IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL D’ELIO


Amb Elio em sembla que ens coneguem de tota la vida, però no és així, òbviament. Ell és molt més jove a  banda d’intel·ligent. Ens vàrem conèixer en un sopar de celebració d’una bona amiga i després va començar a sovintejar al blog arribant a fer aportacions importants tant com a comentarista com a autor d’algun apunt important. El considero un bon amic que m’ha donat a conéixer moltes coses nove si també que m’ha presentat a persones que ara són també amigues. L’aportació ha estat cabdal.

No ha participat més a IFL perquè no ha volgut, que consti, i ara que escriu per altres mitjans de més notorietat ja sembla difícil recuperar-lo per la causa, tot i així ell sap que IFL està obert a la seva col·laboració quan ell ho decideixi.

El seu qüestionari que he hagut d’escapçar en alguna de les 30 qüestions per no fer diferències amb la resta, és com no es podia esperar d’altre manera, molt interessant i en alguns aspectes podria estar signat per mi mateix, tot i que no detesti l’òpera que ell detesta, però són aspectes no gaire  rellevants respecte a altres molt més notoris i definitius.

Aquí el teniu per gaudir-lo i per reflexionar, perquè algunes explicacions ens ajuden a entendre el món de l’òpera d’una manera molt més àmplia i enriquidora que només el pur entreteniment per el qual en molts casos va ser concebuda.

1 La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 1999
2 A quin teatre? La Faràndula, Sabadell (Temporada del Amics de l’Òpera de Sabadell)
3 Quina òpera vas veure? Il Trovatore
4 Els teus pares anaven o van a l’òpera? Des d’aleshores sí.
5 Quin compositor operístic t’estimes més? Richard Wagner
6 Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? L’equilibri global. Per a mi l’òpera no és un simple entreteniment, i no en tinc prou amb un o dos cantants bons (o famosos, que no sempre és el mateix) o bé amb una direcció d’escena atractiva, si la resta és mediocre. Ha de funcionar com un tot. Les direccions (musical i escènica) són el més important, ja que donen sentit a l’obra. Si són coherents i amb bones idees (cosa cada dia més difícil), ja estic content. A més, idealment, un bon director musical hauria de garantir que els cantants estiguin a l’alçada de la partitura.
7 Quin és el teu tenor pr edilecte? Jonas Kaufmann
8 Quina és la teva soprano predilecta? Barbara Hannigan. És l’antitesi del cantant de vella escola, que vivia del “chorro de voz”. La Hannigan té uns grans coneixements musicals i té un gran compromís amb la nova ceració. S’introdueix a fons en els personatges, tant a nivell musical com psicològic. No es casualitat que l’escenari se li quedi petit i comenci a alternar amb la direcció orquestral (amb resultats ben diferents a personatges com Domingo o Cura).
9 Quin és ell teu baríton predilecte? Matthias Goerne. Se que la seva carrera es concentra més en el lied que en l’òpera, però ara per ara és el baríton més complert i musical que he tingut el plaer d’escoltar….
10 Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Waltraud Meier. I m’atreveixo a afegir …
11 Quin és el teu baix predilecte? Matti Salminen.
12 Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? La Royal Opera House de Londres
13 Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Difícil, però si em pogués permetre alguna escapadeta cap problema.
14 Quina és la teva òpera predilecte? Les Troyens, de Berlioz
15 Quina òpera detestes? La Fille du Regiment, de Donizetti
16 Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística:10  L’òpera no té sentit sense l’escena, i mereix la mateixa importancia que la direcció musical. El problema és que moltes de les òperes de repertori (especialment les italianes) tenen arguments infumables que fan que qualsevol intent de donar-li rellevància sigui un fracàs. Pels que defensen les posades en escena tradicionals: les obres amb arguments potents estan obertes a múltiples interpretacions (com deia Mikhail Bakhtin, “els textos [i per extensió qualsevol creació artística] contenen més del que els seus autors poden saber”) i és la feina del director d’escena (i del musical, però el seu efecte no és tan evident) ajudar l’espectador a focalitzar-se en les diferent possibilitats o fins i tot descobrir-ne de noves. Pel que fa als arguments absurds (Il Trovatore, Linda di Chamounix…), en fi, potser sí que millor seguir amb el cartró pedra i dedicar els esforços a obres que paguin més la pena.
17 A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Londres
18 Quin és el llibretista operístic preferit? Aquí, com en els Oscars, caldrien dues categories: Llibret original i llibret adaptat. Si només pot ser una categoria, aleshores em quedo amb Wagner. Els seus llibrets (deixant de banda la seva qüestionable imitació dels recursos retòrics de la poesia escàldica) tenen una profunditat i una coherència dramàtica difícilment superable. Per als que segueixen pensant (com jo fa temps) que no són més que “culebrons” mitològics, recomano la lectura de “I saw de world end”, de Deryck Cooke.
19 Quin és el teu heroi de ficció operística? Wotan. És un dels personatges més fascinants i complexos.
20 Quina és la teva heroïna de ficció operística? Elektra
21 La gravació operística que t’enduries a l’illa de serta? L’Anell de Solti. Per una qüestió pràctica: 14 hores de música en una de les versions més equilibrades i definitivament la que té millor qualitat de so. I l’Anell del Nibelung és una obra inesgotable: per molt que l’escoltis sempre descobreixes coses noves. Ideal per la illa deserta!
22 El director d’orquestra operístic preferit? Antonio Pappano
23 El director d’escena preferit? Katie Mitchell
24 La representació operística que t’hagués agradat assistir? Alguna de les representacions mítiques de Bayreuth. Potser el Parsifal de Wieland Wagner del 51.
25 L’òpera barroca que més t’agrada? De barroca no me n’agrada ni una (i això que ho he intentat). Si incloem el renaixement, la meva preferida seria l’Incoronazione di Poppea. Sense ànims d’ofendre a ningú, crec que van caldre segles per recuperar els valors estètics que l’artificiositat del barroc es va carregar. Com més escolto Monteverdi més modern em sembla.
26 L’òpera clàssica que més t’agrada? Orfeo i Euridice de Gluck
27 L’òpera romàtica que més t’agrada? La Dama de Piques, de Txaikovski.
28 L’òpera del segle XX que més t’agrada? The Greek Passion (primera versió), de Bohuslav Martinů.
29 L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Written on Skin, de George Benjamin
30 Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baix-bariton, per poder fer de Wotan.

I si, per il·lustrar aquest qüestionari us deixo el Parsifal de l’any 1951, a aquella representació que tant Elio com jo i tants de vosaltres haguessim volgut assistir.

Moltes gràcies Elio

I sí, la setmana vinent si, serà el darrer qüestionari, el de Glòria Moreno

6 comments

  1. Felipe

    Bravo Elio. El gran anillo de Solti que de vez en cuando me da por escucharlo de nuevo en vinilo… Orfeo y Eurídice habría podido ser también mi ópera clásica preferida… Es una ópera que adoro, como la revolución que supuso Gluck, las dos Iphigenie, etc… Por cierto, ¿tienes predilección por la versión francesa o la de Viena? Un saludo!

    M'agrada

      • Felipe

        Yo me quedo con la versión francesa y las modificaciones y ornamentaciones que Gluck añadió.
        Sobre todo el Je perde mon Eurdice me hace llorar cada vez que lo escucho.

        M'agrada

  2. elioronco

    Gràcies a tu, Joaquim, per la presentació i per l’oportunitat que ens dones d’expressar les nostres preferències i així conèixer-nos tots plegats una mica millor.

    Les escapçades són mínimes, tot i així aprofito el comentari per completar dues de les preguntes:
    -Pel què fa al llibretista preferit, com deia ho dividiria en dues categories. Com a llibret original (per bé que amb temes manllevats de relats èpics) em quedo amb Wagner. Com a llibret adaptat, les aportacions de Boito (Otello, Mefistofeles) em semblen insuperables.
    -Si hi hagués hagut la categoria de contralt sens dubte hauria escollit a Ewa Podleś. De fet, si hagués d’escollir un cantant predilecte sense especificar registre, probablement l’escolliria a ella per la seva veu única, l’extraodinaria expressivitat i la seva implicació amb els rols que interpreta.

    Moltes respostes serien diferents si les contestés avui…no només per l’evolució natural de les opinions, sinó també perquè vaig decidir limitar la meva sel·lecció a repertori i cantants que he vist en directe, i d’aleshores ençà he tingut la sort de veure moltes més coses. Seguiria triant en Kaufmann però excloent certs repertoris (i potser directament certes temporades). La Hannigan (a qui he vist dos cops més d’ençà que vaig contestar el qüestionari) em segueix enlluernant, però ara mateix i malgrat la incertesa d’una carrera que tot just acaba de començar, potser m’arriscaria amb Lise Davidsen. I em deixo a molts cantants que m’han impactat potser fins i tot més que els que he triat (Stemme a la Salomé del Liceu, Hvorostovski en un inoblidable Oneguin, Theorin en rols wagnerians…), però o bé em semblen massa irregulars o bé els hi trobo massa pegues objectives com per considerar-los preferits. Com a director musical ara mateix Kirill Petrenko està empatat amb Pappano, seguits de prop per Vladimir Jurowski, i si ens limitem al repertori wagnerià aleshores Barenboim els passa a tots al davant.

    Els rols i les òpers preferides em resulten molt més difícils de triar. N’hi ha masses que es disputen la posició i depèn molt dels interessos del moment, també els extramusicals. Pel què fa als herois operístics, si en la categoria masculina ho tinc clar, en la femenina tinc força dubtes: Elektra, Salome, Fevronia, Brünhilde, Jenůfa… qualsevol d’elles hauria pogut acabar al qüestionari. Ara, després de veure “Gloriana”, optaria per Elisabeth I tal com la presenta Britten.
    I triar l’òpera preferida és simplement impossible. Les Troyens i Pikovaia Dama es podrien perfectament intercanviar els papers en el qüestionari, i qualsevol òpera (excloent les obres menors) de Janáček, Puccini, Britten, Mussorgski o Wagner els podria disputar el primer lloc.

    En qualsevol cas, tot i la crueltat de les normes, ha sigut un exercici de reflexió interessant que t’agraeixo enormement!

    Liked by 1 person

    • colbran

      Coincido, como ya sabes, contigo en lo que concierne a la fenomenal Ewa Podles, la voz que más me ha impresionado de cuantas he escuchado en vivo en toda mi vida, junto a la Caballé de los años 60s y 70s del siglo pasado y alargando un poco hasta “Herodiade” (1983). Del resto comparto contigo tus gustos pero no en primera instancia, sino en segunda o tercera. Ha sido un placer leer las respuestas de tu cuestionario y el comentario aclaratorio.Yo también siento una cierta predilección por “Gloriana” y una adoración por “Parsifal” que debo -aparte de la bellísima partitura de Wagner- a las Kundry que la mezzo checa Ewa Randova nos interpretó en el Liceu.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: