IN FERNEM LAND

NÚRIA RIAL A LA GALA INAUGURAL DE LA NDR SINFONIE ORCHESTER 2014/2015


Nuria Rial

La NDR Sinfonie Orchester d’Hamburg va inaugurar aquest cap de setmana passat la temporada 2014/2015 amb un concert vocal que van titulat Italianische Nacht, i que sota la direcció de Thomas Hengelbrock va reunir a la primera part a la soprano catalana Núria Rial, en un bloc titulat Les estacions de l’amor (Jahreszeiten der Liebe), a on la soprano manresana i l’orquestra van oferir en alternança instrumental vocal, sense solució de continuïtat, obres de Vivaldi, Handel, Steffani, CacciniVinci i Dall’Abaco.

Jo us deixaré escoltar aquesta primera part, sense el parlat que el director va fer entre la primera obra de Vivaldi i i la de Handel, però la resta, tal i com va tenir lloc el divendres dia 12 de setembre a la Großer Saal del Laeiszhalle a Hamburg, amb aquest programa:

PRIMAVERA
Antonio Vivaldi  (1678 – 1741)
Sinfonia RV 116
Allegro – Affettuoso – Presto
Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Oh! felice mio core! – Con l’ali di constanza
Rezitativ und Arie des Alessandro aus „Alessandro Severo“ (3. Akt)
ESTIU
Agostino Steffani (1654 – 1728)
· Prélude tres viste aus „Orlando generoso“
· Gigue aus „Orlando generoso“
· Gavotte aus „La superbia d’Alessandro“
Giulio Caccini (1551 – 1618)
„Amarilli mia bella“
Madrigal aus „Le nuove musiche“
Agostino Steffani
Menuett aus „Il Trionfi del fato“
TARDOR
Georg Friedrich Händel
Hornpipe HWV 355
Leonardo Vinci (ca. 1690 – 1730)
„Perché tarda è mai la morte“
Arie des Arbace aus „Artaserse“ (3. Akt, Szene 1)
HIVERN
Evaristo Dall’Abaco (1675 – 1742)
Concerto a quattro da chiesa op. 2 Nr. 4
Largo (2. Satz) – Presto (3. Satz)
Georg Friedrich Händel
„Lascia ch’io pianga“
Arie der Almirena aus „Rinaldo“ (2. Akt, Szene 4)

Thomas Hengelbrock, director
Nuria Rial Soprano

El concert va tenir dues parts més, la segona va ser tota instrumental, i ja amb la formació habitual de la NDR, la van anomenar Intermezzo sinfonico, i constava de l’obertura de Guglielmo Tell de Rossini, el Capriccio sinfonico de Giacomo Puccini i el final d’Itàlia – la Rapsòdia per a orquestra Op. 11 (1909) del compositor Alfredo Casella.

La tercera part, va tornar a comptar amb participació vocal ara a càrrec de la soprano Maria Agresta i el tenor brasiler Atalla Ayan, però això potser serà motiu d’un altre apunt.

Avui doncs us deixo amb una petita festa barroca, gràcies a aquest format prou original per inaugurar una temporada simfònica i que alhora serveix per mostrar les excel·lències de la formació barroca de l’orquestra hamburguesa.

Aquí teniu aquesta mitja hora de placidesa i bellesa musical que si més no us garanteix una merescuda desconnexió.

Si voleu baixar-vos aquesta primera part, només heu de prémer l’enllaç:

https://mega.co.nz/#!G0MRkaiA!FdxsckNYN4F2vw24423SeP5bQKRV1R7NvYsjfbzaG4k

13 comments

    • Efectivament Jordi, és una veu dolça, però no només, també és una cantant molt rellevant, internacionalment molt reconeguda i malauradament poc valorada per el gran públic, la prova?, la quantitat de comentaris recollits en l’apunt. manca d’interès?, repertori poc popular?, no, no crec, però jo sóc el primer sorprès en veure com l’excel·lent soprano no ha motivat gaire interès, potser si fos austríaca, russa o nord-americana la resposta hagués estat diferent.
      Trist

      M'agrada

      • pio

        è un concerto che ho ascoltato con un certo piacere ma la Rial mi lascia sempre un po’ perplesso: Bach, Telemann, Handel: non è solo questione di repertorio, ma semmai di interpretazione: bene intonata, voce piacevole ma poco “in carne”, talvolta così per bene che rischia la noia: insomma, una Battle dei giorni nostri (alla quale Battle peraltro devo il mio primo amore in campo operistico: l’aria “Vorrei spiegarvi oh dio.”)

        M'agrada

  1. tenorino

    Aquesta noia té una veu magnifica, si bé estic d’acord amb tu i el seu repertori és molt limitat. A més, és molt difícil veure-la per les nostres terres cantant òpera, no tant recitals. Per altra banda, crec que és una veu que juga entre la tessitura de mezzo i soprano, ja que té un centre important i un agut curt i, prova d’aquest fet és que canta una aria d’Ariodante escrita per a castrat mezzo. En qualsevol cas, la seva veu és molt maca…

    Salutacions

    M'agrada

  2. colbran

    No es el barroco el período que más me satisface de la Historia de la Opera, pero cuando está bien interpretado, como ocurre en esta ocasión, pongo todo mi interés en la escucha de cuanto se me propone. La lástina es que de los 30′ largos que Joaquim incluye en su post sólo puedo escuchar algo más de 14′.

    M'agrada

  3. Joan

    Em sembla que el problema és més de repertori que d.altra cosa. Una mica el que passa amb Maite Beaumont per exemple.Jo l.he poguda sentir en directe l.any passat al palau, en un dels concerts que, com bé apunta tenorino, acostuma a fer a casa nostra. Me l.havia recomanada una amiga que l.havia escoltada a Perelada I l.havia escoltat també en u post no recordo si a IFL o a Liceu torn T. Té una veu no gaire gran però maca I ella és molt expressiva. Al menys en concert. M.agradaria poder escoltar-la al liceu en una òpera sencera. La Farnace de Vivaldi hauria estat una bona ocasió.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: