IN FERNEM LAND

TEATRE DE SARRIÀ:GALA INAUGURAL AMICS DE L’ÒPERA DE SARRIÀ


Ahir va tenir lloc en el magníficament remodelat Teatre de Sarrià, la gala inaugural de la temporada dels Amics de l’Òpera de Sarrià, una iniciativa que necessita suport i que cal ajudar a divulgar, entre altres coses perquè tenen com a objectiu programar òpera de cambra a Barcelona, un gènere gens apropiat per a les dimensions gegantines del Liceu i que en un teatre tan acollidor com el de Sarrià pot trobar l’estabilitat que garanteixi a la ciutat títols operístics cabdals que tant poden donar oportunitat a joves cantants, com, i deixeu-me somniar, també portar cantants de renom que ajudin a consolidar el gènere fent que el gran públic s’interessi per títols preciosos injustament relegats als discriminatoris i poc valorats subgèneres.

Per a la inauguració han decidit fer una gala que només es va anunciar va esgotar les localitats i ha obligat a programar-ne una segona que tindrà lloc el proper 14 de febrer a les vuit de la tarda. Els noms congregats expliquen les expectatives i l’èxit: Montserrat Martí, Ekaterina Dasovnikova, Marisa Martins, Raúl Giménez, Antonio Corianó, Marc Sala, Joan Pons, Carlos Chausson, Stefano Palatchi i Maurizio Lopiccolo, acompanyats al piano per Joana Pons, Josep Buforn i Davide Dellisanti.

Òbviament amb un reguitzell de noms que abraça a cantants novells i que tot just comencen a fer-se un lloc en el complicat món operístic i noms il·lustres i veterans, en alguns casos ja en una fase de jubilació, hi ha grans i comprensibles diferències, ja sigui per la salut vocal d’uns com en l’experimentada i imprescindible veterania dels altres. Ara bé, caldria anar en compte i no deixar-se endur només per les bones intencions i el caràcter pseudo “familiar”, amateur i voluntarista que acostuma a envoltar les activitats en equipaments d’aquestes característiques, i posar-se des d’un bon inici un llistó ben alt d’exigència.

L’èxit de la gala, amb un públic d’amics, coneguts i saludats entregat i entusiasta es sense cap mena de dubte una boníssima injecció d’optimisme que, entre altres coses, hauria d’ajudar a trobar els socis i benefactors que donin consistència econòmica al projecte, quelcom imprescindible, però que no hauria de fer-los creure que omplint fins la bandera d’entusiasmats “suporters” l’aforament de l’acollidor teatre, està tot assolit. El projecte és tan apassionant com complexa, segurament ells ho saben molt millor que jo,  i els noms que es van reunir, ja fos sobre l’escenari, com entre el públic i en missatges de solidaritat mitjançant uns vídeos que fins i tot incloïen l’agradable sorpresa del suport de Cecilia Bartoli i Josep Bros, al costat dels més assequibles, Maria Uriz, Carme Bustamante, Jaume Aragall, Antoni Comas, Ignacio Encinas, Josep Ruiz, Enric Serra, Alfredo Heilbron, entre altres i lamento si em deixo algú, han d’esperonar a professionalitzar la iniciativa per no caure ni el perillós voluntarisme, ni en el conformisme que tantes vegades condemna a molts projectes amb excel·lents objectius i pretensions, però pocs recursos a un anar tirant poc engrescador.

No crec que fent un detallat i exhaustiu repàs de cadascuna de les intervencions ajudés gaire a la correcte difusió del projecte, i com que crec que cal tenir-lo en compte, donar-li tot el suport i exigir el nivell que en altres ocasions han demostrat (L’occasione fa il ladro), no ho faré.

Jo només els hi diria als joves que es fixessin amb Carlos Chausson, per cert, ja ha anunciat la retirada i no hagués estat gens malament que el Liceu li hagués reservat una funció de comiat en les representacions de Don Pasquale, un dels seus rols més emblemàtics (no sé si hi som a temps), Com deia, el joves s’haurien de fixar com el baix baríton abans de començar a cantar la Serenata de Mefistofeles del Faust de Gounod, ja s’havia guanyat l’atenció del públic. aquestes coses són molt importants, òbviament la veu és el fonament d etot, però hi ha d’haver una predisposició inicial, un entrar en situació i predisposar també al públic. Admirable la interpretació, la manera de dir, el gest, la perfecta dicció, el control de les frases… Tota una lliçó de com s’ha d’actuar encara que vagis vestit de carrer, no tinguis decorat i al costat hi tinguis un pianista. Tot això també s’ha de tenir en compte i massa sovint s’oblida. No es pot tenir una veu esplèndida i sonora i quedar immòbil, tibat i quasi anquilosat intentant meravellar al públic només amb veu. Un cantant ha d’utilitzar el gest, la cara i el cos, per acompanyar a la veu.

Us deixo amb el programa:

Montserrat Martí i Marc Sala
Gaetano Donizetti: Duo Elisir d’amore

Antonio Carianò
Giacomo Puccini: “Recondita armonia” (Tosca)

Ekaterina Sadovnikova i Maurizio Lopiccolo
W.A.Mozart: “La ci darem la mano” (Don Giovanni)

Stefano Palatchi
Salvador Codina: “Mi barca, mi barca” (La Galeota)

Marisa Martins
W.A.Mozart: “Quest’improviso tremito” (Lucio Silla)

Joan Pons
Antoni Parera Fons: Amics, germans

Carlos Chausson
Charles Gounod: “Vous qui faites l’endormie” (Faust)

Raúl Giménez
Alberto Ginastera, “La canción del árbol del olvido“

Ekaterina Sadovnikova
Nicolai Rimski-Korsakov: paria d ela núvia del tsar

Antonio Corianò
Giacomo Puccini: “Addio fiorito asil” (Madama Butterfly)

Montserrat Martí
Giacomo Puccini: “O mio babbino caro” (Gianni Schicchi)

Marisa Martins
Charles Gounod: “Que fais-tu blanche tourterelle” (Roméo et Juliette)

Ruúl Giménez
Giulio Caccini: “Amarili”

Stefano Palatchi
Martínez-Valls: Les neus de les muntanyes (Cançó d’amor i guerra)

Joan Pons
Francesco Paolo Tosti: “Vorrei morire”

Carlos Chausson i Raúl Giménez
Gioacchino Rossini: “Pace, gioia” (Il barbiere di Siviglia)

TOTS
Albert Guinovart: glosa als amics de l’òpera de Sarrià (estrena)

TOTS
Giuseppe Verdi; “Libiamo nei liete calici” (La traviata)

Potser alguns trobareu injust que no parli de qui em va agradar i qui no, quelcom que sempre faig amb total llibertat, però deixeu que aquesta vegada i sense que serveixi de precedent, ho enllesteixi d’aquesta manera.

L’acte va estar presentat per Albert Galcerán i va tenir la participació, com no, de Ramon Gener, el peix de totes les salses.

Us aconsello que estigueu atents a les activitats:

  • El 21 i 22 de febrer retorna L’occasione fa il ladro.
  • El 11 i 12 d’abril representen Le cinesi
  • i el 16 i 17 de maig representen La serva padrona 

Us deixo amb un parell d’enllaços relacionats

14 comments

  1. Iniciativa absolutamente loable….!!!! que hay que apoyar, sobretodo con la asistencia y si es posible con incremento de miembros de la asociacion sin duda!
    Total de acuerdo con tus reflexiones al respecto del acto de ayer.
    Imperdonable e incomprensible que no se haya contado con el Gran Chausson para el Don Pascuale de esta temporada en el GTL, sabiendo además que se retira….!
    Añadir un ruego a estos actos: Que el bombardeo de flashes de los fotógrafos desaparezca.
    Nos cegaron, aun estando delante de los mismos, con las actuaciones de los cantantes ya comenzadas, con un molesto bombardeo de 8 o 9 disparos en 3 puntos de la sala casi simultaneamente
    Hoy en día, hay equipos que no los hacen necesarios.

    M'agrada

  2. Fernando S.T.

    Estas son iniciativas magníficas que merecen ser apoyadas y difundidas.
    Esperaba leer la crónica del Metropolitan pero veo que hiciste lo correcto, creo que no fueron unos grandes Hoffmann.
    Lo que si percibo es una inusual prudencia en la valoración del concierto y creo entender los motivos.

    M'agrada

  3. Ducadimantova

    Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a la primera gala de presentacio del amics de la opera de sarria (en fan una segona…. ).
    Va ser una gala emotiva i en la que molta gent va veure els seus somnis complerts (o iniciats), es molt important donar-hi suport. Amb mi ja poden comptar. Espero que consolidin una temporada de opera de cambra regular a Barcelona… Sort amics!

    M'agrada

    • Però també és molt important tenir cura dels formats i no entenc com un cantant jove es quedi palplantat sobre l’escenari emetent sons sense tenir cura del gest i l’expressió, pensant a aquestes alçades que la veu ho és tot.
      La iniciativa és magnífica i necessita tot el suport, però compte amb qui fem pujar a dalt d’un escenari…

      M'agrada

  4. Em sap greu haver-me de posar tan fastigòsament crematístic (coses de la crisis, tu), però a banda d´altres descomptes per estudiants, amics del Liceu, etc., les entrades d´òpera de la zona A valen 25 euros si es compren de forma anticipada; i l´abonament pel soci ‘normal’ (a banda de joves, benefactors i altres categories), que inclou -entre altres- tres òperes i un munt de conferències i activitats, val només 50 euros. Vull dir, que tot plegat és força econòmic, amb el que si no hi anem podrà ser per moltes coses, però en realitat no perquè sigui car…

    M'agrada

  5. Excelente iniciativa en un teatro renovado, remozado y modernizado
    Como vecino del barrio, ya nos hemos hecho socios ( cuota 50,00€/ año ) y esperemos que todo esta declaración de buenas intenciones, se aposenta y sigue adelante.
    Lo mejor efectivamente de la gala, fue la lección magistral de Carlos Chausson, todo un fenómeno de lo que es un cantante y a la vez un completo artista de la ópera

    Un placer conversar unos minutos en en el entreacto, con Joaquim con el que da gusto dialogar .

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: