IN FERNEM LAND

PROMS 2015: LES 6 SUITES PER A VIOLONCEL DE BACH SEGONS YO YO MA


Prom68-yoyoma-large (2)

Yo Yo Ma als PROMS 2015 Fotografia BBC / Chris Christodoulou)

I segueix el monument iniciat ahir amb les variacions Goldberg segons Schiff, ara amb les 6 suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach segons la versió del violoncel·lista nord-americà Yo Yo Ma va oferir el dia 5 de setembre en mig del imponent Royal Albert Hall, una altra vegada ple i encara amb més mèrit que en el recital pianístic de András Schiff, si m’ho permeteu, ja que el violoncel solista no mereix el mateix reconeixement popular que el piano i encara diria que les cabdals 6 suites per a violoncel són també menys estimades, populars i assequibles que l’obra per a piano o clavecí del propi Bach.

El més sorprenent de tot és que el públic que omplia una altra vegada el Royal Albert Hall (avui ja no perdré el temps en fer-vos perverses reflexions al final de l’apunt com us vaig fer ahir), en acabar esclatés en una ovació tan intensa i sorollosa, òbviament deguda a la magistral interpretació,  com si es tractés d’una concert operístic, ja no vull dir de rock, reacció que va motivar després de la llarguíssima sessió, en prou feines interrompuda per un brevíssim descans de menys de cinc minuts, que el genial músic d’origen xinés oferís una propina després d’unes emotives paraules dedicades a Pablo  Casals que va “popularitzar” aquestes suites, i també a la pau i la llibertat, tan associades al missatge de vida del mestre com la pròpia obra de Bach, amb una molt més que emotiva versió de El cant els ocells.

Són quasi dues hores i tres quarts de concentració, de recolliment, de intensitat, de puresa, de calidesa  i introspecció musical profunda, un viatge a l’interior de cadascun de nosaltres, així és com associo des de fa molt temps aquesta música.

No puc posar-me escoltar aquestes suites com ho faria amb les variacions Goldberg, ja que amb les suites per a violoncel sempre m’ha semblat experimentar una mena de  introspecció que em submergeix al meu interior, i això no em passa quasi en cap altre obra, ni tan sols amb el propi Bach per a piano sol, i molt menys amb les obres per a violí, però en canvi amb aquestes suites no sóc capaç d’escoltar-les des de la distància, serà que les sarabandes estan pensades per psicoanalitzar-nos sense necessitat d’anar a l’especialista?, o potser serà que el so del violoncel és el més proper al plany sincer?

Suposo que em permeteu aquesta mena d’acudit, però s’apropa bastant al que em succeeix quan em poso a escoltar aquesta música amb els cinc sentis, i si no és així m’estimo més no posar-mi, ja que aquesta no és precisament una música per distreure’ns o fer-nos la vida més fàcil, oi que m’enteneu?, però  potser si que ens farà més feliços, tant de bo!.

Avui teniu l’oportunitat de submergir-vos una altra vegada en la  música en l’estat més pur, l’experiència requereix un esforç, al menys en a mi em passa, perquè cap instrument com el violoncel es tan proper als sentiments més íntims i perquè Bach no perd el temps en giragonses innecessàries, va directe a l’arrel i això no és mai ni fàcil d’assumir ni fàcil d’escoltar, arribar a la senzillesa i l’essència de la música és segurament el més complexa, sobretot si es fa, com és el cas des de la mestrívola sinceritat despullada d’artificis sobrers d’un músic immens com és Yo Yo Ma.

Avui una altra gran lliçó de música, gaudi-la i si després de les Goldberg amb Schiff us deia que no tot està perdut, amb Yo Yo Ma triomfant després de quasi tres hores de catarsi musical en solitari, penso que encara hi ha un bri d’esperança en la salvació.

Enllaç de la BBC per gaudir de fragments del concert:

http://www.bbc.co.uk/programmes/b069g9df

I si voleu insistir-hi ja sabeu que AQUI trobareu l’oportunitat.

Recordeu que durant el dia d’avui encara teniu temps de triar un “Dio di Giuda” entre les 10 versions proposades, la cosa està molt renyida i participada.

7 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de septiembre de 2015 | Beckmesser

  2. Vicent

    Sí, tens raó. Tal vegada sigui Bach el fenòmen més extraordinari de la història de la música (haguera estat interessant que hagués composat alguna òpera, clar que això tal vegada ens haguera privat d’altres meravelles avui ja consagrades, en fi, especulacions…). Bach és com un forat negre, insondable, inabastable, indiscutible i alhora controvertit. I això del psicoanàlisi està molt ben observat. Tan bon punt acabi amb el Mestre Shift -m’agafes en plena sessió- em passo per la consulta del Dr. Yo Yo Ma, que és gratis.

    M'agrada

    • Les suites de violoncel per a mi és el més íntim que va escriure Bach, i la Passió la gran òpera. Per a mi Bach és essencial, que no vil dir fàcil, escoltades les suites sense una participació activa de l’oient, no escoltant sinó combregant amb el intèrpret és difícil superar-ne tres sense bellugar-te incòmodament de la butaca, només quan hi ha una voluntat de digerir el que escoltes i alhora obrir-te en canal, ho pots entendre i sobretot gaudir-ho fins la íntima emotivitat.

      M'agrada

  3. Josep Olivé

    Amb aquest Bach salvats i redimits! Fer una immersió en les suites és exercici que s’ha de fer de tant en tant. Neteja i cura. I tens raò, o tanques les portes i desconectes tots els aparells de comunicació, o no ti fiquis. I s’ha de fer, a ser possible, des de la primera fins l’expansiva i monumental sexta. Abans de l’estiu ho vaig fer en dos caps de setmana consecutius amb Rostropovitx. I aquest post, amb un artista tan lluminós com Yo Yo Ma, me’ls recorda, i em congratula d’haver-ho fet! 🙂 I molt emocionants les paraules de Yo Yo Ma i el seu “Cant dels ocells”, probablement l’única propina digne d’un concert tan meravellós com aquest.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: