IN FERNEM LAND

MATTHIAS GOERNE CANTA WAGNER (Marke i Wotan)


Matthias Goerne

Matthias Goerne Fotografia © Marco Boggreve

El baríton alemany Matthias Goerne ha participat aquest cap de setmana passat en els concerts de la temporada de la ONE (Orquestra Nacional de España) cantant dos fragment de Richard Wagner.

Fins ara coneixíem el seu Wolgram de Tannhäuser, l’Amfortas a Parsifal i el seu Kurnewal a Tristan und Isolde, però d’aquesta darrera òpera ja ha incorporat el Rei Marke que ha cantant el setembre passat al Concertgebouw de Àmsterdam i del que a l’Audotorio Nacional va oferir el meravellós monòleg del segon acte “Tatest du’s wirklich? Wähnst du das?” ( (Ho has fet de debò? Ho creus així?).

El Rei Marke no ha de lluitar mai contra l’orquestra, el seu lament  impressionant té un coixí orquestral soterrat, sàviament acompanyat per intervencions solistes del clarinet baix, oboè i corn anglès, per tant Goerne pot matisar en un fraseig minuciós només a l’abast d’un immens liederista com ell.

Però a Madrid Goerne també va incorporat de manera quasi diria que temerària, el comiat de Wotan del darrer acte de Die Walküre.

Dic temerària tot i que escoltant la gravació un s’ha rendir al majestuós cant i a la riquesa d’accents de la veu de Goerne, però els que el coneixem sabem que entre totes les seves virtuts vocals no trobem la potència com aliada en el seu portentós instrument i per tant es fa difícil imaginar el seu Wotan, que precisament en un moment com aquest que ha escollit, perquè Christoph Eschenbach no li posa fàcil, ni fa cap concessió a l’escàs volum per fer front a aquest rol, fet que obliga al baríton a forçar sobretot en la zona aguda, i aleshores la veu perd solidesa i l’agut perd cos i color, es desestabilitza en la grandiositat wagneriana que s’ha de imposar i aleshores fins i tot a la ràdio que compta amb la complicitat dels micròfons, la impressionant riquesa harmònica i el color càlid de la seva veu queden malauradament minimitzats. Sense aquest fonamental handicap, Goerne seria sense cap mena de dubte un Wotan històric.

Goerne té previst fer front al déu wagnerià a Die Walküre, en una versió de concert al Japó.

El Wagner grandiós, solemne i lentíssim de Christoph Eschenbach és molt atractiu per a l’oient tractant-se de fragments escollits, com és el cas.

Richard Wagner

  • “Tatest du’s wirklich? Wähnst du das?” (Tristan und Isolde Acte 2on)
  • Wotans Abschied und Feuerzauber (Die walküre Acte 3er)
Matthias Goerne, baríton
Orquesta Nacional de España
Direcció musical: Christoph Eschenbach
 
Madrid, Auditorio Nacional de Música, 6 de desembre de 2015
El concert es va iniciar amb el preludi de Tristan und isolde que va precedir al monòleg del rei, i a la segona part, sense la intervenció del baríton la ONE i Eschenbach van interpretar la Consagració de la Primavera, però aquí només he fet esment de la part vocal.
Avui em plau dedicar l’apunt a Carmen, no conec a ningú que sàpiga fruir del monòleg del Rei Marke com ella.

14 comments

  1. josep.olivé

    Caram, quina primera part de concert! En el monòleg de Marke li sento una veu més potent del que podia pensar. En tot cas, una primera part per sortir ben feliç de l’Auditorio! Goerne i Eschenbach són dues autèntiques perles del panorama musical actual, i que fan un Wagner que m’agrada molt. El que no m’encaixa és que desprès és programi una Consagració…No sé, massa contrast, i és perillós. De totes maneres, puntàs per l’ONE amb aquest dos grans artistes. I al gener un Holandés amb Terfel!

    Liked by 1 person

    • Certament Stravinski i Wagner semblen una combinació ferranadrianesca, i jo que he escoltat la versió de Eschenbanch va der amb l’ONE et puc dir que li va molt millor el món wagnerià.
      pel que fa a Goerne ja podria gravar ara mateix un Marke per a la posteritat, i també, al menys en disc, un Wotan, perquè serpa difícil trobar-ne un que ho digui com ho diu ell i amb una sonoritat vocal tan bella i rotunda, i com el seu problema en un CD queda minimitzat, al menys tindríem la versió més ben cantada possible, que no és poc.

      Liked by 1 person

  2. Kiko

    Quan estàs acostumat als Leb wohl de Hans Hotter n’hi ha pocs que es puguen gaudir de veritat. Aquest em recorda molt aquell Wotan atormentat. Potser amb l’acústica del Festspielhaus podria lluir més.

    M'agrada

    • El Festpielhaus el pot ajudar, però miracles tampoc en deu fer aquella acústica, de totes maneres seria un esdeveniment total. Potser ja va sent l’hora que ho intentin perquè Goerne a Bayreuth seria una cosa extraordinària, tot i que aquell anys ens queessim sense la visita a Vilabertran.

      M'agrada

  3. colbran

    Fabuloso el monólogo del Rey Marke, con una voz casi de bajo, mucho más amplia y grave que la mayoría de los barítonos cortos que en nuestros días se presentan como bajos. La sensibilidad, dicción e intención de Goerne son espléndidas. En la despedida de Wotan sigue estando convincente, pero sufre algo en la zona aguda y su esfuerzo para superar la orquesta se percibe incluso escuchándolo por radio. Sea como sea escucharle es un verdadero placer y yo que he tenido la inmensa suerte de verle en vivo en varios Lierderabenden puedo asegurar que nunca decepciona, todo lo contrario: entusiasma.

    Bravo!

    Liked by 1 person

  4. Isolda

    M’ha agradat molt però molt! El seu cant és tan bonic i perfecte, que és molt difícil millorar-ho. Escoltar-lo és gaudir i emocionar-te cada moment. Possiblement en el teatre la veu no es projecti com ens agradaria, però cantant com ho fa sempre serà mestre de mestres.

    Liked by 1 person

  5. assai

    Qué regalo dedicarme esta versión de Goerne del monólogo de Marke!

    Los dos sabéis que no sé muy bien que me pasa con este monólogo que, por más veces que lo escuche, siempre termina metiéndose en las entretelas de mi corazón y conmoviéndome intensamente.

    Coincido con Fede, sobre las extraordinarias prestaciones de su voz. Me ha sorprendido mucho la elegancia de su fraseo, su intensidad dramática y su magnífica dicción, su canto valiente y entregado, sin duda una gran versión.

    Muchísimas gracias y un beso grande para los dos.

    M'agrada

    • Fue escucharlo y pensar en ti. Bueno, inevitablemente siempre que escucho el monólogo de Marke pienso en ti, pero en esta ocasión más porqué Goerne está inmenso y estaba seguro que te gustaría, no podía ser de otro modo.

      M'agrada

  6. Vicent

    Per mi ha estat una sorpresa. He escoltat aquests fragments des del prejudici de l’impacte negatiu que causen en mi els Wottan de Fischer-Dieskau, tant als Rheingold de Karajan com al disc de fragments on interpreta “El Comiat” per a EMI, dirigit per un Kubelik més karajanià que el propi Karajan, veu excessivament pàl-lida i dicció excessivament tova i flemàtica per al meu gust). A més, a mi m’agraden els Markes amb veus de baix negres i imponents del tipus Talvela o Salminen. Fins i tot, (i perdó per l’heretgia que diré) el Marke del mític Hans Hotter a Osaka em sap a poc.

    Doncs bé, m’ha sobtat que la veu de l’immens Görne “soni” a baix per color i perquè els greus semblin suficients. I per a trobar interpretacions del Comiat de Wottan tan matitzades hem de remontar-nos a Hans Hotter i tal vegada a James Morris, el qual, oh sorpresa! encara està actiu (http://operabase.com/a/James_Morris/7750).

    En tot cas, un apunt d’allò més interessant i de gran gaudiment musical. Gràcies.

    M'agrada

    • Gràcies Vicent, Goerne té una veu rotunda, que per a molts, acostumats a les febleses actuals els pot semblar la veu d’un baix. Ja hem oblidat el que és un baix, un baix baríton, un baríton….una soprano dramàtica, una contralt, una mezzo….
      Goerne mostra aquí, però també quan canta el seu reclinatoriable Winterreise, una veu de baríton/baix, que ara ja creiem de baix, perquè veus de baix n’hi ha poques. El mateix Pape és un baix-baríton.
      El gran handicap és el volum, de no existir estaríem davant del nou Hotter o qui sap si fins i tot més.

      M'agrada

      • Vicent

        Això deu d’enllac,ar amb el que deies al teu apunt sobre el Mephistofele, oi? No podria (hauria de) ser Ante Jerkunica el gran (potencial) baix dels nostres dies? Fa una dècada Eric Halfvarsson estava en plena activitat…

        M'agrada

      • Trigaré molt temps a oblidar l’impacte que em va produir Jerkunica cantant Titurel en el darrer Parsifal al Liceu, però creia després d’aquell impacte que la carrera seria molt més espectacular del que està sent per ara.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: