Ivan Susanin a Frankfurt, producció de Harry Kupfer Fotografia de Barbara Aumüller/Oper Frankfurt
Avui us porto una de les òperes que estimo, una d’aquelles que m’agradaria veure al Liceu (es va representar per primera vegada a Barcelona el 12 de gener de 1969) i que si féssim un catàleg d’obres que prestigien els teatre que les programen sense cap mena de dubte hi hauria de figurar.
Parlo de Ivan Susanin de Mikhaïl Glinka, també (més) coneguda com “Una vida pel Tsar”, una òpera en quatre actes i un epíleg que té una base històrica amb el personatge de Ivan Susanin, un heroi patriòtic de principis del segle XVII que va donar la seva vida pel tsar Mikhaïl de la primera dinastia dels Romanov, davant la invasió polonesa.
Musicalment l’obra té una influència formal de l’òpera italiana (Glinka havia tornat d’un viatge a Itàlia i Alemanya, on havia presenciat representacions d’òperes de Rossini i Bellini, mentre que a Alemanya varen ser principalment les de Weber les que van cridar-li l’atenció) amb números tancats de recitatiu, ària i cabaletta que no obstant tenen una base melòdica molt eslava i diferenciada quan l’àmbit descriptiu es situa en els invasors polonesos, amb masurques i poloneses, o en territori rus, amb un desplegament de inspiració melòdica que fa un maridatge entre la tradició musical russa i les influències europees xuclades amb l’ànsia d’establir una escola nacionalista. La vida pel tsar va ser la primera òpera russa que es va representar fora del seu país, Praga (1866).
A partir d’aquesta òpera magnífica de Glinka es van establir les bases de tot el repertori nacionalista rus: Rogneda de Serov, el Boris o la Kovantxina de Mussorgski, la Noia de Pskov de Rimsky-Korsakov, Oprichnik i sobretot Mazeppa de Txaikovski o l’imponent Príncep Igor de Borodin.
Mikhaïl Glinka
IVAN SUSANIN (Una vida pel Tsar)
òpera en 4 actes i un epíleg
Llibret de Georgy Fiodorovich Rosen
Ivan Susanin: John Tomlinson
Antonida: Kateryna Kasper
Bogdan Sobinin: Anton Rositskiy
Vanya: Katharina Magiera
Comandant del destacament polonès: Thomas Faulkner
Un missatger: Michael McCown
Chorus und Extra Chorus of Oper Frankfurt
Frankfurt Opern- und Museumsorchester
Director musical: Sebastian Weigle
Oper Frankfurt, Frankfurt am Main, 25 d’octubre de 2015
L’òpera de Frankfurt va inaugurar temporada l’octubre passat, amb una nova producció d’aquesta òpera, deguda al veterà Harry Kupfer i que suposava l’estrena d’aquesta òpera a la capital del Land de Hessen.
Musicalment la direcció va anar a càrrec de Sebastian Weigle, ex del Liceu i ara director titular allà.
Escoltem sis moments d’aquesta òpera cabdal, fonament de tota l’escola operística russa i que malgrat les influències italianes ja es reconeixen moments posteriors de les grans òperes del repertori eslau.
Comencem per l’obertura, un dels fragments més coneguts, programada aïlladament en molts concerts i que Weigle porta amb amb autoritat i nitidesa més que no pas amb inspirada passió.
[obertura https://ximo.files.wordpress.com/2015/11/01-obertura.mp3%5D
El primer número solista del primer acte és la cavatina i el rondó d’Antonida «В поле, в поле» i que a Frankfurt va cantar la més que interessant soprano ucraïnesa Kateryna Kasper. Estem davant d’un rol per a soprano lírica coloratura que amb aquesta escena de sortida s’emmiralla clarament en el repertori belcantista. Kasper mostra unes notables possibilitats
Ara l’elegant i impersonal música del ballet polonès on sembla que Glinka, tractant-se de la música de “l’enemic invasor” no volia deixar constància del seu geni, més enllà de la sàvia utilització dels ritmes característics del folklore polonés
En els dos darrers actes es concentren les àries de la contralt, tenor i baix,
Bo escoltarem res del tercer acte, mentre que del quart començarem per l’ària i cabaletta de Sabonin, un tenor quasi de característiques rossinianes, tant per les agilitats que ha de vèncer amb virtuosisme, com pel cant heroic propi dels contratenors. A Frankfurt el protagonista és el brillant tenor rus Anton Rositskiy que enlluerna d’aquesta manera
Tot seguit i sense solució de continuïtat tenim una escena afegida després de l’estrena, destinada al rol de Vanja un personatge transvestit, seguint la tradició romàntic/belcantista d’assignar a una contralt un rol de xicot. Aquesta escena va ser afegida l’any 1837 per ampliar la part cantada per la contralt Anna Varob’ëva després de que obtingués un clamorós èxit cantant la part a l’estrena. A Frankfurt se’n fa càrrec una mezzosoprano jove alemanya Katharina Magiera, que obté un èxit potser excessiu. Escoltem-la
I tot seguit tocaria escoltar la gran escena del protagonista, un moment majestuós, però que degut a la precarietat vocal del baix John Tomlinson m’estimo més obviar-la. El en altre temps esforçat Wotan hauria d’haver plegat fa anys.
Epileg
Escoltem per finalitzar aquest tast d’aquesta òpera imprescindible tot el epíleg amb el cor patriòtic: «Славься, славься, святая Русь!» que va esdevenir una espècie de segon himne tsarista i que us recordarà molts moments del Boris. El cor reforçat de l’òpera de Frankurt s’ha ‘esmerçar molt
Espero que alguns de vosaltres acabeu interessats en escoltar tota la versió sencera, si fos així ja sabeu que aquí trobareu l’oportunitat de fer-ho.
Què ho gaudiu.
Gracias Joaquín. Fantástico aporte. Glinka me fascina, la ópera rusa en general: Ivan Susanin, Ruslan, Principe Igor, me conformaría con ver una de estas tres representadas.
M'agradaM'agrada
Gran asignatura pendiente, la ópera rusa que no sea Boris o dos Tchaikovskis.
M'agradaM'agrada
Una mica d’òpera russa! Gràcies!
M'agradaM'agrada
De res, és un grandiós plaer.
M'agradaM'agrada
cartella vuota?
M'agradaM'agrada
No, Download as ZIP in la cartella sopra 😉
M'agradaM'agrada
Quina soprano, noi!!!. Potser hi ha influència italiana però a mi la música i el cant em sonen del tot eslaus. Confesso sense vergonya que quasi no he escoltat a Glinka…per tant m’anoto els deures que faré molt a gust.
M'agradaM'agrada
És una òpera formalment molt italianitzant, però certament la vena melòdica és molt eslava. Cal que facis els deures amb Glinka, segur que gaudiràs molt.
M'agradaM'agrada
Tenía en LP -y creo que tengo ahora en CD- una versión excepcional de esta estupenda ópera con la fantástica soprano norteamericana -aunque prácticamente afincada en Europa- Teresa Stich-Randall, uno de “mis” bajos, el gran Boris Christoff, el excelente Nicolai Gedda (muy destacado en la ópera rusa) y la fenomenal contralto servia Melanie Bugarinovic, dirigidos por el añorado Igor Markevitch, grabada a mediados de los años 50s del siglo pasado. Es una versión que recomiendo a todos y es localizable, pues aún está a la venta, via Internet, en Amazon.uk y Amazon.com.
Yo tuve la suerte de ver el estreno en España de esta ópera en el Liceu, pero no tengo un recuerdo muy claro, probablemente porque fue interpretada por una compañía de Rijeka, sin componentes significativos y, teniendo como referencia la grabación que he citado, me pasó sin pena ni gloria.
En esta versión que nos propone Joaquim para mí lo más destacable es la aportación del tenor ruso Anton Rosistkiy que posee una voz brillante y bella, con su peculiaridad del sonido eslavo. Cuando un rol está escrito para contralto utilizar una mezzo no me sirve, a no ser que posea graves de contralto que no es el caso de Katharina Magiera; por momentos parece una soprano…Y la soprano no me ha acabado de convencer. Lo que pude escuchar de Tomlison es lamentable.
Sobre la dirección musical de Weigle no quisiera opinar porque nunca -o casi nunca- conecto con ella, casi siempre me parece plana y, en este caso, a distancia abismal de la de Igor Markevitch.
En concreto, para quienes no conocen la obra, es muy recomendable que escuchen estos fragmentos y seguidamente consigan la versión discográfica que he citado más arriba.
M'agradaM'agrada
No t’oblidis d’una versió dirigida pel malaurat Chakarov, que sense les veus solistes de Markewitch té en Pendatchanska, Merritt, Toczyska i Martiniovich (el més fluix) una aposta si més no interessant. La direcció és magnífica.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. HI vaig a finals de mes i així he tingut un tast del que podré gaudir. Al Liceu anem curts d’òpera russa. Per quan un Prokofiev escenificat? o un Txaikovski que no sigui la dama de piques? A la vista dels temps que corren, molt em temo que seguirà la sequera.
M'agradaM'agrada
Curts no, curtíssims. El comiat amb aquell meravellós Kitege va ser per no oblidar.ho, però n’hi ha tantes per programar, i tan bones, que sempre limitar-nos amb el Boris /sensacional òpera) i Onegin i Pikovaia, amb alguna que altra, és ridícul.
M'agradaM'agrada
Existen algunas grabaciones rusas, que usan la versión “soviética” del libreto realizada por Serguéi Gorodetski.
Maxim Mijáilov, Natalia Spiller, Gueorgui Nelepp, Elizabeta Antónova. Coro y orquesta del Teatro Bolshói. Alexandr Mélik-Pasháev (1947).
Evgueni Nesterenko, Bela Rudenko, Vladímir Schervakov y Tatiana Siniávskaia. Coro y orquesta del Teatro Bolshoi. Mark Ermler (1979)
Hay también una grabación en vídeo:
Evgueni Nesterenko, Marina Mesheriakova, Alexandr Lomonósov, Elena Zaremba. Coro y orquesta del teatro Bolshoi. Alexandr Lázarev. NVC ARTS (1992).
Como dato curioso, el coro final “Slavsia, slavsia sviataia Rus” (Gloria, gloria a ti, Santa Rusia), fue usado por la censura soviética para reemplazar al himno del zar (“Dios guarde al zar”) que Chaikovski usa en el final de la “Obertura 1812” y en la “Marcha eslava”. El efecto es realmente curioso. Por otro lado, en el libreto “soviético” de “La vida por el zar”, no se habla de la “Santa Rusia”, sino del pueblo ruso. Cosas de la censura.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Manuel por tu aportación.
Cuanto me gustaría tener una ópera eslava por temporada, sólo pido una.
M'agradaM'agrada
Dado que ya no existía la URSS, en la versión de Lázarev, se usa el libreto original.
M'agradaM'agrada
Bon dia Joaquim.
Com que les gravacions no sovintegen massa, i poder gaudir d’aquesta seria interessant, et dic el mateix que el company italià: el fitxer no se’m baixa ni per dalt al zip, ni per dreta ni esquerra. No es gaurda ni al compte del núvol. Ho provat amb diferents mavegadors i tampoc. Igual és la configuració d’alguns pc’s……
Gràcies per tot. Pep.
M'agradaM'agrada
Hola Pep, aquí ho tens
https://www.mediafire.com/folder/4b4k320qpgsmu/IVAN_SUSASIN_Frankfurt_2015
M'agradaM'agrada