IN FERNEM LAND

DESCOBRINT STRASZNY DWÓR DE STANISLAW MONIUSZKO


Avui una òpera que per a nosaltres és pur exotisme i que a Polònia és una òpera de referència i està considerada l’obra mestra de Stanisław Moniuszko, el pare de l’òpera polonesa.

Stanisław què? direu molts, Stanisław Moniuszko (Ubiel prop de Mińsk, actualment Bielorússia el 5 de maig de 1819 – Varsòvia, 4 de juny de 1872).

Nascut a Polònia i educat musical a Berlín, ja en la seva etapa formativa a Alemanya va destacar en la composició d’unes cançons amb text del poeta polonès Adam Mickiewicz.

Després de la seva formació alemanya va tornar al seu país natal on alternava  les classes particulars de piano amb el lloc d’organista obtingut a Vilnius.  Es va casar amb Aleksandra Müller, amb qui va tenir deu fills. L’amistat amb el novel·lista Józef Ignacy Kraszewski i el dramaturg Aleksander Fredro  va motivar un creixent interès per la música dramàtica, alhora que va començar a escriure el recull de cançons Śpiewnik domowy. Aquest recull de cançons va acabar acumulant 267 cançons distribuïdes en 12 volums.

Com la immensa majoria dels compositors nacionalistes va buscar les arrels populars i les melodies folklòriques com a font de inspiració de les seves obres, influenciades per altra banda per la música eslava, ja que viatjava sovint a Rússia on va fer coneixença i amistat amb Mikhail Glinka, Alexander Dargomyzhsky, Mily Balakirev, Modest Mussorgski i Alexander Serov. Però la seva música va mirar també cap a Europa, ja fos la música operística italiana, especialment Rossini, Donizetti i el primer Verdi), ja fos la música alemanya de Marschner i Lortzing, o els francesos Auber o Gounod.

L’any 1848 va estrenar a Vilnius la seva primera òpera, Halka, que li va obrir les portes a molts teatres europeus i li va permetre conèixer als compositors capdavanters del moment (Liszt, Auber, Rossini o Smetana). Moniuszko va refer Halka per l’estrena a Varsòvia que va tenir lloc 10 anys després de l’estrena a Vilnius, obtenint un gran èxit. Aquell mateix any va ser anomenat director de l’òpera nacional polonesa.

Després d’aquest primer títol Moniuszko va escriure 8 òperes més:

  • Sen Wieszcza (1852-1853) llibret: Władysław Syrokomla
  • Flis (estrenada 1858) llibret: Stanisław Bogusławski
  • Rokiczana (1858-1859) llibret: Józef Korzeniowski
  • Hrabina (estrena1859) llibret: Włodzimierz Wolski
  • Verbum nobile (estrena 1861) llibret: Jan Chęciński
  • Straszny dwór (estrena 1865) llibret: Jan Chęciński
  • Paria (estrena 1868) llibret: Jan Chęciński
  • Trea (1872) llibret: J. S. Jasiński

El catàleg d’obres que Moniuszko va escriure per a l’escenari s’amplia amb 3 ballets, Monte Christo (1865), Na kwaterunku (1868) i Figle szatana (1870), i 8 operetes:  Loteria (1840), Żółta szlafmyca (1841), Jawnuta (1850), Betty (1852), Beata (1870), Nocleg w Apeninach (1839), Ideał (1840) i Karmaniol czyli Francuzi lubią żartować (1841, estrenada 1842).

La mansió encantada (Straszny dwór) és l’òpera més estimada de la seva producció i considerada l’obra mestra per la sàvia i precisa caracterització dramàtica d’uns personatges populars molt allunyats del artificis heroics de la majoria de les òperes i unes situacions còmiques i amables de gran atractiu pel públic.  És una òpera còmica, de caràcter popular amb personatges quotidians i situacions quotidianes. Els recitatius són instrumentals i els números musicals són tancats.

És una òpera romàntica de caràcter patriòtic i situacions còmiques que va esdevenir molt popular i que es va identificar amb la nació polonesa, fet que va fer que les autoritats russes la prohibissin quan dominaven gran part del territori polonès. L’òpera defuig les influències germàniques i russes tant en la música com en el llibret.

En la seva música hi ha influències corals de Der Freischütz o vocals del Rossini més elaborat (Semiramide), no cal dir que és fàcil trobar paral·lelismes amb “La núvia venuda” de Smetana o fins i tot amb l’ambient amable i camperol de “L’elixir d’amore”,  però el gran impacte musical d’aquesta òpera rau en la utilització de les melodies populars i el tractament  ben inserit en la trama, el que acaba fent d’aquesta mansió encantada una assignatura obligada per a tots aquells que sigueu una mica inquiets a la recerca de músiques que defugin el repertori mil i una vegada escoltades.

L’òpera presenta una imatge idíl·lica de la vida en una mansió aristocràtica i la idea del  deure patriòtic relacionat el coratge d’un soldat, la valentia i la resistència armada contra els enemics de la pàtria. Tant el llibert com la música fan un especial èmfasi en els elements relacionats amb l’honor i la família, amb un conflicte entre el desig natural per dur una vida tranquil·la i confortable a la casa familiar i el deure patriòtic de servir al país. Aquest caràcter nacional és el que va molestar tant a les autoritats russes.

SINOPSI

Dos germans soldats tornen al seu poble després de lluitar a la guerra. Juren que mai s’enamoraran i dedicaran tota la seva vida al servei de la seva pàtria, en una mena de celibat armat.

La seva tia té uns altres plans i ja ha pensat en casar-los amb dues noies del mateix poble. Mentrestant ells decideixen visitar a un amic del seu pare, fet que els farà allunyar del poble i la tia veient perillar el seu pla de futur casori els diu que la mansió on viu aquest amic del pare està encantada, fet que no impedeix que ells hi vagin decidits.

A la mansió són rebuts amb amabilitat i aviat queden enamorats de les dues filles del vell senyor. La tia veient que això pot arruïnar els seus plans de casament escampa – amb l’ajuda d’un jove pusil·lànime que també està enamorat de les filles, un rumor que posa en entredit la honorabilitat i valentia dels germans, fet que motiva la perplexitat i l’enuig del vell senyor de la mansió, que posant-los a prova, els fa dormir a una habitació encantada.

A la nit alguns personatges disfressats de fantasmes (incloent les filles del senyor) intenten espantar sense èxit als dos germans i al seu servent. Després d’una sèrie d’embolics, el senyor de la mansió se n’adona que tot el que s’havia dit en contra de la valentia i  l’honor dels joves era falç, i permet el matrimoni amb les seves filles.

Al final de l’òpera s’explica la veritable història de “La Mansió encantada”:  Un avantpassat de la mansió que tenia unes filles de gran bellesa tement que els seus pretendents anessin a festejar-les més per la fortuna que no pas per estar veritablement enamorats, abandonant a les noies del poble, va fer escampar el rumor que la mansió estava encantada i d’aquesta manera allunyar als poruccs i aprofitats.

Com veieu una trama ben simple i quasi diria que pueril serveix per fer un desplegament d’essències patriòtiques i esdevenir el símbol operístic polonès. I per què us parlo avui d’aquesta òpera?, doncs perquè el 19 de novembre mitjançant un streaming del Teatr Wiekl, és adir l’òpera nacional de Varsòvia, vaig poder veure la brillant producció que el director anglès David Pountney ha fet de la popular òpera en el mateix teatre que va veure la seva estrena.

Cantants i director per a nosaltres desconeguts no us haurien de fer cap mena de mandra. Teniu al davant una òpera bellíssima en una més que brillant producció que us fascinarà i que defuig tota la naftalina que acostuma a acompanyar tradicionalment la majoria de representacions dels teatres de la Europa de l’Est, amb uns resultats musicals, vocals i escènics de gran nivell.

Stanisław Moniuszko
STRASZNY DWÓR (La mansió encantada)

òpera en 4 actes llibret de Jan Chęciński

Edyta Piasecka – Hanna
Elzbieta Wróblewska – Jadwiga
Tadeusz Szlenkier – Stefan
Rafal Siwek – Zbigniew
Adam Kruszewski – Sword-bearer
Ryszard Minkiewicz – Damazy
Aleksander Teliga – Skoluba
Anna Borucka – Chamberlain’s wife
Zbigniew Macias – Maciej
Wanda Franek – Old woman
Joanna Motulewicz – Marta
Damian Wilma – Grzes

Polish National Opera Choir
Choir director: Violetta Bielecka
Polish National Opera Orchestra

Director musical: Andriy Yurkevych

Director: David Pountney
Escenografia: Leslie Travers
Disseny de llums: Fabrice Kebour
Disseny de vestuari: Marie-Jeanne Lecca
Coreografia: Emil Wesolowski

Teatr Wielki
Opera Nacional Polonesa 19 de novembre de 2015

Enllaç al vídeo (per temps limitat)

http://www.theoperaplatform.eu/en/opera/moniuszko-straszny-dwor

Com és habitual darrerament a IFL, aquí podeu intentar accedir a una de les joies de la música polonesa. Avisats esteu.

6 comments

  1. josep.olivé

    Portat per certa “ansietat” he anat visionant el vídeo abans de llegir completament el post, i mentres l’obserbava em deia…”…és una Núvia venuda com una casa…”…No és un comentari pejoratiu, és una simple reflexió de lo que anava veient i escoltant. Llegir-ho confirmat en el teu escrit doncs em fa estar molt més segur del que pensava. D’altra banda, i salvant les distàncies, l’escala d’accès que ens mostra la transmisió sembla la del Liceu. El teatre Wiekl sembla tambè restaurat del tot. Fa molts anys, en un viatge profesional, el vaig veure ben atrotinat i no el deixaven ni visitar per dins. Per fora és monumental. Molt atractiu post, si senyor! Tot un al.licient rescatar aquestes perles desconegudes, procedents a més de països amb poc predicament operístic.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: