La vida ens regala, molt de tant en tant. petits moments de felicitat absoluta. En mig de la mediocritat i la vulgaritat que ens envolta algunes vegades, molt poques, ens passen coses o som testimonis de coses veritablement excepcionals.
Fa dies vaig rebre un e-mail invitant-me a l’acte que va tenir lloc ahir a l’Auditori Axa de l’Illa Diagonal organitzat per l’Associació Franz Schubert i que tenia com a finalitat un regal, un regal fonamentat en una amistat i en l’art en majúscules. No m’ho vaig pensar ni un segon, jo volia assistir al regal que el baríton Matthias Goerne va voler fer al doctor Jordi Roch.
L’Auditori Axa quasi es va omplir d’amistats del doctor Roch, amistats professionals i musicals, veritables amics i també coneguts i saludats que no ens volíem perdre l’oportunitat de veure com un dels artistes més grans que jo hagi vist mai, al menys fins ara, volia cantar de manera desinteressada al seu amic des de fa 20 anys, quan el doctor Roch el va escoltar per primera vegada i el va portar a Vilabertran, La resta ja és una bellíssima història d’amistat i sobretot d’art.
Ja he parlat moltes vegades de la commoció i del trasbals que em provoca l’art canor de Matthias Goerne, insistir en l’excel·lència del seu cant, en la bellesa de la veu, en el registre ampli i càlid al servei d’una intensitat portentosa en el fraseig incisiu o en l’emotivitat interpretativa que domina a plaer i que fa que el públic esdevinguem titelles submises, només és una reiteració que podria arribar a ser reiterativa i fins i tot vulgar.
Tot el que envolta la interpretació de Goerne és fora d’aquest món, d’aquest món tan habituat als cantants mediàtics que són quasi més noticia per tot allò que ens envolta quan no canten que no pas per el seu treball. Les obres escoltades abans de Goerne esdevenen una redescoberta feliç i transcendent quan les interpreta ell. mai més Freunliebe und leben, el Dichterliebe o Zwölf Gedichte von Justinus Kerner podran ser escoltats sense recordar com ho va fer ahir Goerne. Ell esdevé el referent i quan ets un privilegiat, com ho varem ser els que ahir celebràvem aquest feliç encontre d’aquesta amistat sincera, corres el perill de esdevenir Goerne-addicte. No sé pas com faré front al Dichterliebe de divendres vinent al Palau, ho dic amb el cor a la ma.
Amb Goerne perds la noció de la realitat, t’oblides que uns quants metres més enllà hi ha el carrer ple de persones vulgars que mai a la vida els importarà res Schumann, i potser es pot viure sense Schumann, potser és possible ser feliç sense Schumann, sense Goerne, sense la música, sense l’amistat, sense la bellesa i sense l’art, però ai de tu si un dia ets un privilegiat que assisteixes a un liederabend de Matthias Goerne, perquè encara que no ho vulguis t’atraparà i et farà oblidar tot el que t’envolta i fins i tot és possible que durant molta estona levitis, pateixis, estimis i gaudeixis com ell, perquè ell et posseeix, et vampiritza i quan decideix acabar et torna a deixar suaument en l’abrupta realitat que uns intensissims aplaudiments et van fent-te habituar de nou al món real.
És absolutament impossible no emocionar-te fins el plor quan escoltes Stille Tränen sota la intensitat de Goerne quan gradua i modula els sentiments emprant mestrívolament una veu que sembla no tenir límits.
L’experiència musical d’ahir no seria diferent a les altres viscudes en tantes ocasions a Vilabertran si no fos que ahir a més a més hi havia el que hi havia al darrere, i quan els tres blocs de lieds van acabar i el baríton amb una cara de felicitat que enamorava va invitar a compartir la glòria de l’obra d’art que acabàvem de gaudir en comunió amb el doctor Roch, l’espinada que ja semblava immune a tanta descàrrega concentrada em va fer entendre novament que era un privilegiat per assaborir, com tots els presents a la sala, l’excel·lència feta música i amistat.
Beatificar a Goerne sense deixar un lloc a l’altar per a Alexander Schmalcz, el pianista que no acompanya, sinó que es fusiona amb el cantant em semblaria més que injust, delictiu. Schmalcz respira i canta en perfecte simbiosi amb Goerne, de la mateixa manera que aquest recorre el teclat fent que les notes, els sons i les paraules esdevinguin l’obra. Una lliçó més
Ahir coincidia amb aquest concert que podríem qualificar de privat, la inauguració de la segona edició del LIFE Victoria, amb l’excel·lent baríton Roman Trekel. Em va saber molt de greu no assistir-hi, de fet penso que tots els que ens varem apuntar a la celebració d’aquesta gloriosa amistat els varem fer injustament el salt. A Barcelona, sempre tan orfes de lied, ahir van coincidir dos esdeveniments que ens nodrien del mateix públic, això si que és mala sort! i comprenc que l’agenda altruista del senyor Goerne no deu ser precisament fàcil d’adaptar.
En qualsevol cas caldrà reservar plaça a la propera cita amb Goerne a la Schubertíada del 2015 a Vilabertran,
IN FERNEM LAND 
Un recital memorable…Schumann i el seu romanticisme despietat (cal llegir les lletres dels lieds i cal escoltar com estan musicades, romanticisme en estat pur, romanticisme sagnant), Goerne amb seu nivell d’excel.lència sublim, Schmalcz acaronant partitura i cantant… Una invitació que mai podré agraïr suficientment… Les paraules de Jordi Roch… la comunió musical de l’acte… No sé, no sé…quan tornava a casa vaig pensar: “El regal me l’han fet a mi!”. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Cada vegada que escolto a Goerne em sembla que és el millor que m’ha passat en la meva vida musical. Té una capacitat de sorprendre en cada ocasió tot i sabent la seva excepcionalitat, prodigiosa.
Estem davant d’un senyor que quedarà com un dels referents absoluts en el món del lied, cal gaudir cada oportunitat que tenim de veure’l, i per sort sembla que entre nosaltres es troba molt a gust.
M'agradaM'agrada
No va ser un regal per al doctor Jordi Roch, va ser un regal magnífc i inoblidable ,per a tots.Bravo Goerne.
M'agradaM'agrada
Aquest home fa de cada recital un moment inoblidable i irrepetible.
Un regal fet música
M'agradaM'agrada
Només puc dir: enveja, enveja i enveja, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Doncs si Rosa, em sap geru, però t’entenc.
M'agradaM'agrada
Noi, quina sort i quin luxe!!! gràcies per la crónica. Ja m’hauria agradat escoltar-ho.. 🙂
M'agradaM'agrada
A tu i a molts, si arribo a saber que es podia fer lliure propaganda us ho hagués dit, però com que es tractava d’un regal sorpresa d’aniversari no em vaig creure oportú dir res. Ara em sap greu no haver enviat e-mails.
M'agradaM'agrada
Quina enveja (sana totalment) em fas Joaquim, per poder haver gaudit d’aquest Liederabend, a mi sempre m’ha emocionat molt en Göerne i no deixaré mai d’admirar-lo. Enhorabona i me n’alegro molt de que siguis una mica més feliç…
😉
M'agradaM'agrada
Gràcies amic, en Goerne fa la millor música i la transmet com ningú, i és clar, com bé dius, això m’ajuda a ser una mica més feliç
M'agradaM'agrada
No tinc paraules per descriure el recital de divendres, l’únic que sé es que si el Goerne m’agradava, ara no concebeixo els lieder sense ell i el que penso és que un Recital com aquest a l’inici de la temporada posa el llistó tant alt que fins i tot el Kaufmann divendres que ve ho tindrà molt difícil. Moltes gràcies al Mathias Goerne, al Dr. Jordi Roch i a tots els organitzadors per voler compartir amb els que vam assistir un moment tant màgic
M'agradaM'agrada
Soirt que trigarem a comparar els dos Dichterliebe, potser hagués estat massa cruel.
Certament i una vegada més Goerne ens ha fet tocar el cel.
M'agradaM'agrada
Ja fa temps que l’escolto. Es veritablement excepcional. I cada cop el lied es el que més feliç em fa. Potser m’agrada més en Fischer Diskau, donat que té una veu més bonica. Gràcies Joaquim per la teva crònica.
M'agradaM'agrada
Jo m’estimo més no comparar-los ja que en Fischer-Dieskau no el vaig poder gaudir en les condicions que gaudeixo a Goerne, i per tant no els vull barrejar.
Ara bé, el que si et puc dir és que el que m’ha fet sentir Goerne cantant lied, no m’ho ha fet sentir cap altre cantant,fins el moment.
M'agradaM'agrada
Repassant el que havia escrit, veig que m’he deixat un “que”. Volia dir que m’agrada més la seva veu que la d’en Fischer Diskau. Gràcies per tot Joaquim.
M'agradaM'agrada
En a mi també.
M'agradaM'agrada
Hi ha regals a la vida que són inesperats, el de divendres va ser un d’ells. Qui m’havia de dir a mi que 15 dies abans rebria un correu convidant-me en aquesta vetllada liderística. Matthias Goerne va fer un regal sorpresa al dr. Jordi Roch, però pels afortunats assistents que vam tenir el privilegi de poder-hi assistir va ser un REGALÀS. Si em va impressionar el Winterreise que li vaig sentir aquest estiu a Vilabertran, divendres em va fer plorar d’emoció amb el Fraueliebe und leben i em va fer posar la pell de gallina amb el Diechterliebe i el Zwölf Gedichte. Se’m fa dificil de creure que en JK divendres que vé pugui emocionar-me tant i tant.
Vull donar les gràcies a M. Goerne i A. Schmalcz per la seva generositat, en un moment en el que tot sembla que només es compti amb diners, a la seva amistat amb el Dr. Jordi Roch, a l’Associació Franz Schubert per a comptar amb els saludats com jo a poder gaudir de l’acte, i a tu Joaquim, perquè sense el teu entusiasme virtual parlant-nos de la Schubertiada i de Matthias Goerne mai m’hauria picat la curiositat per a anar fins a Vilabertran a escoltar-lo. I sense Scubertiada jo no hauria estat entre la colla de privilegiats de divendres passat a l’Auditori Axa.
Cantar un poema pot ser molt senzill, però fer-te viure un poema cantant només està a l’abast de molts pocs artistes i un d’aquests és Matthias Goerne.
M'agradaM'agrada
Em fa feliç haver fet adeptes a la causa de la Schubertíada de Vilabertran, perquè aquests adeptes són de per vida.
No és fàcil atraure als melòmans al lied, però quan això succeeix és meravellós.
Amb Goerne és molt fàcil fer-se adepte, ara bé, el perill pot ser que després la resta no t’agradin, i és que estem davant d’un fenomen.
Moltes gràcies per aquest comentari tan bonic.
M'agradaM'agrada