IN FERNEM LAND

LICEU 2014/15: LA TRAVIATA (Hartig-Jordi-Viviani-McVicar-Pidó)


Ahir va acabar la temporada operística 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu amb la darrera de les 8 representacions programades de La Traviata de Verdi durant el mes de juliol, que sumades a les 11 representacions del mes d’octubre passat fan la suma de 19 representacions d’un mateix títol que si bé repartides en dos tongades molts distanciades em semblen una suma excessiva de funcions d’un mateix títol, tot i que com que aquest no deu haver estat deficitari, no tinc cap argument a favor per defensar la meva tesi de menys representacions d’un mateix títol i més títols diferents programats.

En aquestes del mes de juliol, com ja va succeir a l’octubre, el Liceu ha programat dos repartiments diferents dels quals en a mi només m’interessava aquest segon, ja que la Violetta del primer (Elena Mosuc) ja em va avorrir prou a l’inici de temporada. Ahir mateix aquest segon cast va patir una sensible variació ja que el veterà Leo Nucci no va cantar el rol de Giorgio Germont com estava previst, sent el baríton del primer repartiment, Gabriele Viviani, qui s’ha fet càrrec del sobtat canvi. Les causes per les quals Nucci no va voler cantar la funció d’ahir es deuen a la transmissió televisada, ara cal saber si era per un problema crematístic o bé una preocupació per deixar per a la posteritat un Germont massa caduc. No ho sé, fins i tot podia ser que el motiu fos un altre

Cal dir que el canvi anunciat prèviament al web, va ser notificat al públic de la sala per megafonia interna i protestat tímidament per una part del públic, i també cal dir que la magnífica iniciativa de la senyora Christina Scheppelmann de sortir a anunciar-ho ella mateixa ha durant de Nadal a Sant Esteve, o és que potser tement la protesta s’ha estimat més fer com es feia sempre a la casa abans de la seva arribada?. És clar que podia ser que la directora artística no estigués en aquell moment al teatre…

En aquest segon cast tenia el gran atractiu de comptar amb el debut al Liceu de la soprano Anita Hartig, que a la vegada debutava en el rol.  La soprano romanesa té una veu de lírica pura, lleugerament vibrada i amb una emissió segura i ferma, que omple el teatre quan convé, alhora que està dotada d’un gust exquisit i una musicalitat expressiva en el seu fraseig. Hi ha no obstant coses a millorar en aquesta Violetta primerenca, que segurament si hagués comptat amb una direcció musical més còmplice i implicada, hagués pogut treure més emotivitat dels moments més colpidors com l'”Amani Alfredo!” molt més suficient vocalment que no pas d’impacte expressiu, així com el seu “Addio al pasatto” indegudament  escurçat a una única estrofa, no sé pas per decisió de qui i per què. Hartig és una molt bona Violetta, vocalment molt adequada i suficient, que va iniciar el primer acte de manera desconcertant amb un brindis anònimament preocupant, no només per culpa seva i va cantar la gran escena conclusiva amb prudent autoritat i satisfactòria solvència, però que donava a entendre que el millor es reservava per els dos actes que li són més favorables. El seu duo amb Giorgio Germont és molt bo i segurament hagués estat millor amb un Germont més noble. En tota l’escena a la casa de Flora va mostrar la vessant més dramàtica imposant-se com cal en el concertant i deixant pel tercer acte la rúbrica que certifica la categoria d’aquesta jove soprano que esperem veure en altres ocasions liceistes. Magnífica en el duo amb Alfredo, ambdós cantants especialment motivats i l’escena final amb l’escena de la mort.

Ismael Jordi és un tenor de cant molt natural, elegant i fàcil, ho fa bonic, canta amb molt de gust i tret d’algun aprimament en el sobreagut conclusiu de la cabaletta “oh mio rimorso”, que li va sortir escanyat i curt, el seu Alfredo és idoni i amb el punt just d’intensitat expressiva que no exagera mai i que sortosament l’allunyen de versions pseudo veristes, sobretot en la segona escena del segon acte, que desvirtuen tant l’estil. Es nota que el seu mestre va ser Alfredo Kraus. A Jordi l’hauríem de veure més sovint al Liceu.

A aquestes alçades de la carrera de Leo Nucci no sé si que ens anunciïn que no canta és una sort o no, tot dependrà del baríton que el substitueixi i si com va ser hir, aquest és el senyor Viviani, d’entrada no fa gaire il·lusió i potser per això una part minoritària del públic del Liceu va mostrar una desaprovació, si bé al final quasi diria que el baríton Viviani, i per a mi de manera incomprensible, és el que va tenir l’èxit més sonat, si és que l’èxit s’ha de mesurar per la intensitat dels aplaudiment o els decibels produïts per la quantitat de “bravos” llençats pel públic. Jo cada dia dec estar més equivocat, ja que en a mi aquest baríton no em va agradar i això que el seu “Madamigella Valéry?” era prometedor, però aviat ens vàrem adonar que en el seu cant no hi ha la noblesa els barítons verdians, ni l’elegància ni l’autoritat perquè la línia és discontinua i que a partir de la zona central i la zona de pas a la zona aguda la veu perd cobertura, s’obre i es decolora, tendint en més d’un moment al crit. Més que en la coneguda “Di Provenza”, la part de Giorgio Germont és imprescindible en el grandiós duo que Verdi li va escriure amb la soprano, i que és sense cap mena de dubte l’eix al voltant del qual aquest encontre condiciona els personatges i el desenvolupament narratiu.

Jo no vaig saber notar un canvi substancial entre l’auster i implacable home de bé que va a trobar-se amb l’amant del fill per censurar-la i recriminar-la, i l’home dubtós que acaba aconseguint el que pretenia però amb molts més dubtes dels inicialment previstos. Viviani no té la grandesa interpretativa per imposar-se i en la coneguda ària que va obtenir un sonat èxit, em va donar més la sensació d’un participant a la prova final d’un concurs  de cant que la interpretació d’un baríton que ja porta anys de carrera. Al seu favor té que no vol imposar res a ningú i per tant no pateix la competència que puguin fer-li els seus companys, no vol imposar res ni tampoc va al seu aire com si sembla que feia l’i-lustre col·lega a qui va substituir, i això que suposo que ell no va assajar amb els companys amb els quals va cantar aquesta  darrera representació.

La sequera en la corda baritonal fa anys que és molt important però tot i així tenim ben a prop barítons de veritat que haguessin pogut donar la dignitat, si més no vocal, a aquest rol, penso tant en Juan Jesús Rodríguez com en Àngel Òdena, aquest ja ens va cantar en el segon repartiment del mes d’octubre.

A La Traviata la resta de rols tenen poc pes específic però hi han de ser i si no ho fan bé es nota. En la part positiva hi tenim la Flora de de Gemma Coma-Alabert, en un rol inferior a les seves possibilitats, l’Annina de Miren Urbieta Vega i el Barone de Toni Marsol, mentre que  altres no els situaria en la bona posició que us parlava l’altre dia arran de la mediocritat d’alguns rols secundaris al Guillaume Tell de la ROH, ja que en aquí i en aquesta ocasió també ens passa una mica el mateix. No vull esmentar a ningú més perquè això m’obligaria a dir aquells que van estar de pena i no ho faré, per això teniu l’enllaç per descarregar-vos el vídeo i comprovar-ho vosaltres mateixos, fins i tot notareu que un dels no esmentats va posar en perill l’afinació de tot el cor que finalment van redreçar-la amb l’entrada de l’orquestra.

La direcció del mestre Pidó no em va agradar gens. Ja a la tongada del mes d’octubre no em va dir res especial i ja vaig dir que havia rebut més aplaudiments dels que es mereixia, si ho comparem amb les protestes que alguns directors s’enduen de “l’exigent públic liceista”. Ahir la direcció era desconcertant, i mai millor dit, perquè hi van haver mols desajusts entre escenari i fossat, però també hi van haver temps incomprensiblement lents amb pauses sense sentit dramàtic en el duo Germont Violetta del segon acte. Potser amb una mica més de personalitat abocada a fer créixer als cantants la direcció de Pidó hagués estat més profitosa i així de passada hartig hagués pogut lluir una mica més les potencialitats desaprofitades en mans d’un director complidor, sense més.

L’orquestra i sobretot la corda va estar molt digne, mentre que el Cor va resoldre bé el compromís de les dues festes, amb credibilitat escènica inclosa, mèrit de la direcció de McVicar.

La producció és molt efectiva malgrat les foscors i com era d’esperar no han corregit la làpida mortuòria que serveix de base on passarà tota l’acció escènica i que ens diu que Violetta va morir o el mes de juny o juliol de no sabem quin any, no s’acaba d’apreciar el mes ja es talla després de JU, quelcom impossible perquè el dia que traspassa “è carnevale”, festa que com tothom sap cau entre març i abril. Ja me’n vaig fer esment a l’octubre però en McVicar no em deu llegir

Giuseppe Verdi
LA TRAVIATA

Violetta Valery: Anita Hartig
Alfredo Germont: Ismael Jordi
Giorgio Germont: Gabriele Viviani
Flora Bervoix: Gemma Coma-Alabert
Gastone: Jorge Rodríguez-Norton
Barone Duphol: Toni Marsol
Marchese D’Obigny: Marc Canturri
Annina: Miren Urbieta Vega
Dottor Grenvil: Fernando Radó
Giuseppe: José Luis Casanova
Criat de Flora: Miquel Rosales
Comissionat: Mariano Viñuelas

Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu
direcció del Cor Conxita García

Direcció musical: Evelino Pidò
Direcció escènica: David McVicar
Escenografia i vestuari: Tanya MacCallin
Disseny de llums: Jennifer Tipton
Coreografia: Andrew George

Gran Teatre del Liceu 18 de juliol de 2015

ENLLAÇ Vídeo

https://mega.co.nz/#F!Dg0V2b7K!a01IbLiJyelRqgjVdu56_g

La iniciativa de portar una representació del Liceu arreu de Catalunya mitjançant la projecció en llocs tan plaents com la platja de la Barceloneta o tants i tants llocs de tota la geografia catalana, ben a la fresca. és esplèndida i sense cap mena de dubte fa molt més per l’òpera que posar-se un texans i apa som-hi.

L’enhorabona a tots els que ho han fet possible, començant pels cantants, el Gran Teatre del Liceu i el Canal 33 que ho ha portat a totes les llars. L’any vinent el senyor Guasch ja anunciat que la cita serà el 2 de juliol amb La Bohème, òbviament aquests títols tan populars són els que han de permetre al teatre programar aquells altres que ja sabem que donen dèficit, i sense que per això els hagi de caure públicament l’estigma de que són els que menys entrades venen, potser tota la culpa no és de Wagner o Mozart, potser la culpa també rau en com el van programar i com l’han intentat vendre.

Demà faré el meu particular resum de la temporada.

46 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de julio de 2015 | Beckmesser

  2. Juli Carbó i Montardit

    Potser a mi m’agrada massa la brillantor o esplendor i detesto la foscor per molt justificada que sigui.
    Dic això perquè la representació d’aquesta Traviata la vaig trobar massa enfosquida, principalment el primer acte on la celebració de la festa i el famós brindis hauría d’haver estat representat amb més lluminària per causar més afecte artístic. Malgrat que tota l’obra pateix del mateix defecte (per a mi), entenc i accepto la tenebror del tercer acte ja que vol representar la cambra mortuòria de la Violeta.
    Del rol artístic vull confessar que em va agradar molt la veu i la interepretació de la soprano Anita Hartig en la figura de Violeta, malgrat una discrepància personal que no vull exposar aquí.
    Ismael Jordi en el paper d’Alfredo Germont em va semblar bastant bo tot i que em va fer l’afecte que li faltava una mica més de potencia en la veu, sobretot en els aguts.
    Giorgio Germont (Gabrieli Viviani) em va semblar un bon baríton malgrat que en els mitjos tons li faltava una mica de flexibilitat en la veu, tot i això em
    va agradar molt.
    De la resta no puc destacar a ningú perque considero que tots van cumplir sobradament en els seus papers que els corresponia.
    Solament dues coses em van posar nerviós, la poca llum en tota l’obra i les interrupcions audiovisuals del primer acte, una d’elles justament en la representació del brindis.
    Aquesta és la meva modesta opinió.

    M'agrada

    • Si penses en la història real, en el París de l’¡època i en la sordidesa de l’ambient prostibulari, ni que fos de nivell, el més lògic és que aquest muntatge s’acosti molt més a la veritat que no pas aquells salons que Zeffirelli va immortalitzar en la seu excessiu muntatge immortalitzat també al cinema. No existia cortesana (per fer-ho fi) parisenca que pogués tenir una casa (de fet ni Versailles és allò) com el que el decoratiu director florentí va voler admirar als espectadors dels teatres on es va passejar aquell excés.
      McVicar situa l’acció, literalment, sobre la làpida de la tomba de Violetta Valery, i recrea salons burgesos de dimensions racionals, amb cortinatges mortuoris perquè ja des d’un bon inici Violetta ens mostra els signes de la seva letal malaltia.
      Feia temps que no veia un vestuari tan curós i de tanta qualitat, i malgrat la foscor el magnífic disseny de llums, en el teatre molt millor que a la TV, recreaven amb absoluta credibilitat els diferents espais.
      Gràcies per opinar Juli

      M'agrada

  3. Arnau

    La retransmissió ahir va ser vergonyosa. El primer acte s’anava tallant constantment, i fins i tot ens vam perdre el brindis, perquè la imatge i el so es van aturar una estona. Després ho van arreglar, pero vam haver de suportar un soroll estàtic (fregien croquetes a TV3?) fins que va acabar l’acte.

    El cast em va agradar: Anita Hartig trobo que fa una bona Violetta, que transmet molt musicalment i interpretivament. Bravo! Ismael Jordi no semblava al 100%, però per ser el primer cop que el sentia em va agradar molt (quina diferencia amb Demuro, un tenor fredíssim!). Leo Nucci va fer un Germont correctíssim per tenir 72 anys, m’ho esperava mil cops pitjor. Gabriele Viviani tampoc em va desagradar.

    No em vaig fixar gaire amb els secundaris: la Flora, l’Annina i el Baró els millors. Els que menys el criat de “la cena è pronta” o el criat de Violetta (eren membres del cor). La resta no em van desagradar (Gastone, Marquès, metge…).

    L’orquestra va sonar esplèndidament bé (encara que sobretot al “Si ridesta il ciel l’aurora” anava tot mal coordinat). Com que em falta cultura musical no diré res de la direcció de Pidò.

    Bon estiu Joaquim, i ens veiem a Nabucco!

    M'agrada

    • No vaig saber que la transmissió va ser tan dolenta fins que vaig llegir un missatge al mòbil (jo no tinc ni tindré uasap) que m’informava de la nefasta emissió.. Jo era al teatre i vaig gaudir-la, molt més que els tandes del més d’octubre amb Ciofi i Mosuc, potser per això no vaig voler repetir el primer repartiment d’aquesta tanda estiuenca.
      Bon estiu Arnau i gràcies per ser-hi

      M'agrada

  4. MartaB

    Dissabte passat en directe i ahir a traves del Canal 33. Malgrat una direccio musical que podria haver estat mes reeixida, aquesta Traviata em va emocionar força, sobretot Anita Hartig, la seva interpretació em va fer viure el personatge de Violetta. Ismael Jordi te una veu molt bonica i un estil molt elegant, es nota qui ha estat el seu mestre, dissabte passat em va semblar una mica distant al primer acte, pero molt be al 2n i 3r. Leo Nucci te una gran presencia escènica, va al seu aire i pel que fa a la veu, sabent l’edat que te, li perdono, va fer un millor pare que el Giorgio d’ahir. Els secundaris molt be, deuria estar tant posada en la historia que no me’n vaig adonar que n’hi haguessin que no cantaven prou be.
    M’havien parlat malament d’aquesta produccio, pero a mi no em va desagradar, tens raó amb l’error en el mes de la defunció de Violetta, error de l’escenograf.
    Espero i desitjo tornar a veure a la Sra Hartig al Liceu sovint i molt contenta que a la propera temporada veuré al Sr Jordi en el rol d’Edgardo.
    Intolerable la retransmissió del Canal 33, els errors de so del primer acte son imperdonables quan es tracta d’una televisió pública, segur que si hagués estat una retransmissió del Barça aixo hauria estat impensable.
    Felicitar al GTL per aquesta iniciativa de portar l’opera per tots els racons del país, es una bona manera de crear nou públic.

    M'agrada

    • Una Traviata ha de ser Violetta com una Buterfly ha de ser Cio-Cio-San, i la resta, tenor inclòs poc importa, perquè aquestes són òperes que tot està al voltant de la soprano i per això aquest repartiment amb la Hartig va funcionà tan bé, perquè ella ho és tot i ho integra tot molt bé.
      La producció té coses que no m’agraden gaire, però el conjunt és molt satisfactori i per una vegada no la veiem en la contemporaneïtat més rabiosa i ves, que vols que et digui, aquells polissons setinats feien molt de goig.

      M'agrada

  5. Jordi

    No estic gaire segur que la culpa de la lamentable transmissió d’ahir durant el primer acte fos culpa de la pública o precisament per no ser la pública qui s’encarregués de la filmació dins el teatre. TV3 va repartir el senyal però la filmació era del propi Liceu i les seves càmeres i tècnics.
    Hartig bé, menys del que em varen dir però molt bé. Jordi com sempre, bé però sense acabar de rematar la feina i Viviani en bon estat vocal és més mediocre que Nucci, però aquest mai s’integra amb el grup i com que no té vendetta com a Rigoletto, per poder fer un bis en el seu honor, intenta fer de les seves passant de tot i tothom. 70 anys no són cap eximent de res, o canta en plena forma o que no canti, ja té edat de cuidar els néts.
    En conjunt molt millor aquest repartiment que Mosuc i Demuro
    La producció em va agradar més en el teatre que per la TV, però ojalá totes fossin així. La propera temporada ja veureu com la trobarem a faltar
    Bon estiu a tothom

    M'agrada

    • Gràcies Jordi per comentar.
      Jo també penso, i així ho comentava ahir al teatre, que la propera temporada té unes produccions que garanteixen el “debat”.
      Com que no he vist l’altre repartiment (Mosuc sí a l’octubre) m’estalvio les comparacions que en canvi t’agraeixo.
      Ahir em va agradar, crec que hagués pogut ser millor amb una mica més genialitat per part de la direcció musical que semblava amb més ganes de fer vacances que de concertar.
      Bon estiu i gràcies per comentar

      M'agrada

  6. Leonor

    Yo vi este reparto el domingo pasado (con Nucci) y ayer, vía Canal 33 por la red; tras la exquisita y distante Violetta que Mosuc me había ofrecido la noche anterior, me encantó Hartig con todo (vibrato sí, pero lo sabía aprovechar para dar matices a su personaje), implicación dramática en especial en el segundo y tercer acto y gran sensibilidad musical. Para ser su debut, me gustó.
    Sobre Ismael Jordi comparto lo arriba señalado (el sobreagudo salió bien el domingo); busca siempre los recovecos de los personajes para intensificar su vertiente lírica y dotarles con ese halo belcantista (los diminuendos, medias voces…).
    De Leo Nucci (ayer no, claro), he de decir que me gusta como Germont: impasible, inmutable de voz, a su aire, como representante del orden burgués “rebajado” a ir al hogar de una “traviata” cualquiera; por otra parte, Viviani el sábado estuvo regulero y ayer me gustó un poco más.
    La dirección musical adolece de mucha distancia con la obra y recrea algunos momentos, cumpliendo con el resto. Así no, esto es “Traviata”.
    Buenísima idea la de la retransmisión, así pude ver toda la producción (oscura, oscura, muy oscura).
    ¡Saludos a todos, infernems! ¡Buen domingo!

    M'agrada

      • Leonor

        Además de acatarrado, agotado de Traviatas tan seguidas; es un personaje que no le desagrada, en absoluto, pero que lleva interpretando casi día sí, día también esta temporada. En su caso, concluyó Traviata en el ROH y se plantó en Barcelona, un día antes de su estreno (así estaban las fechas). Por él, bromeaba, ahora se cantaba o el Germont o cualquier otro papel. Va a cantar con una alegría el “Devereux” o el Edgardo de la “Lucia” (que ya ha cantado en la producción que va al Liceu; lo desnudan, para variar en el “Chi mi frena in tal momento”).
        -Traviata en París (Garnier), doblando además a Castronovo.
        – Traviata en Nápoles.
        -Traviata Lausana.
        Traviata en el Covent Garden.
        http://www.operabase.com/listart.cgi?lang=es&name=ismael+jordi&acts=+Fechas+
        Por cierto, recuerdo que había pedido le quitaran el aire acondicionado, le hacía daño.

        M'agrada

      • Si gracias a ALfredo se abre paso en los grandes teatros bienvenido sea esa saturación.
        Es un tenor que me gusta y la única vez que he hablado con él lo encontré BUENA GENTE de verdad.

        M'agrada

  7. Vicent

    Era el Liceu ple a vessar? Ho pregunto perquè vaig intentar fer-me amb una entrada i en quedaven poqiíssimes i a preus innassumibles (superiors als 120 euros, llevat de greu errada per part meua). Vaig haver de consolar-me amb el 33.

    PD.- Encara no he acabat de visionar l’Alcina en la seua totalitat. Tan bon punt ho faci et contesto la contesta del meu comentari.

    M'agrada

  8. Josep Olivé

    Per una vegada que transmateixen per TV des del Liceu i… El que si vull dir és que una escena fosca en directe encara ho és més a la pantalla. I la diferència és notable. Compte amb això. Un altre aspecte en que hem d’anar amb cura és que els entorns, llocs i dates on l’acció es desenvolupa no crec que fossin de gran dispendi luminic, per molt aristocràtiques (o més aviat burgeses) que fossin les festes i les cases de Violetta i de Flora. Ho explica molt bé en McVicar en el programa/llibre de mà. Es podría dir que el que realment volia Verdi és que el drama tingués connotacions actuals, en tot i per tot, i que per tant no es vàlid lo que he escrit anteriorment. Bé, és igual de vàlid, donat que tant pel que fa al soroll ambiental, com pel que fa a la llum artificial, els nivells “acceptables/tolerables” són molt diferents entre Barcelona i Paris. Per a mi aquesta producció és de les Traviates que m’ha agradat més, i la gestió dels espais amb grans cortinatges em va semblar molt reeixit.

    No vaig veure la funció d’ahir, però de les dues vistes Hartig em va agradar moltíssim. Això sí, certes rigideses en les coloratures del primer acte, un “Amami Alfredo…” ben executat però no amb la “desesperació” necessaria, i un “Addio a la vita…” escapçat, com has comentat, i que sembla mentida que hi hagin directors musicals que ho tolerin donat que tot el teatre demana la repetició de les frases inicials de tan bellísima ària, ària que jo crec que és bipartita en origen (que algú em corretgeixi si us plau si no és aixi) i per tant no s’enten la no repetició, més encara quan tampoc reclama d’un esforç vocal suprem. Ismael Jordi de menys a més i possaría la mà al foc que no ha estat en plenes facultats, donat que a València el sentia amb un cant més potent i ferm. Del pare Germont d’ahir no puc opinar, i d’en Leo Nucci millor que tampoc. Per molta llegenda que sigui no pot permetrés anar per on vol. Hi ha un pentagrama i un director, i val, tothom pot deixar el seu segell però amb certa mesura. Director i orquestra ni fu ni fa. I el cor bé.

    M'agrada

    • Perona que t’esmeni perpo és la segona vegada que ho dius i cada vegada que ho llegeixo amb “pucciniejo” 🙂 l’Addio a la virta és el de Cavaradossi, la Violeta nomès s’acomiada del “passatto” són lapsus, tot i que en realitat Violetta també s’acomiada de la vida perquè sap que allò no ho salva ningú.
      Pel que fa a la producció i els espais que recrea em sembla molt coherent. És una producció que s’adapta bé a les dimensions de qualsevol escenari i evidencia uns ambient de dimensions molt humanes. Allò que va fer Zeffirelli era com acostuma a ser en les seves produccions un atemptat al bon gust, i això que ell precisament el que busca és això, però encara no sap que el bon gust té poc a veure amb el luxe i el malbaratament. Trobo que per ser florentí no ho ha acabat d’entendre mai.
      McVicar, tret d’alguna relliscada en la difícil festa de la casa de Flora, recrea molt bé els interiors, no només arquitectònics.
      Ahir si en lloc de Pidò la mateixa direcció l’hagués signat Pons, el destrossen, són aquelles coses que té el nostre públic i que em molesten tant, no perquè volgués que ahir acabés la temporada amb esbroncada, però en canvi voldria constatar que davant d’una direcció tan “peculiar” i a estones desconcertant, desaprofitant una Violetta tan meravellosa com Hartig, Pidò es dediqués a fer-ho malbé, sent fins i tot bravejat,
      A Wotan no li deu agradar Verdi

      M'agrada

  9. ORDET

    Això de les retransmissions pèssimes ha passat sempre (no ve d’ara). Jo abans que comencés l’òpera ja m’ho esperava. Igual que la setmana passada va passar amb el Gianni Schicchi que es va passar per la 2 des del Real (semblava que darrera de la càmara hi hagués un aficionat, a més a més de tallar-se el so en diferents moments). No demano les retransmissions del MET (per a mi ideals), però un mínim de seriositat, si us plau! A més a més, era una òpera en diferit! No vull ni pensar què hagués passat si hagués estat en directe… Per cert, els primers plànols d’Anita Hartig varen ser força impressionants; em va encantar aquesta noia.
    Salutacions!

    M'agrada

    • Jo tinc unes quantes gravacions del Liceu epslèndides. LAguna vegada havien comés coses tan imperdonables com tallar-ne una per anuncis, quan les feien en diferit, però tècnicament eren esplèndides.
      Sobta que sent una retransmissió en realitat diferida un parell d’hores, no verifiquessin el so.
      M’han dit que no hi havia tècnics de TV3 que tot ho va filmar l’equip del teatre i TV3 ho va difondre, les errades del primer acte no sé a qui atribuir-les, però sigui qui sigui el responsable, són lamentables.

      M'agrada

  10. marcozincone

    Aún no he visto el video (anoche estaba fuera y lo estoy descargando), pero ya imagino que aprenderé de tus comentarios, como siempre. Sólo lo siento por Pidò, porque siempre le tuve cierto cariño (será porque trabajómucho con Bartoli y Dessay), pero bueno, nadie es perfecto… De verdad la transmisión fue tan mala? Ya lo veré, pero la idea de dar difusión a la opera fuera del teatro me sigue gustando mucho. Como siempre, mil veces gracias!

    M'agrada

    • La idea es no tan solo espléndida sinó necesaria. Es la única manera de llevar al público al Liceu, todo el resto es papel mojado. Tu difunde la ópera por televisión y en espaciós públicos y gratuitos y la respuesta del publico en taquilla no tardará en llegar. hace años que está inventado y las transmisiones en la playa también, lo digo poqué parece que sea nueva la cosa.
      Superado el penoso primer acto, luego la cosa se estabiliza.

      M'agrada

    • La Traviata se representó en el Liceu, però se retransmitió en espacios al aire libre de muchas ciudades de Catalunya, a parte de emitirla por televisión, lo digo porqué en la retransmisión no queda demasiado claro y los comentaristas estaban situados en la playa de Sant Sebastiá en la popular Barceloneta, donde se situó la pantalla gigante en Barcelona.

      M'agrada

  11. Juan

    Conozco a Gabriele Viviani desde que él tenía dieciséis años y, por lo que cuentan, no debió tener una buena noche en esa retransmisión. Es un cantante muy profesional y respira Verdi hasta por los poros. No he visto el vídeo aún pero estoy impaciente por escuchar a la soprano rumana. Hay algo en las voces rumanas que me fascina. Espero que Anita me fascine igual. E Ismael Jordi es otro cantante profesional y entregado. Un magnífico Alfredo.
    Muchas gracias Joaquim.

    M'agrada

    • A mi ayer ni me gustó, le faltaba nobleza en el canto, con los agudos sin cubrir. La voz es de barítono, que eso ya es mucho, pero no estuvo, sobretodo en el duo, para mi lo más importante de La Traviata, a la altura del rol y de Hartig.
      Jordi es un tenor que me gusta siempre, aunque tampoco tuvo su mejor día, aun así su canto me gusta mucho, siempre elegante y musical.
      Gracia spor comentar Juan

      M'agrada

  12. dandini

    Aquesta setmana he vist 3 Traviates dimecres i divendres al teatre i ahir al 33.
    En la retransmisió d’ahir es veritat que hi van haver problemes pero jo accepto de bon grat aquestes petites interrupcions/accidents a canvi de que es millori la presa de so de l’orquestra.Sonava distorsionada ,descompensada i aixó disminuïa de forma alarmant la seva qüalitat.
    La direcció d’Evelino Pido va ser correcta pero i va haver-hi un parell de desconcerts amb el cor massa evidents.Despres de tantes funcions aixo no hauria de passar mai.
    Per mí el gran èxit de la nit va ser la Violetta d’Anita Hartig(1983).Ella posseeix un físic perfectament compatible amb la cortesana que feia embogir l’alta societat parisenca.A nivell facial és molt expressiva i el seu moviment busca costanment l’elegància com ella mateixa ha manifestat.
    La seva veu és molt bonica de color ,clara i atractiva.La seva vocalitat busca en tot moment deixar clar tant la sinceritat com la fragilitat del personatge.El seu legato és preciós i va fer frases inoblidables tant en el duo amb Germont com a l’escena de la mort.Al seu” Amami Alfredo” i el comiat del seu “Addio del passato” no van tenir aquella paradoxal exhibició de facultats en una malalta de la seva gravetat i van exhibir una estranya sinceritat.La tessitura del rol no li causa problemes i no puja al mi bemoll inventat al final del 1 acte.
    Un gran debut de rol i teatre que potser valorarem més quan a Munich,Londres o al Met la consagrin….
    Ismael Jordi és un bon Alfredo,una mica estaquirot com actor i amb dos problemes vocals :els greus se li destimbren i de vegades son gairebe parlats i el registre superior en forte que ell acostuma a evitar mostra una veu apretada i ingrata.A mí em va agradar més Francesco Demuro que està carregat de italianitat i es mostra en el cant més espontani.
    Leo Nucci que és un cantant que admiro molt va sortir amb la veu freda i va haver de tirar de declamació ,el que va ser molt evident en el duo.Finalment a la meitat de l’ària la veu es va tornar càlida i la va acabar molt be.En conjunt una vella glòria que sense arribar a fer el ridicul no va tenir un dia rodó a pesar de que la ovació que li va dedicar part del públic semblava negar-ho.
    A mí em va agradar més Gabriele Viviani que va fer un Germont molt notable sense ser un cantant particularment subtil i amb un petit ensurt en el concertant

    M'agrada

    • Segurament qui no va poder anar al teatre no accepti tan de bon grat que el so es talli, en qualsevol cas sense ser una transmissió transoceànica sembla mentida que passin aquestes coses sobretot tenint en compte que no era un rabiós directa i fins i tot tenien temps per visionar l’editatge.
      Possiblement en a mi també mhagués agradat més el Viviani d’ahir al Nucci de qualsevol altre dia, fet però que no vol dir que trobés a faltar el baríton que es mereix el rol, és clar que per trobar-lo jo tinc que anar a buscar al bagul dels records perquè ençà de Bruson i Zancanaro, rm costa trobar algú que dignifiqui el cant verdià en la corda de baríton per qui va ser tan generós.

      M'agrada

  13. Kàtia

    Com diu Vicent les entrades eren massa cares i malgrat que volia veure Nucci no hi vaig anar.Després anuncien la retransmissiò i jo contenta d’allò més sempre pensant amb Nucci.Doncs,no,tururú.Nucci no canta i a mí m’agafa una urticària de ràbia,després el so i la imatge un per aqui l’altre per allà.Quàn per fí poso fre a la pataleta i escolto els dos ultims actes em reconcilio amb tot.Hartig,esplèndia,dolça té una veu bonica està en el seu paper de Violetta,Ismael Jordi em va agradar tan la veu com la actuaciò escénica,el Giorgio mmmm però val,el vaig trobar massa seriòs,el cos sensa doblegar-se per res,tieso com un pal però la veu em va semblar molt correcta.El cor estava desajustat?? Hi havia passatjes cantats massa depressa,o a mí m’ho sembla.Recordeu que la öpera m’agrada moltissim però no hi entenc ni mica.
    Perdoneu la telenovela

    M'agrada

  14. La vaig veure pel 33. Ella em va sembla molt bona actriu amb una veu limitada que sabia administrar molt bé. El tenor Jordi pot arribar a ser important però no acaba de cohesionar, fa passatges preciosos i d’altres gens reeixits. Quant a Viviani i, degut al vestuari, més aviat semblava un mosso de magatzem. Aquell abric o bata grisos eren del tot antiescènics. Va cantar bé però transmetia poc el seu disgust, més aviat interpretava com ho faria un funcionari.
    És cert que a causa de la transmissió de vegades semblaven muts, pobres intèrprets!

    M'agrada

    • No t’ho creguis pas que fos limitada. Al teatre la veu de Hartig corre molt bé i quan vol és molt poderosa, ara bé, és una soprano lírica que no fa el sobreagut que altres si que fan i que no està escrit. Si el fa és obvi que es guanya mitja funció, però tampoc és una garantia d’èxit, mentre que si no el fa i obté un gran èxit, com va obtenir Hartig és que ha arribat molt més i millor al públic.
      El vestuari d’aquesta producció el trobo magnífic, fins i tot el vestit gris del pare, el que ja no em sembla tan bé és que a la festa de Flora es presenti amb el matei vestit, perquè en aquell temps aquestes coses es cuidaven molt i encara que el senyor no tingui pis a París, de ben segur per anar a fotre-li la bronca al seu fill va agafar una muda i un vestit de nit per fer una francesilla, perquè aquests senyor de dretes tan puristes en feien moltes, no et sembla? 😉

      M'agrada

  15. Guillem Tnom

    D’acord amb el teu comentari inicial, Joaquim. A mi em va sobtar l’èxit del Sr. Viviani, i vaig pensar q cada cop entenc menys, també …
    Tambè vaig trobar de molt mèrit la feina de l’andalús, i sobre la Srta. Hartig … molt bé per ser un debut … però el personatge requereix algo mes de maduresa, al meu gust. El vestuari va ser agradós a la meva vista. La feina del mestre Pidó no em va agradar, aquest cop. Feia anys q no em molestava tant notar el compás 3/4 en Verdi … Bon estiu!

    M'agrada

    • Hola Guillem, és obvi que aquesta primera Violetta s’haurà de madurar en molts aspectes, però també que el que ens va oferir al Liceu va ser molt bo. Haurem de seguir a Hartig i d etant de bo ho podem fer in situ sense tenir que recórrer a les seves actuacions a altres teatres o a l’òpera al cinema.

      M'agrada

  16. alex

    Yo estuve en el Liceu en la función del dia 15 ( con Nucci ) y diré muy resumidamente

    Hartig como bien dice Joaquim es una lírica que donde más brilló lógicamente fue en el segundo acto, sobre todo en el largo y precioso duo con Germont donde “se comió ” y hasta tapó a Nucci. Pese a ese vibrato, la voz de la rumana tiene notable proyección, salvó bien el primer acto con garra y hasta con inteligencia ( sin meterse en preciosismos de coloraturas y gorgoritos), pero me decepcionó su tercer acto por falta de cierta expresividad dramática
    Nucci empezó fatal con un duo sin que casi se le escuchara ( voz oscilante, emisión in gola), sacando sus efectos de cara a la galería en el ..di Provenza …y sobre todo, en la buena cabaletta que cantó pero como casi siempre en el, sacando la voz y sus buenos agudos a golpe de glotis
    ( yo que llevo escuchando a Nucci en teatro desde hace casi 35 años, como barítono verdiano siempre he preferido a los Manuguerra, Cappuccilli,, Zancanaro, Milnes , incluso a Bruson y hasta un MacNeil ya mayor, antes que al truculento Nucci)
    A mi Jordi que es un tenor elegante y con gusto, no me gusta para esos Verdi como Duca o Alfredo. Le falta peso en la voz, el agudo cambia de color y se le blanquea en ocasiones y sobre todo, le falta para mi gusto acento verdiano

    M'agrada

    • Digamos que Jordi es inteligente y solamente aborda los Verdi que todos los lírico ligeros como él, han hecho toda la vida, empezando por su maestro que no era precisamente verdiano, pero si belcantista, y tanto Alfredo como el Duca tienen mucho de belcantistas

      M'agrada

  17. Mercè

    Ja han passat uns quants dies d’aquesta Traviata, però m’agradaria dir que em va agradar força; jo li donaria un 8 sobre 10.
    El que m’alegra saber és que no era el meu televisor (ja m’ho suposava) ni la calor fastigosa que ens està torturant el que ens va impedir veure el primer acte, des de casa, en les condicions que s’esperen d’una retransmissió tant anunciada i publicitada urbi et orbe.

    M'agrada

  18. JordiP

    Hola Joaquim, jo vaig ser a la primera representació d’aquest cast i la veritat tant hartig com jordi em van agradar força. Es cert que van començar tots plegats una mica freds, però a partir del segon acte, sobretot ella, es van implicar mes i realment trametien emoció, cosa que sembla cada cop mes difícil d’aconseguir. El duo amb Nucci em va agradar molt, però també haig de confessar que es una de les parts que mes m’agrada. No se quina edat se suposa que ha de tenir Germont Sr. però em va resultar molt creïble!. Tot plegat per a mi va ser una bona tarda d’opera, feia setmanes que no anava al liceu i va ser un bon final de temporada.

    JordiP

    M'agrada

  19. Retroenllaç: Anita Hartig | La Traviata at Liceu Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: