IN FERNEM LAND

LUCIA DI LAMMERMOOR A MUNICH (Damrau-Breslik-Jenis-Zeppenfeld;Wysocka-Petrenko) vídeo


 

Per “celebrar” el càstig de la Staatsoper vienesa us porto la darrera producció de la Lucia di Lammermoor a l’òpera estatal bavaresa, amb una producció irritant situada als anys 60 del segle passat, en un exercici escènic que enfronta de manera violenta escena i partitura.

Les noves produccions de les òperes principalment italianes, a la capital bàvara ho acostumen a ser de irritants. Només cal recordar els darrers muntatges de Il trovatore o La forza del destino, per no parlar d’aquell Rigoletto dels simis i tantes altres coses que ens hem hagut d’empesar amb resignada paciència si és que estàvem interessats en qualsevol dels intèrprets que protagonitzaven els rols principals.

En aquest cas l’òpera és la belcantista Lucia di Lammermoor, i la parella protagonista són Diana Damrau i el cada cop més valorat Pavol Breslik, acompanyats per Dalibor Jenis i Georg Zeppenfeld per a completar el quartet principal, mentre que al capdavant d el’orquestra es trobem ni més ni menys que al director musical de la casa, és a dir Kirill Petrenko.

Sobta molt que un director com Petrenko es faci càrrec d’una òpera de veus on l’orquestra es limita en teoria a acompanyar amb discreció belcantista els afers vocals dels protagonistes. Karajan ja va deixar escrit en una direcció antològica amb Maria Callas, que de la Lucia orquestral també es poden esperar coes i sobretot Petrenko, a part de ser el responsable d’utilitzar la que sembla ser la versió íntegra i propera a la versió autògrafa, dirigeix amb inusitada categoria una òpera que altres directors musicals del teatre no tocarien mai. És el mestre Petrenko una rara avis? No, no ho és i demostra amb aquesta direcció que és un gran director, però també que el director musical d’un teatre d’òpera ha de dirigir molta òpera i de tots els gèneres. Això de deixar un parell de títols i sempre del repertori que més els agraden o els va bé, diu poc del projecte musical de la pròpia casa. Que el director rus trií entre totes les òperes que dirigeix a Munich també Lucia, i en faci una versió de referència, és important i és un goig per un teatre, que ho faci tan bé, amb una direcció tan plena de matisos, de tensió, d’atmosferes que recreen el belcanto més pur, alhora que teatral i dramàtic, és quelcom admirable. No hi han òperes o gèneres menors quan els directors tenen la categoria per fer ressaltar de les partitures ton allò que d’elles es pot extraure. Petrenko ho fa de manera mestrívola.

Diana Damrau, amb la veu cada vegada més densa i amb un centre més consistent, fet que té la seva lògica repercussió en les notes de la zona aguda ara més dificultoses, treballades i en prou feines apuntades a risc d’esdevenir perillosos accidents. Fins que no arriba l’escena de la bogeria, acompanyada per una inspiradíssima direcció de Petrenko que ofereix un diàleg amb la soprano veritablement colpidor, tots plegats ajudats per una harmònica de vidre de gran efecte sonor, Damrau no està absolutament integrada amb el personatge, és clar que la direcció d’escena dubto que la beneficií. Cal esmentar el final de l’ària de la bogeria que no agradarà gens als pinyolaires i presenta tota una novetat que no crec haver escoltat mai en cap versió. Pel que fa a la cabaletta també presenta variacions en mans de Damrau i Peternko, però la soprano no hauria d’haver fet el sobreagut, no.

A Pavol Breslik no sé si el belcanto és el repertori que més li escau, fa una escena final brillant i emotiva, elegantíssima en l’exposició i el fraseig, però el seu Edgardo, molt suau i delicat, en en global de l’actuació és massa distant per tractar-se d’una òpera romàntica, belcantista i italiana. Però és un tenor que a partir d’ahir ja té que comptar en els grans teatres. Recordo que al Liceu va fer un magnífic Tamino que va passar massa desapercebut.

El baríton Dalibor Jenis compleix i prou com a Enrico, la veu és adient, l’estil i la tècnica no tants, amb problemes de legato, que posen en evidència un cant massa rígid, monòton i estandarditzat.

Pel que fa al magnífic i rotund baix Georg Zeppenfeld, sembla desaprofitat en un rol que potser no necessita tanta presència vocal o tanta contundència, si bé fa goig escoltar un baix de veritat encara que el belcanto tampoc sigui el seu fort.

Molt similar a Edgardo resulta la veu d’Emanuele D’Aguanno com a Arturo, si bñé la seva és la típica d’aquest rol, un jove tenor líric, pedrera per a molts posteriors Edgardo.

Barbara Wysocka ens trasllada de l’Escòcia de Walter Scott als Estats Units de l’era Kennedy, i?, però també ens vesteix a Edgardo de James Dean i Lucia és una dona de fort caràcter, no una bleda feble, condicionada per la societat i tot allò que ja sabem i que no lliga en absolut ni amb el caràcter dels personatges originals, ni les situacions, ni la música de Donizetti, i?. L’acció escènica passa en una únic ambient escenogràfic, un saló en runes que srveix per a tots els quadres. La solució per fer aparèixer la font del primer acte fa plorar.

Potser això no importa? És clar que importa, perquè hi ha moltes òperes de les quals els pot treure molt suc, “deconstruint”, re.interpretant o adaptant-les, amb dramatúrgies interessants que s’adeqüin amb el text i els llibrets molts més sucosos i amb possibilitats, però de la Lucia di Lammermoor no.

L’èxit al final és apoteòsic.

Gaetano Donizetti
LUCIA DI LAMMERMOOR

Lord Enrico Ashton: Dalibor Jenis
Lucia Ashton: Diana Damrau
Sir Edgardo di Ravenswood: Pavol Breslik
Lord Arturo Bucklaw: Emanuele D’Aguanno
Raimondo Bidebent: Georg Zeppenfeld
Alisa: Rachael Wilson
Normanno: Dean Power

Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper (dir: Stellario Fagone)

Dircetor musical: Kirill Petrenko
Direcció d’escena: Barbara Wysocka
Escenografia: Barbara Hanicka
Vestuari: Julia Kornacka
Disseny d ellums: Rainer Casper
Dramatúrgia: Daniel Menne, Malte Krasting

Video: Andergrand Media + Spektakle

ENLLAÇ vídeo

https://mega.co.nz/#F!CQEglaDT!YEj_WZD_AS_otSW5ryAS5g

Espero que us agradi, si més no teniu la possibilitat d’escoltar una Lucia diferent que s’apropa al que podríem anomenar versió crítica i que difereix de la versió que va gravar Montserrat Caballé amb López Cobos, en aquesta encara hi ha més coses, cadències i intervencions que mai havia escoltat. Només per això paga la pena empassar-se la rídícula posada en escena de la senyora  Barbara Wysocka.

 

25 comments

  1. Laura

    Moltíssimes gràcies, em vaig perdre l’emissió en streaming perquè coincidia amb la Norma del Liceu (va valdre la pena, tot s’ha de dir). Un cop més és d’agraïr la feina que fas en aquest blog, i encara que no hi haguessin descàrregues et seguiriem igualment.

    M'agrada

    • Pep,

      Hola a tots,
      Laura, quan dieu que ho veieu en streaming, ho feu amb l’adsl de cable de coure, normal en les llars fins a dia d’avui (telefònica, per entendre’ns), o necessiteu ja el cablejat de fibra òptica?. Perquè veig que hi haurem de començar a entrar en el tema i cal anar adquirint coneixements….
      Gràcies

      M'agrada

      • Laura

        Hola Pep,
        Jo tinc els mateix tipus de adsl que tu. Però resulta que diumenge passat retransmitien la òpera en directe desde la pròpia web del teatre 🙂

        M'agrada

      • Per veure en streaming l’únic que necessites és una connexió a Internet, ja sigui en fibra òptica o normal, No cal baixar res, això sí, l’ordinador haurà de tenir un visor amb la targeta adequada, però si no és molt antic, tot en porten de compatibles.
        Les hi ha gratuïtes com a Munich, que ofereixen en rigorós directa les seves representacions, i també hi ha teatres com a Viena, que per connectar-te, has de pagar, aquí és on rau el problema o conflicte de interessos.

        M'agrada

  2. e

    Gracias por tu post
    Estoy de acuerdo contigo en que Lucia de Lammermoor no puede admitir adaptaciones , ni de construcciones ,es para llorar cuando Edgardo (io parto , addio ) se marcha ……..en el descapotable

    M'agrada

  3. Niklaus Vogel

    Moltes gràcies Joaquim, la vaig veure per internet i tenia moltes ganes de tornar-hi, sobretot per Petrenko i per la Damrau. És realment curiós que l’actual director musical de la Bayerische hagi triat aquesta òpera i diu molt a favor seu. Recordo amb molt d’entusiasme el Tamino del Breslik que comentaves i trobo que no fa gens malament. De la producció ja ho has dit tot, però ja gairebé te dirá que m’afecten poc aquestes coses ja que n’he vist tants de disbarats que ja m’hi estic acostumant. JA tremolo amb l’Arabella que estrenaran pel festival al juliol…
    Me la baixo ipso facto!
    Una abraçada

    M'agrada

    • En a mi si són tan estúpides com aquesta si que em molesten.
      No crec que amb Arabella facin aquestes ximpleries, de fet fixat que amb Strauus a Munich són molt més prudents i les ximpleries majorment les deixen per a l’òpera italiana.

      M'agrada

  4. Em tenia per força tolerant amb les posades en escena fora del seu temps real però cada vegada m’agraden menys i és que els directors artístics ja no saben què fer i volent ser originals resulten d’allò més ridícul perquè se’ls veu la falta d’imaginació.
    Deu fer tres o quatre anys que vaig veure la Damrau fent Lucia. Tenia uns aguts molt notables però, en un moment donat, la nota no es va deixar sentir.

    M'agrada

    • És que una posada en escena pot ser horrorosa sent fidel a l’època o genial sent transgressora, en tenim probes a cabassos. Ara bé, a Lucia di Lammermoor?, calia intentar explicar l’estúpid fil argumental de Lucia amb aquesta parida? La resposta és senzilla.
      Munich, tan interessant com a centre operístic ha esdevingut un dels nius de l’estupidesa escènica malgrat les constants protestes del sofert públic.
      Damrau ha d’anar oblidant Lucia i preparant-se per fer el repertori que fan altres sense ser belcantistes com ella, ah! i que vagi en compta, està caient en amaneraments perillosos.

      M'agrada

  5. Muchísimas gracias por el agudo y certero comentario de esta ópera. Pude verla desde Buenos Aires en directo. Estoy de acuerdo contigo respecto de la puesta, pero debo decir también que los detalles de época respecto del vestuario fueron muy cuidados. Diana no podrá cantar Lucia mucho tiempo más me doy cuenta, pero Dios mio la voz que tiene, esa forma de interpretar tan particular de ella (lo he llegado a conversar con ella misma back stage en el MET)…la pueden marcar, pero ella toma su rumbo. Breslik es como tu dices: un tenor que los grandes teatros han de tener muuuy en cuenta. Tus vastos conocimientos musicales son muy apreciados. Se agradece el enlace, como siempre.

    M'agrada

    • Hola Monica. Ni que hubieran hecho un estudio perfecto de la sociedad americana de los 60, con una fiel descripción del salón oval para la escena de la boda, o que Lucia hubiera lucido a lo largo de toda la representación un selecto vestuario del armario de Jackie me dejaría tentar por tan estúpida propuesta.
      Damrau podría cantar, puesto que se pretendía hacer la versión (más) original o más filológica posible, la Lucia sin los sobreagudos, que es más que obvio que ya no son ni serán lo que fueron, sencillamente porqué su voz ha evolucionado espectacularmente y ahora debe hacer un alto en el camino, breve pero intenso, para reestructurar su carrera, suprimir contratos con roles que ya le suponen un problema, estudiar nuevo repertorio y seguir deslumbrando al público con su arte. Parece sencillo pero es muy complejo. le conviene hacerlo si no quiere estropearse como tantas otras/otros.
      Gracias por comentar y seguirme

      M'agrada

  6. Ad

    Tienes razón con eso de los montajes de algunas óperas italianas en Alemania. Apenas ví las imágenes de Domingo y Villazón en la producción “marciana” de Macbeth en Berlín, y la verdad es que hasta las ganas de verla se quitan de ver semejante cosa.

    M'agrada

    • Si musicalmente y vocalmente creo que eses Macbeth no tenia demasiado interés, cuando ví las fotos de la producción se me pasaron las ganas de averiguar más cosas. Es lamentable y ridículo. Si pretenden convertir Macbeth en una farsa lo han conseguido.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: