IN FERNEM LAND

JUAN DIEGO FLÓREZ, CONCERT A MÈXIC


Fotografia gentilesa del Facebook de Juan Diego Flòrez

Fotografia gentilesa del Facebook de Juan Diego Flòrez

El passat 6 d’octubre el Auditorio Nacional de Mèxic DF es va vestir de gala per rebre al tenor peruà Juan Diego Flórez, que dins del marc del VIVA Perú 2015 va oferir un variadíssim concert amb el desplegament del cada vegada més ampli ventall d’obres i repertoris, que en aquest cas abraçava a Rossini, Donizetti, Gounod, Massenet, Offenbach, Leoncavallo, Tosti, di Capua i tot un seguit de celebritats de la música popular peruana i mexicana, ja que el tenor peruà no en va tenir prou amb l’habitual repertori operístic i de cançó italiana, i es va llençar en el repertori més popular, del que ja va fer un celebrat disc, fins arribar a cantar un popurri mexicà amb un grup de mariachis acompanyat per un públic embogit.

El tenor, que va estar presentat per cantants tan estimats al Perú i a Mèxic com Tania Libertad i Armando Manzanedo, va triomfar de valent perquè va tocar la fibra, alhora que va demostrar una vegada més la seva sensibilitat, elegància i classe, tot i que la veu no estava suficientment descansada o relaxada.

Aquest és un altre concert per passar-s’ho bé, que aporta gaires novetats, és un pur i beneficiós entreteniment per gaudir a mans plenes, ja que Flórez tot i algunes tibantors, es va entregar de valent i sense ànim de comparar, perquè no són comparables, en un exercici similar de catarsi al del concert de Parma amb Kunde, el tenor va demostrar que es poden traspassar fronteres i línies vermelles, com és diu ara, per posar-se al públic a la butxaca galvanitzant l’auditori i alhora mantenir en tot moment l’excel·lència tècnica, estilistica, musical i expressiva sense deixar d’entusiasmar i connectar.

L’orquestra no va estar a la mateixa alçada, però es va mantenir quasi sempre en la dignitat gràcies a un director al servei del divo.

JUAN DIEGO FLÓREZ (tenor)

La Cenerentola (Gioacchino Rossini)
Principe piu non sei
La Favorita (Gaetano Donizetti)
Obertura
Lucia di Lammermoor (Gaetano Donizetti)
Tombe degli avi miei
L’Arlesienne (George Bizet)
Farandole
Faust (Charles Gounod)
Salut, Demeure chaste et pure
Werther (Jules Massenet)
Pourquoi me reveiller
Carmen (George Bizet)
Preludi
La Belle Hélène (Jacques Offenbach)
Au mont Ida

Mattinata (Ruggero Leoncavallo)
Marechiare (Francesco Paolo Tosti)
O sole mio (Eduardo di Capua)

El Alcatraz (Oscar Avilés / Arturo “Zambo” Cavero)

La Flor de la Canela (Chabuca Granda)
Ojos Azules – Valicha (M.Casazola – M.A.Hurtado)
Guadalajara (Pepe Guíza)
Malagueña (Ernesto Lecuona)
Mexico Lindo (Chucho Monge)

Popurri (Guantanamera-El Yerberito-Mucho Corazón)
Popurri con Mariachi (Volver, Volver i Cielito lindo) amb el grup Mariachi Gama 1000

Rigoletto (Giuseppe Verdi)
La Donna è mobile

Orquesta Sinfónica de Minería
Direcció musical Sebastiano Rolli

Auditorio Nacional de México
6 d’octubre de 2015

Us deixo un tast amb la part més lúdica, popular, celebrada i deshibida, perquè l’altra no reporta gaires sorpreses i ves per on aquesta és molt festiva i ens convenen les festes i les alegries.

Però ja sabeu que sempre que ho volgueu reviure només heu de passar per aquí per gaudir-ho.

Bon cap de setmana!

13 comments

  1. alex

    En la línea actual del tenor creo más inteligente y brillante que existe y que está sabiendo adaptar su repertorio a la evolución de su instrumento, sin menoscabarlo para nada ( me refiero claro está, al reportorio operístico ). Bravo JDF!
    A notar que desde principios de año, viene entrenando en cada concierto/recital, la últma escena de la LUCIA que oficialmente, debutará íntegra el prox. diciembre en el Liceu
    ( de momento y habiéndoselo escuchado ya en algún Concierto anterior, lo que más problemático le resulta a JDF, es el …pourquoi me revéiller…., con mucha exigencia en el registro central )

    M'agrada

    • Hubo ligeros que se trevieron con Werther, pero es obvio que como Edgardo, quedan un tanto lejos de las posibilidades de JDF, aunque todos sabemos que los cantará como lo hace siempre, con elegancia, musicalidad e inteligencia.
      VAnsioso estoy por su Edgardo, aunque me temo que suceda lo mismo que sucede con su Duque de Mantua o su Arturo en I Puritani, que acaben siendo por ahora, una anécdota en su carrera.

      M'agrada

  2. Ad

    ¡Yo estuve ahí! No me gusta mucho que hagan este tipo de conciertos en el Palacio Nacional, porque como es muy grande, los cantantes y orquesta forzosamente usan micrófonos y en esta ocasión no se escuchaban los mariachis. A mi gusto estos conciertos se escuchan mejor en el Palacio de Bellas Artes (nuestro equivalente al Palau). Pero yo me divertí muchísimo y sin duda Juan Diego es todo un showman, porque hizo hasta bailar al público.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: