El que he vist i escoltat d’aquesta Alcina no m’ha agradat, de fet m’ha agradat més el que he vist que no pas el que he escoltat.
Fa tres d’anys i també a Aix la directora Katie Mitchell ens va ajudar molt i molt bé, a inquietar-nos amb la magistral direcció escènica de l’estrena de la mestrívola Written on Skin de George Benjamin, quelcom que ens perdrem en l’estrena al Liceu la propera temporada, però repetir la plantilla per l’Alcina de Handel m’ha semblat excessiu, segurament perquè aquesta òpera conté algunes de les àries més belles que mai va escriure el compositor, però l’òpera no em sembla de les millors i atorgar tanta importància i transcendència a l’escena en una òpera com Alcina fa que la mateixa proposta escènica es mengi la bellesa de les melodies, el virtuosisme vocal i les qualitats interpretatives dels protagonistes.
Aquests no m’han agradat tant com creia que m’agradarien, Jaroussky és el millor de lluny però no sé si és el millor Ruggiero que jo hagi escoltat. Qui no ho són segur són Patricia Petibon (Alcina) i Anna Prohaska (Bradamante), ambdues poc virtuosístiques, poc precises, en alguns casos cridaneres i sobretot vocalment poc seductores, altra cosa és el que Mitchell els fa fer en escena, que sense cap mena de dubte té la seva “gràcia”, però vocalment no estan a l’alçada.
Andrea Marcon dirigeix tenint més cura de la bellesa del so que no de donar una vitalitat i varietat dramàtica que acompanyi la potent proposta escènica, que definitivament s’ho menja tot i acaba sent la veritable protagonista de la producció que ha estrenat el festival de la Provença francesa, quelcom que no deixa de ser una evidència més de l’evolució de l’òpera.
George Frideric Handel
ALCINA
Dramma per musica en 3 actes
Llibret anònim segons l’Alcina delusa da Ruggiero de Antonio Marchi, inspirda per l’Orlando furioso de Ludovico Ariosto
Estrenada el 16 d’abril de 1735 al Covent Garden de Londres
Alcina Patricia Petibon
Ruggiero Philippe Jaroussky
Morgana Anna Prohaska
Bradamante Katarina Bradic
Oronte Anthony Gregory
Melisso Krzysztof Baczyk
Oberto Elias Mädler, Lionel Wunsch (membres de the Tölzer Knabenchor, alternant-se)
Actors Juliet Alderdice (Alcina vella), Jane Thorne (Morgana vella), Ian Hallard (Pare d’Oberto i criat), Zoé Aldrich, Josephine Arden, Sarah Northgraves i Anna Martine (criades)
Freiburger Barockorchester
Direcció musical Andrea Marcon
Chorus MusicAeterna – direcció Vitaly Polonsly
Freiburger Barockorchester Continuo
Theorbos: Daniele Ciminiti, Maria Ferré; Cello: Guido Larisch; Harpsichords: Andrea Marcon, Johannes Keller
Direcció escènica de Katie Mitchell
Escenografia Chloe Lamford
Disseny de vestuari Laura Hopkins
Disseny de llums James Farncombe
Coreografia Joseph W. Alford
Aix en Provence 10 de juliol de 2015
Si us interessa aquesta òpera no deixeu de passar per AQUÍ.
Quan estava acabat aquest apunt m’he assabentat de la mort del gran tenor canadenc Jon Vickers, òbviament tindrà un apunt a IFL, ja que ens ha deixat un dels grans cantants del segle XX.
IN FERNEM LAND 
I don’t really agree on Marcon’s conducting – but more importantly, … Yes it’s a shame about Jon Vickers. So sad.
M'agradaM'agrada
Hi Lankin.
Perhaps the fault is not of Marcon, but this makes me endless Alcina, Could it be because of some singers?
Vickers loss is very sad.
Thanks for commenting
M'agradaLiked by 1 person
Thanks for your reply! Well, to be honest, I was quite underwhelmed by the conducting. I think I could never find Alcina too long. I even missed the parts that were cut in this production, like Ruggiero’s “Bramo di trionfar,” or the B-part of “La bocca vaga.” Händel is a god, and I love Alcina to bits. I really need to write a review myself; I hope to get round to actually do it soon!
M'agradaM'agrada
No problem, everything is ok and the opinions are plural and free, at last in this site.
Thanks for commenting
M'agradaLiked by 1 person
A mi Alcina em sembla la millor òpera de Händel, no sols per la bellesa dels seus números sino que crec que és la més humana: una dona que porta l’autoengany (virtual) fins el final i la conseqüent autodestrucció.Tal vegada els escenògrafs abusen de l’estereotip de pintar Ruggiero com un desertor que s’estima més fer l’amor i no la guerra. En tot cas, crec que contrasta forc,a amb les marmòries òperes històriques com per exemple Giulio Cesare, que no em sembla per a res, musicalment superior a l’Alcina.
M'agradaM'agrada
Home tant com humana? Estem parlant de fetilleres, no?
La música és molt bella, efectivament, però que vols que et digui, m’interessa més Giulio Cesare, però això com que és qüestió de gustos no hi ha gaire a pelar.
Ja em diràs que et sembla aquesta versió.
Segurament hauràs de fer un doble exercici, mirant i només escoltant, perquè canvia molt, ja m’ho sabràs dir.
M'agradaM'agrada
Ara sí que m’has fotut! El dia 20 la veuré en directe, a Aix!!
M'agradaM'agrada
No et preocupis. En directe canvia molt. Jo hi estaré el 16.
Només he vist uns instants del vídeo. Prefereixo tenir la meva pròpia impressió. Després si que el veuré.
M'agradaM'agrada
Vols dir que Petibon haurà passat per Lourdes? 😉
Bon viatge i a la tornada ens ho expliques.
M'agradaM'agrada
Ja ens ho explicaràs, sobretot pel que fa als cantants, ja que el detall de l’escena la TV el fa arribar amb molta precisió.
Jo no et vull desanimar, és més estic convençut que per molt que jo digui la gaudiràs molt més que jo, però una ALceina sense ALceina i Bradamante és una mica arriscat. Pel que fa al Ruggiero de Jaroussky, ningú podrà dir que no canti bé, però la vocalitat no és la més apropiada, ja que contratenor no sempre és igual a mezzo o contralt, i les tonalitats sopranístiques de Jaroussky per ami no s’adiuen gens a aquest rol.
Què vagi bé el viatge i a la tornada ens ho expliques.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín, creo que disfrutaré de un reparto colosal
M'agradaM'agrada
Ojalá, porqué a mi no me lo parece
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim, la veuré en quan tingui temps. Suposo que no podré evitar pensar en l’Ariodante de l’any passat…
M'agradaM'agrada
Res a veure Niklaus, al menys per a mi.
M'agradaM'agrada
Ja posare les meves impressions quan la vegi. Moltes gracies per l’apunt
M'agradaM'agrada
Ho esperarem amb ànsia
M'agradaM'agrada
Païdes les emocions viscudes a Aix-en-Provence, gràcies a l’Alcina i a la visita per la ciutat de les fonts i l’espígol (amb 36 i 37 graus de temperatura, això sí) us diré que l’òpera em va agradar força en el seu conjunt.
Posats a trobar-hi pegues… (nobody’s perfect) diré que m’estimo més les òperes instal·lades en el seu moment històric o, com en aquest cas, amb una mise en scène menys “moderna”; tot i reconèixer que aquesta és original i ben treballada, hagués preferit una atmosfera més de conte de bruixes, encanteris i soldats enamorats, sense que això anés en detriment de l’Alcina enamorada de veritat, per primera vegada, que Katie Mitchell ens presenta, el feminisme de la qual jo no arribo a apreciar (la meva idea del feminisme és una altra, però això són figues d’un altre paner)
La Prohaska va estar força irregular i em va fer malbé el “Tornami a vagheggiar”, ària que jo esperava amb delit. El tenor Anthony Gregory (Oronte) també va ser irregular, sobretot en les coloratures; en canvi em va agradar molt la veu i l’actuació de Katarina Bradic (Bradamanate)
La Petibon, pel meu gust, va desenvolupar amb mestria i sensibilitat el seu arsenal vocal i la seva capaciatat com a actriu. El “A! Mio cor! Schernito sei” va ser entendridor. Afegiré que va ser molt amable quan, a la sortida del teatre la vaig poder saludar; i vaig pensar: com pot brollar aquella veu d’aquest cos menut, gairebé fràgil? Ah! i no li ha calgut anar a Lourdes!
Finalment, Jaroussky va estar fantàstic des del punt de vista vocal (tret d’una molt minúscula “relliscada” (o això em va semblar) quan canta a les golfes on hi ha la màquina infernal que transforma els homes en feres. Què hi farem! És humà.
També vull dir que l’Ariodante que es va presentar l’any passat el tinc grabat del MEZZO però no l’he acabat de veure. La posada en escena de la senyora Mitchell em feia venir picor; potser perquè la comparo amb la versió que tinc en DVD d’Alan Curtis i Il Compesso Barocco i les veus d’Ann Hellenberg, Mary-Ellen Nesi, Carlo Lepore, Laura Cericci i altres.
En fi! No em penedeixo gens ni mica d’haver anat a Aix!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Mercè.
ja sé que la devoció que tens per Jaroussky és total, però no et sembla que aquest rol necessita una veu més greu? I fins i tot un cant més rotund que les delicadeses que ell fa tan divinament?
L’escena cal reconèixer que està molt treballada, però quan el director, en aquest cas directora, vol ser més protagonista que ningú, no anem bé.
M'agradaM'agrada