Torna a IFL el contratenor Franco Fagioli en ocasió d’un meravellós concert que va oferir el passat 11 de setembre en el marc del Festival d’Ambronay (Roine-Alps), acompanyat per Orchestre de chambre de Bâle sota la direcció de Stéphano Barneschi.
No afegiré res al que ja he dit tantes vegades com Fagioli ha visitat IFL, perquè aquest prodigi vocal i aquesta força d ela natura, és un dels artistes que m’interessen més del firmament vocal actual.
Qualificar-lo de contratenor em sembla una limitació, perquè les seves capacitats vocals i tècniques sobrepassen en molt la vocalitat d’un contratenor i s’endinsa directament en el camp dels contralts. Només cal tancar els ulls, quelcom que a banda s’agraeix perquè el recital de ganyotes expressives és tot un festival en si mateix, i ràpidament oblidarem que el que estem escoltant i admirant sigui un contratenor.
Fagioli alterna les àries de Haendel i Porpora que sovintegen els seus concerts, en aquest sentit no hi ha novetats, mentre que l’Orchestre de chambre de Bâle, ofereix el que s’espera en concerts d’aquesta mena, obres de Lully, Rossi i Ariosti per deixar reposar al cantant.
Jean-Baptiste Lully
Xerxès / Ouverture, Entrée I (1660)
Georg Friedrich Haendel
Rodelinda HWV 19 (1725)
“Pompe vane…”
“Dove sei, amato bene !”
“Vivi tiranno”
Jean-Baptiste Lully
Armide (1686)
Passacaille (Acte 5, scène 2)
Georg Friedrich Haendel
Rinaldo HWV 7a (1711)
“Cara sposa”
“Venti turbini”
Luigi Rossi
Orfeo (1738)
Ouverture
Suite (Acte 3, scène 9)
Nicola Porpora
Polifemo “Dolci fresche aurette” (1735)
Georg Friedrich Haendel
Serse HWV 40 “Crude furie” (1738)
Attilio Ariosti
Il Vespasiano ouverture (1724)
Nicola Porpora
Polifemo “Alto Giove” (1735)
Georg Friedrich Haendel
Serse HWV 40 (1738)
“Se bramate”
bis: Georg Friedrich Haendel: Ariodante HWV 33: “Dopo notte” (1734)
bis: Giovanni Battista Pergolesi: Adriano in Siria: “Lieto così talvolta” (1734)
Franco Fagioli, contratenor
Orchestre de chambre de Bâle
Direcció: Stéphano Barneschi
Abbatiale d’Ambronay (Festival d’Ambronay)
11 de setembre de 2015
Memorable vetllada per a tots els que trobeu (trobem) en el barroc tants moments de bellesa i gaudi.
Ja sabeu que AQUÍ sempre podreu retrobar aquest meravellós joiell de perles.
IN FERNEM LAND 
Primer de tot et full felicitar pel teu bloc! ens fas estar al dia de manera entenedora del panorama operístic i orquestral de manera magistral. Dit això trobo aquest un gran contratenor fa molt poc que tinc constància d’ell i sincerament em va sobtar molt! Trobo que els moments més estratosfèrics els assoleix a les àries ràpides, i no se perquè em recorda moltíssim a la mezzo-soprano Cecilia Bartoli. Potser són cavòries meves, però el color de la veu el trobo molt semblant.
M'agradaM'agrada
Hola Elias, benvingut a IFL.
Moltes gràcies per les teves paraules, després d’alguna opinió d’ahir no em venen del tot malament.
Pel que fa a Fagioli és un artista i un musics etraordinari, que efectivament s’emmiralla, així ho crec jo, en la tècnica i expressivitat de Cecilia Bartoli, un model difícil de seguir, la veritat, però Fagioli excel·leix com ella en el domini tècnic al servei de l’art.
Una de les moltes coses que m’agraden de Fagioli és que la veu defuig el color propi dels contratenors, molt més blanc, per endinsar-se en les sonoritats mezzosopranils i fins i tot de contralt, aquí rau també la semblança amb la cantant romana.
M'agradaM'agrada
Me encanta ¡¡¡¡
Moltes gràcies Joaquim
M'agradaM'agrada
De res, i jo que t’encanti
M'agradaM'agrada
És un fenomen
M'agradaM'agrada
Quasi sobrenatural
M'agradaM'agrada
Ohhhh! Meravellós, bestial!! Una veu increible per la seva tècnica, un cotratenor de gran sensibilitat musical. També m’ha agradat l’Orchestre de chambre de Bâle dirigida per Stéphano Barneschi.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt Isolda
M'agradaM'agrada
El vaig veure a Mezzo i em va colpir especialment, sobretot la “Scherza infida” on es va veure clarament que li saltaven les llàgrimes, a ell i imagino que als que l’escoltavem. Preciós concert.
M'agradaM'agrada
Crec que és un altre concert Pere, perquè a d’Ambronay no canta “Scherza infida”. Tant se val, aquest home sempre és un luxe.
M'agradaM'agrada
Hola:
hacía mucho que no comentaba, aunque no dejo de leerte y de disfrutar tus críticas, precisas e insobornables, gracias 🙂
M'agradaM'agrada
Gracias Arrigo, me encanta eso de insobornable porqué es una de mis obsesiones, y mira que tengo “presiones” sutiles para dejar de serlo.
M'agradaM'agrada
Una auténtica maravilla poder escuchar un cantante con tantas facultades, sentimiento y expresión. Cuándo piensan contratarlo en Barcelona ? No gustándome los contratenores iría a verlo sin dudarlo un momento porque es un contralto/mezzo coloratura sensacional.
Si reunieran a Cecilia Bartoli con Franco Fagioli podrían conseguir una “Semiramide” de Rossini de auténtica referencia, ahora que la legendaria Ewa Podles ya no está en su óptimo momento (63 años!)
para asumir el Arsace que tan bien cantaba.
M'agradaM'agrada
Hauria de començar a pensar en fer tots els rols de contralt del Rossini seriós, és a dir el papers transvestits, tot fa pensar que podria ser excepcional.
M'agradaM'agrada