IN FERNEM LAND

LA IMPORTÀNCIA DE L’EQUIP: REFLEXIONANT A L’ENTORN DE LA GIOVANNA D’ARCO


Netrebko (Giovanna d'Arco= i FRancesco Meli (Carlo) assaig general Fotografia  Il Sole 24 Ore Digital Edition

Netrebko (Giovanna d’Arco) i Meli (Carlo) a l’assaig general Fotografia Il Sole 24 Ore Digital Edition

Sempre he cregut en el treball en equip com a única manera d’assolir els reptes i els projectes, tota mena de projectes i tota mena de reptes.

Quan un teatre d’òpera decideix fer una nova producció, i aquest teatre d’òpera és la Scala de Milà i la producció és la que inaugura la temporada, hom suposa que previs a la tarda/nit de l’estrena hi deuen haver hagut una sèrie d’encontres, fins i tot previs als assaigs, entre l’equip directiu escènic i l’equip directiu musical, i fixeu-vos que parlo d’equips tot i que al final segurament acabarem parlant de noms individuals i egos molt egocèntrics, si em permeteu la reiteració.

Semblaria lògic que una producció que té pendent a tot el món operístic mundial,  és consensués i fins i tot es produís entre els dos equips, fruit d’un estudi previ de l’obra, d’una idea a la qual arribar i en definitiva d’un treball creatiu conjunt que no sigui contradictori o un desencontre que acabi parlant llenguatges absolutament diversos.

Sembla molt més habitual del que ens pensem, que els dos móns, el musical i l’escènic d’una mateixa producció, s’acabi barallant fins a la confrontació i això és el que va succeir a la prima de la Giovanna d’Arco entre el director musical Riccardo Chailly i l’equip escènic format per Leiser-Caurier.

Us deixo un enllaç de la Reppublica on s’expliquen molt bé els fets amb vídeo inclòs:

http://m.repubblica.it/mobile/r/sezioni/spettacoli/teatro-danza/2015/12/09/news/retropalco-129070341/?ref=m%7Chome%7Cspalla%7Cpos_1

Jo us he fet una traducció per si hi ha alguna cosa que no acabeu d’entendre.

Després de l’èxit de Giovanna d’Arco, amb els onze minuts d’aplaudiments, la música que ha triomfat sobre la por, Riccardo Chailly no s’ha deixat veure. Inexplicablement va romandre tancat al seu camerino. No va atendre ni a les càmeres ni als periodistes que l’esperaven tot just van acabar els darrers aplaudiments de l’espectacle. Ni tan sols es va deixar veure en el sopar organitzat per l’Ajuntament i la Scala en l’elegant seu de la Società del Giardino, on van ser invitats el premier Matteo Renzi amb la seva esposa Agnese, el sobre-intendent de la Scala Alexander Pereira, tots els artistes i els convidats institucionals.

Molts que es pregunten la raó de la seva absència. Segons diuen fonts de la Scala, ell ja havia anunciat en dies anteriors que no hi assistiria. El mateix Pereira havia intentat per tots els mitjans de convèncer a Chailly, però sense obtenir resultats. No hi havia res a fer: el mestre no li agraden els esdeveniments socials i al sopar després de la prima no serà fàcil de veure.

És aleshores quan es propaga el rumor, que de mica en mica es confirma coma real de que va ser atacat per Moshe Leiser, que dirigeix conjuntament amb Patrice Caurier la producció escènica. Tots els que la nit de l’estrena eren al darrera de l’escenari esperant la festa entre els treballadors (i van ser molts) expliquen com Leiser va insultar al mestre Chailly davant dels micròfons de la RAI3 quan aquest es disposava a ser entrevistat per l’emissora. Per estar segur que l’episodi no és només el resultat de la malícia, només cal anar a la transmissió en viu del backstage que La Scala va fer el dilluns (estava disponible en el canal de Yotube de la pròpia Scala) a les 3 hores, 45 minuts i 20 segons, se sent la veu clara i forta del director belga: “Felicitats Mestre, realment felicitats.” Pausa durant uns segons. I aquí està arravatament “Asshole”. Llavors, no content, que es repeteix en italià: “stronzo di merda”. Els que estaven presents van dir que Chailly es va quedar petrificat, va fer mitja volta i va marxar.

Si es tractava d’una reacció momentània o la gota que va fer vessar el got després de setmanes de desacords entre el director i la parella es desconeix. L’endemà del incident ni l'”agressor” ni la víctima van fer cap ccomentrai. Alguns diuen que és possible que el director estava molest perquè Chailly havia ignorat els seus afalacs, i això explicaria la pausa abans de llençar l’injuriós improperi. Segons altres, dies abans de l’estrena s’havien produït un crescendo de tensions a causa de les diferències entre la visió que tenien de l’obra: Chailly, va demanar fer canvis d’última hora en la posició dels cantants i el cor, així com abaixar el to d’algunes escenes que ell trobava una mica massa explícites, com la de la temptació dels dimonis a la donzella.

Els moments de nerviosisme al teatre estan al cap del carrer, només cal recordar les discussions entre Dmitri Tcherniakov i Daniele Gatti en La Traviata de fa dos anys, o les grans discussions entre Daniel Barenboim i Robert Carsen (plorant) a la prima de Don Giovanni. Però en ambdós casos l’equip directiu (musical i teatral) van acanar sortint plegats al prosceni  per a constatar que aquell era un treball d’equip que ara voaltres haureu de “jutjar” com creieu més convenient, però aquesta aliança no s’ha produït en la inauguració d’aquest any. A més Chailly, en una entrevista amb Natalia Aspesi a la Reppublica va deixar ben clar que no es casava amb la proposta de Leiser-Caurier: “Tothom és responsable del seu propi treball”, va dir.República, havia deixat clar que no es casi totalment interpretació de Leiser-Caurier: “cadascú és responsable del seu propi treball”, va dir”.

Està clar que si no hi ha un treball en equip acaben passant fets lamentables com aquests.

Per a mi el treball escènic d’aquesta producció i el musical beuen de fonts ben diferents. No vaig saber trobar la connexió entre el fossat i l’escena, potser per això en Colbran em deia ahir que va gaudir molt més la transmissió radiofònica que la televisada, i jo hi estic d’acord, l’entenc, hi ha un divorci entre el fossat i l’escenari.

Per a tots aquells que estigueu interessats en fer la prova, aquí teniu l’oportunitat d’averiguar-ne els motius.

31 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de diciembre de 2015 | Beckmesser

  2. colbran

    La producción y direccion escénica son un auténtico horror. Pasé verdadera vergüenza con los diablitos, el peinado del rey y lo patosa que llega a estar Netrebko -siendo como es tan buena actríz-. La culpa de este engedro escénico es una vez más atribuible a unos “genios” escénicos que lo estropean todo. No comprendo como no llegaron a ser protestados.

    Escuchándola por radio, mentras la grababa, me gustó bastante, especialmente la orquesta y Netrebko y también Meli. El resto de intérpretes mejor olvidarlos. El coro de “brujas” lo encontré excesivamente desagradable y el de ángeles francamente precioso, con unas mezzos/contraltos de voces muy bellas y perfectamente conjuntadas. Pero viendo la grabación videográfica me aburrí como una ostra y encontré situaciones vergonzantes, como. por ejemplo, las posturas de Netrebko en la cama, mientras el rey pretende transmitirle su amor.

    Probablemente es el peor texto de Temistocle Solera y la música de Verdi no consigue mejorarlo, aún teniendo momentos no exentos de belleza melódica.

    Pero la escena…Qué pesadilla de mal gusto!

    M'agrada

  3. alex

    Como el tema escénico en una ópera de mi interés musical, me interesa cada vez menos y por ello no me importa adquirir entradas baratas de apenas visibilidad, diré que cuando un maestro como Chailly sabe de que va esta ópera, el conjunto musical ( orquestación, coros y cantantes) funciona mucho mejor como se pudo comprobar en la función del pasado dia 7
    ( a mi me sorprendió muy positivamente, la actitud de Anna Netrebko por su implicación plena en un rol sumamente complicado vocalmente y donde además mostró una gran mejora con su fiato/respiración, sin aquellos otrora y hasta molestos jadeos que le obligaban a cortar el fraseo). En ello tiene mucho mérito ella misma siendo una diva mediática y por supuesto, un maestro conocedor como Chailly que supo dirigirla y donde sí existió química y trabajo
    ( Un poco la antítesis de lo que dijisteis de la primera de las LUCIAs liceisticas, con Armiliato y los cantantes)

    M'agrada

    • Siempre he defendido que un director musical implicado y bueno, por supuesto, aun con un cast mejorable y una obra menor, como es el caso, puede sacar oro, petroleo o diamantes, una gran dirección de actores con cantantes mediocres es más complicado, por eso nunca defiendo eso de que la ópera es 50% música y 50% teatro, soy más partidario de un 100& de interpretación, puesto que todos hemos asistido a versiones en forma de concierto absolutamente inolvidables.
      Por muy extraordinaria que pueda llegar a ser la puesta en escena de una Giovanna d’Arco, si no hay un gran director musical, como fue el caso, una opera como esta es prácticamente indefensable.

      M'agrada

  4. josep.olivé

    Sense saber del fons de la questió, ni les raons d’aquest enfrontament, doncs jo estic i estarè amb Chailly. Aixi de clar. I si el regista pot tenir alguna raò (sí és que la té), l’ha perdut tota amb el seu comportament indecent. Bravo Chailly!

    Liked by 1 person

  5. Rosa

    Jo també estic i estaré amb Chailly. El seu treball va ser molt bo.
    A la mitja part, en escoltar la gravació on explicava l’opera davant d’un públic jove, vaig pensar que el que deia no tenia res a veure amb el que deien Leiser-Caurier sobre la seva posada en escena. Em va semblar, que coneixent com coneixia i soportava el mestre Chailly aquesta, no hi havia bona conexió. Però després ja no hi vaig pensar més. Va ser ahir, en llegir la notícia i escoltar les paraules de Laiser, que vaig recordar-me’n.
    Laiser és un maleducat total. Hauria de donar gràcies que no havien xiulat la seva posada en escena. O potser era el que volia per a fer-se notar més.

    Liked by 1 person

  6. Rosa Gelpi

    Bravo per en Chailly i si començant per els cantants i acabant per el public, que es el que paga, no diem prou aixó no te arreglo, es vergonyós. Una vegada mès ho has clavat Joaquim

    M'agrada

    • Bé, he fet ben poca cosa jo. He portat la noticia a IFL i he fet una pinzellada sobre una cosa que em sembla cabdal, no només a l’òpera, però no puc entendre com un equip que ha de portar un projecte comú endavant, estiguin desavinguts. El resultat mai pot ser bo.

      M'agrada

  7. alex

    E incluso recalcar lo cual le honra, lo que dijo Chailly cuando lo entrevistaron en el intermedio, de que dirigía una partitura íntegra de esta GIOVANNA D’ ARCO con todas las cadencias y sin ningún corte

    M'agrada

  8. Kàtia

    Si en el món de la cultura hi ha desencontres d’aquesta mena no sé com acabarà això.Una llàstima arribar als insults i desqualificacions entre persones que sembla ser haurien de donar exemple.

    M'agrada

  9. Un greu problema és que molts directors d’escena no en saben de música, i treballen exclusivament amb el llibret. Davant d’això es complica la comunicació amb el director musical, i es produeixen les tibantors i incomprensions. Si no s’entén que a l’òpera els dos mons són complementaris, malament. Evidentment cal citar parelles que sí han sabut treballar conjuntament en grans produccions: Barenboim/Kupfer, Boulez/Chéreau, Harnoncourt/Ponnelle…

    M'agrada

  10. marcozincone

    Me encanta ver que estamos todos de acuerdo! Apuntes admirables de Joaquim, trabajo admirable de Chailly, trabajo deprecable de los directores de escena. Lo que me parece es que esto último va pasando cada vez más a menudo, y también en teatros muy cercanos… Cuanto habrá que esperar para que dejen de tomar deciiones los que no entienden nada de música y de operas? No hay manera de boicotear estos trabajos tan mal hechos (e incluyo una cierta Lucia, engendro de un italiano muy en alza en estos últimos tiempos). Tendremos que soportar que pronto esta Giovanna se exporte a otros teatros pagando sabrosos derechos a esta gente? Y que teatros que ya tienen problemas de financiación paguen para ofrecer tales porquerias a sus públicos?
    Intentemos no olvidar que ya la Callas decía que “el compositor ya lo ha pensado todo: si un cantante no sabe como hacer un movimento, sólo tiene que escuchar y la música se lo va a sugerir”!

    M'agrada

  11. Marta B

    No coneixia les desavinences entre els directors d’escena i Riccardo Chailly durant els assajos de Giovanna d’Arco. Vaig veure aquesta òpera còmodament asseguda davant la televisió de casa meva. Era una òpera que no coneixia massa i no n’esperava gran cosa, però la direcció de Chailly i la interpretació de Netrebko i Meli em van fer disfrutar força. Si que el llibret és infumable, però la posada en escena la vaig trobar espantosa. A vegades, per veure segons què, és millor veure una versió concert o semi-escenificada.

    Si que l’òpera és un espectacle total, la última mostra la tenim amb el Cellini que van fer al Liceu, aquesta si que és una bona mostra de treball en equip. De tota manera crec que l’opinió del director musical hauria de prevaldre per sobre de la del director d’escena

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: