NABUCCO A CHICAGO (Lucic-Serjan-Belosselskiy-DeShong-Skhorokhodov;Rizzi)

Tatiana Serjan (Abigaille) a Nabucco Lyric Opera Chicago 2016 FotoCory-Weaver

Tatiana Serjan (Abigaille) a Nabucco Lyric Opera Chicago 2016 FotoCory-Weaver

Tal i com us vaig comentar ahir, avui insisteixo amb Verdi en un teatre que tot i no ser oficialment de lliga Champions (la temporada actual és molt minsa), ha presentat, com el Liceu, un Nabucco. Només cal comparar i treure unes quantes conclusions.

El mateix dia que a Bologna es presentava Attila a Chicago presentaven aquest Nabucco, que segurament no està dirigit amb el nervi i sentit verdià que Oren va imprimir a la seva direcció liceista (no debades és un especialista en aquesta òpera), però que compte amb un equip vocal, si més no,notable, quelcom que a Barcelona no varem poder dir ni tan sols reunint el millor de cada cast. Continua llegint

INSISTINT AMB LULU

Malis Petersen (Lulu) i Susan Graham (Geschwitz)

Malis Petersen (Lulu) i Susan Graham (Geschwitz) LULU al MET

No creia que Lulu, precisament Lulu, motivés un interès tan gran, ja des de la publicació diumenge passat de l’apunt de la representació de dissabte, les visites a l’apunt van ser importants, també el número de comentaris i entre aquests algunes sol·licituds públiques del vídeo, quelcom que sobrepassa la decència, i espero que ningú s’enfadi i m’entengui.

Que Lulu generi interès no m’hauria de sorprendre, al cap i a la fi estem parlant d’una de les òperes més importants del segle XX, però no ens enganyem, Alban Berg continua provocant després de tants anys reaccions  al·lèrgiques, potser per això no m’esperava una reacció com la rebuda, quelcom que em satisfà, no cal dir-ho. Continua llegint

EL MET AL CINEMA 2015/2016: LULU

El MET ha estrenat aquesta temporada una nova producció de l’òpera d’Alban Berg, Lulu. L’havia de dirigir James Levine, però el director musical del teatre novaiorquès no es va veure amb cor de fer front de manera alterna a Tannhäuser i Lulu. Finalment el director escollit va ser Lothar Koenigs. Segurament Levine hagués fet una versió esplèndida i teatral però Koenigs no ha defraudat gens i ha signat una direcció tensa, molt dramàtica, però subratllant molt bé els grans moments lírics i quasi melòdics, d’una melodia lliure, d’acord, però de gran impacte, sobretot els fenomenals interludis que serveixen per unir escenes i que com succeeix en el segon acte marquen la caiguda de Lulu, l’empresonament i la malaltia, de manera colpidora. Continua llegint

AIX 2015: A MIDSUMMER NIGHT’S DREAM (Carsen-Ono)

El Festival d’Aix-en-Provence 2015 ha reposat la meravellosa producció que Robert Carsen va fer per l’Òpera de Lió i que sortosament en la infatigable tasca que Joan Matabosch va fer per recuperar el temps perdut amb les òperes de Benjamin Britten al Liceu, varem poder admirar en la temporada 2004/2005.

És una de les produccions més inspirades i poètiques que jo hagi vist mai sobre un escenari i per suposat una de les millors produccions d’aquest mag de la imatge que és el director canadenc, que en aquest cas va encertar en recrear amb un senzill i bellíssim enginy visual, potser l’obra més poètica i bucòlica de Britten basada en un dels clàssics més clàssics del teatre universal, A Midsummer Night’s Dream (el somni d’una nit d’estiu) Continua llegint

EL VÍDEO DE THE ENCHANTED ISLAND AL MET (Daniels-de Niese-DiDonato-Pisaroni-Domingo;Christie-McDermott)

The Enchanted Island MET 2012. Producció de Phelim McDermott

The Enchanted Island MET 2012. Producció de Phelim McDermott
– Plácido Domingo (Neptu) Fotografia © Beth Bergman 2012

El 21 de gener vam assistir al cinemes, a la transmissió en directa d’un invent operístic, un pasticcio musical, terme que operísticament parlant es tracta d’una òpera feta a base de números provinents d’altres òperes d’un mateix compositor, amb un argument nou.

La idea del Metropolitan Opera House de New York es va titular The Enchanted Island, i difereix una mica del pasticcó tradicional ja que agafa dues obres: La Tempesta i El Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, i fragments operístics de George Frideric Handel, Antonio Vivaldi, Jean-Philippe Rameau, André Campra, Jean-Marie Leclair, Henry Purcell, Jean-Féry Rebel i Giovanni Battista Ferrandini, composats per algunes de les més cèlebres òperes, van fer un gran festa barroca, que la van farcir de noms estel·lars del panorama operístic actual, és a dir: Continua llegint

EL MET AL CINEMA: THE ENCHANTED ISLAND

Joyce DiDonato, Plácido Domingo i David Daniels a The Enchanted island al MET 2012. Foto:Ken Howard/Metropolitan Opera

Gran festa barroca ahir al MET en ocasió de la retransmissió per ràdio i als cinemes en HD del pasticcio The Enchanted Island amb músiques de  George Frideric Handel, Antonio Vivaldi, Jean-Philippe Rameau, André Campra, Jean-Marie Leclair, Henry Purcell, Jean-Féry Rebel i Giovanni Battista Ferrandini, segons l’idea i dramatúrgia de  Jeremy Sams, aplegant un equip musical i vocal encapçalant per William Christie al podi, i els immensos David Daniels i Joyce DiDonato en les parts protagonistes.

Fer un remix de The Tempest i A Midsummer Night’s Dream de  William Shakespeare, utilitzant aquests 44 fragments Continua llegint