IN FERNEM LAND

Anne-Sophie Mutter al Palau


Avui es repren, més que inaugura, la temporada 2014/2015 de Palau 100, ja que com recordareu els habituals del blog , ek passat 7 de juliol va tenir lloc la veritable inauguració, ja que va ser el primer concert, amb la visita estel·lar ar de la Staatskapelle de Dresden i Daniel Barenboim interpretant Richard Strauss, si voleu recordar-ho podeu prémer AQUÍ per recuperar l’apunt.

La represa no és menys estel·lar, ja que al costat de l’Orquestra Nacional de España sota la direcció de Miguel Harth-Bedoya, tindrem l’oportunitat de veure a la gran violinista alemanya Anne-Sophie Mutter interpretant un dels concerts més espectaculars, populars i estimats del repertori per a violí, el de Max Bruch.

Recordo encara amb perplexitat a un crític local, ara “respectabilíssim”,  quan a principi dels anys 80 li deia de tot, des de gallina mullada a qualsevol altra delicatessen. El cas és que Mutter no ha parat de desenvolupar una carrera musical tan virtuosa com espectacular, dedicada especialment a difondre la música dels compositors contemporanis i gràcies a la fortuna que ha aconseguit amb les supermilionàries vendes dels seus disc  també s’ha pogut permetre exercir de mecenes de totes les arts, ja siguin visuals com musicals, i s’esforça a través de la seva pròpia fundació, a guiar i nodrir als joves músics. Però per ni no en tenia prou també es dedica a fer obra social per afavorir als desvalguts, infants orfes, discapacitats, ancians… De fet tot això l’allunya d’aquesta fredor que molts dels seus detractors, que també en té, han volgut atribuir-li, també com artista.

Mutter des de ben petita va viure la música amb intensitat. Als cinc anys li varen posar el primer violí a les mans, la seva família no era musical, el pare era periodista. Va estudiar amb Erna Honigberger, deixeble del gran violinista Carl Flesch i més tard amb Aida Stucki al Conservatori de Winterthur, prop de Zurich.Als 13 anys va ser convidada per Herbert von Karajan per tocar amb la Filharmònica de Berlín. Quan en tenia 14 va fer el seu debut al Festival de Salzburg amb l’Orquestra de Cambra anglesa dirigida per Daniel Barenboim i als 15 va enregistrar el seu primer disc, els concerts número 3 i 5 de Mozart amb von Karajan i la Filharmònica de Berlín. A partir d’aquí va tenir i encara té, el món musical al seus peus.

El glamur i l’elegància que desprèn es transmet en les seves interpretacions tècnicament precises i vertiginoses. Fredor? Glacial?

A Barcelona tocarà el concert de Bruch, un compositor que pràcticament només coneixem per aquest concert, malgrat tenir un opus extens que abraça la música de cambra, oratoris, 3 simfonies i fins i tot dues òperes Die Loreley i Hermione.

El concert per a violí i orquestra és el seu opus 26 i després d’una llarga gestació que va ocupar entre els anys 1864 i 1866, però no va ser fins l’any 1868 que li va donar els darrers retocs, després d’haver-se estrenat a Coblença l’any 1866.  La versió definitiva la va estrenar el gran Joseph Joachim.

Dels altres dos concerts escrits per Bruch en saben ben poca cosa, ja que el primer va agafar tot el protagonisme del compositor. Esta estructurat en els tres preceptius moviments que la tradició va imposar:

  1. Vorspiel – Allegro moderato
  2. Adagio
  3. Finale – Allegro energico

Si tot el concert és magnífic, l’adagi és gloriós.

Aquí el teniu amb una joveníssima Mutter acompanyada per von Karajan i els berlinesos.

El concert no arriba a la mitja hora, esperem que hi hagi algun afegitó gràcies a les excel·lències de la gran violinista.

El concert s’obrirà amb l’estrena de l’obra de Bernat Vivancos, Bach im Himmel , compositor resident al Palau i que fins fa poc dirigia l’Escolania de Montserrat. L’obra de Vivancos m’interessa moltíssim. Ja us vaig parlar d’ell arran del CD BLANC gravat per el Cor de la Ràdio de Letònia i del concert posterior que varen fer a la Seu Vella de Lleida.

A la segona part hi ha la popularíssima Simfonia núm. 9 en Mi menor, op. 95, “del Nou Món” de Dvorák, no hi ha dubte que el programa és d’aquells que en Colbran classifica com a música clàssica per a tots aquells que odien la música clàssica”,

Demà tindreu el corresponent apunt a IFL.

14 comments

  1. Vicent

    Recordo quan va tocar el Concert per violí i orquestra de Brahms amb l’OCB a la dècada dels vuitanta, crec que sota la direcció de Franz Paul Decker i va fer la seva entrada a l’escenari amb un vestit vermell forc,a atrevit. Al públic se li va escapar un espontani Oh!!!!. I el posar que hi feia a l’inici de l’últim moviment, ple d’autosuficiència i satisfacció artística. D’això en fa una eternitat però no ho sembla tant en el meu imaginari intern… M’imagino que aquestes són les dinàmiques dels records. En fi, Sic transit gloriae mundi.

    M'agrada

      • Vicent

        Sí, finals dels 80, principis dels 90. Recordo els posars d’esfinge que feia mirant cap al públic, agafant aire amb àire trascendent i tirant el cap cap en rera mentre que colocava el violí sobre l’espatlla, en disposar-se a atacar les primeres notes del concert de Brahms (com qui carrega un fusell i es concentra per apuntar) després de la introducció orquestral i els primers acords del tercer, on semblava voler transmetre energia. En aquella època la meva capacitat de degustació musical no era la mateixa que la d’ara, per això i pel bé que la senyora sap vendre magníficament (i legítimament) el seu producte, quasi bé que recordo més aquell concert per aquests detalls si vols, certament frívols, que no pas per la interpretació en sí mateixa que va ser molt bona, naturalment. Un espectacle visual, a banda del merament musical.

        M'agrada

  2. Josep V

    Possiblemet ´és la violinista més perfecta que jo hagi escoltat mai.
    Avui al Palau espero que ens torni a encandilar com sempre que l’hem vista en una sala de concerts.
    Més igual que diguin que és freda o distant, el que més mimporta és que faci música, i la veritat és que en aquest sentit poques com ella.
    Felicitats pel blog, fa temps que a casa et seguim i ens tens ben enganxats.

    M'agrada

  3. Kàtia

    M’agradaria molt anar-hi,però torno a tenir malalts a la “family”.Fins i tot he hagut de revendre les entrades pel recital de Kaufmann del dia 10.Et llegirè demà al blog i si hi ha testimoni musical l’escoltarè encantada.Recordo que quàn Karajan la va incloure a la Filarmónica l’orquestra se li va posar de cul però la artista es mereixia totes les oportunitats que li va donar el mestre.

    M'agrada

    • Què dius ara! però Kàtia, no saps pas com ho lamento.
      Jo crec que confons a Mutter amb la clarinetista Sabine Meyer, que Karajan va imposar a la Berliner i en principi el seus músics no la volien. Mutter era solista i no va tocar mai en els violins de la Berliner.

      M'agrada

      • Kàtia

        Doncs em treus d’un dubte,estava convençuda que era la Otter.
        Gràcies,Joaquim,aquesta vegada el malalt recaÏgut es el meu germà,com sempre.Vol anar a Begur i no vull que hi vagi sol,podriem tenir l’ensurt de la nostra vida,o sigui que es millor que l’acompanyi i així em quedo tranquila.

        M'agrada

      • És que van ser bastant coetànies, però Mutter no va tocar com a membre de la Berliner, i l’enrenou va ser que els musics d’aquesta orquestra no volien acceptar a la clarinetista proposada per Karajan, alguns per ser dona, altres perquè deien que no era bona o prou bona per ser membre de l’orquestra.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: