IN FERNEM LAND

PALAU100, GRANS VEUS: XAVIER SABATA


Xavier Sabata

Deliciós concert el que ens va oferir ahir el contratenor Xavier Sabata acompanyat pel conjunt grec Armonia Atenea sota la direcció de George Petrou.

Van ser 8 àries més una única propina, 4 a la primera part i 4 a la segona, de Händel, Vivaldi i Porpora , més la propina final de Cavalli, embolcallades per deliciosos concerts de Händel, Vivaldi i Hasse.

Sabata ens va oferir un concert sensible, intel·ligent, molt refinat i expressiu, en definitiva una deliciosa vetllada barroca que confirma per a tots aquells que no ho sabien (és clar que aquests segur que no hi varen anar) que és un dels millors contratenors de l’actualitat i que és del més comunicatius  i dramàticament més interessants, ja que un dels grans punts de força de l’art de Sabata és troba en la interpretació dramàtica del que canta, més que no pas en les vessants purament de virtuosisme tècnic, que domina, però que no fonamenten el repertori triat, ell s’estima més triomfar amb l’emotivitat del seu cant expressiu, més que amb el virtuosisme frenètic i enlluernador de molts dels seus col·legues de corda. Fa bé, perquè el record que deixa el concert és més profund i perdorable.

De les 9 àries cantades, només dos van ser allegros enèrgics, el “Fammi combatere” de l’Orlando de Händel a la primera part i “Tu spietato non farai” de l’Ifigenia in Aulide de Porpora que tancava oficialment el concert, la resta van ser andantes i laments d’aquells que tant proliferen en el repertori barroc i que venen a ser les illes d’èxtasi en mig de les turbulències acrobàtiques del cant ornamentat. I això va ser així perquè Xavier Sabata coneix molt bé els seus punts forts que el diferencien de la munió de contratenors que sortosament canten i enlluernen arreu, és a dir l’expressivitat gràcies al control d’una veu molt homogènia, no sempre suficientment potent per arribar amb nitidesa a la platea, però de gran bellesa tímbrica, sense canvis de color, ni sons estridents que enlletgeixin l’emissió ni el conjunt harmoniós i curós, fins i tot en els detalls més imperceptibles de les frases o en els cabdals recitatius que ell mai fa monòtons, ans al contrari ens preparen per la posterior ària, ja que el text sempre arriba amb nitidesa i claredat. Les seves frases són lligades amb un control de la respiració admirable i sempre a la recerca de l’expressivitat i d etrobar aquell punt de comunió i veritat, més que la bellesa per la bellesa.

La veu on llueix més seductora és el centre vellutat, si bé el registre agut és ferm i ben projectat, mentre que els registres més greus a la sala no s’aprecien amb la netedat que si s’aprecien en la magnífica gravació que sortosament va fer Catalunya Música.

Si durant tot el concert el nivell va ser exquisit, el punt àlgid d’excel·lència va arribar al final de la primera part, amb la bellíssima ària de Farnace de VivaldiGelido in ogni vena

I va seguir en la primera ària de la segona part “Minacciami, non ho timor” d'”Amadigi di Gaula” de Händel.

Amb aquests dos monumentals moments Sabata va aconseguir que la bellesa del seu cant aturés el temps i la sala del Palau deixés de ser matèria per esdevenir etèria.

No cal dir que en la resta del concert i també en les àries més de bravura, va demostrar poder vocal, domini tècnic i virtuosisme interpretatiu, però ell sap que per guanyar-nos i diferenciar-se de la magnífica resta de contratenors, li calen aquests moments d’estàtica bellesa sonora i interpretativa, per oferir el millor i excel·lir.

Sensacional!

El concert va ser llarg perquè a banda de les àries esplèndides i generoses, es van interpretar per part de l’orquestra i els seus sensibles solistes de violí, mandolina i fagot, quatre concerts, el concerto grosso en Fa major de Händel per inaugurar el concert, el concert per a dos violins de Vivaldi, el meravellós concert per a mandolina de Hasse i el no menys esplèndid concert per a fagot de Vivaldi.

És una orquestra magnífica, sobretot en els conjunts, no tant en les individualitats, si bé els violins solistes així com la mandolina i el fagot van estar més pulcres i musicals que no pas espectaculars, són virtuosos i tenen talent. El seu so és ferm i càlid, capaç d’embolcallar amb delicioses tonalitats el cant refinat de Sabata i és que sobretot tenen la gran sort de tenir com a  director a George Petrou, magnífic en la sensibilitat i expressivitat, en la força i la bellesa sonora, en les dinàmiques ben contrastades i en els detallistes acompanyaments.

Al final una única propina, la deliciosa ària de Giasone de Cavalli “Delizia e contenti”

El concert d’ahir al Palau, lluny dels capricis i excentricitats d’aquelles dives que deixen penjat al públic, mereixia un ple absolut que no es va produir ni de bon tros, és una llàstima perquè els que no hi van anar es van perdre un dels concerts vocals de la temporada (no sé si dir de la que acaba o de la que ja ha començat)     

G. F. Haendel
Concerto Grosso en Fa major, op. 3 núm. 4
Men fedele e men costante (Ària d’Alessandro)
Dall’ondoso periglio… Aure, deh per pieta (récit i ària de Giulio Cesare)
A. Vivaldi:
Concert per a 2 violins en La menor, Op. 3 No. 8 (Solistes: Sergiu Nastasa, Otilia Alitei – violins)
G. F. Haendel:
Fammi comabattere (Ària d’Orlando)
A. Vivaldi:
Gelido in ogni vena (Ària de Farnace)

J. A. Hasse:
Concert per a mandolina en Sol major, núm.11 op.3 (Solista: Theodoros Kitsos- mandolina)
G. F. Haendel:
Minacciami, non ho timor (Ària de Amadigi di Gaula)
Otton, Otton… Voi che udite il mio lamento (Ària d’Agrippina)
A. Vivaldi:
Concert per a fagot en mi menor, RV 484 (Solista: Alexandros Economou – fagot)
G. F. Haendel:
Vibra cortese amor (Ària d’Alessandro)
N. A. Porpora:
Tu spietato no farai (Ària d’Ifigenia en Áulide)

Propina
Giasone (Cavalli)
Delizia, contenti

Xavier Sabata, contratenor
Sergiu Nastasa, Otilia Alitei, violins
Theodoros Kitsos, mandolina
Alexandros Economou, fagot
Armonia Atenea
George Petrou, director

En el cas que us agradés recuperar el concert que ahir va retransmetre en directe Catalunya Música, podeu prémer AQUÍ

Demà us parlaré de la darrera representació de la temporada 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu, La Traviata, que avui retransmetrà Televisió de Catalunya i que també s’emetrà a la “fresca” en molts espais de Catalunya, començant per la Barceloneta, recuperant sortosament la tradició estiuenca del final de temporada i ara  ampliada a molts parcs i jardins de moltes poblacions catalanes.

15 comments

  1. Leonor

    Corroboro y comparto al 100%. Lo que se escuchó por radio fue maravilloso; muy bien la orquesta de gran profesionalidad, muy bien Sabata. Y me alegro del disfrute general.
    Me alegro por ti y gracias por compartirlo. Infernems, es un goce para los sentidos.
    ¡Buen fin de semana a todos!

    M'agrada

  2. Albert Q

    Exacte Joaquim. Ahir ens van oferir un excel·lent concert al Palau de la Música.
    Xavier Sabata em va semblar magnífic en totes les intervencions i l’orquestra Armona Atenea també em va agradar molt.
    Gairebé sembla mentida que la mateixa setmana estes programat el “fiasco Netrebko”. Em va semblar una pressa de pel demanar 200€ per un seient de platea per poc més d’un quart d’hora de feina efectiva de la diva, ates que -i un cop venudes la major part d’entrades- només estava prevista la interpretació de tres àries i la participació en dos duets per part de la mateixa.
    Per cert, començo a estar fart d’aquests concerts del Palau que acaben plens de turistes pesats, fent fotos a tort i dret. Això t’ho estalvies a l’Auditori on a més els seients son molt mes còmodes, amb dimensions i ’espai fets a mida de la gent d’ara, no pel públic de fa dos segles.
    En definitiva, espero que tornin a programar en Xavier .Sabata ben aviat. Entretant tornaré a sentir la retransmisió de Catalunya Música i el CD Bad Guys que vaig comprar ahir mateix al Palau.

    M'agrada

    • Hola Albert Q, benvingut a IFL.
      No costava gaire imaginar, fins i tot si hagués vingut la troupe netrebkera que aquest concert tenia tots els números per ser memorable i la gran diferència, entre altres importants, rau en que Xavier Sabata tenia una il·lusió enorme en fer aquest concert a casa seva i la troupe Netrebko els feia molta mandra, tant com la que ja ens fa a nosaltres propostes com les que ens volien encolomar.
      Torna quan vulguis, t’agreixo molt la teva participació.

      M'agrada

  3. josep olive

    La veu te un timbre més solemne o avellutat, o dens (la veritat no sé com expressr-ho) que la dels referents que tenim en ment, oi? Feta la pregunta, és de justícia corroborar tot el que has explicat. Acabar una setmana amb un concert així és una delícia, delícia musical i refrescant. I també molt sorprès del poc públic convocat, menys encara del que es veia donada la vistosa presència de turistes que aquesta vegada es varen comportar molt i molt bé.

    Em va agradar moltíssim Xavier Sabata, perquè no sols t’embolcalla amb la veu i el cant, sino que dramatitza i escenifica magníficament el contingut del que canta. Un recital preciós el que ens va regalar, amb obres molt ben escollides, i la última de Porpora sencillament memorable.

    Molt bé també l’orquestra barroca, director (formidable!) i solistes, amb el plus innegable d’afecte per les circumstàncies penoses del seu país, Grècia, i amb la feliç convicció de que situacions socials i econòmiques dramàticament adverses no fan malbé la qualitat i il.lusió per la música. Potser seré mica bleda però aquest fet em va emocionar.

    Puc estar equivocat, però tan el concert de fagot com el de dos violins que ahir varem escoltar els tornarem a disfrutar la setmana vinent (junt amb el testament musical extraordinari i paradigmàtic de “L’Ofrena…”) en la versió per a clavecí de Bach per en Ton Koopman. Que el gran Pare es fixes amb aquets concerts ja dona idea de la qualitat que tenen: Vivaldi en estat pur. Impresionant.

    M'agrada

    • La música de Vivaldi té una personalitat extraordinària que em fa situar-me d’immediat en mig dels paisatges que tant estimo de la Emilia Romagna o el Veneto, és clar.
      Vivaldi té un “problema”, anomenat les quatre estacions, ja que li han monopolitzat tot el seu opus, però la immensitat de tot el que va escriure és de reclinatori.
      Si encara queden entrades, potser ens veurem la setmana vinent.
      Pel que fa als sentiments extra musicals provocats per l’orquestra grega, jo també em vaig deixar influenciar per la trista dissort del seu país, en clar contrast amb la magnifica feina que feien tot i que si haig de ser dolentot, ara que em brindes l’oportunitat et diré que se’ls veia una mica despenjats, començant pel director, amb una camisa i pantalons com a mínim dues talles més petites del que semblaria lògic per a un director que necessita una certa comoditat per dirigir, o també el primo violino que semblava un botifarró, dit sigui amb tots els respectes, i que contrastava tant amb les noies del conjunt, algunes amb vestits llargs com s’acostuma a utilitzar. Ara bé, fent música són elegantíssims i això al cap i a la fi és el que compte.

      M'agrada

  4. Mercè

    Com t’ho diria? D’acord al 100% !!
    Jo no tinc, ai las!, el llenguatge tècnic que tu tens per explicar amb pèls i senyals el que va ser el concert d’ahir al Palau. Per mi va ser una experiència sensorial magnífica i intensa.

    Vaig escoltar en Sabata per primera vegada, en directe, al Caixa Fòrum; després a Torroella de Montgrí, a Peralada l’any passat i ahir, per segona vegada, al Palau. La meva impressió és que ha anat millorant vocalment de manera més que notable, malgrat les limitacions que tu ja indiques. El noi d’Avià té una veu deliciosa i el seu pas per l’Institut del Teatre es nota; és intel·ligent, i sap triar les àries en les que el seu talent, com a cantant i actor, pot brillar.

    De l’Armonia Atenea, poc més podria dir del que tu has dit; delicada, intimista, amb rauxa; exhuberant, somme toute.

    Al Sabata i al Petrou se’ls rifen arreu d’Europa. Nosaltres hem d’esperar que el destí ens sigui propici, de tant en tant, per gaudir d’aquestes “delicatessen”.

    Res, que visca Avià, i visca Grècia!! (tant de bo aquest país pugui viure de debò, ben aviat)

    Salut!

    M'agrada

    • Vaig pensar amb tu, de fet vaig intentar identificar-te sense conèixer-te, quelcom impossible, però és que Sabata sense les demostracions vertiginoses dels seus col·legues em va emocionar molt i vaig pensar que tu experta com ets en aquesta vocalitat i en aquest període musical, també et passaria el mateix. Me n’alegro que així fos, fet no conec a ningú que hi anés que no sortís amb la mateixa sensació.
      Un concert fabulós

      M'agrada

  5. Bellíssim el so de l’orquestra i ell, sense tenir molta veu, sap dir les àries en el to que correspon.
    “Gelido in ogni vena” és una de les meves àries predilectes i fins avui solament l’havia escoltada per Bartoli -molt esforçada- i per Regazzo amb les notes ben col·locades. Sabata en fa una preciosa versió. Deixa-m’ho tornar a dir, “Gelido…” és una troballa de les que eleva l’esperit i et fa veu el color roig d’alguna sang estimada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: