncourt, però la veritat és que el resultat final és esplèndid per la brillantor i meravellosa nitidesa de tot el l’entramat orquestral que oscil·la amb energia i serenor gràcies a l’esplendor sonor de la Filharmònica de Viena. La seva versió és àgil i permet seguir l’òpera sense que no acabi decaient, però no és Abbado,

Ja m’hagués agradat que el rol de Fierrabras l’hagués interpretat Jonas Kaufmann (producció de Zuric 2007) però ell s’encaparra en altres rols italians i abandona l’oportunitat de deixar-nos bocabadats en aquest repertori que és on més m’agrada. En lloc del desitjat Kaufmann Salzburg va contractar al tenor Michael Schade de sonoritats mozartianes, però potser mancat d’una heroïcitat romàntica, sense  un veritable cos vocal. és un cantant que mai m’enutja, però mai m’entusiasma.

Julia Kleiter és una soprano delicadíssima, de sonoritats dolces i aguts lluminosos i flotants que contrasta amb la implicació vibrant de Dorothea Röschamnn (Florinda), molt més terrenal i implicada, pur foc escènic.

Magnífic el baix Georg Zeppenfeld i també el baríton Markus Werba (Roland)  i una revelació per el tenor Benjamin Bernheim (Eginhard).

Tots els que nio conegueu l’obra estic segur que us sorprendrà. Tots els que desitgen un retorn a les produccions “pre-conciliars” es tornaran bojos, i per sobre de tots, els que estimen la música de Franz Schubert estan d’enhorabona.

Franz Schubert
FIERRABRAS
Llibret de Josef Kupelwieser

Julia Kleiter (Emma)
Dorothea Röschmann (Florinda)
Marie-Claude Chappuis (Maragond)
Michael Schade (Fierrabras)
Georg Zeppenfeld (King Karl)
Markus Werba (Roland)
Benjamin Bernheim (Eginhard)
Peter Kálmán (Boland)

Members of the Angelika Prokopp
Sommerakademie of the Vienna Philharmonic
Director del cor: Ernst Raffelsberger
Wiener Philharmoniker

Director musical: Ingo Metzmacher
Director d’escena: Peter Stein
Escenografia: Ferdinand Wögerbauer
Disseny vestuari: Annamaria Heinreich
Disseny de llums: Joachim Barth

Haus für Mozart, Salzburg, Àustria

Sense subtítols

Vídeo 25 d’agost de 2014

ENLLAÇ Vídeo (5 arxius que s’han d’unir)

https://mega.co.nz/#F!H8tm3QhL!VNAiuqK9Jx5gz8h4DN8TzA

Àudio 13 d’agost de 2014

ENLLAÇ àudio mp3 (3 arxius, un per cada acte)

https://mega.co.nz/#F!Lw8imQZD!U3B8SraOf817YxpJpoR0MQ

Bon cap de setmana!

12 comments

  1. bocachete

    Mira tuquins records! Per pura casualitat, en 1990 vaig anar a Viena tres dies i un matí de diumenge (que fan aquestes coses de fer funcions matinals) feien Fierrabras a la Staatsoper, on, a més, era el primer cop que hi anava. Llavors Matila, Protschka o Hampson eren per a mi autèntics desconeguts i l’únic que em sonava era Abbado (i més pel seu nebot, llavors habitual al Liceu).: que, per cert, era molt baixet, però se’l veia molt simpàtic. No nego que avui tindria una opinió diferent (el temps ensenya molt), però llavors Fierrabras, en si, em va deixar una mica avorrit: alguna melodia bonica, només faltaria, però sense cap força ni tensió dramàtica. M’agradaria tornar-hi per veure si la percepció és diferent: segur que sí. Hauré d’aprofitar l’enllaç i fer-ne la revisió.

    M'agrada

  2. colbran

    Yo tengo esa versión que mencionas, Joaquim, de Zurich en DVD con Jonas Kaufmann e incluso la programé hace 7 años. A mí la ópera me agrada, pero me sobran las partes habladas. Además, la escena de Zurich es bastante lamentable. En el fondo una curiosidad.

    Schubert tiene unos deliciosos “singspielen” como “Die Zwillingsbrüder” y “Die Zauberharfe”, lógicamente con partes habladas- que se escuchan con sumo agrado y son muy cortos, pero yo creo que su ópera más asequible es “Alfonso und Estrella”. Todas están óperas están disponibles -o lo estaban hasta hace poco- en CD y “Alfonso und Estrella” en DVD tiene 2 versiones diferentes; yo conozco la más reciente con Eva Mei, Rainer Trost y Marcus Werba y es muy recomendable. La versión de Zurich con Jonas Kaufmann también está aún en catálogo en DVD.

    Es una pena que no se haya podido contar en esta ocasión con Jonas Kaufmann porque esta obra se ajusta muy bien a sus posibilidades y en su versión de Zurich estaba muy convincente.

    A mí el “look” de esta producción me parece sumamente atractivo, a juzgar por las fotos. No sé si viendo la representación completa puede llegar a saturarme, pero siento verdadera curiosidad por verla.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    Òpera rara a IFL! (Encara recordo tambè que fa un temps sortien de tant un tant uns impagables post de caire “ignot”…). 🙂

    Autèntica òpera “rara” de les interessants de conèixer per venir de qui ve…i en va fer 15! Schubert és una altre cas de productivitat musical impresionant. Mare de deu 15 òperes…i desapareixent tan aviat! Intentaré baixar la producció del post i tambè aviat coneixeré en DVD la producció de Zurich, aviam que tal.

    M'agrada

    • colbran

      Josep, a mi no me salen tantas óperas de Schubert. Contando el “melodrama”, la obra inacabada “Die Bürgschaft”,y el ballet con canto “Rosamunde, Prinsezzin von Cypern” cuento 12 obras para la escena, incluídas óperas y “singspielen”. Podrías indicarme los títulos que me faltan?

      M'agrada

      • Com que sóc jo que un cito a l’apunt, et permeto contestar-te

        D 11: Der Spiegelritter
        D 84: Des Teufels Lustchloss
        D 137: Adrast (només hi ha constància d’un fragment)
        D 190: Der vierjährige Posten
        D 220: Fernando
        D 239: Claudine von Villa Bella (es conserva obertura i un acte)
        D 326: Die Freunde von Salamanka
        D 435: Die Bürgschaft (inacabada)
        D 644: Die Zauberharfe
        D 647: Die Zwillingsbrüder
        D 701: Sakuntala (inacabada)
        D 732: Alfonso und Estrella
        D 787: Die Verschworenen
        D 796: Fierrabras
        D 797: Rosamunde, Fürstin von Zypern
        D 918: Der Graf von Gleichen (inacabada)

        La font:
        http://www.musiqueorguequebec.ca/catal/schubert/schf310.html

        M'agrada

      • colbran

        Muchas gracias. Ateniéndome a los opus que citas veo que son 16 títulos. No tenía noción de la existencia de “Der Spiegelritter”, “Adrast”, “Sakuntala” y “Der Graf von Gleichen”.

        M'agrada

  4. Salvador

    Vaig assistir a la representació del 25 d’agost i vaig sortir amb una bona impressió. La posada en escena, vist en directe, queda bé, si bé l’acció és a penes perceptible i gairebé tot es redueix a posar el cor i els cantants com en una estampeta. Però com t’he dit la sensació en directe és satisfactòria.
    Dels cantants et diré que em va agradar molt el tenor que va fer el paper de Eginhard. De fet va ser el més aplaudit. El protagonista, Fierrabas, tot just va cantar, Schade, que és fix a Salzburg, va complir. La resta del repartiment va estar correcte, si bé la Röschamnn no em va agradar. Està bastant lluny d’anteriors papers en aquest festival.
    El teatre presentava alguns buits i, gràcies a això, vaig poder passar-me de la meva localitat de 68 euros a una de 390 a la segona part, tot i que, si et sóc sincer, tot just vaig notar diferència amb la meva.

    M'agrada

    • Això de Schade no s’acaba d’entendre gaire, a no ser que sigui accionista del Festival. Aquesta permanència any rere any no em sembla justificable.
      Em va sorprendre molt que Röschmamnn assolís un rol tan “dramàtic” quan en teoria és més veu de Emma que no pas de Florinda, però acostumat a rols passius, em va sorprendre molt l’entrega i bravura.
      pel que fa a la diferència de localitat i preu, si no hi havia gaire diferència ja sé quina haig de comprar si alguna vegada vull tornar a Salzburg.
      Gràcies per comentar.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: