Viena ha inaugurat la temporada 2014/2015 amb Der Fliegende Holländer de Richard Wagner comptant amb el protagonisme de Bryn Terfel, quelcom que Bayreuth de manera incomprensible no ha pogut fer per ara, i seria bo que abans que l’eminent baix-Baríton gal·les no caigués en la decadència vocal inevitable, pogués debutar al turó verd, ja que és difícil trobar un millor holandès en l’actualitat, com seria bo, veient les nimietats que triomfen en el Ring actual, que pogués deixar constància del seu gran Wotan. Ho dic perquè a Bryn Terfel se li comencen a notar signes de fatiga vocal que encara no fan patir, ni són greus, ni especialment preocupants, però seria lamentable que a Bayreuth deixessin passar l’arròs, o encara pitjor que no aconseguissin convèncer al cantant per anar-hi a cantar, ni que fos en una única edició del Festival.

Viena compta amb la mateixa Senta que a Bayreuth (una de les millors veus i cantants del Festival d’enguany) l’alemanya Ricarda Merbeth, que repeteix el triomf assolit en el Festival amb un registre vocal i dramàtic de gran impacte. La resta són magnífics, ja que tant el Daland del cada vegada més omnipresent baix anglès Peter Rose, com el potser en excés líric Norbert Ernst com a Erik, van estar a l’alçada dels dos grans protagonistes, secundats amb molta eficiència per  Thomas Ebenstein i Carole Wilson.

En les primeres representacions va debutar a Viena el director canadenc Yannick Nézet-Séguin (retransmissió radiofònica per Catalunya Música del dia 3 de setembre), obtenint un resultat molt aplaudit però que ara per ara jo crec que no admet comparació possible amb Christian Thielemann a Bayreuth. En les darreres representacions i per tant en el vídeo que avui ens ocupa l’apunt del dia, la direcció ha anat a càrrec del director anglès Graeme Jenkins. La comparació és més sagnant ja que Jenkins tot i tenir una espectacular Wiener Philharmoniker i el Cor de la Staatsoper al davant, per a mi no és capaç de atorgar al conjunt la força dramàtica i transcendent que es requereix, tot i que el Sr Terfel es deu sentir ben acompanyat per un director de “confiança” i el conjunt orquestral i coral d’alta qualitat compleix sense mostrar signes de defallença, hom pensa que amb aquestes viandes es pot esperar un plat d’alta cuina creativa, que no és el cas.

Potser una inauguració vienesa es mereixia una direcció més personal o hi ha qui pugui pensar que en una efemèride com aquesta hauria de ser el seu director musical, és clar que aquest, l’austríac Franz Welser-Möst justament va anunciar a l’inici de setembre la seva abrupta i inesperada dimissió deguda a diferències irreconciliables d’opinió respecte a la planificació i el perfil artístic de la companyia. El director austríac ha cancel·lat totes les seves actuacions a la Staatsoper  per aquesta temporada. Tenia contracta fins l’any 2018.

És evident  que la temporada a Viena es presenta moguda (possiblement no sigui l’únic teatre) i encrespada com el mar del Fliegende Holländer, però la inauguració, si més no ha esdevingut un èxit gràcies a l’equip de cantants reunits, ja que la producció escènica, per a mi d’un interès nul tot i que no m’arriba a molestar mai, ha estat programada anteriorment en més de 50 representacions, quelcom poc habitual en molts teatres d’òpera quan es tracta d’una inauguració, però no a Viena, una casa d’òpera que espaia les noves produccions durant la temporada i que es regeix per una activitat diària fonamentada en el repertori i la repetició de produccions any rere any, amb canvis en la gran varietat de repartiments. Ja deu ser ben trist més de 50 representacions amb aquesta producció, ja.

Richard Wagner
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Peter Rose, Daland
Ricarda Merbeth, Senta
Norbert Ernst, Erik
Bryn Terfel, Der Holländer
Thomas Ebenstein, Steuermann
Carole Wilson, Mary

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper

Director musical: Graeme Jenkins
Direcció d’escena: Christine Mielitz
Escenografia i vestuari: Stefan Mayer
Dramatúrgia: Eva Walch

Wiener Staatsoper, 12 de setembre de 2014

Demà primer apunt de la temprada 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu amb la primera representació de Il barbiere di Siviglia de Rossini.