IN FERNEM LAND

EL CELLINI DE JOHN OSBORN AL LICEU


John Osborn (Benvenuto Cellini) Liceu 11_2015 Fotografia © Antoni Bofill  gentilesa Departament de premsa del Liceu

John Osborn (Benvenuto Cellini) Liceu 11_2015 Fotografia © Antoni Bofill gentilesa Departament de premsa del Liceu

Ahir varem poder escoltar gràcies a la retransmissió de Catalunya Música (quasi magnífica) la segona representació de Benvenuto Cellini, amb l’al·licient de comptar en el rol de Ascanio de la mezzosoprano, aquesta sí, Annalisa Stroppa que va cancel·lar el primer dia.

L’apunt d’avui és un pretext excel·lent per deixar-vos escoltar les dues àries principals del personatge protagonista en la veu del gran tenor John Osborn

Escoltem en primer lloc com va cantar “Une heure encore et ma belle maïtresse”

I ara la infernemlandera “Seul pour lutter…Sur les monts le plus souvages”

Un prodigi de musicalitat, de control i de tècnica, d’expressivitat, bon gust i elegància. Jo la veu no la trobo gaire bonica, però ell amb el seu art i tècnica al servei de l’expressivitat, la fa una absoluta delícia.

Hector Berlioz
BENVENUTO CELLINI
Benvenuto Cellini: John Osborn
Teresa: Kathryn Lewek
Giacomo Balducci: Maurizio Muraro
Fieramosca: Ashley Holland
Papa Clemnnt VII: Eric Halfvarson
Ascanio: Annalisa Stroppa
Francesco: Francisco Vas
Bernardo: Valeriano Lanchas
Pompeo: Manel Esteve
Hostaler: Antoni Comas
Cor del Gran Teatre del Liceu
Directora del cor: Conxita García
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Director musical: Josep Pons
Gran Teatre del Liceu, Barcelona 10/11/2015
No cal dir que aquí trobareu sempre la manera de recordar-ho.
Gaudi-ho, gaudiu-lo
Apunt relacionat: LICEU 2015/2016: BENVENUTO CELLINI

44 comments

  1. SANTI

    Vaig ser-hi ahir i em va agradar molt però tret de Osborn i Stroppa, la resta de cantants bastant discrets. El que passa és que si està ben dirigit l’espectacle funciona molt bé, i ja sigui des de l’orquestra, ahir estupenda com també el cor, ja sigui des de l’escena, ahir espectacular, el nivell és bo i per això la mediocritat d’alguns queda apaivagada per la força del conjunt. És una llàstima que no es veiés un Liceu ple fins l’última butaca.
    Una “disfrutada”

    M'agrada

    • Jo també hagués volgut la Stroppa, per ràdio em va agradar molt, però sobretot m’hagués estimat una Teresa més esclatant, penso amb Yoncheva per exemple, o Peretyatko, líriques amb més cos i més distinció. La Lewek no és veu per aquest rol

      M'agrada

      • Joan

        Jo hi vaig anar la 2a part el dia de l.estrena i el 14 de novembre i no hi ha color amb l’Alcelste. Si pots (i vols) jo et recomanaria que tornéssis el 16 (q tb cantarà la Stroppa digui el que digi el llibret)o el 19.
        He llegit l’apunt preparatori i ara que he vist lòpera escenificada m’agradaria saber, i et llegiria amb atenció, quins gags exactament et semblen que desvirtuen les intencions del compositor ja que d’altra banda dius que la posada en escena és força respectuosa. De fet això ja sé que va una mica a gustos: recordo una encesa polèmica pel fet que el certàmen dels darrers mestres cantaires fos de pintura cosa que a mi, veus, no em va molestar pas digui el que digui el text 😀

        M'agrada

      • A veure Joan, perquè em perdo. Alceste? No voldràs dir Ascanio?
        M’agradaria tornar al Benvenuto, miraré a veure si puc tornar-hi però la meva vida està subjecta a molts condiionants quye no em permeten fer tot allò que m’agradaria.
        Bàsicament em sembla ridícul i no per casualitat ni de manera precisament anecdótica, que Terry Gilliam llenci per la borda tot un plentajament dramàtic prou interessant, amb el tractament banal, absurd i directament imbècil de la figura del Papa, que en lloc de ser el poder, econòmic, polític i moral esdevé una figura carnavalesca del Sitges més tronat.
        Possiblement a la recerca del gag monthyphytonià més celebrat, Gilliam es càrrega la part més interessant, fosca i perversa d’aquesta òpera, per convertir-la en un episodi del humor anglès més gruixut i xaró (quasi Benny Hill)

        M'agrada

      • Joan

        Ui sí. L’Ascanio /blush/
        Eppur funciona.
        Ahhh llavors no t.ha acabat de fer el pes el plantejament general. Després de llegir la crònica de l.estrena em va semblar entendre que dins del marc d.un plantejament prou respectuós amb les idees de Berlioz tal o qual gag concret desvirtuava les intencions del compositor, del llibretista o de tots dos. Amb el papa passa exactament el que dius… qui es pot prendre seriosament un encàrrec d.un home caracteritzat així! Cert.
        No sé xq però pensava que hi havia altres gags menors que desvirtuaven l.obra tot I funcionar bé a l.escenari. Gràcies pel comentari x la crítica I el blog en general.

        M'agrada

      • Joan, una de les coses que més valoro del blog és l’habitual intercanvi d’opinions, el contrast i fins i tot la polèmica que pugui sorgir i que tant l’enriqueix, perquè per sobretot jo crec que IFL és tan visitat per els temes que es tracten però per la quantitat de comentaris que es generen, per això tinc tan interès en contestar cadascuna de les vostres valuoses i enriquidores opinions.
        Aquesta producció del Benvenuto Cellini és molt notable, perquè està ben feta, treballada i pensada, una altra cosa és que comparteixi el 100% del que i del com, i en això jo no acabo d’acceptar aquest punt de vista tan còmic que Gilliam ha volgut donar.
        Gràcies per ser-hi i també per contestar totes les rèpliques.

        M'agrada

  2. colbran

    Por lo escuchado por radio, ópera aparte -que es indiscutible- lo mejor para mi gusto fue Osborn, la orquesta y dirección musical y el coro que se ve obligado a intervenir en una comprometida tesitura que me recuerda muchísimo a la que le exige Spontini en “Agnes von Hohenstaufen” (1829 y retocada para su reposición en 1837), obra que se considera inspiradora de la Grand Opera francesa…

    A distancia me ha agradado la mezzo Annalisa Stroppa. Bastante insoportable la bellísima soprano Kathryn Lewek, calando, gritando y desfalleciendo a medida que avanzaba la función; por momentos no se la oía ni por radio, con facilidad para el pianísimo pero carente absolutamente de graves. El resto del elenco estuvo discreto, sin más, siendo generoso con algún respetable intérprete.

    Liked by 1 person

  3. alex

    Osborn tiene ya antecedentes muy notables : ha sido el Arnold de varios TELL dirigidos por Pappano en la ROH y hace ya unos años fue el Leopold ( aunque a mi me tocó Colin Lee) de aquella excelente JUIVE parisina con Antonacci, Massis y Shicoff que dirigió Oren
    Repito, a mi me toca la última de estos CELLINI el prox. 19 n.

    M'agrada

  4. jordi magriñá

    A mi apart lo ja escrit sobre la seva elegáncia, bon gust, musicalitat,etc en el seu cant, lo que m´ agrada d´Osborn es que la seva veu te un timbre propi que fa que el reconeguis de seguida.

    M'agrada

  5. Joan

    Doncs em sembla molt lleig canviar els repartiments perquè sí un cop publicats al llibret. Les cancel.lacions, els motius de salut els puc entendre però que sigui per una retransmisió no. I, de fer.ho, crec que caldria enviar un correu als afectats, com s.ha fet anb els concerts de Muti, explicant els motius I oferint el canvi d.entrades sense cap despesa addicional. Una cosa així com : farem el que ens dongui la gana però no digui que no l.hem avisat. Per cert veurem com s.arregla això de Muti però imagino que amb un concert en lloc de dos n.hi haurà p r ou.
    Ah I no m.estranya gens que els canvis s anunciin ara amb cartells,Es prima el paper satinat a un repartiment del dia acurat I la Sra Scheppelman no faria altra cosa que anar anunciant.ne.:-D

    M'agrada

  6. Dandini

    John Osborn va tenir ahir una grandissima prestaciò .Per la radio la seva veu no te cap problema de projeccio i el color vocal i l’estic perfecte recorden sovint al gran Nicolai Gedda .Tant de bo que Alfredo Kraus hagues cantat aquest rol als anys 70 doncs crec que n’hagues pogut fer una autentica creacio .

    M'agrada

  7. oriolisern

    Vaig anar-hi ahir a la nit i realment va ser una funció d’aquelles per guardar-te a la memòria per anys. El que crida l’atenció des de bon començament és una posada en escena que podríem dir que és diferent del que estem acostumats. Diferent en positiu ja que la vaig trobar brillant i a més d’enriquir la brillantor musical de la nit t’ho passes bé. La òpera de Berlioz no la coneixia només n’havia escoltat alguns fragments però l’he trobat preciosa.
    La valoració dels cantants és enormement positiva tant l’Osborn com la Stroppa molt bé ell amb una veu bonica i amb unes matitzacions en el cant favuloses, ella una interpretació també molt ben treballada en tot moment, la resta del cast també et fa disfrutar de la vetllada amb veus adients per els seus papers i seguint el nivell d’excel·lència del cast.
    L’Orquestra va sonar molt bé amb una direcció del Pons que al meu entendre va estar a l’alçada de la resta, i el cor en molt bona línia seguint la millora dels últims temps. D’acord en el que deies que les veus masculines estan sensiblement millor que les femenines respecte el cor. Però el cor molt bé globalment tot i que Berlioz no els hi posa fàcil musicalment parlant.
    Repetiré la experiència un dia d’aquests tornant a anar-hi jeje.
    Gracies per l’apunt i els àudios Joaquim 😉

    M'agrada

    • No saps pas com ma n’alegro. Perquè això demostra que quan les coses es fan bé no hi ha obres menyspreables, i molts dels que arrufaven el nas abans de veure-la, han descobert una òpera amb una etiqueta injusta de rave,

      M'agrada

  8. rosetapiccina

    Estic posant espelmes perquè super-Osborn no sigui baixa el dissabte. Som molt afortunats de tenir-lo al Liceu.

    Ahir em vaig adonar que el Balducci és el mateix que a Amsterdam. L’Analisa em va agradar força i, com al Fede, la Teresa em molestava.

    Ningú no ha parlat dels talls forçats per Mr Gillian.

    Continuo dient que detesto el muntatge. Podeu dir-me victoriana, no m’enfado 😉

    M'agrada

  9. Mercè

    No tenia previst d’anar-hi, però després de tanta crítica elogiosa, vaig decidir oferir-me un premi i ahir hi vaig anar.

    Escenografia, coreografia, vestuari, un 10. El senyor Osborn, un 9. La senyora Lewek, un 8. la senyora Stroppa, un 8,5. Els cors, un 9. l’orquestra, un 8,5.

    M’ho vaig passar molt bé, i no em penedeixo d’haver vist aquest Benvenuto Cellini, però… no em va emocionar, no em va fer sentir.

    Com a espectacle, no em faria res tornar a veure-la (d’aquí a un temps) però no com a experiència sensitiva, emocional.

    M'agrada

  10. Arnau

    Em van agradar molt els cantants: Osborn, Lewek i Stroppa. A anys llum de Muraro i Holland. El papa d’en Halfvarson no em va desagradar. L’òpera en si, i malgrat haver-la preparat, se’m va fer llarga i pesada. Té moments, bellíssims, això és cert, però no m’ha fet gens el pes. La producció a estones m’agradava i a estones m’extenuava amb tants figurants, acròbates i gent donant voltes per l’escenari i la platea.

    M'agrada

  11. Kàtia

    Varem anar el dimarts.Espléndida la posada en escena,un batibull de persones amunt i avall,coordinats i crec que ells mateixos estavan divertits.Osborn em va agradar moltissim i a més el fisic l’acompanya en aquest rol.L’orquestra per mí del millor dels ultims temps i el director ferm.Vaja,una passada,ja era hora de disfrutar del Liceu.No estava plé ni molt menys,una llàstima perqué realment valia la pena.

    M'agrada

  12. JordiP

    Hola, jo acabo de sortir de la representacio d’avui, en la que no hi havia Osborn. La veritat es que en general m’ha agradat l’obra, que no coneixia per a res, i la representacio. Grandissima l’orquestra i el cor, entre el Nabucco i aquest Cellini qualsevol diria que son els mateixos que veniem escoltant fins ara. Dels interprets, per a mi, destacable amb diferencia l’Ascanio d’Stroppa, ben treballat i amb una bonica veu. La Teresa i en Cellini correctes, pero allo que he comentat algun cop, que la musica se’t fiqui. Dins i t’atrapi, no; no ho han aconseguit. El Papa en canvi m’ha agradat mes, tot. I que es nota una veu gastada, executa molt be. En Balducci m’ha semblat que massa sovint quedava tapat per l’orquestra, i el Sr. Fieramosca el deixaria en discret per no dir mes.

    Aixo si, al meu entorn he vist que tothom semblava encantat, una funcio magnifica i el merit de posada en escena, si no hagues estat pel sr. Guillian, crec que mes d’un hagues marxat aburrit.

    En tornant a casa he fet el que no havia fet fins ara, escoltar aquests fragments que ens havia deixat en Joaquim. I vet-ho aqui, interpretacions com aquestes son les que t’enganxen. El sr. Osborn, quan canta fa que la seva veu flueixi, i prou, tan senzill com aixo, i en fluir es quan els qui escoltem notem el sentiment que expressa el qui canta, i aqui es quan tots diem ohhh! En canvi el Cellini d’avui cantava correcte, pero aquest fluir, aquesta elegancia que despren n’Osborn no hi eren, i les interpretacions d’avui m’han deixat mes aviat fred.

    No passara a la meva memoria com una d’aquelles que quan jo faci “d’abuelo Cebolleta” amb els meus nets els expliqui que: un dels cops que vaig anar al Liceu vaig caure de cul…..

    M'agrada

  13. jordiP

    I, després d’escoltar de nou aquests dos fragments, sabeu que m’ha sobtat molt? Que en John Osborn en la foto de l’encapçalament té un aspecte més aviat rude, barbut, i per contra te aquesta veu que sona tant dolça!!! Soprenent el contrast!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: