Malis Petersen (Lulu) i Susan Graham (Geschwitz) LULU al MET
No creia que Lulu, precisament Lulu, motivés un interès tan gran, ja des de la publicació diumenge passat de l’apunt de la representació de dissabte, les visites a l’apunt van ser importants, també el número de comentaris i entre aquests algunes sol·licituds públiques del vídeo, quelcom que sobrepassa la decència, i espero que ningú s’enfadi i m’entengui.
Que Lulu generi interès no m’hauria de sorprendre, al cap i a la fi estem parlant d’una de les òperes més importants del segle XX, però no ens enganyem, Alban Berg continua provocant després de tants anys reaccions al·lèrgiques, potser per això no m’esperava una reacció com la rebuda, quelcom que em satisfà, no cal dir-ho.
També ho entenc perquè com us vaig dir, fins ara és la millor representació del MET al cinema de la temporada 2015/2016, és clar que només en portem quatre, però compte perquè les tres primeres eren títols tan populars i emblemàtics com Il Trovatore, Otello i Tannhäuser, que per una raó o una altra, no van acabar de satisfer les meves expectatives, que en el cas del MET sempre són màximes, perquè per a mi és el teatre d’òpera que combina millor tots els aspectes de gran complexitat que conformen una temporada operística, és a dir: ampli repertori, els millors repartiments possibles i direccions escèniques i musicals d’alçada.
Normalment les produccions escèniques no estan a l’alçada i darrerament en un intent de “modernitzar-les”, Mr. Peter Gelb ha apostat per noves vies estètiques, que ara per ara i només en comptades excepcions, no han funcionat. És per això que quan una d’aquestes comptades excepcions coincideix amb una òpera tan complexa i difícil com Lulu, amb aquesta nova i intel·ligent producció deguda a Lothar Koenigs i William Kentridge, la satisfacció és màxima.
El MET ens prepara en properes temporades més sorpreses, entre elles el debut de Calixto Bieito al teatre novaiorquès amb la producció que el MET, juntament amb la ENO de Londres i la Canadian Opera de Toronto, ha fet de La Forza del destino de Giuseppe Verdi.
En Lluís Emili em preguntava dissabte passat com seria la Lulu de Bieito, doncs ves per on el director debutarà a Nova York, una fita important tant pel teatre, on creiem que mai hi arribaria, i no cal dir per Bieito, que amb aquest debut guanya una batalla que molts creien que ni tan sols podria arribar a disputar.
Potser quan veiem aquesta “Forza” i coneixent a Bieito, en Lluís Emili es podrà fer una idea de com podria haver estat la seva Lulu, però el cas és que sent l’òpera de Berg propensa a la provocació, la nova producció de William Kentridge és per sobre de tot, un gran muntatge teatral que sense obviar res, escenifica amb enginy i un sentit artístic sorprenent, la dramatització de la partitura, ajudant a la seva comprensió, tant que m’atreviria a dir que tots aquells que mai escoltarien aquesta òpera, tinguin interès en veure-la, perquè ells s’ho van perdre no anant al cinema, segurament per culpa de la mandra i fins i tot d’un derby futbolístic, que ves per on va ser de campionat.
Alban Berg – Friedrich Cerha
LULU
Lulu…………………..Marlis Petersen
Dr. Schön………………Johan Reuter
Jack the Ripper…………Johan Reuter
Countess Geschwitz………Susan Graham
Alwa…………………..Daniel Brenna
Schigolch………………Franz Grundheber
Animal Tamer……………Martin Winkler
Acrobat………………..Martin Winkler
Painter………………..Paul Groves
African Prince………….Paul Groves
Physician………………James Courtney
Professor………………James Courtney
Policeman………………James Courtney
Prince…………………Alan Oke
Manservant……………..Alan Oke
Marquis………………..Alan Oke
Dresser………………..Elizabeth DeShong
Schoolboy………………Elizabeth DeShong
Page…………………..Elizabeth DeShong
Theater Manager…………Julian Close
Banker…………………Julian Close
Journalist……………..Tyler Duncan
Servant………………..Paul Corona
Designer……………….Kathryn Day
Girl…………………..Ashley Emerson
Mother…………………Jane Shaulis
Solo Performer………….Joanna Dudley
Solo Performer………….Andrea Fabi
Director musical………………Lothar Koenigs
Direcció escènica……………..William Kentridge
Co-Director…………….Luc De Wit
Disserny de producció……..Catherine Meyburgh
Escenografia……………Sabine Theunissen
Disseny d evestuari………..Greta Goiris
Disseny de llums……….Urs Schönebaum
TV Director…………….Matthew Diamond
Metropolitan Opera House, Nova York 21 de novembre de 2015
Aquí, vull dir a IFL, no tenim black friday, una paraulota que em fa tanta ràbia com halloween.
L’apunt original el podeu llegir a:
IN FERNEM LAND 
En l’univers Bieito m’encaixa molt més Lulu que la Forza. La força dramàtica del personatge de Lulu és abassagadora. La seva potència tèrbola i sexual, el seu carisme destructiu i captivador, són elements amb els que Calixto Bieito és mou com peix a l’aigua. Leonora és més aviat un personatge victimista i apocat, gairebé anti-Bieito. Sens dubte en treurà més suc amb la gitana i els seus guerrers, amb un rataplan orgiàstic. I no diguem amb els frares. Però bé, molt interessant sens dubte i aviam com se les arregla. En tot cas, la potència dramàtica dels enormes duos està assegurada. Pel que fa a la Lulu del Met cada vegada que la recordo m’agrada més. Intentaré tornar-la a veure en ocasió d’aquest post.
M'agradaM'agrada
L’única pega és que com que Bieito sempre ho veu tot sota el mateix prisma, estic segur que la seva Lulu ja l’hem vista i no ens sorprendria.
M'agradaM'agrada
Thank you very much.
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
You’re welcome, Werner
M'agradaM'agrada
Thanks a lot
M'agradaM'agrada
It’s alright Giampi
M'agradaM'agrada
Em sento com si abans de veure Lulu hagués de fer un master i no em convenç aquesta forma d’arribar a l’art del senyor Berg. Sóc de les que crec que la música és inherent a la melodia, això sí, amb molta amplitud de variacions.
Vaja, sóc molt clàssica.
M'agradaM'agrada
No sé Olympia, es com si em diguessis que Kandinsky ja no et val coma pintor perquè no fa figuratiu. La música per a mi també és melodia, però com que n’hi ha uns quants que m’han demostrat que no és ben bé així, hauré d’admetre que la meva limitació necessita una segona lectura, i a vegades m’ha anat fins i tot bé 😉
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín por este segundo apunte de Lulu, ópera desconocida para mi
M'agradaM'agrada
i difícil, ya lo verás y oirás
M'agradaM'agrada