La temporada 2014/2015 de l’Orchestre national de France es va inaugurar la setmana passada amb una de les obres cabdals d’Hector Berlioz, la simfonia dramàtica Roméo et Juliette,
Si les obres de Berlioz encara a hores d’ara es programen escadusserament en la majoria de sales de concert i teatres d’òpera (no és un compositor gaires estimat), aquesta obra en particular, una obra mestra absoluta del seu catàleg, és incomprensible com no ha esdevingut tant o més popular com la simfonia fantàstica. És enormement bella, però potser perquè també és enormement difícil i requereix un ampli desplegament orquestral i coral, a part
Que el meu admirat Daniele Gatti inauguri la temporada de l’orquestra nacional francesa amb el Roméo et Juliette és un motiu de joia, d’entrada per programar-la (tant de bo la inclogués en les gires que sovint fa Barcelona en les temporades de Ibercamera), i després per fer una versió tan bella, extraient de l’orquestra meravellosos climes en tota l’extensa varietat de timbres i atmosferes amb les que el descomunal, inspirat i original Berlioz pinta i construeix el relat shakesperià farcit d’extasiants colors en paisatges eteris i flotants, mentre en altres el vertigen dramàtic es dimensiona mitjançant les peculiars dinàmiques i en els gruixos orquestrals d’un tractament de l’espai sonor a hores d’ara encara sorprenent i original.
El revolucionari Berlioz, va ser font de inspiració de molts musics, fins i tot i especialment en aquesta obra, de Richard Wagner i del seu mític “acord Tristan” (gràcies eternes doctor Carlos Calderón) estrenada 26 anys abans de l’obra mestra de l’alemany. Aquí teniu l’inici del segon moviment amb el clima tristanià i la inspiració de l’acord que segons diuen va donar peu al dodecafonisme. Aquí teniu el que podríem anomenar “Trismeo et Julisolda”
Wagner en acabar el seu Tristan und Isolde va enviarli una partitura a berlioz amb aquesta dedicatòria:
Au grand et cher auteur de
Roméo et Juliette
L’auteur reconnaissant de
Tristan et Isolde
També la part coral del pròleg va inspirar clarament el preludi/pròleg del Roméo et Juliette de Gounod.
En la part vocal sobresurt amb extraordinària força la mezzosoprano francesa Marianne Crebassa, que no és la primera vegada que visita IFL, però cada vegada que ho fa m’agrada més. la veu és preciosa, pur vellut, el timbre és ple, sumptuós i la musicalitat, amb la cura en el fraseig i l’elegància de la línia són extraordinàries.
Escolteu-la cantant la meravellosa, hipnòtica, poètica i romàntica “Premiers transports que nul n’oublie”
CONTRALTO
Premiers transports que nul n'oublie !
Premiers aveux, premiers serments
De deux amants
Sous les étoiles d'Italie ;
Dans cet air chaud et sans zéphyrs
Que l'oranger au loin parfume,
Où se consume
Le rossignol en longs soupirs !
Quel art, dans sa langue choisie,
Rendrait vos célestes appas ?
Premier amour, n'êtes-vous pas
Plus haut que toute poésie ?
Ou ne seriez-vous point, dans notre exil mortel,
Cette poésie elle-même,
Dont Shakespeare lui seul eut le secret suprême
Et qu'il remporta dans le ciel ?
PETIT CHŒUR
... dans le ciel !
CONTRALTO
Heureux enfants aux cœurs de flamme !
Liés d'amour par le hasard
D'un seul regard,
Vivant tous deux d'une seule âme,
Cachez-le bien sous l'ombre en fleurs,
Ce feu divin qui vous embrase,
Si pure extase
Que ses paroles sont des pleurs !
Quel roi de vos chastes délires
Croirait égaler les transports ?
Heureux enfants !... et quels trésors
Paieraient un seul de vos sourires !
Ah ! savourez longtemps cette coupe de miel,
Plus suave que les calices
Où les anges de Dieu, jaloux de vos délices,
Puisent le bonheur dans le ciel !
PETIT CHŒUR
... dans le ciel !
Al costat d’una cantant dotada d’aquests privilegiats mitjans vocals i expressius, els seus dos companys italians, el tenor Paolo Fanale i el baix Alex Esposito només compleixen, El tenor és molt jove i per tant té camí per recórrer, aprendre i millorar, entre altres coses la dicció francesa i el fraseig i la impostació d’una veu prou interessant i sonora. El baix, sent generós ja que el seu limitat registre greu el col·loca com a molt, en el camp dels barítons-baixos, té més experiència però li manca l’expressivitat i el sentiment de la mezzosoprano francesa, el seu cant és molt pla i quasi diria que monòton.
El Chœur de Radio France sota la direcció de Howard Arman mostra ductilitat i encert en l’expressivitat i en l’equilibri, tant quan canta en el format més reduït com quan ho fa amb tots els seus efectius, amb un so ple i rodó.
El gaudi està garantit, i malgrat que els cantants masculins no estiguin a l’alçada de la gran Crebassa, la gran direcció de Gatti, detallista, climàtica i sumptuosa, gràcies també a una orquestra nacional de França que respon amb calidesa i preciosisme, us farà viure aquesta partitura imprescindible amb fruïció i delit.
La distribució de la simfonia és la següent (font de la Viquipèdia francesa):
Acte I
1. Introduction : Combats – Tumulte – Intervention du prince – Prologue – Strophes – Scherzetto
Acte II
2. Roméo seul – Tristesse – Bruits lointains de concert et de bal – Grande fête chez les Capulet
Scène d’amour – Nuit sereine -Le jardin des Capulet, silencieux et désert – Les jeunes Capulet sortant de la fête en chantant des airs de la musique du bal
4. Scherzo : La reine Mab, reine des songes
Acte III
5. Convoi funèbre de Juliette : “Jetez des fleurs pour la vierge défunte”
6. Roméo au tombeau des Capulet – Invocation : Réveil de Juliette – Joie délirante, désespoir – Dernières angoisses et mort des deux amants
7. Finale : La foule accourt au cimetière – Des Capulet et des Montagu – Récitatif et Air du Père Laurence : “Pauvres enfants que je pleure” – Serment de réconciliation : “Jurez donc par l’auguste symbole”
Hector Berlioz
Romeo et Juliette
Simfonia dramàtica basada en la tragèdia de William Shakespeare, amb llibret d’Émile Deschamps
Marianne Crebassa, mezzo
Paolo Fanale, tenor
Alex Esposito, baix
Choeur de Radio France
Orchestre National de France
Direcció: Daniele Gatti
Theatre de Champs-Elysées 18 de setembre de 2014
ENLLAÇ vídeo (un únic arxiu)
https://mega.co.nz/#F!CUdSEAKA!lMCE2khllnNgSLrYmLlM8w
Enllaços d’interès al voltant del Roméo et Juliette de Berlioz
IN FERNEM LAND 
Aquest és un apunt meravellós que, gràcies a tu, m’acosta al distant i genial Berlioz, un músic que ja m’ha captivat en diverses melodies però que no m’ha deixat gaudir de tot el seu talent.
Avui he après “l’accord Tristan” però em prohibeixo dir “Trismeo”.
M'agradaM'agrada
No cal que li diguis Trismeo, de fet és una ocurrència ben dolenta.
Però Berlioz si que paga la pena.
M'agradaM'agrada
Això és una preciositat.
Aquesta noia és molt jove i si ara ja canta així és que estem al davant d’una de les grans cantants dels propers anys.
M’he quedat molt sorpresa amb la similitud del fragment que ens has fet escoltar i el Tristany.
Ja m’ho estic baixant.
Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
L’obra és meravellosa, inspiradora i una font continua de satisfaccions per a tots aquells que vulguin per sobre de tot, gaudir de la música.
M'agradaM'agrada
“Se non è vero, è ben trovato…”…que fugint de la literalitat de la frase podriem dir que si no és l’acord de Tristan poc li falta, i com que la cronología és inapel.lable, tot indica que Wagner es va inspirar en aquest fantàstic frangment del Roméo et Juliette del compistor francés. Queda clar que no es produeix acord en la quarta nota de l’arc melòdic, però és diàfana una similitut en la sequència melòdica i en l’estructura i pujada tonal de les tres frases musicals succesives. Ara bé, el que en Berlioz és resolució (melòdica) dins dels canons de l’armonia clàssica amb Wagner les resolució pròpia de l’acord produeix encara més incertesa i inestabilitat tonal, i aquesta indefinició tonal es repeteix tres vegades sense resolució estable. Calen més de tres hores d’òpera per a trobar-la en l’enlluernador, màgic i sublim acord final de tónica. És més que probable que Wagner conegués aquest fragment, però els va tenir molt ben posats quan fa sonar un acord de quatre notes amb dos tritons i a més amb resolucions extraordinariament valentes, tot plegat causant un impacte impresionant en la música del futur.
No sé si veurem algun día una Berlioz “renaissance”. Si no s’ha produit fins ara vol dir que dificilment es produirà a curt termini donades les característiques d’aquest compositor. Ja és una bona cosa que sigui considerat de culte, molt respectat i admirat pels músics de professió i públic melòman. I portar l’obra que avui ens portes sempre és motiu de reconeixament i satisfacció.
M'agradaM'agrada
Segons diu Leonard Bernstein, es tracta d’un plagi, és clar que Bernstyein és un provocador genial.
Si no els coneixes, no et perdis aquests vídeos
The Unanswered Question: Six Talks at Harvard (Charles Eliot Norton Lectures)
M'agradaM'agrada
Com més escolto Berlioz més m’agrada, i això que a hores d’ara ja és un dels meus imprescindibles. Tan de bo es programés més, estic segur que el public es deixaria seduir sense gaire resistència. Però en fi, mentrestant haurem de seguir escoltant any rere any les integrals de Brahms i Beethoven.
M'agradaM'agrada
Jo cada vegada que escolto una obra seva, encara que cregui que la conec, hi descobreixo coses noves. És fascinant.
M'agradaM'agrada
Una obra maravillosa. No me canso de escuchar la versión de Muti, con la Norman.
Esta me parece muy notable, pero es cierto que en París hubieran podido escoger unos cantantes masculinos si no al nivel de la sensacional mezzosoprano, al menos un poco más escrupulosos con el idioma y el estilo. Aler y Estes con Muti tampoco me gustan demasiado
Mientras teníamos a Bou en la gerencia de la OBC hubiera sido la oportunidad ideal para escucharla con la orquesta de la ciudad, ahora veo difícil que se arriesguen en el proyecto. ¡Ojalá!
Gracias por el vídeo
M'agradaM'agrada
No recordo la versió de Muti, la tindré present tot i que la participació masculina no em sembla gaire engrescadora, ara bé, ella…. i Muti, és clar.
M'agradaM'agrada
¡Muchísimas gracias, Joaquím por este enlace! El renacimiento Berlioziano en Francia y Gran Bretaña alcanza ya la cota de espléndido. En España, poco a poco, pero también. Acuérdate de L’Enfance du Christ del año pasado; una Damnation de Faust en San Sebastián en agosto, un Romeo hace un año en Madrid en el que estuve, y unas cuantas Fantásticas, entre otras cosas. En breve comenzaremos a tener sus obras literarias en traducciones actuales. Además, siempre que hablas de Berlioz, tus lectores responden (respondemos) de forma entusiasta. Gracias de nuevo y un fuerte abrazo.
M'agradaM'agrada
Yo creo que el renacimiento es mucho más teórico que práctico, aunque cualquier pequeño paso en este sentido me parece una gran noticia.
NO creo que los habituales que pasan por aquí y comentan sean una muestra del sentir general del público de nuestros auditorios, pero yo estoy satisfecho de hacer altruismo berlioziano, como he dicho antes, a cada escucha descubro más motivos para volver a él.
M'agradaM'agrada