IN FERNEM LAND

MEDEA DE CHERUBINI A GINEBRA (Deshorties-Carè-Doronzio-Okulitch-Mingardo;Loy-Letonja) vídeo


Atenció amics, avui de manera inesperada tot i estar advertit per Agnès que em va dir que estigués atent a aquesta transmissió us ofereixo aquest vídeo de la transmissió que va tenir lloc al Gran Theatre de Ginebra abans d’ahir de la Medea de Cherubini en la versió italiana de Carlo Zangarini.

Aquesta magnífica i intensa producció de Christof Loy va ser pensada per a Jennifer Larmore que ja fa un parell d’anys va treballar amb el director alemany en una notabilíssima i sorprenent Lady Macbeth verdiana i ara en un nou repte de la cantat nord-americana  feia front a un dels rols més temibles del repertori, però una traqueïtis deu dies abans de l’estrena va apartar a la cantant del projecte, sent substituïda per la soprano canadenca Alexandra Deshorties i quedant-nos amb les ganes de saber com Larmore interpretaria el dramàtic rol.

La substitució ha resultat un esdeveniment extraordinari gràcies a la gran interpretació, grandiosa diria jo, d’un sentit i una intensitat dramàtica absolutament colpidora.La gran interpretació de Deshorties és d’una dimensió tràgica que no pot deixar indiferent a ningú, amb una expressivitat en el recitatius i en els passatges cantats que forçosament ens ha de fer pensar en Callas. Vocalment li manca una mica més de registre greu per ser una veritable soprano dramàtica, però és tal la força que atorga al rol, que pocs retrets es poden fer davant d’aquesta exhibició interpretativa d’extenuants i brillants resultats.

Andrea Carè reafirma la boníssima impressió liceista, és clar que al costat de la intensitat interpretativa de Deshorties ell queda massa genèric. Molt interessant el cant i la veu de la Glauze de Grazia Doronzio i la immensa i intensa Sara Mingardo fa tota una creació del massa breu rol de Neris.

Més pàl·lid resulta el Creonte de Daniel Okulitch, de registre greu massa treballat.

La direcció de Marko Letonja va creixent en dramatisme i intensitat amb una resposta magnífica de l’Orchestre de la Suisse Romande, quasi integrada en l’espai escènic, així com del Cor del Grand Theatre.

La producció és simple, amb un decorat únic que varia lleugerament, però que quasi esdevé una caixa escènica  amb pocs elements afegits, i com en tots els muntatges de Loy, amb grans murs despullats, tot recau en la interpretació acurada dels actors/cantants.

Medea segons Loy perd tota èpica per esdevenir un drama quotidià, una tragèdia domèstica que sense cap mena de dubte colpeix molt més a l’espectador actual. Tanmateix Loy cau en alguna contradicció que distancia l’acció, amb uns personatges muts i hieràtics que omplen en molts casos l’escena, com espectadors de la tragèdia, però no hi ha dubte que davant de la intensa Deshorties tot queda degudament en un segon pla.

Luigi Cherubini
MEDEA
Tragèdia en 3 actes, llibret de François-Benoît Hoffmann, segons la tragèdia d’Euripides i l’obra de Pierre Corneille.
Edició italiana de Carlo Zangarini.
Primera representació el 13 de març de 1797 al Théâtre Feydeau de Paris i el 30 de desembre de 1909 al Teatro alla Scala de Milà.

Creonte, Daniel Okulitch
Glauce, Grazia Doronzio
Giasone, Andrea Carè
Neris, Sara Mingardo
Medea, Alexandra Deshorties
Capità de la guàrdia, Alexander Milev
L’estilista, Johanna Rudström
la seva assistent, Magdalena Risberg

Cor del Grand Théâtre, director Alan Woodbridge
Orchestre de la Suisse Romande

Director musical: Marko Letonja

Nova producció del Grand Théâtre de Genève
Director d’escena: Christof Loy
Escenografia i vestuari: Herbert Murauer
Disseny de llums: Reinhard Traub
Expressió corporal: Thomas Wilhelm
Dramatúrgia: Yvonne Gebauer

24 d’abril de 2015

Per veure l’espectacle (per temps limitat) premeu el següent enllaç:

http://tinyurl.com/q2ep4u9

per baixar-vos el vídeo:

ENLLAÇ vídeo

https://mega.co.nz/#F!ERlwXIaR!3gZ741csRvx34UBTMBalqQ

Avui us tenia que parlar del concert del Cor Vivaldi però esdeveniments personals ho han impedit, espero que en una propera ocasió us pugui parlar d’aquesta estrena que van oferir ahir, Constel·lacions de Mariona Vila, que tantes ganes tenia d’escoltar.

Bon diumenge i Merci Agnès Merci pour votre avertissement

9 comments

    • No hi vaig poder anar JL,, espero tenir els vídeos per poder gaudir-ho.
      Per ràdio vaig escoltar una estona el final de Pagliacci i mentre que Álvarez em va agradar molt més del que em pensava, en canvi la veu de Racette la vaig trobar gastada i feridora, és clar que aquesta soprano i gran actriu, guanya molt en escena.

      M'agrada

    • Posiblemente, pero me parexce que Kunde es ya el pez de todas las salsas, algo que aunque se lo pueda permitir despues de tantos años de casi ser un segundón al que nadie le hacía demasiado caso, ha pasado a ser el imprescindible, algo que no deja de ser preocupante.

      M'agrada

  1. Retroenllaç: Noticias de abril de 2015 | Beckmesser

  2. jaumeM

    Sempre m’ha agradat aquesta opera, no se per que, l’he vista 2 cops i cada vegada he quedat en ganes de mes. Les versions que he escoltat de la Callas tenien un so tan dolent que no les he pogut gaudir.
    Esper impacient poder veure i escoltar aquesta.
    Moltes gracies i desitjo que lo de no poder fer la crònica del cor Vivaldi no sigui res preocupant.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: