IN FERNEM LAND

UN EXPERIMENT: MOSÈ DE ROSSINI AL DUOMO DE MILÀ


Mosè 2

L’Expo de Milà ha fet que la capital llombarda es farcís d’esdeveniments culturals de tota mena. El que avui comento és singular perquè durant quatre dies del mes de juny l’emblemàtic Duomo milanès va acollir un versió molt reduïda i semi escenificada del Mosè de Gioachino Rossini, tot i que en realitat es va utilitzar el Moïse et Pharaon francès però cantat en italià. Com que el fet de semi representar una òpera lírica, per molta temàtica religiosa que porti associada en el seu argument, en un espai dedicat al culte no és gaire ortodox, els organitzadors es van estimar més retallar l’obra original, prescindint de pràcticament tota la temàtica romàntic/amorosa de Anaide i Amenofi, i reduir l’òpera, pràcticament a una mica més d’una horeta d’espectacle, en un seguit de números de caràcter pseudo religiós, amb corals i concertants, sense gaire solta ni volta.

La proposta és tan sorprenent com musicalment inacceptable per diversos motius, a saber:

Retallar una òpera fins deixar-la en una incoherent successió de fragments sense cap lògica.

Interpretar-la en un recinte acústicament inadequat, impropi per fer música, és més, contraproduent.

Fonamentar la importància de la proposta en la vesant visual per sobre de la musical, Us és familiar això?. No seria millor fer un muntatge visual sobre l’arquitectura, amb música més idònia a les amplituds reverberants que no pas una òpera que acaba no sent òpera ni res que s’hi assembli?

Resulta que per donar notorietat a la proposta, els responsables escènics, Cecilia Ligorio i Tiziano Mancini situen als personatges en una tarima sobre l’altar major, sense cap element escenogràfic corpori i els vesteix amb uns dissenys de Franca Squarciapino, reciclats d’una altra producció, però utilitzant la fenomenal i imponent estructura arquitectònica de la catedral milanesa per projectar sobre les pedres de les columnes de la nau central i l’absis, un maping en 3D amb l’objectiu de provocar els oooooh bocabadats d’un públic que potser no tenia ni tan sols ganes d’escoltar i veure el Mosè, ja que qui vol veure el Mosè o qualsevol altra òpera no se’n va al Duomo, el més segur és que vagi a la Scala, no creieu?

La pèssima acústica del lloc escollit ja denota que la música precisament és el que importa menys als organitzadors d’aquest raríssim desgavell. No vull parlar dels cantants i músics perquè com que aquests suposo que varen cobrar per cantar i tocar, segurament van pensar que deu ser millor això que res, tot i que el senyor Ruggero Raimondi no deu estar tan necessitat, encara que això mai se sap amb certesa.

I parlant de Raimondi, la baixa qualitat vocal de l’equip escollit ha acabat per fer-me reflexionar en veu alta, és a dir, escrivint un apunt sobre el tema, ja que una vegada més, ha prevalgut una mena de criteris ben poc musicals per acabar organitzant aquest sarao que més aviat pot arribar a avergonyir molt als seus responsables.

Han convertit l’òpera  en un pretext per oferir en el millor dels casos, espectacles de gran impacte visual,  aquest en té les pretensions, sacrificant allò que mai hauria de ser sacrificable.

Com és possible que algú pugui decidir fer música en mig del Duomo de Milà amb un retorn del so que fins i tot en la gravació que he pogut veure resulta molest? No vull imaginar-me el que hauria de ser escoltar-ho in situ, amb una prolongació del so que sobrepassa els 10 segons i que fa que la música és sobreposi i atropelli de manera indigna,

Com és possible que l’obra escollida sigui retallada? No s’explica que es faci òpera en un lloc destinat al culte i que per aquest motiu o altres purament comercials (negoci al temple!!!) es redueixi fins a fer-la digerible a aquells que no són capaços de seure més de mitja hora seguida sense que quedi interromput pe runa tanda d’anuncis.

I finalment, i no precisament menys important, com és que hagin escollit una colla de cantants tan galdosos?

Raimondi mai ha estat sant de la meva devoció, per tant ara encara ho és menys, amb els sons fixats com és habitual i sense cap resta d’ombra d’aquelles notes que anomenem greus i que mai han estat un tret característic d’una vocalitat inclassificable. Però hi la resta? Rossini s’ho mereix això? Doncs bé, la resta va de la correcte mediocritat al desastre més absolut.

Aquesta podria haver estat una proposta digna, però com que per tot el que us he exposat no m’ho ha semblat, he cregut convenient queixar-me, que és el únic que ens queda si no volem acabar combregant amb rodes de molí.

Aquí un tast

Gioachino Rossini
MOSÈ

Mosè Ruggero Raimondi
Elisero Bogdan Mihai
Amenofi Luciano Ganci
Faraone Filippo Polinelli
Sinaide Isabelle Kabatu
Anaide Lydia Tamburrino
Messaggero Giovanni Sebastiano Sala
Voce misteriosa Christian Starinieri
   
Orchestra e Coro della Veneranda Fabbrica del Duomo
Direttore Francesco Quattrocchi
Messa in scena Cecilia Ligorio e Tiziano Mancini
Costumi Franca Squarciapino

Sort que el programa també conté un admirable documental sobre el Duomo.

Me les prometia molt felices quan en Marco em va fer coneixedor d’aquest Mosè (moltes gràcies bon amic), però renoi…

Aquí ho teniu, però després no em digueu que no us he avisat.

6 comments

  1. Comparto plenamente, con dos pequeños añadidos:
    Que el duomo tenga una acústica desastrosa, ya lo comentaban hace treinta años (probablemente incluso antes) pero veo que no se rinden… Me preocupa incluso que por lo visto hayan creado una “orquesta del duomo”
    Raimondi a mí no me disgustaba, en sus golden years, pero ahora está para cantar en las residencias y es casi tan triste como domingo haciendo de barítono…
    En fin, una operación descaradamente comercial, con todos los dfectos del caso, y un conjunto difícil incluso de identificar….. Milán, que bajo caíste!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: