IN FERNEM LAND

MÚSIQUES FÚNEBRES d’Auber, Plantade, Berlioz i Cherubini amb Le Concert Spirituel


Le Concert Spirituel

Le Concert Spirituel

La vigília de Tots Sants i a dos dies de la celebració del dia de difunts us porto un concert celebrat l’estiu passat en el marc del Festival Berlioz a la Côte-Saint-André, dedicat a la música fúnebre escrita per a Reis i Emperadors francesos en l’època romàntica.

El concert ens ofereix obres poc conegudes de Auber, Plantade (per a nosaltres una raresa), Berlioz i Cherubini. Obres corals de gran bellesa que segur que us colpiran , interpretades pel cor i l’orquestra Le Concert Spirituel sota la direcció de Hervé Niquet.

Recomano que no passeu amb lleugeresa del contingut musical d’aquest apunt, estic segur que més d’un o una m’ho agraireu.

Us deixo el text adaptat del programa del concert, extret del web del Festival Berlioz.

Si França va escriure la seva història sobre les conquestes dels seus reis, emperadors i presidents, també es demanarà mitificar les seves desqualificacions, van ser repudiats, empresonats, guillotinats o exiliats. Luis XVI i Napoleó I, en particular, es consideren en la història nacional francesa com a exemples de revessos cruels de la fortuna. Son més desconeguts els homentages que varen fer els diversos governs subsegüents, elevant-los a  rang de màrtirs i revifant el foc per a la seva posteritat. Aquesta imatge ambigua, entre els tirans i els herois nacionals encara perdura.

La monarquia va ser restaurada el 1815 per Luis XVIII i va multiplicar les cerimònies en honor de Lluís XVI i Maria Antonieta. Els seus cossos van ser repatriats el 1815 a la necròpolis dels reis de França, restaurades per a l’ocasió al cor de la Basílica de Sant-Denis. L’any 1817, la Cort assisteix in situ a la interpretació del Rèquiem en do menor de Cherubini en memòria del rei difunt, mentre aprofiten els trenta anys de la mort de Maria Antonieta (1823) per interpretar el Rèquiem en Re menor Charles-Henri Plantade escrit a la seva memòria. Berlioz acabava d’arribar a París, i tota la generació romàntica mira amb desdeny o nostàlgia els últims focs de l’antiga monarquia. Aquest és el mateix temps que Napoleó va morir a l’exili a l’illa de Santa Elena. El seu cos va ser  “propietat” britànica, fins que va ser repatriat en 1840 sota la pressió de la Monarquia de Juliol i el seu “Rei dels francesos” Luis Felipe. Les restes van fer una travessa fluvial per tot Paris fins arribar als Invàlids amb una banda sonora composada per marxes fúnebres i heroiques de Auber, Adam i Halevy, l’últim emperador va ser rebut a la Catedral dels Invàlids, on avui es troba una tomba monumental en la mesura dels seus somnis de posteritat.

MUSIQUES FUNÈBRES POUR LES ROIS ET EMPEREURS DU SIÈCLE ROMANTIQUE

Daniel-François-Esprit Auber: Marche funèbre pour orchestre
composée pour les funérailles de l’Empereur Napoléon (15/12/1840)
et exécutée pour l’entrée du cercueil dans la Cathédrale des Invalides

Charles-Henri Plantade: Messe des morts en ré mineur pour chœur et orchestre (1823) jouée à la Chapelle des Tuileries pour les 30 ans de la mort
de Marie-Antoinette (guillotinée le 16 octobre 1793)

Hector Berlioz: Tristia op. 1,
1er mouvement : “Méditation religieuse pour chœur et orchestre” (1831)

Luigi Cherubini: Requiem en ut mineur pour chœur et orchestre (1817) composée à la mémoire de Louis XVI (guillotiné le 21 janvier 1793)
[Introitus & Kyrie – Graduale – Sequentia : Dies irae – Hostias
– Sanctus & Benedictus – Pie Jesu – Agnus Dei]

Le Concert Spirituel, orchestre et chœurs – HERVÉ NIQUET

Saint-Antoine l’Abbaye, Abbatiale

Festival Berlioz la Côte-Saint-André, 22 d’agost de 2015.

Aquí podeu insistir-hi

Demà el Tannhäuser del MET.

8 comments

  1. De les cuatre només conec el Rèquiem de Cherubini, que em sembla extraordinari. Escoltaré amb atenció tot el programa. Naturalment, i crec que ho escrit diverses vegades aquí, el “meu” Rèquiem és el de Fauré, el més íntim de tots.

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    L’altre dia parlavem de la festa ja importada des de fa certs anys per aquests dies, tot sugerin, en algunes entrades, altres opcions més genuines de casa nostra, aixi com tambè obres musicals (Don Giovanni, la més preclara) i teatrals (Tenorio/Zorrilla, igualment de preclara)…Bé. És magnifica la col.lecció d’obres d’aquest post, d’aspectes més que interessants degut a lo novedoses que són (per no formar part del repertori), i a que ens ofereixen una molt bona oportunitat d’aïllar-nos, amb bona música (i per a l’ocasió!) sense haver de recorrer a l’estrafalari ham del Halloween.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: